﻿<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<!--RSS generated by Windows SharePoint Services V3 RSS Generator on 19/06/2013 12:56:06-->
<?xml-stylesheet type="text/xsl" href="/_layouts/RssXslt.aspx?List=f47810ae-30cb-48c0-973c-1f9d69ff11bf" version="1.0"?>
<rss version="2.0">
  <channel>
    <title>Notícies de Barcelona Digital</title>
    <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/AllItems.aspx</link>
    <description>Fuente RSS para la lista BDIGITAL Notas de Prensa.</description>
    <copyright>Barcelona Digital Centro Tecnologico</copyright>
    <managingEditor>Barcelona Digital Centro Tecnologico</managingEditor>
    <webMaster>Barcelona Digital Centro Tecnologico</webMaster>
    <lastBuildDate>Wed, 19 Jun 2013 10:56:06 GMT</lastBuildDate>
    <generator>Windows SharePoint Services V3 RSS Generator</generator>
    <ttl>60</ttl>
    <image>
      <title>Barcelona Digital: BDIGITAL Notas de Prensa</title>
      <url>/_layouts/images/homepage.gif</url>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/AllItems.aspx</link>
    </image>
    <item>
      <title>“La crisis acelerará la implantación del Software as a Service (SaaS) en las empresas”</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=1</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass98386AC3399F42A8B78C3AAB6AF13A8B>
<div>• Barcelona Digital reuneix a més de 200 professionals en el Debat sobre l'Economia Digital del mes de gener <br>• Segons IDC, el SaaS creix 4 vegades més ràpid que el mercat d'aplicacions i en el 2009 representarà el 9% del mercat mundial del programari <br>• L'expansió del SaaS forma part d'una tendència més amplia de l’aposta pels serveis per estalviar costos en les empreses </div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass7710532BF12945DF9A0F929F1791DECB>
<p> </p></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassC77924833A8F41E5AEA08EDEE75D09E7>
<div>• Barcelona Digital reúne más de 200 profesionales en el Debate sobre la Economía Digital del mes de enero<br>• Según IDC, el SaaS crece 4 veces más rápido que el mercado de aplicaciones y en el 2009 representará el 9% del mercado mundial del software<br>• El auge de SaaS forma parte de una tendencia más amplia de la apuesta por los servicios para ahorrar costes en las empresas</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> La crisi accelerarà la implantació del Software as a Service (SaaS) en les empreses </div>
<div><b>Titulo EN:</b> The crisis will accelerate the implementation of “Software as a Service” (SaaS) in companies</div>
<div><b>Titulo ES:</b> “La crisis acelerará la implantación del Software as a Service (SaaS) en las empresas”</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass0E14B02A16DB49779288C162B045F22F>
<div>L'actual crisi econòmica accelerarà la implantació en les empreses del Software as a Service (Saas), és a dir, un model de distribució de programari en el que els usuaris es subscriuen a les aplicacions que utilitzen en comptes de comprar-les. Així, l'eliminació d'inversions inicials en servidors i llicències i l'ús d'Internet per a poder executar aplicacions des de qualsevol lloc són els principals avantatges del SaaS enfront del model actual de pagament de llicències per l'ús del programari.</div>
<div> </div>
<div>Aquestes són les principals conclusions a les que s'ha arribat en el debat corresponent al mes de gener &quot;Software as a Service (Saas): un model que va guanyant terreny&quot; organitzat per Barcelona Digital. L'acte, moderat per <strong>Carles Fradera</strong>, director general de Barcelona Digital, ha reunit a representants d'empreses proveïdores de programari, així com d'empreses usuàries d'aquest nou model. Fradera ha manifestat la voluntat del centre per continuar promocionant l'ús de les TIC en les empreses i ha mostrat la seva satisfacció pels més de 5.100 assistents únics que ja han assistit als Debats sobre l'Economia Digital des de la seva posada en marxa l’any 2006.<br> <br>“El programari ha mort”. Així de contundent s'ha mostrat en la seva intervenció <strong>Jaime García Cantero</strong>, research manager d’<strong>IDC</strong>. Segons Cantero, el nou model de SaaS propiciarà que el programari deixi de ser un actiu de les empreses per a convertir-se en un servei totalment externalitzat que s'adaptarà millor a les necessitats de cada negoci. “La crisi, a més, accelerarà aquest canvi perquè el SaaS permet que les empreses paguin una quota mensual pels programes que realment estan utilitzant. Això suposa una major liquiditat per les empreses en comparació amb el sistema de pagament de llicències per ús de programari tradicional”, ha afegit Cantero. A més, ha remarcat que el creixement del SaaS  forma part d'una tendència més àmplia, en la que “a més coses convertibles en serveis, millor per estalviar en l'empresa”.</div>
<div> </div>
<div><strong>Juan José Giménez</strong>, director general d’<strong>Opentrends</strong>, ha assenyalat també la mobilitat del SaaS com un altre dels seus principals avantatges, ja que aquest model utilitza la xarxa per a permetre l'ús d'un determinat programari en comptes d'oferir programes d'instal·lació per a cada equip. Tanmateix, ha apuntat l’adequació del SaaS a les lleis de protecció de dades de cada país, així com la migració de la informació d'aplicacions molt específiques a altres programes com els principals dubtes sobre aquest servei. “En qualsevol cas, el SaaS ha de garantir la protecció de les dades de l'empresa i ha de permetre la recuperació de les dades”, ha especificat Giménez.</div>
<div> </div>
<div>No obstant, per a <strong>Enrique Fernández-Laguilhoat</strong>, director de la divisió de desenvolupament i plataforma de <strong>Microsoft Ibèrica</strong>, el SaaS no desplaçarà per complet els programes, sinó que coexistiran. “Es crearan entorns mixtes en els que els serveis online seran un complement del programari”, ha manifestat i ha posat com exemple Windows Azure, la nova plataforma de serveis web de la companyia de Redmond orientada a desenvolupadors i empreses que vulguin muntar els seus serveis sobre una plataforma d'un tercer, en aquest cas Microsoft.</div>
<div> </div>
<div>Per la seva banda, <strong>Francisco Valverde</strong> i <strong>José Luis Maestro</strong>, director general adjunt i director de consultoria i negoci respectivament d’<strong>ATOS Origin</strong>, han coincidit amb Laguilhoat en apostar per la convivència del SaaS amb el programari tradicional. “Encara que cal tenir en compte que les grans empreses estan millor preparades davant d’aquest canvi de model, ja que tenen més experiència amb els usuaris”, ha matisat.</div>
<div> </div>
<div>Segons dades d’IDC oferides per Maestro, el SaaS creix 4 vegades més ràpid que el mercat de les aplicacions i en el 2009 ja representarà un 9% del programari mundial. A més, Valverde també ha posat com exemple de l'expansió d'aplicacions SaaS, el fet que un 22% de les empreses ja utilitza SaaS basat en tecnologia web 2.0 i que un 25% de negocis que ja tenen previst invertir en aquest tipus de solucions.</div>
<div> </div>
<div>Finalment, <strong>Armengol Torres</strong>, director general de <strong>Signaletics</strong>, també ha definit el model SaaS com una opció útil “que permet a les empreses aconseguir serveis personalitzats a menor cost” i ha presentat un cas d'èxit d'una pime que va apostar per l'ús d'una aplicació SaaS que també integrava programes de pagament per llicència.</div>
<div> </div>
<div><strong>Els Debats sobre l'Economia Digital</strong> </div>
<div> </div>
<div>Els Debats sobre l'Economia Digital estan organitzats per Barcelona Digital Centre Tecnològic amb l'objectiu de promoure l'ús intensiu i extensiu de les TIC en l'empresa, les institucions i la societat civil. El cicle de debats està promogut per l'agència ACC1O CIDEM|COPCA, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, red.es i el <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.<br></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass082CAB0B73F04AC294BF934062EAC8B7>
<p>The current economic crisis will accelerate the implementation in companies of “Software as a Service” (SaaS), that is, a program distribution model in which users subscribe to the applications they use instead of buying them. The elimination of initial investments on servers and licences, and the use of the Internet in order to be able to execute applications from any location are the main advantages of SaaS compared with the current model of paying licence fees for the use of the program.</p>
<p>These are the main conclusions which were reached in January’s debate “Software as a Service: a model which is gaining ground” organised by Barcelona Digital. The event, hosted by <strong>Carles Fradera</strong>, Managing Director of Barcelona Digital, brought together representatives of software companies, as well as businesses which are using this new model. Fradera confirmed the desire of the centre to continue promoting the use of ICT in companies and expressed his satisfaction over the more than 5,100 individuals who have attended the Debates on the Digital Economy since their inception in 2006.<br> <br>“Programming is dead”. This is an example of the frankness shown by<strong> Jaime García Cantero</strong>, research manager at <strong>IDC</strong>, in his presentation. According to Cantero, the new model of SaaS will mean that programs, rather than being an asset on company books, will become a totally outsourced service which will be better adapted to the needs of each business. “The crisis will also accelerate this change because SaaS will allow companies to pay a monthly fee for the services they are really using. This means a greater liquidity for companies compared with the system of licence fee payment for the use of traditional programs,” added Cantero. He also noted that the growth of SaaS forms part of a wider trend in which “the more items are converted into services, the more companies can save.”</p>
<p><strong>Juan José Giménez</strong>, director general of <strong>Opentrends</strong>, also pointed out the mobility of SaaS as one of its main advantages, given that this model uses the internet to allow the use of a specific program instead of offering programs to be installed in every computer. He also highlighted the adaptability of SaaS to each country’s data protection laws, as well as the migration of information from highly specific applications to other programs as some of the principal doubts being raised about this service. “In any event, SaaS needs to guarantee data protection to companies and needs to allow the recovery of data,” Giménez argued.</p>
<p>Nevertheless, argued <strong>Enrique Fernández-Laguilhoat</strong>, director of the development and platforms division of <strong>Microsoft Ibèrica</strong>, SaaS will not replace programs completely; rather the two systems will coexist. “Mixed environments will be created in which online services will be a complement to programs,” he declared, offering the example of Windows Azure, the new platform of web services from the Redmond-based company which is aimed at developers and companies who want to set up their own services on a third-party platform, in this case that of Microsoft.</p>
<p>For their part, <strong>Francisco Valverde</strong> and <strong>José Luis Maestro</strong>, deputy managing director and director of consultancy and business development respectively for <strong>ATOS Origin</strong>, agreed with Laguilhoat in predicting the coexistence of SaaS with traditional programs. “Although we need to take into account that large companies are better prepared for this change of model, since they have more experience with users,” they argued.</p>
<p>According to IDC data presented by Maestro, SaaS is growing 4 times faster than the market for applications and in 2009 will already represent 9% of global programming. Valverde also used as an example of the expansion of SaaS applications, the fact that 22% of companies already use SaaS based on Web 2.0 technology and that 25% of businesses are already planning to invest in these kinds of solutions. </p>
<p>Lastly, <strong>Armengol Torres,</strong> director general of <strong>Signaletics</strong>, also defined the SaaS model as a useful option “which allows companies to receive personalised services at a lower cost” and presented the successful case study of an SME which had decided to use an SaaS application which also integrated programs with licence payments.</p>
<p><strong>The Debates on the Digital Economy</strong></p>
<p>The Debates on the Digital Economy are organised by Barcelona Digital Technological Centre with the aim of promoting the intensive and extensive use of ICT in companies, institutions and civil society. The programme of debates is sponsored by the agency ACC1O CIDEM|COPCA, the Secretariat on Telecommunications and Information Society of the Generalitat de Catalunya, red.es and <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</p></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass9136447B164A43DC8A259B2E0EFDBDAB>
<div>La actual crisis económica acelerará la implantación en las empresas del Software as a Service (Saas), es decir, un modelo de distribución de software en el que los usuarios se suscriben a las aplicaciones que usan en vez de comprarlas. Así, la eliminación de inversiones iniciales en servidores y licencias y el uso de Internet para poder ejecutar aplicaciones desde cualquier lugar son las principales ventajas del SaaS frente al modelo actual de pago de licencias por el uso del software.</div>
<div>Éstas son las principales conclusiones a las que se ha llegado en el debate correspondiente al mes de enero &quot;Software as a Service (Saas): un modelo que va ganando terreno&quot; organizado por Barcelona Digital. El acto, moderado por <strong>Carles Fradera</strong>, director general de Barcelona Digital Centro Tecnológico, ha reunido a representantes de empresas proveedoras de software, así como de empresas usuarias de este nuevo modelo. Fradera ha manifestado la voluntad del centro de seguir promoviendo el uso de las TIC en las empresas y ha mostrado su satisfacción por los más de 5.100 asistentes únicos que ya han asistido a los Debates sobre la Economía Digital desde su puesta en marcha en 2006.</div>
<div> </div>
<div>“El software ha muerto”. Así de contundente se ha mostrado en su intervención <strong>Jaime García Cantero</strong>, research manager de<strong> IDC</strong>. Según Cantero, el nuevo modelo de SaaS propiciará que el software deje de ser un activo de las empresas para convertirse en un servicio totalmente externalizado que se adaptará mejor a las necesidades de cada negocio. “La crisis, además, acelerará este cambio porque el SaaS permite que las empresas paguen una cuota mensual por los programas que realmente están usando. Esto supone una mayor liquidez para las empresas en comparación con el sistema el pago de licencias por uso de software tradicional”, ha añadido Cantero. Además, ha remarcado que el auge de SaaS forma parte de una tendencia más amplia, en la que “a más cosas convertibles en servicios, mejor para ahorrar en la empresa”.</div>
<div> </div>
<div><strong>Juan José Giménez</strong>, director general de <strong>Opentrends</strong>, ha señalado también a la movilidad del SaaS como otra de sus principales ventajas, ya que este modelo utiliza la red para permitir el uso de un determinado software en lugar de ofrecer programas de instalación para cada equipo. No obstante, ha apuntado la adecuación del SaaS a las leyes de protección de datos de cada país, así como la migración de la información de aplicaciones muy específicas a otros programas como las principales dudas acerca de este servicio. “En cualquier caso, el SaaS debe garantizar la protección de los datos de la empresa y debe permitir la recuperación de los datos”, ha especificado Giménez.</div>
<div> </div>
<div>Sin embargo, para <strong>Enrique Fernández-Laguilhoat</strong>, Director de la división de Desarrollo y Plataforma de <strong>Microsoft Ibérica</strong>, el SaaS no desplazará por completo a los programas de software, sino que coexistirán. “Se crearán entornos mixtos en los que los servicios online serán un complemento del software”, ha manifestado y ha puesto como ejemplo Windows Azure, la nueva plataforma de servicios web de la compañía de Redmond orientada a desarrolladores y empresas que quieran montar sus servicios sobre una plataforma de un tercero, en este caso Microsoft. </div>
<div> </div>
<div>Por su parte, <strong>Francisco Valverde</strong> y <strong>José Luis Maestro</strong>, director general adjunto y director de consultoría y negocio respectivamente de <strong>ATOS Origin</strong>, han coincido con Laguilhoat en apostar por la convivencia del SaaS con el software tradicional. “Aunque hay que tener en cuenta que las grandes empresas están mejor preparadas ante este cambio de modelo ya que tienen más experiencia con los usuarios”, ha matizado.   </div>
<div> </div>
<div>Según datos de IDC ofrecidos por Maestro, el SaaS crece 4 veces más rápido que el mercado de las aplicaciones y en 2009 ya representará un 9% del software mundial. Además, Valverde también ha puesto como ejemplo de la expansión de aplicaciones SaaS, el hecho que un 22% de las empresas ya utiliza SaaS basado en tecnología web 2.0 y que un 25% de negocios que ya tienen previsto invertir en este tipo de soluciones. </div>
<div> </div>
<div>Por último, <strong>Armengol Torres</strong>, director general de <strong>Signaletics,</strong> también ha definido el modelo SaaS como una opción útil “que permite a las empresas conseguir servicios personalizados a menor coste” y ha presentado un caso de éxito de una pyme que apostó por el uso de una aplicación SaaS que también integraba programas de pago por licencia.</div>
<div> </div>
<div><strong>Los Debates sobre la Economía Digital</strong></div>
<div>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por Barcelona Digital Centro Tecnológico con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil. El ciclo de debates está promovido por la agencia ACC1Ó CIDEM|COPCA, la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya, red.es y el <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 26/01/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Cuenta del sistema</author>
      <pubDate>Wed, 14 Jan 2009 21:12:55 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=1</guid>
    </item>
    <item>
      <title>2009, año clave para mejorar la competitividad con las TIC</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=2</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass02E2BC1FB7094A398B1A884A5D100485>
<p>• Barcelona Digital reuneix més de 200 professionals en la clausura anual del cicle de Debats sobre l'Economia Digital de 2008<br>• Els plans &quot;Emprendedores en red&quot; i &quot;Catalunya Connecta&quot; són dues de les principals apostes de les administracions públiques per potenciar les tecnologies digitals<br>• El futur planteja nous escenaris en el camp de la innovació empresarial i de la publicitat</p></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass75084ABF71DC472A9E01541504414E14>
<div>
<div class=ExternalClass91BE464F90AB48DBB52595B4854B2A8B>
<div>• Barcelona Digital gathered more than 200 professional for the Debates on Digital Economy in 2008</div>
<div>• The plans “Emprendedores en red” and “Catalunya Connecta” are two of the main objectives of public administration to promote digital technology. </div>
<div>• The future promises new settings for business innovation and publicity. </div></div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass91BE464F90AB48DBB52595B4854B2A8B>
<div>• Barcelona Digital reúne más de 200 profesionales en la clausura del ciclo de Debates sobre la Economía Digital de 2008</div>
<div>• Los planes “Emprendedores en red” y “Catalunya Connecta” son dos de las principales apuestas de las administraciones públicas para potenciar las tecnologías digitales<br>• El futuro plantea nuevas escenarios en el campo de la innovación empresarial y de la publicidad</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> 2009, any clau per millorar la competitivitat amb les TIC</div>
<div><b>Titulo EN:</b> 2009, a key year to improve competitiveness with ICT </div>
<div><b>Titulo ES:</b> 2009, año clave para mejorar la competitividad con las TIC</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass4C40DCF838264900959108EBE88709EE>
<div>La implantació de la realitat virtual en diferents àrees d'un negoci; la unió entre empreses com a model de negoci per impulsar la innovació; mòbils amb connexió a Internet, sensors i cada vegada més petits; i l'acostament de les administracions a la societat mitjançant les xarxes socials.</div>
<div> </div>
<div>Aquestes són les principals propostes TIC per al 2009 que s'han presentat en el debat &quot;Dissenyant el futur&quot;, organitzat per <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong> ahir. L'acte, que serveix de clausura anual dels Debats sobre l'Economia Digital, ha reunit 12 ponents del sector públic i privat per mostrar com les tecnologies de la informació i les comunicacions poden permetre el creixement en moments de crisi. &quot;<em>Les TIC són eines transversals a gairebé tots els sectors econòmics i per això ara tenim l'oportunitat de millorar la societat gràcies al seu ús</em>&quot;, ha remarcat <strong>Vicenç Gasulla</strong>, director general de Barcelona Digital i moderador del debat.<br> <br>En aquest sentit, les propostes de les administracions públiques per promoure les TIC i el desenvolupament de la Societat de la Informació durant el pròxim any han centrat la primera part del debat. <strong>Elena González</strong>, gerent d'Economia i Nou Context Digital de <strong>red.es</strong> ha presentat el pla “Empresas en red”, una proposta que té com a principals línies de treball generar casos d'èxit en la implantació de les noves tecnologies en diferents sectors de negoci. Potenciar el comerç electrònic i la promoció de les TIC entre les empreses són altres de les iniciatives previstes. &quot;<em>L'objectiu és demostrar als empresaris que les noves tecnologies són una eina que millora la rendibilitat dels negocis, ja que molts encara dubten de la seva utilitat</em>&quot;, ha manifestat González.</div>
<div> </div>
<div><strong>Josep Ramón Ferrer</strong>, director general de xarxes i infraestructures de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la <strong>Generalitat de Catalunya</strong> ha assenyalat la millora de la infraestructures de telecomunicacions com el principal objectiu per al 2009. Així, la Secretaria impulsarà el desenvolupament del pla “Catalunya Conecta”, una iniciativa, que pretén oferir garanties de cobertura de telefonia fixa i mòbil, banda ampla i TDT a Catalunya. Per aconseguir-ho, &quot;<em>la iniciativa pública i les empreses han de treballar conjuntament per cohesionar la competitivitat de tot el territori</em>&quot;, ha proposat Ferrer. A llarg termini, el pla també preveu la millora de les infraestructures de nova generació com la fibra òptica.</div>
<div> </div>
<div>La definició del creixement tecnològic com a exponencial ha estat l'escenari plantejat per <strong>Jordi López</strong>, director general de <strong>Localret</strong>. López ha recordat que en menys de 200 anys s'han produït 5 revolucions tecnològiques. La què està per venir, ha augurat serà la de la biotecnologia, la nanotecnologia i la bioelectrònica. També ha destacat la importància de la convivència entre les xarxes fixes i mòbils.</div>
<div> </div>
<div>De la seva  banda, <strong>Ramon Agustí</strong>, catedràtic del Departament de Teoria i Senyals de Comunicacions de l’<strong>UPC</strong>, ha presentat les principals novetats en l'àrea de mobilitat assenyalant que  &quot;la <em>telefonia de quarta generació ens permetrà tenir banda ampla de fins a 1 Gb en qualsevol suport</em>&quot;. Segons Agustí, els terminals a més tindran capacitat per adaptar-se a l'entorn i conèixer els nostres gustos gràcies a l'ús de sensors, el que per al catedràtic suposa una gran oportunitat per a la e-salut. En la seva intervenció, Agustí també ha alertat sobre la limitació de l'espectre radioelèctric.</div>
<div> </div>
<div>Durant la seva intervenció, <strong>Arturo Ortega</strong>, cap de l'àrea d’ R+D de mobilitat de Barcelona Digital també ha destacat la progressiva desaparició dels teclats, la reducció del pes dels terminals i l'ús de terminals amb múltiples serveis com les pròximes tendències en telefonia mòbil. Per a Ortega, &quot;<em>en el futur el mòbil també pot ser capaç de generar un valor col·lectiu</em>&quot;.</div>
<div> </div>
<div>Una altra de les oportunitats en mobilitat consisteix en l'ús de la realitat virtual en les empreses. Per això, <strong>Carlos Andújar</strong>, professor titular del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de l'<strong>UPC</strong> ha presentat els avantatges d'incorporar sistemes que permetin la semiinserció de la persona en un determinat entorn i la realitat augmentada, com dues eines útils en processos de treball tan diversos com el disseny, la fabricació o les vendes.</div>
<div> </div>
<div>Respecte a l'impuls de la innovació empresarial, <strong>Ferran Lemus</strong> ha declarat que si bé l'activitat innovadora ha baixat a causa de la crisi, el pròxim any és un període propici &quot;<em>per reforçar la gestió dels recursos amb l'objectiu d'encarar el 2010 de manera més favorable</em>&quot;. Lemus, conseller delegat d'<strong>Highgrowth</strong>, una entitat gestora de capital risc, ha situat el sector TIC com el segon sector en què més inverteixen les empreses de capital risc, concretament un 19%.</div>
<div> </div>
<div>Innovar de mà d'altres empreses per generar valor de forma col·lectiva, ha estat la proposta de cara al futur plantejada per <strong>Rafael Escudero</strong>, gerent del Clúster TIC de <strong>Barcelona Digital</strong>. Segons Escudero, aquest és el nou model de negoci basat en les TIC perquè les empreses aconsegueixin major competitivitat i per impulsar projectes que individualment no tindrien viabilitat. En aquest sentit, Escudero ha presentat les activitats del Clúster TIC en la que les empreses participants defineixen les accions a seguir per aconseguir major competitivitat.</div>
<div> </div>
<div>El pròxim any també pot ser el de la consolidació definitiva de les xarxes socials com a elements de valor. Aquestes han estat les conclusions de<strong> Sergio Cortés</strong>, ceo de <strong>Cink</strong> i de <strong>Josep Maria Tribó</strong>, director de <strong>Barcelona Media Contacts</strong>. Per a Cortés, les empreses i les institucions públiques tenen l'oportunitat d'apropar-se a la societat gràcies a aquestes aplicacions. Per la seva part, Tribó ha manifestat que el futur de la publicitat és digital ja que tots els mitjans seran interactius i en conseqüència els anunciants es convertiran en generadors de continguts i experiències per fer la publicitat més notòria.</div>
<div> </div>
<div>Respecte a l'ús del programari com a servei, <strong>Meritxell Galbas</strong>, sènior mànager de <strong>PricewaterhouseCoopers</strong>, ha presentat un nou escenari comercial en el qual les empreses de programari han d'apostar per oferir models flexibles adaptats a les necessitats econòmiques de cada empresa i en la que les vendes puguin realitzar-se per serveis determinats, en lloc d'oferir llicències de paquets sencers.</div>
<div> </div>
<div>Finalment, <strong>Pablo Pérez</strong>, gerent de l'Observatori de la Seguretat de la Informació d'<strong>Inteco</strong> i la intervenció de la qual s'ha fet a través de vídeo, ha alertat del progressiu increment de la inseguretat en Internet a causa d'amenaces &quot;<em>cada vegada més complexes i que persegueixen una finalitat econòmica</em>&quot;. Segons Pérez, abans els hackers buscaven protagonisme amb les seves accions, veure reconeguda la seva &quot;proesa&quot; en atacar determinades pàgines. Ara les seves accions busquen en primer lloc el benefici econòmic i per això les seves accions s'han convertit en delictes (estafes, fraus, etc.).</div>
<div> </div>
<div> </div>
<div><strong>Els Debats sobre l'Economia Digital</strong></div>
<div><br>Els Debats sobre l'Economia Digital estan organitzats per Barcelona Digital Centre Tecnològic amb l'objectiu de promoure l'ús intensiu i extensiu de les TIC en l'empresa, les institucions i la societat civil. El cicle de debats està promogut per l'agència ACC1Ó CIDEM|COPCA, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, red.es i el <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassD34B49DE316F4BA389696887F13FB2FC>
<div>
<div class=ExternalClass25E218F195054DC6B18E4DB69358072C>The implantation of virtual reality in different areas of a business; uniting companies as a business model to promote innovation; mobile phone with internet connection, increasingly smaller sensors and the coming together of administration to society through social networks.  <br> <br>These are the main ICT proposals for 2009 presented in the debate “Designing the Future” organised by <strong>Barcelona Digital Technology Centre</strong> yesterday. This event, which closed the yearly debate on digital economy, brought 12 speakers together from the public and private sector to show how information and communication technology can allow for growth in times of economic crisis. “<em>ICT is a common tool in nearly all economic sectors, and because of this we can improve society thanks to its use.</em>” said <strong>Vicenç Gasulla</strong>, Managing Director of Barcelona Digital and chairperson of the debate.<br> <br>This way, the proposals of public administration to promote ICT and the development of the Information Society over the coming year were discussed in the first part of the debate. <strong>Elena González</strong>, director of Economics and New Digital Context of <strong>red.es</strong> presented the plan Businesses Online, a proposal that principally aims to generate success stories of the implantation of new technologies in different business areas. The promotion of e-commerce and ICT among businesses are other initiatives planned.“<em>The objective is to show business managers that new technology is a tool that improves the profitability of businesses, but many still doubt their usefulness</em>”, said González. <br> <br><strong>Josep Ramón Ferrer</strong>, Managing Director of Networks and Infrastructures in the Telecommunications and Information Society Department of the <strong>Government of Catalonia</strong> pointed out that improvement in telecommunications infrastructures was the main objective for 2009. For this reason, the Department will promote the Catalunya Conecta plan, an initiative that aims to offer guarantees of mobile and landline phone coverage, wide band and digital television in Catalonia. To achieve this, “<em>public initiative and companies must work together to bond competitiveness in all the community</em>” proposed Ferrer. In the long term, the plan also considers the improvement of new generation infrastructures such as fibre optics. <br> <br>The definition of exponential technological growth has been the situation suggested by <strong>Jordi López</strong>, managing director of <strong>Localret</strong>. López reminded us that in less than 200 years there have been more than five technological revolutions. In the future, biotechnology, nanotechnology and bioelectronics are predicted. <br> <br>According to <strong>Ramon Agustí</strong>, professor in the Theory and Communication Department of the <strong>UPC</strong>, presented the main new advances in mobility, stating that “<em>fourth generation telephones will allow us to have wide band access of up to 1 Gb on any support </em>”. According to Agustí, the terminals will also have the capacity to adapt to the environment and know our preferences thanks to the use of sensors, which for the professor, is a great opportunity for e-health. In his speech, Agustí also warned against the limitation on the radioelectric spectrum.  <br> <br><strong>Arturo Ortega</strong>, department manager of mobility R+D at Barcelona Digital has also highlighted the progressive disappearance of keyboards, the reduction in weight of terminals and their use with multiple services such as the latest tendencies in mobile telephones. For Ortega,“<em>in the future, a mobile phone can be capable of generating collective value</em>”.<br> <br>Another opportunity when referring to mobility is the use of virtual reality in businesses. This is why, <strong>Carlos Andújar</strong>, Senior lecturer at <strong>UPC</strong>’s Department of Language and Computer Systems presented the advantages of incorporating systems that allow the partial insertion of people in a certain environment, and increased reality as two useful tools in working processes as diverse as design, manufacturing or sales. <br> <br>Regarding the promotion of business innovation, <strong>Ferran Lemus </strong>stated that even though innovative activity has been reduced due to the economic crisis, the coming year is opportune “<em>to strengthen the management of resources with the aim of facing 2010 in a more favourable way</em>”. Lemus, managing director of <strong>Highgrowth</strong>, a capital risk management company has situated the ICT sector as the second sector in which capital risk businesses invest, precisely at 19%.<br> <br>Innovating hand in hand with other companies to generate value collectively was the proposal for the future made by <strong>Rafael Escudero</strong>, manager of the ICT <strong>Barcelona Digital </strong>Cluster. According to Escudero, this is the new business model based on ITC so that companies achieve more competitiveness and to promote projects that would not be viable supported individually. To support this, Escudero has presented the activities of the ICT Cluster in which he participating companies define the action to be taken to achieve higher competitiveness.  <br> <br>The coming year may be one of the definitive consolidations of social networks as valued elements.  These were the conclusions drawn by <strong>Sergio Cortés</strong>, CEO of Cink and <strong>Josep Maria Tribó</strong>, manager of <strong>Barcelona Media Contacts</strong>. For Cortés, businesses and public institutions have the opportunity to get closer to society thanks to these applications. Tribó also stated that the future of publicity is in the digital world as all media will be interactive “<em>and as a consequence, advertisers will become generators of content and experiences to make publicity more noticeable</em>”.  <br> <br>Regarding the use of software as a service, <strong>Meritxell Galbas</strong>, senior manager of <strong>PricewaterhouseCoopers</strong>, presented a new commercial situation, in which software companies must endorse flexible models adapted to the economic needs of each company, and in which sales can be carried out for determined services, instead of offering licenses of entire packages. <br> <br>Finally, <strong>Pablo Pérez</strong>, manager of the Information Security Observatory of <strong>Inteco</strong>, and whose speech was made with a video link, warned against the progressive decrease of security on the Internet due to threats that are “ <em>becoming more complex and have economic aims</em>”. According to Pérez, hackers used to look to achieve protagonism with their actions, have their “ability” recognised when attacking certain websites. Now they act to obtain economic profit and their actions have become crimes (frauds, deception etc.).   <br> <br><strong>Debates on Digital Economy</strong><br>The debates on Digital Economy are organised by Barcelona Digital Technology Centre to promote the intensive and extensive use of ICT in businesses, institutions and in society. The programme of debates is promoted the ACC1Ó CIDEM|COPCA Agency, Department of Telecommunications and Information Society of the Catalonian government, red.es and <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass25E218F195054DC6B18E4DB69358072C>
<div>La implantación de la realidad virtual en diferentes áreas de un negocio; la unión entre empresas como modelo de negocio para impulsar la innovación; móviles con conexión a Internet, sensores y cada vez más pequeños; y el acercamiento de las administraciones a la sociedad mediante las redes sociales.</div>
<div> </div>
<div>Éstas son las principales propuestas TIC para el 2009 que se han presentado en el debate “Diseñando el futuro”, organizado por <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong> ayer. El acto, que sirve de clausura anual de los Debates sobre la Economía Digital, ha reunido a 12 ponentes del sector público y privado para mostrar cómo las tecnologías de la información y las comunicaciones pueden permitir el crecimiento en momentos de crisis. “<em>Las TIC son herramientas transversales en casi todos los sectores económicos y por eso ahora tenemos la oportunidad de mejorar la sociedad gracias a su uso</em>”, ha remarcado <strong>Vicenç Gasulla</strong>, director general de Barcelona Digital y moderador del debate.</div>
<div> </div>
<div>En ese sentido, las propuestas de les administraciones públicas para promover las TIC y el desarrollo de la Sociedad de la Información durante el próximo año han centrado la primera parte del debate. <strong>Elena González</strong>, gerente de Economía y Nuevo Contexto Digital de <strong>red.es</strong> ha presentado el plan Empresas en red, una propuesta que tiene como principales líneas de trabajo generar casos de éxito en la implantación de las nuevas tecnologías en diferentes sectores de negocio. Potenciar el comercio electrónico y la promoción de las TIC entre las empresas son otras de las iniciativas previstas. “<em>El objetivo es demostrar a los empresarios que las nuevas tecnologías son una herramienta que mejora la rentabilidad de los negocios, ya que muchos todavía dudan de su utilidad</em>”, ha manifestado González. </div>
<div> </div>
<div><strong>Josep Ramón Ferrer</strong>, director general de redes e infraestructuras de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la <strong>Generalitat de Catalunya</strong> ha señalado la mejora de la infraestructuras de telecomunicaciones como el principal objetivo para el 2009. Por este motivo, la Secretaria impulsará el desarrollo del plan Catalunya Conecta, una iniciativa que pretende ofrecer garantías de cobertura de telefonía fija y móvil, banda ancha y TDT en Catalunya. Para conseguirlo, “<em>la iniciativa pública y las empresas deben trabajar conjuntamente para cohesionar la competitividad de todo el territorio</em>”, ha propuesto Ferrer. A largo plazo, el plan también contempla la mejora de las infraestructuras de nueva generación como la fibra óptica. </div>
<div> </div>
<div>La definición del crecimiento tecnológico como exponencial ha sido el escenario planteado por <strong>Jordi López</strong>, director general de <strong>Localret</strong>. López ha recordado que en menos de 200 años se han producido 5 revoluciones tecnológicas. La que está por venir, ha augurado será la de la biotecnología, la nanotecnología y la bioelectrónica.</div>
<div> </div>
<div>Por su parte, <strong>Ramon Agustí</strong>, catedrático del Departamento de Teoría y Señales de Comunicaciones de la <em>UPC</em>, ha presentado las principales novedades en el área de movilidad señalando que “<em>la telefonía de cuarta generación nos permitirá tener banda ancha de hasta 1 Gb en cualquier soporte</em>”. Según Agustí, los terminales además tendrán capacidad para adaptarse al entorno y conocer nuestros gustos gracias al uso de sensores, lo que para el catedrático supone una gran oportunidad para la e-salud. En su intervención, Agustí también ha alertado sobre la limitación del espectro radioeléctrico.</div>
<div> </div>
<div><strong>Arturo Ortega</strong>, jefe del área de R+D de movilidad de Barcelona Digital también ha destacado la progresiva desaparición de los teclados, la reducción del peso de los terminales y el uso de terminales con múltiples servicios como las próximas tendencias en telefonía móvil. Para Ortega, “<em>en el futuro el móvil también puede ser capaz de generar un valor colectivo</em>”.</div>
<div> </div>
<div>Otra de las oportunidades en movilidad consiste en el uso de la realidad virtual en las empresas. Por ello, <strong>Carlos Andújar</strong>, profesor titular del Departamento de Lenguajes y Sistemas Informáticos de la <strong>UPC</strong> ha presentado las ventajas de incorporar sistemas que permitan la semi-inserción de la persona en un determinado entorno y la realidad aumentada, como dos herramientas útiles en procesos de trabajo tan diversos como el diseño, la fabricación o las ventas. </div>
<div> </div>
<div>Respecto al impulso de la innovación empresarial, <strong>Ferran Lemus</strong> ha declarado que si bien la actividad innovadora ha bajado a causa de la crisis, el próximo año es un periodo propicio “<em>para reforzar la gestión de los recursos con el objetivo de encarar el 2010 de manera más favorable</em>”. Lemus, consejero delegado de Highgrowth, una entidad gestora de capital riesgo, ha situado el sector TIC como el segundo sector en el que más invierten las empresas de capital riego, concretamente un 19%.</div>
<div> </div>
<div>Innovar de mano de otras empresas para generar valor de forma colectiva, ha sido la propuesta de cara al futuro planteada por <strong>Rafael Escudero</strong>, gerente del Clúster TIC de <strong>Barcelona Digital</strong>. Según Escudero, éste es el nuevo modelo de negocio basado en las TIC para que las empresas consigan mayor competitividad y para impulsar proyectos que individualmente no tendrían viabilidad. En ese sentido, Escudero ha presentado las actividades del Clúster TIC en la que las empresas participantes definen las acciones a seguir para conseguir mayor competitividad.</div>
<div> </div>
<div>El próximo año también puede ser el de la consolidación definitiva de las redes sociales como elementos de valor. Éstas han sido las conclusiones de <strong>Sergio Cortés</strong>, CEO de <strong>Cink</strong> y de <strong>Josep Maria Tribó</strong>, director de <strong>Barcelona Media Contacts</strong>. Para Cortés,  las empresas y las instituciones públicas tienen la oportunidad de acercarse a la sociedad gracias a estas aplicaciones. Por su parte, Tribó ha manifestado que el futuro de la publicidad es digital ya que todos los medios serán interactivos “<em>y en consecuencia los anunciantes se convertirán en generadores de contenidos y experiencias para hacer la publicidad más notoria</em>”.</div>
<div> </div>
<div>Respecto, al uso del software como servicio, <strong>Meritxell Galbas</strong>, senior manager de <strong>PricewaterhouseCoopers</strong>, ha presentado un nuevo escenario comercial en el que las empresas de software deben apostar por ofrecer modelos flexibles adaptados a las necesidades económicas de cada empresa y en el que las ventas puedan realizarse por servicios determinados, en lugar de ofrecer licencias de paquetes enteros.</div>
<div> </div>
<div>Por último, <strong>Pablo Pérez</strong>, gerente del Observatorio de la Seguridad de la Información de <strong>Inteco</strong> y cuya intervención se ha hecho a través de vídeo, ha alertado del progresivo incremento de la inseguridad en Internet a causa de amenazas “<em>cada vez más complejas y que persiguen una finalidad económica”. </em>Según Pérez, antes los hackers buscaban protagonismo con sus acciones, ver reconocida su “proeza” al atacar determinadas páginas. Ahora sus acciones buscan en primer lugar el beneficio económico y por ello sus acciones se han convertido en delitos (estafas, fraudes, etc.).</div>
<div> </div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>Los Debates sobre la Economía Digital<br></div></strong>
<div>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por Barcelona Digital Centro Tecnológico con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil. El ciclo de debates está promovido por la agencia ACC1Ó CIDEM|COPCA, la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya, red.es y el <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 17/12/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Cuenta del sistema</author>
      <pubDate>Wed, 14 Jan 2009 21:12:55 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=2</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Las alianzas estratégicas, factor clave para la innovación empresarial </title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=3</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassFDB2CF252B2F4ECBA3DEFC584AF9066B>
<div><br>• En l’acte s’ha presentat el projecte de col•laboració amb l’Ontario Centres of Excellence de Canadà com una oportunitat d’aliança estratègica a nivell internacional <br>• Les empreses poden definir diferents models de col·laboració segons les seves necessitats amb l’objectiu de millorar els avantatges competitius</div>
<div>• Barcelona Digital reuneix més de 100 professionals en el Debat sobre l'Economia Digital del mes de novembre</div>
<div> </div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassA07AF37E7F3143D79391CAE558025DC6>
<div>
<div>• En el acto se ha presentado el proyecto de colaboración con el Ontario Centres of Excellence de Canadá como una oportunidad de alianza estratégica a nivel internacional<br>• Las empresas pueden definir diferentes modelos de colaboración según sus necesidades con el objetivo de mejorar las ventajas competitivas<br>• Barcelona Digital reúne más de 100 profesionales en el Debate sobre la Economía Digital del mes de noviembre</div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassABD25BA51E2C41E2AC9829EB054B6260>
<div>• En el acto se ha presentado el proyecto de colaboración con el Ontario Centres of Excellence de Canadá como una oportunidad de alianza estratégica a nivel internacional<br>• Las empresas pueden definir diferentes modelos de colaboración según sus necesidades con el objetivo de mejorar las ventajas competitivas<br>• Barcelona Digital reúne más de 100 profesionales en el Debate sobre la Economía Digital del mes de noviembre</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Les aliances estratègiques, factor clau per a la innovació empresarial</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Las alianzas estratégicas, factor clave para la innovación empresarial </div>
<div><b>Titulo ES:</b> Las alianzas estratégicas, factor clave para la innovación empresarial </div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassAE5F97F24EC44387BE033D82691FDFAD>
<div><strong><u>Barcelona, 27 de novembre de 2008</u></strong>. Les empreses han d’assumir que no poden tenir tot el coneixement per desenvolupar les seves idees. Per aquest motiu, les aliances estratègiques amb altres empreses i/o amb centres de coneixement i recerca com les universitats i els centres tecnològics esdevenen un factor clau per innovar. Decidir quin tipus de col·laboració es vol establir, tenir una gran flexibilitat per reinventar-se constantment i el coneixement del mercat són els principals requisits per formar una bona aliança estratègica. </div>
<div> </div>
<div>Aquestes són les principals conclusions a què s'ha arribat en el debat celebrat ahir “Aliances estratègiques: com crear valor i unir esforços” organitzat per <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>.  L’acte, que ha reunit a 5 representants de centres tecnològics i d’empreses innovadores, ha  comptat amb la moderació d’<strong>Àngels Orduña</strong>, delegada a Ontario (Canadà) de Barcelona Digital, i representant a l’acte del projecte de col·laboració signat pel govern català i per la regió canadenca per promoure el treball conjunt en matèria d’investigació. </div>
<div> </div>
<div>Orduña ha definit aquest projecte com “<em>una oportunitat de negoci per totes aquelles empreses catalanes que vulguin establir aliances a nivell internacional</em>”, ja que l’Ontario Centres of Excellence, el principal centre d’investigació aplicada de la regió, té com a línies fonamentals la competitivitat en sectors on la regió pot ser un líder de referència (com la investigació bioquímica, les tecnologies avançades de la salut o la recerca en producció). A més, el model de treball d’aquest centre té en molta consideració la viabilitat comercial de qualsevol projecte. La col·laboració en R+D i l’intercanvi d’estudiants, investigadors i professors són les principals àrees en les quals, segons Orduña, es poden establir aliances entre les dues regions. </div>
<div> </div>
<div>En aquest sentit, <strong>Albert Matarrodona</strong>, director executiu de <strong>LEITAT Centre Tecnològic</strong> ha presentat els diferents models d’aliances dels que disposen les empreses.  Així, els  convenis de col·laboració són la opció més habitual però presenten dificultats a l’hora d’aconseguir resultats a curt termini. Per la seva banda, els acords marc estableixen bases de col·laboració per dur a terme una estratègia conjunta segons l’especialització de cada participant. Els models més complexos com les aliances estratègiques o, fins i tot, les fusions són indicats per col·laboracions a mig o llarg termini i han de comptar amb un pla de recerca.</div>
<div> </div>
<div>“<em>Quan parlem d’aliances també es molt important pensar en el mercat</em>”, ha assenyalat <strong>Albert Vidal</strong>, director de <strong>CETEMMSA Centre Tecnològic</strong>, un centre especialitzat en recerca aplicada de materials i dispositius intel·ligents. Vidal, qui ha presentat alguns dels projectes que ha desenvolupat CETEMMSA gràcies a les aliances estratègiques amb empreses, centres de recerca i altres centre tecnològics, també ha recomanat a les empreses que vulguin unir esforços definir prèviament els avantatges que obtindrà cada participant i si s’estableixen penalitzacions en el cas que una empresa vulgui abandonar el projecte conjunt.</div>
<div> </div>
<div>D’altra banda, el debat ha comptat amb l’experiència real d’empreses que han apostat per les aliances estratègiques com una forma de crear valor. Segons <strong>Anna Maiques</strong>, Business Development Manager d’<strong>Starlab</strong>, en aquestes unions ha de ser imprescindible poder tenir un estudi exhaustiu del mercat, un coneixement de les empreses o de les institucions que disposen de la tecnologia i una visió real de la viabilitat de la idea que es vol realitzar per tal que sigui un procés plenament competitiu. “<em>Conèixer tota la normativa pel que fa a patents també ha de ser un dels punts a tenir en compte a l’hora d’establir una aliança, especialment si es negocia amb una gran empresa</em>”, ha afegit. </div>
<div> </div>
<div>Maiques també ha remarcat la passió, l’excel·lència en l’execució del projecte i la flexibilitat per treballar, com les tres principals actituds que s’han de tenir per establir una unió. </div>
<div> </div>
<div>De la mateixa manera, tenir o crear un producte diferenciat que aporti valor afegit respecte al de la competència  també és un factor a tenir en compte, tal i com ha manifestat <strong>Sergi Torrents</strong>, CTO de <strong>Southwing</strong>, una empresa especialitzada en  el disseny de solucions Bluetooth.</div>
<div> </div>
<div>Finalment, la cerca d’empreses amb les quals establir una aliança ha estat un altre dels punts de debat. <strong>Pere Martínez</strong>, Director General d’<strong>Itechgrup</strong>, un negoci format per 8 empreses TIC, ha assenyalat les associacions empresarials i els clústers com una de les principals fonts d’on sorgeixen sinèrgies col·laboratives. “<em>Són un punt de trobada molt important entre empreses i administracions, ja que permeten sumar coneixement, valor, etc</em>.”</div>
<div> </div>
<div> </div>
<div><strong>Els Debats sobre l’Economia Digital</strong></div>
<div> </div>
<div>Els Debats sobre l’Economia Digital estan organitzats per Barcelona Digital Centre Tecnològic amb l’objectiu de promoure l’ús intensiu i extensiu de les TIC en l’empresa, les institucions i la societat civil. El cicle de debats està promogut per l’agència ACC1Ó CIDEM|COPCA, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, red.es i el <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassF7635FD5E436446CA67B46DF96BEA68D>
<div>
<div class=ExternalClass96730C1C623A492EB4935DEDA8230AD4>
<div><strong><u>Barcelona, 27 de noviembre de 2008</u></strong>. Las empresas deben asumir que no tienen  todo el conocimiento para desarrollar sus ideas. Por este motivo, las alianzas estratégicas con otras empresas y/o con centros de conocimiento e investigación como las universidades y los centros tecnológicos se convierten en un factor clave por innovar. Decidir qué tipo de colaboración se quiere establecer, tener una gran flexibilidad para reinventarse constantemente y el conocimiento del mercado son los principales requisitos para formar una buena alianza estratégica.</div>
<div> </div>
<div>Éstas son las principales conclusiones a que se ha llegado en el debate celebrado ayer &quot;Alianzas estratégicas: como crear valor y unir esfuerzos&quot; organizado por <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico.</strong> El acto, que ha reunido en 5 representantes de centros tecnológicos y de empresas innovadoras, ha contado con la moderación de <strong>Ángeles Orduña</strong>, delegada en Ontario (Canadá) de Barcelona Digital, y representante en el acto del proyecto de colaboración firmado por el gobierno catalán y por la región canadiense para promover el trabajo conjunto en materia de investigación. </div>
<div> </div>
<div>Orduña ha definido este proyecto como &quot;<em>una oportunidad de negocio para todas aquellas empresas catalanas que quieran establecer alianzas a nivel internacional</em>&quot;, ya que el Ontario Centres of Excellence, el principal centro de investigación aplicada de la región, tiene como líneas fundamentales la competitividad en sectores donde la región puede ser un líder de referencia (como la investigación bioquímica, las tecnologías adelantadas de la salud o la investigación en producción). Además, el modelo de trabajo de este centro tiene en mucha consideración la viabilidad comercial de cualquier proyecto. La colaboración en I+D y el intercambio de estudiantes, investigadores y profesores son las principales áreas en las cuales, según Orduña, se pueden establecer alianzas entre las dos regiones.</div>
<div> </div>
<div>En este sentido, <strong>Albert Matarrodona</strong>, director ejecutivo de <strong>LEITAT Centro Tecnológico</strong>, ha presentado los diferentes modelos de alianzas de los que disponen las empresas. Así, los convenios de colaboración son la opción más habitual pero presentan dificultades a la hora de conseguir resultados a corto plazo. Por su parte, los acuerdos marco establecen bases de colaboración para llevar a cabo una estrategia conjunta según la especialización de cada participante. Los modelos más complejos como las alianzas estratégicas o, incluso, las fusiones son indicadas para colaboraciones a medio o largo plazo y deben contar con un plan de investigación.</div>
<div> </div>
<div>&quot;<em>Cuando hablamos de alianzas también es muy importante pensar en el mercado</em>&quot;, ha señalado <strong>Albert Vidal</strong>, director de <strong>CETEMMSA Centro Tecnológico</strong>, un centro especializado en investigación aplicada de materiales y dispositivos inteligentes. Vidal, quien ha presentado algunos de los proyectos que ha desarrollado CETEMMSA gracias a las alianzas estratégicas con empresas, centros de investigación y otros centro tecnológicos, también ha recomendado a las empresas que quieran unir esfuerzos definir previamente las ventajas que obtendrá cada participante y si se establecen penalizaciones en caso de que una empresa quiera abandonar el proyecto conjunto.</div>
<div>Por otra parte, el debate ha contado con la experiencia real de empresas que han apostado por las alianzas estratégicas como una forma de crear valor. </div>
<div> </div>
<div>Según <strong>Anna Maiques</strong>, Business Development Manager de <strong>Starlab</strong>, en estas uniones es imprescindible tener un estudio exhaustivo del mercado, un conocimiento de las empresas o de las instituciones que disponen de la tecnología y una visión real de la viabilidad de la idea que se quiere realizar con el fin de que sea un proceso plenamente competitivo. &quot;<em>Conocer toda la normativa de patentes también debe ser uno de los puntos a tener en cuenta a la hora de establecer una alianza, especialmente si se negocia con una gran empresa</em>&quot;, ha añadido.</div>
<div> </div>
<div>Maiques también ha remarcado la pasión, la excelencia en la ejecución del proyecto y la flexibilidad para trabajar, como las tres principales actitudes necesarias para establecer una unión. </div>
<div> </div>
<div>De la misma manera, tener o crear un producto diferenciado que aporte valor añadido respecto al que ofrece la competencia también es un factor a tener en cuenta, tal como ha manifestado <strong>Sergi Torrents</strong>, CTO de <strong>Southwing</strong>, una empresa especializada en el diseño de soluciones Bluetooth.</div>
<div> </div>
<div>Finalmente, la búsqueda de empresas con las poder establecer una alianza ha sido otro de los puntos de debate. <strong>Pere Martínez</strong>, Director General de <strong>Itechgrup,</strong> un negocio formado por 8 empresas TIC, ha señalado las asociaciones empresariales y los clústers como una de las principales fuentes de donde surgen sinergias colaborativas. &quot;Son un punto de encuentro muy importante entre empresas y administraciones, ya que permiten sumar conocimiento, valor, etc.&quot;</div>
<div> </div>
<div><strong>Los Debates sobre la Economía Digital</strong></div>
<div> </div>
<div>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por Barcelona Digital Centro Tecnológico con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil. El ciclo de debates está promovido por la agencia ACC1Ó CIDEM|COPCA, la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya, red.es y el <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</div></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass96730C1C623A492EB4935DEDA8230AD4>
<div><strong><u>Barcelona, 27 de noviembre de 2008</u></strong>. Las empresas deben asumir que no tienen  todo el conocimiento para desarrollar sus ideas. Por este motivo, las alianzas estratégicas con otras empresas y/o con centros de conocimiento e investigación como las universidades y los centros tecnológicos se convierten en un factor clave por innovar. Decidir qué tipo de colaboración se quiere establecer, tener una gran flexibilidad para reinventarse constantemente y el conocimiento del mercado son los principales requisitos para formar una buena alianza estratégica.</div>
<div> </div>
<div>Éstas son las principales conclusiones a que se ha llegado en el debate celebrado ayer &quot;Alianzas estratégicas: como crear valor y unir esfuerzos&quot; organizado por <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico.</strong> El acto, que ha reunido en 5 representantes de centros tecnológicos y de empresas innovadoras, ha contado con la moderación de <strong>Ángeles Orduña</strong>, delegada en Ontario (Canadá) de Barcelona Digital, y representante en el acto del proyecto de colaboración firmado por el gobierno catalán y por la región canadiense para promover el trabajo conjunto en materia de investigación. </div>
<div> </div>
<div>Orduña ha definido este proyecto como &quot;<em>una oportunidad de negocio para todas aquellas empresas catalanas que quieran establecer alianzas a nivel internacional</em>&quot;, ya que el Ontario Centres of Excellence, el principal centro de investigación aplicada de la región, tiene como líneas fundamentales la competitividad en sectores donde la región puede ser un líder de referencia (como la investigación bioquímica, las tecnologías adelantadas de la salud o la investigación en producción). Además, el modelo de trabajo de este centro tiene en mucha consideración la viabilidad comercial de cualquier proyecto. La colaboración en I+D y el intercambio de estudiantes, investigadores y profesores son las principales áreas en las cuales, según Orduña, se pueden establecer alianzas entre las dos regiones.</div>
<div> </div>
<div>En este sentido, <strong>Albert Matarrodona</strong>, director ejecutivo de <strong>LEITAT Centro Tecnológico</strong>, ha presentado los diferentes modelos de alianzas de los que disponen las empresas. Así, los convenios de colaboración son la opción más habitual pero presentan dificultades a la hora de conseguir resultados a corto plazo. Por su parte, los acuerdos marco establecen bases de colaboración para llevar a cabo una estrategia conjunta según la especialización de cada participante. Los modelos más complejos como las alianzas estratégicas o, incluso, las fusiones son indicadas para colaboraciones a medio o largo plazo y deben contar con un plan de investigación.</div>
<div> </div>
<div>&quot;<em>Cuando hablamos de alianzas también es muy importante pensar en el mercado</em>&quot;, ha señalado <strong>Albert Vidal</strong>, director de <strong>CETEMMSA Centro Tecnológico</strong>, un centro especializado en investigación aplicada de materiales y dispositivos inteligentes. Vidal, quien ha presentado algunos de los proyectos que ha desarrollado CETEMMSA gracias a las alianzas estratégicas con empresas, centros de investigación y otros centro tecnológicos, también ha recomendado a las empresas que quieran unir esfuerzos definir previamente las ventajas que obtendrá cada participante y si se establecen penalizaciones en caso de que una empresa quiera abandonar el proyecto conjunto.</div>
<div>Por otra parte, el debate ha contado con la experiencia real de empresas que han apostado por las alianzas estratégicas como una forma de crear valor. </div>
<div> </div>
<div>Según <strong>Anna Maiques</strong>, Business Development Manager de <strong>Starlab</strong>, en estas uniones es imprescindible tener un estudio exhaustivo del mercado, un conocimiento de las empresas o de las instituciones que disponen de la tecnología y una visión real de la viabilidad de la idea que se quiere realizar con el fin de que sea un proceso plenamente competitivo. &quot;<em>Conocer toda la normativa de patentes también debe ser uno de los puntos a tener en cuenta a la hora de establecer una alianza, especialmente si se negocia con una gran empresa</em>&quot;, ha añadido.</div>
<div> </div>
<div>Maiques también ha remarcado la pasión, la excelencia en la ejecución del proyecto y la flexibilidad para trabajar, como las tres principales actitudes necesarias para establecer una unión. </div>
<div> </div>
<div>De la misma manera, tener o crear un producto diferenciado que aporte valor añadido respecto al que ofrece la competencia también es un factor a tener en cuenta, tal como ha manifestado <strong>Sergi Torrents</strong>, CTO de <strong>Southwing</strong>, una empresa especializada en el diseño de soluciones Bluetooth.</div>
<div> </div>
<div>Finalmente, la búsqueda de empresas con las poder establecer una alianza ha sido otro de los puntos de debate. <strong>Pere Martínez</strong>, Director General de <strong>Itechgrup,</strong> un negocio formado por 8 empresas TIC, ha señalado las asociaciones empresariales y los clústers como una de las principales fuentes de donde surgen sinergias colaborativas. &quot;Son un punto de encuentro muy importante entre empresas y administraciones, ya que permiten sumar conocimiento, valor, etc.&quot;</div>
<div> </div>
<div><strong>Los Debates sobre la Economía Digital</strong></div>
<div> </div>
<div>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por Barcelona Digital Centro Tecnológico con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil. El ciclo de debates está promovido por la agencia ACC1Ó CIDEM|COPCA, la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya, red.es y el <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 27/11/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Cuenta del sistema</author>
      <pubDate>Wed, 14 Jan 2009 21:12:55 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=3</guid>
    </item>
    <item>
      <title>"La innovación tiene que ser una de las prioridades de los directivos porque es el medio para aumentar la productividad de las empresas"</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=4</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass292C4BFA0B524B13B505FFC89422EACC>
<div>• Barcelona Digital reuneix més de 100 professionals en el Debat sobre l'Economia Digital del mes d’octubre    </div>
<div>• La direcció general d’una companyia ha d’impulsar i donar un suport decidit la innovació perquè realment sigui una activitat empresarial més</div>
<div>• El director de la innovació ha de ser una figura amb poder de decisió i ha de coordinar el departament tècnic i del departament comercial amb l’objectiu de cobrir les necessitats dels clients</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass8BEE56CDFC0645A599AB9A8B7CC02554>
<div>
<div class=ExternalClass40B42C2D6F16417AB170EA2FBD44E231>
<div>• Barcelona Digital reúne más de 100 profesionales en el Debate sobre la Economía Digital del mes de octubre   </div>
<div>• La dirección general de una compañía tiene que impulsar y dar un apoyo decidido la innovación para que realmente sea una actividad empresarial más</div>
<div>• El director de la innovación tiene que ser una figura con poder de decisión y que tiene que coordinar el departamento técnico y del departamento comercial con el objetivo de cubrir las necesidades de los clientes</div></div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass40B42C2D6F16417AB170EA2FBD44E231>
<div>• Barcelona Digital reúne más de 100 profesionales en el Debate sobre la Economía Digital del mes de octubre   </div>
<div>• La dirección general de una compañía tiene que impulsar y dar un apoyo decidido la innovación para que realmente sea una actividad empresarial más</div>
<div>• El director de la innovación tiene que ser una figura con poder de decisión y que tiene que coordinar el departamento técnico y del departamento comercial con el objetivo de cubrir las necesidades de los clientes</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> &quot;La innovació ha de ser una de les prioritats dels directius perquè és el mitjà per augmentar la productivitat de les empreses&quot;</div>
<div><b>Titulo EN:</b> &quot;La innovación tiene que ser una de las prioridades de los directivos porque es el medio para aumentar la productividad de las empresas&quot;</div>
<div><b>Titulo ES:</b> &quot;La innovación tiene que ser una de las prioridades de los directivos porque es el medio para aumentar la productividad de las empresas&quot;</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass84625581AF04491EB12DDA0AE82AC63B>
<p><strong><u>Barcelona, 21 d’octubre de 2008.</u></strong> Cada cop més, les empreses volen innovar però per fer-ho, cal que la direcció faci una aposta decidida per crear un entorn i un recolzament econòmic favorable a la innovació. En aquest sentit, la figura del director de la innovació esdevé un element clau per tal de coordinar les accions de l’empresa i oferir als clients productes i serveis que cobreixin les seves necessitats. La col·laboració amb altres empreses, els centres tecnològics i les ajudes de les administracions són alternatives que faciliten el desenvolupament de la innovació en les empreses.</p>
<p>Aquestes són les principals conclusions a què s'ha arribat en el debat “La direcció de la innovació” organitzat per <strong>Barcelona Digital</strong>. Moderat per <strong>Rafael Garcia</strong>, director general d’<strong>Orbita 97 innovation company</strong>, ha reunit a sis representants de les administracions i del món empresarial  especialitzats en la innovació empresarial. “<em>La innovació és complexa i sovint xoca amb la rutina del dia a dia tant de les empreses, com dels propis treballadors. Per això cal encabir la innovació com una activitat empresarial més</em>”, ha  manifestat  Rafael Garcia.</p>
<p>Per aconseguir-ho, el moderador i director d’Orbita 97, una empresa especialitzada en l’organització de la innovació, ha remarcat la importància de crear un entorn favorable en el qual les idees i les aportacions dels propis treballadors puguin ser una de les principals fonts d’innovació. També ha afegit la figura del director de la innovació com una de les claus que ha de permetre seleccionar les millors propostes i coordinar els diferents departaments per tal de dur-les a terme. “<em>Però l’impuls definitiu ha de venir per part de la direcció ja que la innovació és el mitja que pot permetre a les empreses augmentar la seva competitivitat</em>”, ha conclòs.</p>
<p>En aquest sentit, <strong>Carles Gómara</strong>, gerent de l’àrea d’Innovació empresarial d’<strong>ACC1Ó CIDEM|COPCA </strong>també ha situat la innovació com una de les principals apostes per part de l’administració pública, especialment en el territori català, on un terç de les empreses ja desenvolupen alguna innovació. Tot i així, “<em>encara queda molt camí per córrer ja que Catalunya se situa en la posició número 82 en el rànquing de regions innovadores</em>”. Segons Gómara, el paper de les administracions ha de ser col·laboratiu però “<em>en cap cas podem pensar que el sector públic es converteixi en el principal inversor en R+D, ja que han de ser les empreses privades les principals implicades en la innovació per tal d’aconseguir una millor competitivitat del teixit empresarial</em>”. D’aquesta manera, Gómara ha destacat que els esforços d’ACC1Ó se centren en subvencionar projectes d’R+D d’elevat risc tecnològic que sense aquests ajuts no es durien a terme.</p>
<p>“<em>Tothom pot innovar, no només les grans empreses</em>”, ha assegurat José Antonio <strong>Fernández de Arroyabe</strong>, gerent de <strong>Daisalux</strong>, una empresa del País Basc dedicada al disseny, la fabricació i la comercialització d’enllumenat. Per Arroyabe, qui va decidir innovar en el seu sector per diferenciar els seus productes i serveis dels de les grans empreses, en moltes ocasions la principal dificultat resideix en posar d’acord a tot un equip. Per aquest motiu, la seva empresa va passar de fer reunions amb moltes veus a crear la figura d’un responsable de la innovació que actués com cap de l’hora de crear un equip i coordinar-lo per innovar. “Ens <em>fa funcionat molt millor tot i que la jerarquia relaxa</em>”, ha afegit.</p>
<p>En el cas de l’empresa valenciana <strong>Cambrass,</strong> especialitzada en la comercialització de productes per a nadons, han apostat per crear la “Sala de la Innovació”, un espai obert a les opinions procedents de tot l’equip amb independència de la seva jerarquia laboral. Posteriorment, tal i com ha comentat <strong>José Cambra</strong>, responsable de producte i producció, el departament d’innovació selecciona aquelles idees que tenen més possibilitats de convertir-se en projecte.</p>
<p>Pel que fa al sorgiment de les idees, <strong>Albert Fayos</strong>, responsable d’innovació de <strong>GTD Sistemes d’Informació</strong>, ha assenyalat els propis clients com una de les principals fonts d’innovació i per aquest motiu la seva empresa aposta per participar en fòrums i en agendes estratègiques d’innovació per tal de copsar aquestes necessitats. De la mateixa manera, Xperiencie Consulting, líders en usabilitat a Espanya, va decidir obrir una delegació als E.U.A “<em>per escoltar les necessitats dels nostres clients i d’aquesta manera especialitzar-nos al màxim</em>”, ha destacat Xavier Mestres, el seu director de tecnologia i soci fundador.</p>
<p>Com aconseguir els recursos necessaris per innovar ha estat un altre dels temes del debat. Per José Cambra, la innovació ha de ser una iniciativa que sorgeixi de l’empresa i per això s’ha de tenir una partida pressupostària fixada. En aquesta mateixa línia s’ha posicionant <strong>Carles Gómara </strong>d’<strong>ACC1Ó</strong>, que ha animat a les empreses a invertir “<em>perquè s’ha de fer així i no perquè t’hagin donat una determinada subvenció</em>”. Tot i així, tal i com ha puntualitzat Albert Fayos de GTD Sistemes d’Informació, són especialment útils aquelles subvencions que permeten la cooperació amb empreses estrangeres o les col·laboracions amb altres empreses i centres tecnològics.  </p>
<p>Finalment, els empresaris han exposat quin és el factor clau de les seves empreses per innovar.  Per <strong>Xavier Mestres</strong>, d’<strong>Xperience Consulting</strong> i José Antonio Fernández de Arroyabe de Daisalux, la il·lusió i el compromís per millorar contínuament són els principals motors que els permeten realitzar una activitat empresarial basada en la innovació. Per altra banda, Albert Fayos, de GTC i Jose Cambra, de l’empresa Cambrass, l’aposta decidida de la direcció de les seves empreses per la innovació són els factors més rellevants per desenvolupar aquest tipus d’activitat.</p></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass58D07D6790E9405D86DB1F281C89ED40>
<div>
<div class=ExternalClassB2A374778BDF416BB38CD0D55708A4AC>
<div><strong><u>Barcelona, 21 de octubre de 2008</u></strong>. Cada vez más, las empresas quieren innovar pero para hacerlo, hace falta que la dirección haga una apuesta decidida por crear un entorno y un apoyo económico favorable a la innovación. En este sentido, la figura del director de la innovación se convierte en un elemento clave con el fin de coordinar las acciones de la empresa y ofrecer a los clientes productos y servicios que cubran sus necesidades. La colaboración con otras empresas, los centros tecnológicos y las ayudas de las administraciones son alternativas que facilitan el desarrollo de la innovación en las empresas.</div>
<div> </div>
<div>Éstas son las principales conclusiones a que se ha llegado en el debate &quot;La dirección de la innovación&quot; organizado por <strong>Barcelona Digital</strong>. Moderado por <strong>Rafael Garcia</strong>, director general de <strong>Orbita 97 innovation company</strong>, ha reunido a seis representantes de las administraciones y del mundo empresarial especializados en la innovación empresarial. &quot;<em>La innovación es compleja y a menudo choca con la rutina del día a día tanto de las empresas, como de los propios trabajadores. Por eso hay que meter la innovación como una actividad empresarial más</em>&quot;, ha manifestado Rafael Garcia.</div>
<div> Para conseguirlo, el moderador y director de Orbita 97, una empresa especializada en la organización de la innovación, ha remarcado la importancia de crear un entorno favorable en lo que las ideas y las aportaciones de los propios trabajadores puedan ser una de las principales fuentes de innovación. También ha añadido la figura del director de la innovación como una de las claves ya que es el encargado de seleccionar las mejores propuestas y coordinar los diferentes departamentos con el fin de llevarlas a cabo. &quot;<em>Pero el impulso definitivo tiene que venir por parte de la dirección ya que la innovación es el media que puede permitir a las empresas aumentar su competitividad</em>&quot;, ha concluido.<br> <br>En este sentido, <strong>Carles Gómara</strong>, gerente del área de Innovación empresarial de <strong>ACC1Ó CIDEM|COPCA </strong>también ha situado la innovación como una de las principales apuestas por parte de la administración pública, especialmente en el territorio catalán, donde un tercio de las empresas ya desarrollan alguna innovación. Aun así, &quot;<em>todavía queda mucho camino por correr ya que Cataluña se sitúa en la posición número 82 en el ranking de regiones innovadoras</em>&quot;. Según Gómara, el papel de las administraciones tiene que ser colaborativo pero &quot;<em>en ningún caso podemos pensar que el sector público se convierta en el principal inversor en I+D, ya que tienen que ser las empresas privadas las principales implicadas en la innovación con el fin de conseguir una mejor competitividad del tejido empresarial</em>&quot;. De esta manera, Gómara ha destacado que los esfuerzos de ACC1Ó se centran en subvencionar proyectos de I+D de elevado riesgo tecnológico que sin estas ayudas no se llevarían a cabo.</div>
<div> </div>
<div>“<em>Todo el mundo puede innovar, no sólo las grandes empresas</em>&quot;, ha asegurado <strong>José Antonio Fernández de Arroyabe</strong>, gerente de <strong>Daisalux</strong>, una empresa del País Vasco dedicada al diseño, la fabricación y la comercialización de alumbrado. Para Arroyabe, quién decidió innovar en su sector para diferenciar sus productos y servicios de los de las grandes empresas, en muchas ocasiones la principal dificultad reside al poner de acuerdo a todo un equipo. Por este motivo, su empresa pasó de hacer reuniones con muchas voces a crear la figura de un responsable de la innovación que no actuara como ninguno de la hora de crear un equipo y coordinarlo para innovar. &quot;<em>Nos hace funcionado mucho mejor aunque la jerarquía relaja</em>&quot;, ha añadido.</div>
<div> </div>
<div>En el caso de la empresa valenciana <strong>Cambrass,</strong> especializada en la comercialización de productos para bebés, han apostado por crear la &quot;Sala de la Innovación&quot;, un espacio abierto a las opiniones procedentes de todo el equipo con independencia de su jerarquía laboral. Posteriormente, tal como ha comentado <strong>José Cambra</strong>, responsable de producto y producción, el departamento de innovación selecciona aquellas ideas que tienen más posibilidades de convertirse en proyecto.</div>
<div> </div>
<div>Con respecto al surgimiento de las ideas, <strong>Albert Fayos</strong>, responsable de innovación de <strong>GTD Sistemas de Información</strong>, ha señalado a los propios clientes como una de las principales fuentes de innovación y por este motivo su empresa apuesta por participar en foros y en agendas estratégicas de innovación con el fin de captar estas necesidades. </div>
<div> </div>
<div>De la misma manera, <strong>Xperiencie Consulting</strong>, líderes en usabilidad en España, decidió abrir una delegación a EEUU &quot;<em>para escuchar las necesidades de nuestros clientes y de esta manera especializarnos al máximo</em>&quot;, ha destacado <strong>Xavier Mestres</strong>, a su director de tecnología y socio fundador.</div>
<div> </div>
<div>Como conseguir los recursos necesarios para innovar ha sido otro de los temas del debate. Para José Cambra, la innovación tiene que ser una iniciativa que surja de la empresa y por eso se tiene que tener una partida presupuestaria fijada. En esta misma línea se ha posicionando Carles Gómara de ACC1Ó, que ha animado en las empresas a invertir &quot;<em>porque se tiene que hacer así y no para que te hayan dado una determinada subvención</em>&quot;. Aun así, tal como ha puntualizado Albert Fayos de GTD Sistemas de Información, son especialmente útiles aquellas subvenciones que permiten la cooperación con empresas extranjeras o las colaboraciones con otras empresas y centros tecnológicos.</div>
<div> </div>
<div>Finalmente, los empresarios han expuesto cuál es el factor clave de sus empresas para innovar. Para Xavier Mestres, de Xperience Consulting y José Antonio Fernández de Arroyabe de Daisalux, la ilusión y el compromiso para mejorar continuamente son los principales motores que les permiten realizar una actividad empresarial basada en la innovación. Por otra parte, Albert Fayos, de GTC y Jose Cambra, de la empresa Cambrass, la apuesta decidida de la dirección de sus empresas por la innovación son los factores más relevantes para desarrollar este tipo de actividad.</div></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassB2A374778BDF416BB38CD0D55708A4AC>
<div><strong><u>Barcelona, 21 de octubre de 2008</u></strong>. Cada vez más, las empresas quieren innovar pero para hacerlo, hace falta que la dirección haga una apuesta decidida por crear un entorno y un apoyo económico favorable a la innovación. En este sentido, la figura del director de la innovación se convierte en un elemento clave con el fin de coordinar las acciones de la empresa y ofrecer a los clientes productos y servicios que cubran sus necesidades. La colaboración con otras empresas, los centros tecnológicos y las ayudas de las administraciones son alternativas que facilitan el desarrollo de la innovación en las empresas.</div>
<div> </div>
<div>Éstas son las principales conclusiones a que se ha llegado en el debate &quot;La dirección de la innovación&quot; organizado por <strong>Barcelona Digital</strong>. Moderado por <strong>Rafael Garcia</strong>, director general de <strong>Orbita 97 innovation company</strong>, ha reunido a seis representantes de las administraciones y del mundo empresarial especializados en la innovación empresarial. &quot;<em>La innovación es compleja y a menudo choca con la rutina del día a día tanto de las empresas, como de los propios trabajadores. Por eso hay que meter la innovación como una actividad empresarial más</em>&quot;, ha manifestado Rafael Garcia.</div>
<div> Para conseguirlo, el moderador y director de Orbita 97, una empresa especializada en la organización de la innovación, ha remarcado la importancia de crear un entorno favorable en lo que las ideas y las aportaciones de los propios trabajadores puedan ser una de las principales fuentes de innovación. También ha añadido la figura del director de la innovación como una de las claves ya que es el encargado de seleccionar las mejores propuestas y coordinar los diferentes departamentos con el fin de llevarlas a cabo. &quot;<em>Pero el impulso definitivo tiene que venir por parte de la dirección ya que la innovación es el media que puede permitir a las empresas aumentar su competitividad</em>&quot;, ha concluido.<br> <br>En este sentido, <strong>Carles Gómara</strong>, gerente del área de Innovación empresarial de <strong>ACC1Ó CIDEM|COPCA </strong>también ha situado la innovación como una de las principales apuestas por parte de la administración pública, especialmente en el territorio catalán, donde un tercio de las empresas ya desarrollan alguna innovación. Aun así, &quot;<em>todavía queda mucho camino por correr ya que Cataluña se sitúa en la posición número 82 en el ranking de regiones innovadoras</em>&quot;. Según Gómara, el papel de las administraciones tiene que ser colaborativo pero &quot;<em>en ningún caso podemos pensar que el sector público se convierta en el principal inversor en I+D, ya que tienen que ser las empresas privadas las principales implicadas en la innovación con el fin de conseguir una mejor competitividad del tejido empresarial</em>&quot;. De esta manera, Gómara ha destacado que los esfuerzos de ACC1Ó se centran en subvencionar proyectos de I+D de elevado riesgo tecnológico que sin estas ayudas no se llevarían a cabo.</div>
<div> </div>
<div>“<em>Todo el mundo puede innovar, no sólo las grandes empresas</em>&quot;, ha asegurado <strong>José Antonio Fernández de Arroyabe</strong>, gerente de <strong>Daisalux</strong>, una empresa del País Vasco dedicada al diseño, la fabricación y la comercialización de alumbrado. Para Arroyabe, quién decidió innovar en su sector para diferenciar sus productos y servicios de los de las grandes empresas, en muchas ocasiones la principal dificultad reside al poner de acuerdo a todo un equipo. Por este motivo, su empresa pasó de hacer reuniones con muchas voces a crear la figura de un responsable de la innovación que no actuara como ninguno de la hora de crear un equipo y coordinarlo para innovar. &quot;<em>Nos hace funcionado mucho mejor aunque la jerarquía relaja</em>&quot;, ha añadido.</div>
<div> </div>
<div>En el caso de la empresa valenciana <strong>Cambrass,</strong> especializada en la comercialización de productos para bebés, han apostado por crear la &quot;Sala de la Innovación&quot;, un espacio abierto a las opiniones procedentes de todo el equipo con independencia de su jerarquía laboral. Posteriormente, tal como ha comentado <strong>José Cambra</strong>, responsable de producto y producción, el departamento de innovación selecciona aquellas ideas que tienen más posibilidades de convertirse en proyecto.</div>
<div> </div>
<div>Con respecto al surgimiento de las ideas, <strong>Albert Fayos</strong>, responsable de innovación de <strong>GTD Sistemas de Información</strong>, ha señalado a los propios clientes como una de las principales fuentes de innovación y por este motivo su empresa apuesta por participar en foros y en agendas estratégicas de innovación con el fin de captar estas necesidades. </div>
<div> </div>
<div>De la misma manera, <strong>Xperiencie Consulting</strong>, líderes en usabilidad en España, decidió abrir una delegación a EEUU &quot;<em>para escuchar las necesidades de nuestros clientes y de esta manera especializarnos al máximo</em>&quot;, ha destacado <strong>Xavier Mestres</strong>, a su director de tecnología y socio fundador.</div>
<div> </div>
<div>Como conseguir los recursos necesarios para innovar ha sido otro de los temas del debate. Para José Cambra, la innovación tiene que ser una iniciativa que surja de la empresa y por eso se tiene que tener una partida presupuestaria fijada. En esta misma línea se ha posicionando Carles Gómara de ACC1Ó, que ha animado en las empresas a invertir &quot;<em>porque se tiene que hacer así y no para que te hayan dado una determinada subvención</em>&quot;. Aun así, tal como ha puntualizado Albert Fayos de GTD Sistemas de Información, son especialmente útiles aquellas subvenciones que permiten la cooperación con empresas extranjeras o las colaboraciones con otras empresas y centros tecnológicos.</div>
<div> </div>
<div>Finalmente, los empresarios han expuesto cuál es el factor clave de sus empresas para innovar. Para Xavier Mestres, de Xperience Consulting y José Antonio Fernández de Arroyabe de Daisalux, la ilusión y el compromiso para mejorar continuamente son los principales motores que les permiten realizar una actividad empresarial basada en la innovación. Por otra parte, Albert Fayos, de GTC y Jose Cambra, de la empresa Cambrass, la apuesta decidida de la dirección de sus empresas por la innovación son los factores más relevantes para desarrollar este tipo de actividad.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 21/10/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Mon, 02 Feb 2009 15:03:54 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=4</guid>
    </item>
    <item>
      <title>"La principal diferencia entre los nativos y los emigrantes digitales es la actitud hacia las tecnologías"</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=5</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassFF22381ABD034CDC8E6EF3D132D1BB5B>
<p>• Barcelona Digital i Barcelona Activa reuneixen 150 professionals en el Debat sobre l'Economia Digital del mes d’octubre <br>• Els joves emprenedors triomfen gràcies a una major visió de les possibilitats que ofereixen les tecnologies digitals i una actitud més participativa en els negocis per mitjà de les TIC <br>• La comunicació de les empreses a Internet ha de ser directa i transparent per aprofitar al màxim tota la informació i opinions que  generen principalment els joves a la xarxa</p></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass6180072913EE408E920ADA8CA90CD738>
<div>
<div class=ExternalClass4EABDFAFA8D84D4591901FD24D49C715>• Barcelona Digital y Barcelona Activa reúnen 150 profesionales en el Debate sobre la Economía Digital del mes de octubre <br>• Los jóvenes emprendedores triunfan gracias a una mayor visión de las posibilidades que ofrecen las tecnologías digitales y una actitud más participativa en los negocios por medio de las TIC<br>• La comunicación de las empresas en Internet debe ser directa y transparente para aprovechar al máximo toda la información y opiniones que generan principalmente los jóvenes en la red</div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass4EABDFAFA8D84D4591901FD24D49C715>• Barcelona Digital y Barcelona Activa reúnen 150 profesionales en el Debate sobre la Economía Digital del mes de octubre <br>• Los jóvenes emprendedores triunfan gracias a una mayor visión de las posibilidades que ofrecen las tecnologías digitales y una actitud más participativa en los negocios por medio de las TIC<br>• La comunicación de las empresas en Internet debe ser directa y transparente para aprovechar al máximo toda la información y opiniones que generan principalmente los jóvenes en la red</div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> &quot;La principal diferència entre els nadius i els emigrants digitals és l’actitud vers les tecnologies&quot;</div>
<div><b>Titulo EN:</b> &quot;La principal diferencia entre los nativos y los emigrantes digitales es la actitud hacia las tecnologías&quot;</div>
<div><b>Titulo ES:</b> &quot;La principal diferencia entre los nativos y los emigrantes digitales es la actitud hacia las tecnologías&quot;</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassFFFE2B55EF9C4741A312B8BE00E7911F>
<div><strong><u>Barcelona, 2 d’octubre de 2008</u></strong>. Els nadius digitals necessiten menys esforços d’aprenentatge de les noves tecnologies perquè conviuen amb elles en el seu dia a dia. Malgrat aquest avantatge generacional, la principal diferència entre els nadius digitals i aquelles persones que s’han de posar al dia en matèria tecnològica (també anomenats emigrants digitals) resideix en veure la tecnologia com un espai d’acció i no de consum d’informació.  </div>
<div> </div>
<div>Aquestes són les principals conclusions a què s'ha arribat en el debat “Nadius digitals: per què som diferents?” organitzat per Barcelona Digital i Barcelona Activa. Moderada per <strong>Genís Roca</strong>, soci director de la consultora estratègica sobre usos i lògiques de les xarxes <strong>Rocasalvatella</strong>, ha reunit a <strong>Víctor Martín</strong>, co-fundador de <strong>Moneytrackin</strong> i <strong>Jordi Torras</strong>, fundador d’<strong>Uplay Studios</strong>, dos empresaris nascuts al 1982 i que han posat en marxa projectes empresarials on les noves tecnologies tenen un paper fonamental. “<em>Al principi ens va moure la passió per fer un projecte que realment ens agradés utilitzant el nostre coneixement tecnològic, però sempre has de trobar el punt en què cal demanar ajuda externa per monetitzar el teu negoc</em>i”, ha resumit Jordi la seva experiència.  </div>
<div> </div>
<div>La capacitat per utilitzar la tecnologia per actuar i desenvolupar projectes d’acord amb els seus interessos és una de les claus, segons Genís Roca, per entendre la visió dels nadius digitals sobre el treball des del rol d’empresaris. Victor Martín, qui conjuntament amb el seu germà van iniciar el projecte Moneytrackin (una aplicació gratuïta que permet la gestió en línia de les finances personals) confirma: “<em>Treballant en una empresa gran jo no podria fer el meu propi projecte</em>”. Tot i que tal i com ha puntualitzat Jordi Torres, fundador d’una empresa de videojocs, “<em>en qualsevol gran companyia hi ha petits emprenedors</em>”.<br> <br>Un altre valor molt important pels nadius digitals resideix en la possibilitat de poder opinar a la xarxa sobre qualsevol producte o servei. “<em>A l’hora de comprar, cada cop és més important conèixer l’opinió d’altres usuaris de la xarxa respecte a un determinat producte</em>”, ha assegurat Jordi Torras, qui té en molta consideració els comentaris en fòrums sobre el seu videojoc de bàsquet manager.</div>
<div> </div>
<div>En aquest sentit, <strong>Òscar Ordoñez</strong>, del departament de Màrqueting de particulars de “<strong>LKXA</strong>”, el programa jove de “la Caixa”, ha destacat el gran valor que suposen aquest tipus de participació ja que “<em>encara que els comentaris siguin negatius, les empreses no poden obviar aquesta pressa de contacte amb els seus clients perquè pot ser molt útil a l’hora de millorar el producte”. </em>I ha posat com ha exemple el programa “LKXA”, en el qual l’opinió i les exigències dels clients joves és essencial per desenvolupar els productes i serveis que s’ofereixen.</div>
<div> </div>
<div>Per aquest motiu, segons Genís Roca i Òscar Ordoñez, les empreses han de tenir molt em compte quina és la opinió que tenen els internautes dels seus productes i serveis a la xarxa i han de respondre als usuaris de la manera més clara i transparent possible. “<em>Les empreses han d’identificar les fonts que emeten opinions, però en cap cas poden intentar controlar-les o utilitzar identitats falses perquè això genera una opinió molt negativa. La identitat virtual és tant important com la identitat física</em>”, han coincidit els joves emprenedors Víctor Martín i Jordi Torras.</div>
<div> </div>
<div>Finalment, conèixer quina ha ser l’aproximació dels empresaris poc coneixedors de les noves tecnologies a la manera de fer i de pensar dels nadius digitals ha estat una de les preocupacions de la taula rodona. Per Òscar Ordoñez, la formació i l’intercanvi de coneixements pel que fa a models de gestió d’un negoci són els pilars més importants perquè les empreses no es quedin enrere i puguin aprofitar els coneixements dels actors més joves del mercat de treball. “<em>Una companyia ha de ser capaç d’esbrinar què volen els joves i aprofitar tota la informació que té aquesta generació”, ha conclòs el representant de “LKXA”.   </em></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassA8F24D36A75143CAA37BDC6AF10AEFCD>
<div>
<div class=ExternalClass783B8B78494E4815AC2444B67F2F1844>
<div><strong><u>Barcelona, 2 de octubre de 2008</u></strong>. Los nativos digitales necesitan menos esfuerzos de aprendizaje de las nuevas tecnologías porque conviven con ellas en su día a día. A pesar de esta ventaja generacional, la principal diferencia entre los nativos digitales y aquellas personas que se tienen que poner al día en materia tecnológica (también nombrados emigrantes digitales) reside en ver la tecnología como un espacio de acción y no de consumo de información.</div>
<div>Éstas son las principales conclusiones a que se ha llegado en el debate &quot;Nativos digitales: ¿por qué somos diferentes?” organizado por Barcelona Digital y Barcelona Activa. Moderado por <strong>Genís Roca</strong>, socio director de la consultora estratégica sobre usos y lógicas de las redes<strong> Rocasalvatella</strong>, ha reunido en <strong>Víctor Martín</strong>, co-fundador de <strong>Moneytrackin</strong> y <strong>Jordi Torras</strong>, fundador de <strong>Uplay Studios</strong>, a dos empresarios nacidos a 1982 y que han puesto en marcha proyectos empresariales en los que las nuevas tecnologías tienen un papel fundamental. &quot;<em>Al principio nos movió la pasión por hacer un proyecto que realmente nos gustara utilizando nuestro conocimiento tecnológico, pero siempre tienes que encontrar el punto en que hay que pedir ayuda externa para monetizar tu negocio</em>&quot;, ha resumido Jordi su experiencia. </div>
<div> </div>
<div>La capacidad para utilizar la tecnología para actuar y desarrollar proyectos de acuerdo con sus intereses es una de las claves, según Genís Roca, para entender la visión de los nativos digitales sobre el trabajo desde el rol de empresarios. Victor Martín, quien conjuntamente con su hermano iniciaron el proyecto Moneytrackin (una aplicación gratuita que permite la gestión en línea de las finanzas personales) confirma: &quot;<em>Trabajando en una empresa grande yo no podría hacer mi propio proyecto</em>&quot;. Aunque tal como ha puntualizado Jordi Torres, fundador de una empresa de videojuegos, &quot;<em>en cualquier gran compañía hay pequeños emprendedores</em>&quot;.</div>
<div> </div>
<div>Otro valor muy importante para los nativos digitales reside en la posibilidad de poder opinar en la red sobre cualquier producto o servicio. &quot;<em>A la hora de comprar, cada vez es más importante conocer la opinión de otros usuarios de la red con respecto a un determinado producto</em>&quot;, ha asegurado Jordi Torras, quien tiene en mucha consideración los comentarios en foros sobre su videojuego de baloncesto manager.</div>
<div>En este sentido, Òscar Ordoñez, del departamento de Marqueting de particulares de &quot;LKXA&quot;, el programa joven de &quot;la Caixa&quot;, ha destacado el gran valor que suponen este tipo de participaciónes ya que &quot;aunque los comentarios sean negativos, las empresas no pueden obviar esta toma de contacto con sus clientes porque puede ser muy útil a la hora de mejorar el producto&quot;. Y ha puesto como ejemplo el programa &quot;LKXA&quot;, en el cual la opinión y las exigencias de los clientes jóvenes es esencial para desarrollar los productos y servicios que se ofrecen.</div>
<div> </div>
<div>Por este motivo, según Genís Roca y Òscar Ordoñez, las empresas han de tener mucho más en cuenta cuál es la opinión que tienen los internautas sobre sus productos y servicios y deben responder a los usuarios de la manera más clara y transparente posible. &quot;<em>Las empresas tienen que identificar las fuentes que emiten opiniones, pero en ningún caso pueden intentar controlarlas o utilizar identidades falsas porque eso genera una opinión muy negativa. La identidad virtual es tan importante como la identidad física</em>,&quot; han coincidido los jóvenes emprendedores Víctor Martín y Jordi Torras.</div>
<div> </div>
<div>Finalmente, conocer cuál debe ser la aproximación de los empresarios poco conocedores de las nuevas tecnologías a la manera de hacer y pensar de los nativos digitales ha sido una de las preocupaciones de la mesa redonda. Para Òscar Ordoñez, la formación y el intercambio de conocimientos con respecto a modelos de gestión de un negocio son los pilares más importantes para que las empresas no se queden atrás y puedan aprovechar los conocimientos de los actores más jóvenes del mercado de trabajo. &quot;<em>Una compañía tiene que ser capaz de averiguar qué quieren los jóvenes y aprovechar toda la información que tiene esta generación</em>&quot;, ha concluido al representante de &quot;LKXA&quot;.</div></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass783B8B78494E4815AC2444B67F2F1844>
<div><strong><u>Barcelona, 2 de octubre de 2008</u></strong>. Los nativos digitales necesitan menos esfuerzos de aprendizaje de las nuevas tecnologías porque conviven con ellas en su día a día. A pesar de esta ventaja generacional, la principal diferencia entre los nativos digitales y aquellas personas que se tienen que poner al día en materia tecnológica (también nombrados emigrantes digitales) reside en ver la tecnología como un espacio de acción y no de consumo de información.</div>
<div>Éstas son las principales conclusiones a que se ha llegado en el debate &quot;Nativos digitales: ¿por qué somos diferentes?” organizado por Barcelona Digital y Barcelona Activa. Moderado por <strong>Genís Roca</strong>, socio director de la consultora estratégica sobre usos y lógicas de las redes<strong> Rocasalvatella</strong>, ha reunido en <strong>Víctor Martín</strong>, co-fundador de <strong>Moneytrackin</strong> y <strong>Jordi Torras</strong>, fundador de <strong>Uplay Studios</strong>, a dos empresarios nacidos a 1982 y que han puesto en marcha proyectos empresariales en los que las nuevas tecnologías tienen un papel fundamental. &quot;<em>Al principio nos movió la pasión por hacer un proyecto que realmente nos gustara utilizando nuestro conocimiento tecnológico, pero siempre tienes que encontrar el punto en que hay que pedir ayuda externa para monetizar tu negocio</em>&quot;, ha resumido Jordi su experiencia. </div>
<div> </div>
<div>La capacidad para utilizar la tecnología para actuar y desarrollar proyectos de acuerdo con sus intereses es una de las claves, según Genís Roca, para entender la visión de los nativos digitales sobre el trabajo desde el rol de empresarios. Victor Martín, quien conjuntamente con su hermano iniciaron el proyecto Moneytrackin (una aplicación gratuita que permite la gestión en línea de las finanzas personales) confirma: &quot;<em>Trabajando en una empresa grande yo no podría hacer mi propio proyecto</em>&quot;. Aunque tal como ha puntualizado Jordi Torres, fundador de una empresa de videojuegos, &quot;<em>en cualquier gran compañía hay pequeños emprendedores</em>&quot;.</div>
<div> </div>
<div>Otro valor muy importante para los nativos digitales reside en la posibilidad de poder opinar en la red sobre cualquier producto o servicio. &quot;<em>A la hora de comprar, cada vez es más importante conocer la opinión de otros usuarios de la red con respecto a un determinado producto</em>&quot;, ha asegurado Jordi Torras, quien tiene en mucha consideración los comentarios en foros sobre su videojuego de baloncesto manager.</div>
<div>En este sentido, Òscar Ordoñez, del departamento de Marqueting de particulares de &quot;LKXA&quot;, el programa joven de &quot;la Caixa&quot;, ha destacado el gran valor que suponen este tipo de participaciónes ya que &quot;aunque los comentarios sean negativos, las empresas no pueden obviar esta toma de contacto con sus clientes porque puede ser muy útil a la hora de mejorar el producto&quot;. Y ha puesto como ejemplo el programa &quot;LKXA&quot;, en el cual la opinión y las exigencias de los clientes jóvenes es esencial para desarrollar los productos y servicios que se ofrecen.</div>
<div> </div>
<div>Por este motivo, según Genís Roca y Òscar Ordoñez, las empresas han de tener mucho más en cuenta cuál es la opinión que tienen los internautas sobre sus productos y servicios y deben responder a los usuarios de la manera más clara y transparente posible. &quot;<em>Las empresas tienen que identificar las fuentes que emiten opiniones, pero en ningún caso pueden intentar controlarlas o utilizar identidades falsas porque eso genera una opinión muy negativa. La identidad virtual es tan importante como la identidad física</em>,&quot; han coincidido los jóvenes emprendedores Víctor Martín y Jordi Torras.</div>
<div> </div>
<div>Finalmente, conocer cuál debe ser la aproximación de los empresarios poco conocedores de las nuevas tecnologías a la manera de hacer y pensar de los nativos digitales ha sido una de las preocupaciones de la mesa redonda. Para Òscar Ordoñez, la formación y el intercambio de conocimientos con respecto a modelos de gestión de un negocio son los pilares más importantes para que las empresas no se queden atrás y puedan aprovechar los conocimientos de los actores más jóvenes del mercado de trabajo. &quot;<em>Una compañía tiene que ser capaz de averiguar qué quieren los jóvenes y aprovechar toda la información que tiene esta generación</em>&quot;, ha concluido al representante de &quot;LKXA&quot;.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 02/10/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Mon, 02 Feb 2009 15:44:53 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=5</guid>
    </item>
    <item>
      <title>“El talento y la formación de los trabajadores TIC es lo más importante para una empresa”</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=6</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassC71FED630C0841EFB1976418C39C6193>
<div>• Barcelona Digital reuneix un centenar de professionals en el Debat sobre l'Economia Digital del mes de setembre.<br>• Millores en l'educació i una formació continuada són les claus per aconseguir un capital humà competitiu. <br>• La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació crea ACTIC, una acreditació sobre el nivell de coneixements professionals relacionat amb les TIC. </div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass928018E40ACB4E2B9397DBB71C9E62EE>
<div>
<div class=ExternalClassAD6482E9E408452095ABB554356C0A9D>
<div>• Barcelona Digital reúne a un centenar de profesionales en el Debate sobre la Economía Digital del mes de septiembre.</div>
<div>• Mejoras en la educación y una formación continuada son las claves para conseguir un capital humano competitivo.</div>
<div>• La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació crea ACTIC, una acreditación sobre el nivel de conocimientos profesionales relacionado con las TIC. </div></div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassAD6482E9E408452095ABB554356C0A9D>
<div>• Barcelona Digital reúne a un centenar de profesionales en el Debate sobre la Economía Digital del mes de septiembre.</div>
<div>• Mejoras en la educación y una formación continuada son las claves para conseguir un capital humano competitivo.</div>
<div>• La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació crea ACTIC, una acreditación sobre el nivel de conocimientos profesionales relacionado con las TIC. </div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> &quot;El talent i la formació dels treballadors TIC és el més important per a una empresa&quot;</div>
<div><b>Titulo EN:</b> “El talento y la formación de los trabajadores TIC es lo más importante para una empresa”</div>
<div><b>Titulo ES:</b> “El talento y la formación de los trabajadores TIC es lo más importante para una empresa”</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassFE3617B37B23465CA5F4CCCDA10B6DDA>
<div>Un dels principals actius de les empreses en la Societat de la Informació és el talent i la capacitat per desenvolupar noves aptituds dels seus treballadors. Per això, un continu aprenentatge i la millora de la formació amb ajuda de les tecnologies de la informació i la comunicació en els centres educatius són les claus per aconseguir un capital humà competitiu.</div>
<div> </div>
<div>Aquestes són les principals conclusions a que s'ha arribat en el Debat sobre l'Economia Digital organitzat per Barcelona Digital. Moderat per <strong>María Dolores Gonzalo Tomey</strong>, Coordinadora de Gerència d'Educació de <strong>red.es,</strong> ha reunit cinc representants de l'administració pública, el món educatiu i l'empresa amb l'objectiu d'analitzar les necessitats del mercat laboral per créixer gràcies al talent en l'entorn canviant de la societat del coneixement. En aquest sentit, <strong>Lorenzo Di Pietro</strong>, director de <strong>Porta 22 - Barcelona Activa </strong>ha assenyalat que perquè un territori tingui un capital humà de talent &quot;<em>ha de tenir qualitat a l'escola i en el cas de Catalunya fa falta un gran esforç per millorar de l'educació, ja que el fracàs escolar se situa en el 30% en secundària</em>,&quot;.</div>
<div> </div>
<div>Segons Di Pietro, la lluita contra el fracàs escolar pot permetre als joves identificar amb major facilitat el seu camí cap a la realització professional. I per aconseguir que els joves se sentin atrets cap a totes aquelles ocupacions relacionades amb les TIC, és necessari fer-les més atractives &quot;<em>perquè és el que permetrà desenvolupar el territori</em>&quot;.</div>
<div> </div>
<div>Precisament, per a <strong>Miquel Ángel Prat</strong>, director de <strong>CETEI</strong>, la poca relació entre la tecnologia i la pedagogia a les aules és una de les principals dificultats per desenvolupar totes les oportunitats i requisits de la Societat de la Informació. &quot;<em>Els alumnes són nadius digitals ja que han nascut amb la tecnologia. Ara falta que tant l'escola, com la família s'incorporin a aquest nou escenari per no crear una barrera digital entre generacions</em>&quot;.<br>  <br>En el cas de l'educació superior, <strong>Josep Maria Duart</strong>, Vicerector de formació contínua de l'<strong>Universitat Oberta de Catalunya</strong> (UOC) ha manifestat que &quot;la <em>universitat ha assumit en bona part el seu paper clau dins de la Societat de la Informació com l'entitat que ha d'oferir un aprenentatge continuat per a totes aquelles competències i aptituds que els alumnes necessiten per desenvolupar la seva trajectòria professional</em>&quot;. &quot;<em>Però també és necessària la col·laboració de l'empresa privada per crear un espai d'innovació i de talent</em>&quot;, ha afegit.<br>  <br>D'altra banda, la feble gestió del talent a l'actual mercat laboral ha estat un altre dels punts de debat de la sessió d'avui. Per al director de Porta 22, Lorenzo Di Pietro, &quot;<em>ens trobem en una situació poc transparent en la qual malgrat que el mercat necessita 20.000 enginyers qualificats, molts d'ells desenvolupen una activitat professional per sota de les seves possibilitats</em>&quot;. Segons Di Pietro, aquesta situació també és una mostra de la falta de diàleg entre l'oferta i la demanda per crear un entorn estable i atreure, d'això manera, més talent.</div>
<div><br>&quot;<em>El nostre és objectiu és ajudar la gent a ser més digital regulant la formació en noves tecnologies</em>&quot;. Així de contundent ha presentat <strong>Josué Sallent</strong>, Director General de la Societat de la Informació de la Secretària de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la <strong>Generalitat de Catalunya</strong>, una nova acreditació disponible a partir del primer trimestre de 2009. Denominada ACTIC, permetrà a tots els majors de 16 anys acreditar un determinat nivell de coneixements professionals relacionat amb les TIC. ACTIC està organitzada en 3 nivells (bàsic, intermedi i avançat), servirà a les acadèmies de formació per establir un estàndard que defineixi en quin grau de formació ofereixen els seus serveis. La prova per aconseguir el certificat ACTIC estarà subvencionada.<br>  <br>Per últim, <strong>Gerard Vélez</strong>, responsable d’e-learning de &quot;la <strong>Caixa</strong>&quot; ha presentat algunes de l'eines socials basades en les TIC de les que disposa l'entitat financera (com és el cas de Caixa Link) per intentar gestionar el talent i promoure la participació dels seus treballadors. Segons Vélez, &quot;<em>per atreure el talent és necessari que les empreses promoguin alguns dels avantatges de la web 2.0, com és la participació per motivar els seus treballadors</em>.&quot;</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass621FE9A36A314F7E9E88B4D196DC64F4>
<div>
<div class=ExternalClassF32212913BE248EB8F7C94E36A0D8A7B>
<p>Uno de los principales activos de las empresas en la Sociedad de la Información es el talento y la capacidad para desarrollar nuevas aptitudes de sus trabajadores. Por ello, un continuo aprendizaje y la mejora de la formación con ayuda de las tecnologías de la información y la comunicación en los centros educativos son las claves para conseguir un capital humano competitivo.</p>
<p>Estas son las principales conclusiones a las que se ha llegado en el Debate sobre la Economía Digital organizado por <strong>Barcelona Digital</strong>. Moderado por <strong>María Dolores Gonzalo Tomey</strong>, Coordinadora de Gerencia de Educación de <strong>red.es</strong>, ha reunido a cinco representantes de la administración pública, el mundo educativo y la empresa con el objetivo de analizar las necesidades del mercado laboral para crecer gracias al talento en el entorno cambiante de la sociedad del conocimiento. En este sentido,<strong> Lorenzo Di Pietro</strong>, director de <strong>Porta 22 - Barcelona Activa</strong> ha señalado que para que un territorio tenga un capital humano de talento “<em>debe tener calidad en la escuela y en el caso de Cataluña hace falta un gran esfuerzo para mejorar de la educación, ya que el fracaso escolar se sitúa en el 30% en secundaria</em>”.</p>
<p>Según Di Pietro, la lucha contra el fracaso escolar puede permitir a los jóvenes identificar con mayor facilidad su camino hacia la realización profesional. Y para conseguir que los jóvenes se sientan atraídos hacia todas aquellas ocupaciones relacionadas con las TIC, es necesario hacerlas más atractivas “<em>porque es lo que va a permitir desarrollar el territorio</em>”.  </p>
<p>Precisamente, para <strong>Miquel Ángel Prat</strong>, director de <strong>CETEI</strong>, la poca relación entre la tecnología y la pedagogía en las aulas es una de las principales dificultades para desarrollar todas las oportunidades y requisitos de la Sociedad de la Información. “<em>Los alumnos son nativos digitales ya que han nacido con la tecnología. Ahora falta que tanto la escuela, como la familia se incorporen a este nuevo escenario para no crear una barrera digital entre generaciones</em>”.</p>
<p>En el caso de la educación superior, <strong>Josep Maria Duart</strong>, Vicerrector de formación continua de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha manifestado que “<em>la universidad ha asumido en buena parte su papel clave dentro de la Sociedad de la Información como la entidad que debe ofrecer un aprendizaje continuado para todas aquellas competencias y aptitudes que los alumnos necesitan para desarrollar su trayectoria profesional</em>”. “<em>Pero también es necesaria la colaboración de la empresa privada para crear un espacio de innovación y de talento</em>”, ha añadido. </p>
<p>Por otra parte, la débil gestión del talento en el actual mercado laboral ha sido otro de los puntos de debate de la sesión de hoy. Para el director de Porta 22, Lorenzo Di Pietro, “<em>nos encontramos en una situación poco transparente en la que pese a que el mercado necesita 20.000 ingenieros cualificados, muchos de ellos desarrollan una actividad profesional por debajo de sus posibilidades</em>”. Según Di Pietro, esta situación también es una muestra de la falta de diálogo entre la oferta y la demanda para crear un entorno estable y atraer, de esto modo, más talento.</p>
<p>“<em>Nuestro es objetivo es ayudar a la gente a ser más digital regulando la formación en nuevas tecnologías</em>”. Así de contundente ha presentado <strong>Josué Sallent</strong>, Director General de la Sociedad de la Información de la Secretaria de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la <strong>Generalitat de Catalunya</strong>, una nueva acreditación disponible a partir del primer trimestre de 2009. Denominada ACTIC, permitirá a todos los mayores de 16 años acreditar un determinado nivel de conocimientos profesionales relacionado con las TIC. ACTIC está organizada en 3 niveles (básico, intermedio y avanzado), servirá a las academias de formación para establecer un estándar que defina en qué grado de formación ofrecen sus servicios. La prueba para conseguir el certificado ACTIC estará subvencionada.</p>
<p>Por último, <strong>Gerard Vélez</strong>, responsable de e-learning de “la Caixa” ha presentado algunas de la herramientas sociales basadas en las TIC  de las que dispone la entidad financiera (como es el caso de Caixa Link) para intentar gestionar el talento y promover la participación de sus trabajadores. Según Vélez, “<em>para atraer el talento es necesario que las empresas promuevan algunas de las ventajas de la web 2.0, como es la participación para motivar a sus trabajadores</em>”.</p></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassF32212913BE248EB8F7C94E36A0D8A7B>
<p>Uno de los principales activos de las empresas en la Sociedad de la Información es el talento y la capacidad para desarrollar nuevas aptitudes de sus trabajadores. Por ello, un continuo aprendizaje y la mejora de la formación con ayuda de las tecnologías de la información y la comunicación en los centros educativos son las claves para conseguir un capital humano competitivo.</p>
<p>Estas son las principales conclusiones a las que se ha llegado en el Debate sobre la Economía Digital organizado por <strong>Barcelona Digital</strong>. Moderado por <strong>María Dolores Gonzalo Tomey</strong>, Coordinadora de Gerencia de Educación de <strong>red.es</strong>, ha reunido a cinco representantes de la administración pública, el mundo educativo y la empresa con el objetivo de analizar las necesidades del mercado laboral para crecer gracias al talento en el entorno cambiante de la sociedad del conocimiento. En este sentido,<strong> Lorenzo Di Pietro</strong>, director de <strong>Porta 22 - Barcelona Activa</strong> ha señalado que para que un territorio tenga un capital humano de talento “<em>debe tener calidad en la escuela y en el caso de Cataluña hace falta un gran esfuerzo para mejorar de la educación, ya que el fracaso escolar se sitúa en el 30% en secundaria</em>”.</p>
<p>Según Di Pietro, la lucha contra el fracaso escolar puede permitir a los jóvenes identificar con mayor facilidad su camino hacia la realización profesional. Y para conseguir que los jóvenes se sientan atraídos hacia todas aquellas ocupaciones relacionadas con las TIC, es necesario hacerlas más atractivas “<em>porque es lo que va a permitir desarrollar el territorio</em>”.  </p>
<p>Precisamente, para <strong>Miquel Ángel Prat</strong>, director de <strong>CETEI</strong>, la poca relación entre la tecnología y la pedagogía en las aulas es una de las principales dificultades para desarrollar todas las oportunidades y requisitos de la Sociedad de la Información. “<em>Los alumnos son nativos digitales ya que han nacido con la tecnología. Ahora falta que tanto la escuela, como la familia se incorporen a este nuevo escenario para no crear una barrera digital entre generaciones</em>”.</p>
<p>En el caso de la educación superior, <strong>Josep Maria Duart</strong>, Vicerrector de formación continua de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha manifestado que “<em>la universidad ha asumido en buena parte su papel clave dentro de la Sociedad de la Información como la entidad que debe ofrecer un aprendizaje continuado para todas aquellas competencias y aptitudes que los alumnos necesitan para desarrollar su trayectoria profesional</em>”. “<em>Pero también es necesaria la colaboración de la empresa privada para crear un espacio de innovación y de talento</em>”, ha añadido. </p>
<p>Por otra parte, la débil gestión del talento en el actual mercado laboral ha sido otro de los puntos de debate de la sesión de hoy. Para el director de Porta 22, Lorenzo Di Pietro, “<em>nos encontramos en una situación poco transparente en la que pese a que el mercado necesita 20.000 ingenieros cualificados, muchos de ellos desarrollan una actividad profesional por debajo de sus posibilidades</em>”. Según Di Pietro, esta situación también es una muestra de la falta de diálogo entre la oferta y la demanda para crear un entorno estable y atraer, de esto modo, más talento.</p>
<p>“<em>Nuestro es objetivo es ayudar a la gente a ser más digital regulando la formación en nuevas tecnologías</em>”. Así de contundente ha presentado <strong>Josué Sallent</strong>, Director General de la Sociedad de la Información de la Secretaria de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la <strong>Generalitat de Catalunya</strong>, una nueva acreditación disponible a partir del primer trimestre de 2009. Denominada ACTIC, permitirá a todos los mayores de 16 años acreditar un determinado nivel de conocimientos profesionales relacionado con las TIC. ACTIC está organizada en 3 niveles (básico, intermedio y avanzado), servirá a las academias de formación para establecer un estándar que defina en qué grado de formación ofrecen sus servicios. La prueba para conseguir el certificado ACTIC estará subvencionada.</p>
<p>Por último, <strong>Gerard Vélez</strong>, responsable de e-learning de “la Caixa” ha presentado algunas de la herramientas sociales basadas en las TIC  de las que dispone la entidad financiera (como es el caso de Caixa Link) para intentar gestionar el talento y promover la participación de sus trabajadores. Según Vélez, “<em>para atraer el talento es necesario que las empresas promuevan algunas de las ventajas de la web 2.0, como es la participación para motivar a sus trabajadores</em>”.</p></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 16/09/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Mon, 02 Feb 2009 16:18:01 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=6</guid>
    </item>
    <item>
      <title>“La administración pública ya no puede pensar en las TIC como una herramienta de uso en exclusiva”</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=7</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassA45FD952DCDF43D49F68F5B442FDE802>
<div>• La Fundació Barcelona Digital en reuneix més de 140 de professionals per conèixer els requisits i els avantatges que ofereix la nova llei de compra pública de tecnologia innovadora per a les empreses<br>• Majors avantatges per a l'adquisició de compra pública i la cooperació entre l'administració i les empreses per desenvolupar solucions per al sector públic són l'eix principal de la llei 30/2007 de contractació del sector públic</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass9215C89769F44608A705832B2B481A42>
<div>
<p>• La Fundació Barcelona Digital reúne a más de 140 de profesionales para conocer los requisitos y las ventajas que ofrece la nueva ley de compra pública de tecnología innovadora para las empresas<br>• Mayores ventajas para la adquisición de compra pública y la cooperación entre la administración y las empresas para desarrollar soluciones para el sector público son el eje principal de la ley 30/2007 de contratación del sector público</p></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass0D58FB0735AF43F7AAB1CF2744719F6B>
<p>• La Fundació Barcelona Digital reúne a más de 140 de profesionales para conocer los requisitos y las ventajas que ofrece la nueva ley de compra pública de tecnología innovadora para las empresas<br>• Mayores ventajas para la adquisición de compra pública y la cooperación entre la administración y las empresas para desarrollar soluciones para el sector público son el eje principal de la ley 30/2007 de contratación del sector público</p></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> “L&#39;administració pública ja no pot pensar en les TIC com una eina d&#39;ús en exclusiva”</div>
<div><b>Titulo EN:</b> “La administración pública ya no puede pensar en las TIC como una herramienta de uso en exclusiva”</div>
<div><b>Titulo ES:</b> “La administración pública ya no puede pensar en las TIC como una herramienta de uso en exclusiva”</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassED93C5496A7B4B0F8C4DC78328484BA4>
<div>La administració pública i el sector privat ha de ser la clau per aconseguir situar la CPTi (compra pública de tecnologia innovadora) com una de les principals eines que promogui una major competitivitat empresarial i que permeti el desenvolupament tecnològic de la societat. Per això, la nova llei 30/2007 de contractació del sector públic promou la compra pública d'aquesta tecnologia entre les empreses amb majors avantatges que les que ofereix el mercat gràcies a la cessió de drets d'explotació i reforça el treball conjunt entre administracions i empreses en la recerca de solucions TIC per a l'administració.</div>
<div> </div>
<div>Aquestes són les principals conclusions en les quals s'ha arribat en el debat d'avui, organitzat per la <strong>Fundació Barcelona Digital</strong> i que ha reunit cinc representants del sector públic i d'entitats especialitzades en l'estudi de les noves tecnologies amb l'objectiu d'assenyalar les oportunitats i beneficis que ofereix llei 30/2007 de contractació del sector públic. En aquest sentit, <strong>José Luis Jarque</strong>, Cap de l'Àrea d'Avaluació i Seguiment i Subdirector General d'Empreses per a la Societat de la Informació del <strong>Ministeri d'Indústria</strong>, ha destacat que &quot;<em>l'administració ja no pot pensar a posseir una determinada tecnologia en exclusiva</em>&quot; i que per això la nova llei de contractació &quot;<em>inclou un concurs de cooperació públic-privat perquè les empreses puguin adquirir tecnologia innovadora desenvolupada per a l'administració amb majors avantatges que els que ofereix el mercat</em>&quot;.</div>
<div> </div>
<div>Per a Jarque, un dels principals requisits d'una bona compra pública rau en la planificació anticipada de la demanda TIC de l'administració pública i per això ha presentat l'organització de debats i seminaris, així com els estudis previs de la viabilitat de projectes com les principals mesures previstes pel Plan Avanza per identificar les necessitats TIC. D'aquesta manera, segons José Luis Jarque es pot permetre al sector privat la correcta planificació de l'activitat innovadora, així com una posterior compra amb garanties d'èxit. No obstant això, ha assenyalat la falta de diàleg entre les institucions i la indústria, així com una excessiva burocràcia com les principals barreres per al ple desenvolupament de la compra pública. &quot;<em>Tanmateix, la nova llei té l'objectiu de reforçar les relacions entre el sector públic i el privat gràcies al contracte de col•laboració entre ambdós sectors</em>&quot;.<br>  <br>Per la seva part, <strong>Neus Colet</strong>, Cap de la Secretària Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la <strong>Generalitat de Catalunya</strong>, s'ha mostrat igualment convençuda de la gran oportunitat de desenvolupament per a les empreses que ofereix la nova llei de compra pública de tecnologia innovadora. Per a Colet, &quot;<em>les empreses han d'estar preparades per accedir a totes les CPTi d'Europa</em>&quot;. Per aconseguir aquest objectiu ha presentat la web de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa i el Manual de Bones Pràctiques per a la Compra de R+D+i publicat per la Junta Consultiva com dos com una eina útils per poder accedir a tota la informació referent a la contractació pública i que, en el cas del manual, també inclou recomanacions per a les administracions com per exemple publicar un anunci al diari oficial de la Unió Europea per millorar les especificacions de les seves necessitats.</div>
<div> </div>
<div>L'anàlisi de l'estat i objectius de la compra pública innovadora ha centrat la intervenció de <strong>María Josefa Espejo</strong>, assessora de la <strong>Fundació COTEC</strong>. Segons les conclusions d'Espejo, recollides al Llibre Blanc sobre la Compra Pública de Tecnologia Innovadora de les TIC publicat per COTEC, &quot;<em>els indicadors d'innovació espanyola són bons però insuficients si els comparem amb les xifres de països com Estats Units, en el que el 16% del PIB correspon a compra pública</em>&quot;. Per a Espejo, la reducció dels tràmits burocràtics per realitzar compra pública, així com el tractament equitatiu dels drets de propietat intel·lectual de manera que el comprador pot explotar el producte sense que vagi en contra del mercat de l'administrador &quot;<em>són avantatges molt positius de la CPTi</em>&quot;. Per això s'ha mostrat convençuda que la CPTi pot ajudar en el desenvolupament de la I+D en les empreses TIC ja que els permet adquirir nous productes i serveis TIC amb majors avantatges de les existents el mercat.</div>
<div> </div>
<div><strong>Ignacio Espejo-Saavedra</strong>, assessor jurídic de de <strong>red.es</strong>, va assenyalar la possibilitat que l'administració participi conjuntament amb el sector privat en el procés de gestió de la idea innovadora com un altre dels avantatges de la nova llei. En aquest sentit, va destacar la importància de dues figures clau que estableix la llei de compra pública com són el dialogo competitiu entre empreses i administració per buscar solucions a les necessitats de l'administració i el contracte de col•laboració entre ambdós sectors per desenvolupar tecnologies que no hi ha al mercat.</div>
<div> </div>
<div>Finalment, <strong>Tomás CID</strong>, Director General de <strong>SDIgital Media Solutions</strong> ha presentat cas d'èxit d'empreses que han desenvolupat noves tecnologies per cobrir determinades demandes de les administracions i ha conclòs que si bé la llei de contractes públics proposa un marc millor &quot;<em>no està pensada per ser efectiva per si mateixa, ja que l'important és que les empreses han d'oferir tota la informació i diàleg competitiu a les administracions</em>&quot;.</div>
<div> </div>
<div><strong>Els Debats sobre l'Economia Digital</strong></div>
<div> </div>
<div>Els Debats sobre l'Economia Digital estan organitzats per la Fundació Barcelona Digital amb l'objectiu de promoure l'ús intensiu i extensiu de les TIC en l'empresa, les institucions i la societat civil.</div>
<div> </div>
<div>Els debats, mensuals i gratuïts, compten amb el suport de red.es, ACC1Ó, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i el <a href="mailto:22@Barcelona">22@Barcelona</a>.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassA3EB902FECAD4615AAAE6646E92DD2C2>
<div>
<div class=ExternalClassE2388558FDE144F2BD0A6DF3B95A3A90>
<div>La colaboración entre la administración pública y el sector privado debe ser la clave para conseguir situar la CPTi (compra pública de tecnología innovadora) como una de las principales herramientas que promueva una mayor competitividad empresarial y que permita el desarrollo tecnológico de la sociedad. Por ello, la nueva ley 30/2007 de contratación del sector público promueve la compra pública de ésta tecnología entre las empresas con mayores ventajas que las que ofrece el mercado gracias a la cesión de derechos de explotación y refuerza el trabajo conjunto entre administraciones y empresas en la búsqueda de soluciones TIC para la administración.</div>
<div> </div>
<div>Estas son las principales conclusiones a las que se ha llegado en el debate de hoy, organizado por la <strong>Fundació Barcelona Digital</strong> y que ha reunido a cinco representantes del sector público y de entidades especializadas en el estudio de las nuevas tecnologías con el objetivo de señalar las oportunidades y beneficios que ofrece ley 30/2007 de contratación del sector público. </div>
<div> </div>
<div>En ese sentido, <strong>José Luis Jarque,</strong> Jefe de la Área de Evaluación y Seguimiento y Subdirector General de Empresas para la Sociedad de la Información del <strong>Ministerio de Industria</strong>, ha destacado que “<em>la administración ya no puede pensar en poseer una determinada tecnología en exclusiva</em>” y que por ello la nueva ley de contratación “<em>incluye un concurso de cooperación público-privado para que las empresas puedan adquirir tecnología innovadora desarrollada para la administración con mayores ventajas que las que ofrece el mercado</em>”. </div>
<div> </div>
<div>Para Jarque, uno de los principales requisitos de una buena compra pública reside en la planificación anticipada de la demanda TIC de la administración pública y por ello ha presentado la organización de debates y seminarios, así como los estudios previos de la viabilidad de proyectos como las principales medidas previstas por el Plan Avanza para identificar las necesidades TIC. De este modo, según José Luis Jarque se puede permitir al sector privado la correcta planificación de la actividad innovadora, así como una posterior compra con garantías de éxito. No obstante, ha señalado la falta de diálogo entre las instituciones y la industria, así como una excesiva burocracia como las principales barreras para el pleno desarrollo de la compra pública. “<em>Sin embargo, la nueva ley tiene el objetivo de reforzar las relaciones entre el sector público y el privado gracias al contrato de colaboración entre ambos sectores</em>”.</div>
<div> </div>
<div>Por su parte, <strong>Neus Colet</strong>, Jefa de la Secretaria Técnica de la Junta Consultiva de Contratación Administrativa de la <strong>Generalitat de Catalunya</strong>, se ha mostrado igualmente convencida de la gran oportunidad de desarrollo para las empresas que ofrece la  nueva ley de compra pública de tecnología innovadora. Para Colet, “<em>las empresas deben estar preparadas para acceder a todas las CPTi de Europa</em>”. Para lograr este objetivo ha presentado la web de la Junta Consultiva de Contratación Administrativa y el Manual de Buenas Prácticas para la Compra de R+D+i publicado por la Junta Consultiva como dos como una herramienta útiles para poder acceder a toda la información referente a la contratación pública y que, en el caso del manual, también incluye recomendaciones para las administraciones como por ejemplo publicar un anuncio en el diario oficial de la Unión Europea para mejorar las especificaciones de sus necesidades. </div>
<div> </div>
<div>El análisis del estado y objetivos de la compra pública innovadora ha centrado la intervención de <strong>María Josefa Espejo</strong>, asesora de la <strong>Fundación COTEC</strong>. Según las conclusiones de Espejo, recogidas en el Libro Blanco sobre la Compra Pública de Tecnología Innovadora de las TIC publicado por COTEC, “<em>los indicadores de innovación española son buenos pero insuficientes si los comparamos con las cifras de países como Estados Unidos, en el que el 16% del PIB corresponde a compra pública</em>”. Para Espejo, la reducción de los trámites burocráticos para realizar compra pública, así como el tratamiento equitativo de los derechos de propiedad intelectual de forma que el comprador puede explotar el producto sin que vaya en contra del mercado del administrador “<em>son ventajas muy positivas de la CPTi</em>”. Por ello se ha mostrado convencida que la CPTi puede ayudar en el desarrollo de la I+D en las empresas TIC ya que les permite adquirir nuevos productos y servicios TIC con mayores ventajas de las existentes el mercado.</div>
<div> </div>
<div>Ignacio <strong>Espejo-Saavedra</strong>, asesor jurídico de de <strong>red.es</strong>, señaló la posibilidad de que la administración participe conjuntamente con el sector privado en el proceso de gestión de la idea innovadora como otra de las ventajas de la nueva ley. En ese sentido, destacó la importancia de dos figuras clave que establece la ley de compra pública como son el dialogo competitivo entre empresas y administración para buscar soluciones a las necesidades de la administración y el contrato de colaboración entre  ambos sectores para desarrollar tecnologías que no existen en el mercado.</div>
<div> </div>
<div>Finalmente, <strong>Tomás CID,</strong> Director General de <strong>SDIgital Media Solutions</strong> ha presentado caso de éxito de empresas que han desarrollado nuevas tecnologías para cubrir determinadas demandas de las administraciones y ha concluido que si bien la ley de contratos públicos propone un marco mejor “<em>no está pensada para ser efectiva por sí misma, ya que lo importante es que las empresas han de ofrecer toda la información y diálogo competitivo a las administraciones</em>”.</div>
<div><br><strong>Los Debates sobre la Economía Digital</strong></div>
<div> </div>
<div>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por la Fundació Barcelona Digital con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil.</div>
<div> </div>
<div>Los debates, mensuales y gratuitos, cuentan con el apoyo de red.es, ACC1Ó, la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya y el <a href="mailto:22@Barcelona">22@Barcelona</a>.</div></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassE2388558FDE144F2BD0A6DF3B95A3A90>
<div>La colaboración entre la administración pública y el sector privado debe ser la clave para conseguir situar la CPTi (compra pública de tecnología innovadora) como una de las principales herramientas que promueva una mayor competitividad empresarial y que permita el desarrollo tecnológico de la sociedad. Por ello, la nueva ley 30/2007 de contratación del sector público promueve la compra pública de ésta tecnología entre las empresas con mayores ventajas que las que ofrece el mercado gracias a la cesión de derechos de explotación y refuerza el trabajo conjunto entre administraciones y empresas en la búsqueda de soluciones TIC para la administración.</div>
<div> </div>
<div>Estas son las principales conclusiones a las que se ha llegado en el debate de hoy, organizado por la <strong>Fundació Barcelona Digital</strong> y que ha reunido a cinco representantes del sector público y de entidades especializadas en el estudio de las nuevas tecnologías con el objetivo de señalar las oportunidades y beneficios que ofrece ley 30/2007 de contratación del sector público. </div>
<div> </div>
<div>En ese sentido, <strong>José Luis Jarque,</strong> Jefe de la Área de Evaluación y Seguimiento y Subdirector General de Empresas para la Sociedad de la Información del <strong>Ministerio de Industria</strong>, ha destacado que “<em>la administración ya no puede pensar en poseer una determinada tecnología en exclusiva</em>” y que por ello la nueva ley de contratación “<em>incluye un concurso de cooperación público-privado para que las empresas puedan adquirir tecnología innovadora desarrollada para la administración con mayores ventajas que las que ofrece el mercado</em>”. </div>
<div> </div>
<div>Para Jarque, uno de los principales requisitos de una buena compra pública reside en la planificación anticipada de la demanda TIC de la administración pública y por ello ha presentado la organización de debates y seminarios, así como los estudios previos de la viabilidad de proyectos como las principales medidas previstas por el Plan Avanza para identificar las necesidades TIC. De este modo, según José Luis Jarque se puede permitir al sector privado la correcta planificación de la actividad innovadora, así como una posterior compra con garantías de éxito. No obstante, ha señalado la falta de diálogo entre las instituciones y la industria, así como una excesiva burocracia como las principales barreras para el pleno desarrollo de la compra pública. “<em>Sin embargo, la nueva ley tiene el objetivo de reforzar las relaciones entre el sector público y el privado gracias al contrato de colaboración entre ambos sectores</em>”.</div>
<div> </div>
<div>Por su parte, <strong>Neus Colet</strong>, Jefa de la Secretaria Técnica de la Junta Consultiva de Contratación Administrativa de la <strong>Generalitat de Catalunya</strong>, se ha mostrado igualmente convencida de la gran oportunidad de desarrollo para las empresas que ofrece la  nueva ley de compra pública de tecnología innovadora. Para Colet, “<em>las empresas deben estar preparadas para acceder a todas las CPTi de Europa</em>”. Para lograr este objetivo ha presentado la web de la Junta Consultiva de Contratación Administrativa y el Manual de Buenas Prácticas para la Compra de R+D+i publicado por la Junta Consultiva como dos como una herramienta útiles para poder acceder a toda la información referente a la contratación pública y que, en el caso del manual, también incluye recomendaciones para las administraciones como por ejemplo publicar un anuncio en el diario oficial de la Unión Europea para mejorar las especificaciones de sus necesidades. </div>
<div> </div>
<div>El análisis del estado y objetivos de la compra pública innovadora ha centrado la intervención de <strong>María Josefa Espejo</strong>, asesora de la <strong>Fundación COTEC</strong>. Según las conclusiones de Espejo, recogidas en el Libro Blanco sobre la Compra Pública de Tecnología Innovadora de las TIC publicado por COTEC, “<em>los indicadores de innovación española son buenos pero insuficientes si los comparamos con las cifras de países como Estados Unidos, en el que el 16% del PIB corresponde a compra pública</em>”. Para Espejo, la reducción de los trámites burocráticos para realizar compra pública, así como el tratamiento equitativo de los derechos de propiedad intelectual de forma que el comprador puede explotar el producto sin que vaya en contra del mercado del administrador “<em>son ventajas muy positivas de la CPTi</em>”. Por ello se ha mostrado convencida que la CPTi puede ayudar en el desarrollo de la I+D en las empresas TIC ya que les permite adquirir nuevos productos y servicios TIC con mayores ventajas de las existentes el mercado.</div>
<div> </div>
<div>Ignacio <strong>Espejo-Saavedra</strong>, asesor jurídico de de <strong>red.es</strong>, señaló la posibilidad de que la administración participe conjuntamente con el sector privado en el proceso de gestión de la idea innovadora como otra de las ventajas de la nueva ley. En ese sentido, destacó la importancia de dos figuras clave que establece la ley de compra pública como son el dialogo competitivo entre empresas y administración para buscar soluciones a las necesidades de la administración y el contrato de colaboración entre  ambos sectores para desarrollar tecnologías que no existen en el mercado.</div>
<div> </div>
<div>Finalmente, <strong>Tomás CID,</strong> Director General de <strong>SDIgital Media Solutions</strong> ha presentado caso de éxito de empresas que han desarrollado nuevas tecnologías para cubrir determinadas demandas de las administraciones y ha concluido que si bien la ley de contratos públicos propone un marco mejor “<em>no está pensada para ser efectiva por sí misma, ya que lo importante es que las empresas han de ofrecer toda la información y diálogo competitivo a las administraciones</em>”.</div>
<div><br><strong>Los Debates sobre la Economía Digital</strong></div>
<div> </div>
<div>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por la Fundació Barcelona Digital con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil.</div>
<div> </div>
<div>Los debates, mensuales y gratuitos, cuentan con el apoyo de red.es, ACC1Ó, la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya y el <a href="mailto:22@Barcelona">22@Barcelona</a>.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 17/07/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Mon, 02 Feb 2009 16:43:50 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=7</guid>
    </item>
    <item>
      <title>El usuario de Internet será clave en el nuevo modelo de ocio turístico</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=8</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassA7E5BDF2C4E94310B330A81BA9648D34>
<div>• La Fundació Barcelona Digital reuneix a més de 100 de professionals per conèixer l'estat d'implantació de les TIC al sector turístic i debatre sobre els nous reptes i oportunitats que ofereixen les tecnologies digitals</div>
<div>• La competència col·laborativa entre l'empresa privada del sector i les institucions s'apunta com la millor fórmula per crear productes turístics més sofisticats i competitius</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass43A2A7496CEA426CB92B7E7B154A00F6>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassFC0023A591C841DDB5BB91EF80B3F9A2>
<div>• La Fundació Barcelona Digital reúne a más de 100 de profesionales para conocer el estado de implantación de las TIC en el sector turístico y debatir sobre los nuevos retos y oportunidades que ofrecen las tecnologías digitales<br>• La competencia colaborativa entre la empresa privada del sector y las instituciones se apunta como la mejor fórmula para crear productos turísticos más sofisticados y competitivos</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> L’usuari d’Internet serà clau en el nou model d’oci turístic</div>
<div><b>Titulo EN:</b> El usuario de Internet será clave en el nuevo modelo de ocio turístico</div>
<div><b>Titulo ES:</b> El usuario de Internet será clave en el nuevo modelo de ocio turístico</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassC3F442C6195441B7BE1DE8BB2492DE82>
<div>Les tecnologies digitals han creat un sector turístic molt més complex a causa de l'aparició de nous actors que interactuen entre si. Per això, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han de permetre la cooperació entre tots els agents del sector i han de servir per promocionar un producte basat en l'experiència de l'usuari respecte a l'oferta de la competència.</div>
<div> </div>
<div>Aquestes són les principals conclusions a les que s'ha arribat en el debat d'avui, organitzat per la <strong>Fundació Barcelona Digital</strong> i que ha reunit sis representants del sector turístic i de les TIC amb l'objectiu d'analitzar com les tecnologies poden permetre al sector mantenir-se en el lideratge. En aquest sentit, <strong>Patrik Torrent</strong>, subdirector de <strong>Turisme de Catalunya</strong>, ha assenyalat que &quot;<em>necessitem un nou model de negoci basat en les emocions de l'usuari i que integri les noves tecnologies en lloc d'apostar per un producte estàndard que atregui el major nombre de turistes</em>&quot;.</div>
<div>Per a Torrent, aquesta és la clau que ha de permetre al sector turístic diferenciar-se de la competència. &quot;<em>Quan l'usuari d'Internet planeja un viatge, busca crear noves experiències gràcies al gran volum d'informació i de serveis turístics disponibles a la xarxa</em>&quot;. Per aquest motiu, conèixer l'usuari i connectar a la xarxa totes les empreses turisme a Catalunya són accions fonamentals per aconseguir mantenir el lideratge. En aquest sentit, Patrick Torrent ha apostat per la competència col·laborativa entre l'empresa privades del sector i les institucions com la millor fórmula per crear productes turístics més sofisticats i competitius.</div>
<div> </div>
<div>Per altra banda, <strong>Joana Homs</strong>, adjunta a la Direcció de <strong>Turisme de Barcelona </strong>ha manifestat que “<em>encara ens queda molt de camí per recorre a l’hora d’aprofitar tot el potencial dels usuaris d’oci turístic a Internet</em>”. Homs també ha presentat l’ús de newsletters a intermediaris d’altres països, una web amb botiga online i la interconnexió de les oficines d’informació turística de Barcelona com els principals eixos de promoció TIC de Turisme de Barcelona.</div>
<div> </div>
<div><strong>Miguel Ángel Chacón</strong>, coordinador de Networking i Innovació de la <strong>Fundació IBIT </strong>de les Illes Balears ha coincidit en la necessitat d’adaptar-se a un nou model basat en l’ usuari de la xarxa i ha apostat por la unió entre empreses innovadores i la administració como una alternativa vàlida a l’hora de respondre a les necessitats del sector turístic com son la formació en noves tecnologies o la posada en marxa de projectes de cooperació entre empreses de turístiques. A més, segons Chacón, la venda en altres països d’aquest modelo basat en un clúster també poden generar noves oportunitats de negocio.</div>
<div> </div>
<div>L'anàlisi dels canvis que ha provocat l'ús de les tecnologies digitals al sector turístic ha centrat la intervenció de <strong>Joan Miquel Padilla</strong>, director de Projectes de la consultora <strong>Innovation Strategies</strong>. Segons Padilla, les TIC han propiciat l'aparició d'un nou canal de promoció com és Internet en el que és necessari promoure la venda de serveis únics respecte als de la competència, així com utilitzar la web semàntica per a poder adaptar-se a un nou escenari en el qual la creació d'emocions per a l'usuari han de ser el principal reclam. A més, Padilla també creu necessari que les empreses puguin conèixer els preus de la competència a la xarxa perquè puguin aplicar polítiques de fixació de tarifes.</div>
<div><br>“<em>El producte turístic és el producte ideal per a Internet</em>&quot;. Així de contundent s'ha mostrat <strong>Pau Coronado</strong>, Director de Desarrolo i Estratègia en noves Tecnologies del grup <strong>SERHS TOURISM</strong>. Per a Coronado, el turisme és una indústria intensiva de d'informació i la xarxa és el mitjà|medi més eficaç i efectiu per a l’intercanvi d'informació. En conseqüència, segons Coronado les TIC han canviat la idea empresarial que contemplava les TIC com un cost ja que en l'actualitat són considerades com una estratègia de futur. En aquest sentit, ha afegit que l'estratègia de venda per Internet s'ha de centrar en la venda de la destinació|destí turística com una experiència completa i en l'ús de les possibilitats que ofereixen els diferents proveïdors i intermediarios existents a la xarxa.</div>
<div> </div>
<div>Per últim, <strong>Paul Fox</strong>, PHD Candidate del Departament of Information Systems d'<strong>ESADE</strong> ha mostrat les possibilitats de promoció que ofereix el màrqueting d'afiliació a la xarxa ja que permet que un anunciant rebi una comissió per cada visita o registre en pàgines web de terceres empreses. &quot;El <em>màrqueting d'afiliats serà la principal estratègia de màrqueting comercial perquè és com tenir un equip comercial complet treballant comissió</em>&quot;, ha assenyalat.</div>
<div> </div>
<div> </div>
<div><strong>Els Debats sobre l'Economia Digital</strong></div>
<div> </div>
<div>Els Debats sobre l'Economia Digital estan organitzats per la Fundació Barcelona Digital amb l'objectiu de promoure l'ús intensiu i extensiu de les TIC en l'empresa, les institucions i la societat civil.</div>
<div> </div>
<div>Els debats, mensuals i gratuïts, compten amb el suport d’ACC1Ó, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i el <a href="mailto:22@Barcelona">22@Barcelona</a>.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass02280AA349174F9DB7D911ADBB0A95C2>
<div>
<div>• La Fundació Barcelona Digital reúne a más de 100 de profesionales para conocer el estado de implantación de las TIC en el sector turístico y debatir sobre los nuevos retos y oportunidades que ofrecen las tecnologías digitales<br>• La competencia colaborativa entre la empresa privada del sector y las instituciones se apunta como la mejor fórmula para crear productos turísticos más sofisticados y competitivos</div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass33A4DE71E41146FA80242455F2DFA5CC>
<div>Las tecnologías digitales han creado un sector turístico mucho más complejo debido a la aparición de nuevos actores que interactúan entre sí. Por ello, las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) deben permitir la cooperación entre todos los agentes del sector y deben servir para promocionar un producto basado en la experiencia del usuario respecto a la oferta de la competencia. </div>
<div> </div>
<div>Estas son las principales conclusiones a las que se ha llegado en el debate de hoy, organizado por la <strong>Fundació Barcelona Digital</strong> y que ha reunido a seis representantes del sector turístico y de las TIC con el objetivo de analizar cómo las tecnologías pueden permitir al sector mantenerse en el liderazgo. En ese sentido, <strong>Patrik Torrent</strong>, subdirector de <strong>Turisme de Catalunya</strong>, ha señalado que “necesitamos <em>un nuevo modelo de negocio basado en las emociones del usuario y que integre las nuevas tecnologías en lugar de apostar por un producto estandard que atraiga al mayor número de turistas</em>”.</div>
<div> </div>
<div>Para Torrent, ésta es la clave que debe permitir al sector turístico diferenciarse de la competencia. “<em>Cuando el usuario de Internet planea un viaje, busca crear nuevas experiencias gracias al gran volumen de información y de servicios turísticos disponibles en la red</em>”. Por este motivo, conocer al usuario y conectar a la red a todas las empresas turismo en Catalunya son acciones fundamentales para conseguir mantener el liderazgo. En este sentido, Patrick Torrent ha apostado por la competencia colaborativa entre la empresa privadas del sector y las instituciones como la mejor fórmula para crear productos turísticos más sofisticados y competitivos.</div>
<div> </div>
<div>Por otra parte, <strong>Joana Homs</strong>, adjunta a la Dirección de <strong>Turisme de Barcelona</strong> ha manifestado que “<em>todavía nos queda mucho camino por recorrer a la hora de aprovechar todo el potencial de los usuarios de ocio turístico en Internet</em>”. Homs también ha presentado el uso de newsletters a intermediarios de otros países, una web con tienda online y la interconnexión de las oficinas de información turística de Barcelona como los principales ejes de promoción TIC de Turismo de Barcelona.</div>
<div> </div>
<div><strong>Miguel Angel Chacón</strong>, coordinador de Networking e Innovación de la <strong>Fundació IBIT</strong> de las Islas Baleares ha coincidido en la necesidad de adaptarse a un nuevo modelo basado en el usuario de la red y ha apostado por la unión entre empresas innovadoras y la adminstración como una alternativa válida a la hora de responder a las necesidades del sector túrístico como son la formación en nuevas tecnologías o la puesta en marcha de proyectos de cooperación entre empresas de turísticas. Además, según Chacón, la venta en otros países de este modelo basado en un clúster también puede generar nuevas oportunidades de negocio.</div>
<div> </div>
<div>El análisis de los cambios que ha provocado el uso de las tecnologías digitales en el sector turístico ha centrado la intervención de <strong>Joan Miquel Padilla</strong>, director de Proyectos de la consultora <strong>Innovation Strategies</strong>. Según Padilla, las TIC han propiciado la aparición de un nuevo canal de promoción como es Internet en el que es necesario promover la venta de servicios únicos respecto a los de la competencia, así como utilizar la web semántica para poder adaptarse a un nuevo escenario en el que la creación de emociones para el usuario deben ser el principal reclamo. Además, Padilla también cree necesario que las empresas puedan conocer los precios de la competencia en la red para que puedan aplicar políticas de fijación de tarifas.</div>
<div> </div>
<div>“<em>El producto turístico es el producto ideal para internet</em>”. Así de contundente se ha  mostrado <strong>Pau Coronado</strong>, Director de Desarrolo y Estrategia en nuevas Tecnologías del grupo <strong>SERHS TOURISM</strong>. Para Coronado, el turismo es una industria intensiva de de información y la red es el medio más eficaz y efectivo para el intercambio de información. En consecuencia, segun Coronado las TIC han cambiado la idea  empresarial que contemplaba las TIC como un coste ya que en la actualidad son consideradas como una estrategia de futuro. En ese sentido, ha añadido que la estrategia de venta por Internet debe centrarse en la venta del destino turístico como una experiencia completa y en el uso de las posibilidades que ofrecen los diferentes proveedores e informediarios existentes en la red.</div>
<div> </div>
<div>Por último, <strong>Paul Fox</strong>, PHD Candidate del Departament of Information Systems de <strong>ESADE</strong> ha mostrado las posibilidades de promoción que ofrece el marqueting de afiliación en la red ya que permite que un anunciante reciba una comisión por cada visita o registro en  páginas web de terceras empresas. “<em>El marqueting de afiliados será la principal estrategia de marqueting comercial porque es como tener a un equipo comercial completo trabajando a comisión</em>”, ha señalado.</div>
<div> </div>
<div> </div>
<div><strong>Los Debates sobre la Economía Digital</strong></div>
<div> </div>
<div>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por la Fundació Barcelona Digital con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil.</div>
<div> </div>
<div>Los debates, mensuales y gratuitos, cuentan con el apoyo de red.es, ACC1Ó, la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya y el <a href="mailto:22@Barcelona">22@Barcelona</a>.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 17/06/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Tue, 03 Feb 2009 09:01:38 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=8</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Diferenciación e innovación, claves del marketing </title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=9</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassF637CE46D5DC4A2A9660AF4A897441CC>• Més 300 professionals assisteixen al debat per conèixer com realitzar màrqueting 
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass3EB914CB7E0F4EC59354FEE531B6DEF3>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassF29C983F2E974FB0AE1E289F86FD87F9>• Más 300 profesionales asisten al debate para conocer cómo realizar marketing con pocos recursos 
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Diferenciació i innovació, claus del màrqueting</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Diferenciación e innovación, claves del marketing </div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass28FFB3A48CA04747A0F9466D19F63EB4>
<div>&quot;<em>Si volem triomfar en un entorn global hem de cuidar l'essència de la nostra proposta de valor i innovar i diferenciar-nos per destacar en un mercat polaritzat</em>&quot;.<br>Així de contundent s'ha mostrat <strong>Álvaro González Alorda</strong>, Director de l'Àrea d'Innovació de l'<strong>ISEM Fashion Business School</strong> i professor associat de l'Institut d'Empresa, durant la seva intervenció en el Debat sobre l'Economia Digital organitzat per la <strong>Fundació Barcelona Digital</strong> i moderat per la Directora de Promoció i Divulgació de l'organització, <strong>Gemma López.</strong></div><strong></strong>
<div><br>Les xarxes socials i el concepte de comunitat han centrat la intervenció d'un altre dels ponents i de bona part de les preguntes del públic assistent. El director d'<strong>Elogia</strong>, <strong>Enric Aparici</strong>, ha assenyalat com a factor d'èxit per a les xarxes socials, el creixement; basat aquest en la segmentació dels membres de la comunitat, la varietat en l'oferta de serveis, l'aportació de contingut valuós i la fidelitat dels membres. Aparici ha comentat també com crear i gestionar comunitats i com aplicar-les a la disparitat de negocis. Quant a les tipologies de xarxes, el director d'Elogia ha assenyalat 4: les dedicades a transaccions, les temàtiques, les relacionals<br>(basades en les relacions interpersonals) i les d'entreteniment (en les quals els membres permuten la seva personalitat per assolir el seu ideal). &quot;<em>En la creació d'una xarxa social és fonamental un ganxo estratègic susceptible d'unir als membres de la comunitat i impulsar-los a<br>relacionar-los i compartir continguts i experiències</em>&quot;, ha afirmat Aparici.</div>
<div><br>Així mateix, i esmentant dades de Microsoft Digitral Advertising Solutions, Aparici ha apuntat que el 48% dels brand marketers asseguren que desenvoluparan campanyes de màrqueting en canals de xarxes socials i que el 68% dels usuaris visita webs recomanades en llocs d'amics.</div>
<div><br>Per la seva part, <strong>Christian Palau</strong>, Director de Màrqueting d'<strong>Infojobs</strong>, ha destacat com el principal actiu a les seves accions de màrqueting l'optimització dels recursos i la creativitat. Segons Palau &quot;<em>apostem clarament pel mitjà online, on realitzem el 85% de les nostres accions</em>”.</div>
<div><br>Finalment, <strong>Josep-Lluís de Gabriel i Eroles</strong>, Director de Bitlonia.com, ha explicat al públic la reeixida campanya de promoció del Centre Comercial Gran Vía2. &quot;<em>Sense invertir ni un euro en publicitat aconseguim una gran interactivitat i resposta per part del públic, de tal manera que algunes de les propostes dels usuaris són avui una realitat en el centre comercial</em>&quot; ha afirmat el directiu, amb referència a l'espai &quot;<em>aparcamarits</em>&quot; creat en el centre comercial a partir del<br>suggeriment d'una visitant durant la campanya prèvia al llançament del nou portal corporatiu de Gran Vía2.</div>
<div><br>Els <strong>Debats sobre l'Economia Digital</strong> estan organitzats per la Fundació Barcelona Digital amb l'objectiu de promoure l'ús intensiu i extensiu de les TIC en l'empresa, les institucions i la societat civil. Els debats, mensuals i gratuïts, compten amb el suport de red.es, ACC1Ó, la Secretaria de  Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i el <a href="mailto:22@Barcelona">22@Barcelona</a>.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass4C3EFB02BF284BD8A09D61C0B956DEC3>
<div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass3B96E970817A49EE860137BCC26F4C86>
<p>“<em>Si queremos triunfar en un entorno global debemos cuidar la esencia de nuestra propuesta de valor e innovar y diferenciarnos para destacar en un mercado polarizado</em>”. Así de contundente se ha mostrado <strong>Álvaro González Alorda</strong>, Director del Área de Innovación del <strong>ISEM Fashion Business School</strong> y profesor asociado del Instituto de Empresa, durante su intervención en el Debate sobre la Economía Digital organizado por la <strong>Fundació Barcelona Digital</strong>  y moderado por la Directora de Promoción y Divulgación de la organización, Gemma López.</p>
<p>Las redes sociales y el concepto de comunidad han centrado la intervención de otro de los ponentes y de buena parte de las preguntas del público asistente. El director de <strong>Elogia</strong>, <strong>Enric Aparici</strong>, ha señalado como factor de éxito para las redes sociales, el crecimiento; basado éste en la segmentación de los miembros de la comunidad, la variedad en la oferta de servicios, la aportación de contenido valioso y la fidelidad de los miembros. Aparici ha comentado también cómo crear y gestionar comunidades y cómo aplicarlas a la disparidad de negocios. En cuanto a las tipologías de redes, el director de Elogia ha señalado 4: las dedicadas a transacciones, las temáticas, las relacionales (basadas  en las relaciones interpersonales) y las de entretenimiento (en las que los miembros pemutan su personalidad para alcanzar su ideal).  “<em>En la creación de una red social es fundamental un gancho estratégico susceptible de unir a los miembros de la comunidad e impulsarles a relacionarles y compartir contenidos y experiencias</em>”, ha afirmado Aparici.</p>
<p>Asimismo, y citando datos de Microsoft Digitral Advertising Solutions, Aparici ha apuntado que el 48% de los brand marketers aseguran que desarrollarán campañas de marketing en canales de redes sociales y que el 68% de los usuarios visita webs recomendadas en sitios de amigos. </p>
<p>Por su parte, <strong>Christian Palau</strong>, Director de Marketing de <strong>Infojobs</strong>, ha destacado como el principal activo en sus acciones de marketing la optimización de los recursos y la creatividad.  Según Palau “<em>apostamos claramente por el medio online, donde realizamos el 85%</em>” de nuestras acciones.</p>
<p>Finalmente, <strong>Josep-Lluís de Gabriel i Eroles,</strong> Director de B<strong>itlonia.com</strong>, ha explicado al público la exitosa campanya de promoción del Centro Comercial Gran Vía2. “<em>Sin invertir ni un euro en publicidad conseguimos una gran interactividad y respuesta por parte del público, de tal manera que algunas de las propuestas de los usuarios son hoy una realidad en el centro comercial</em>”  ha afirmado el directivo, en referencia al espacio “<em>aparcamaridos”</em> creado en el centro comercial a partir de la sugerencia de una visitante durante la campanya previa al lanzamiento del nuevo portal corporativo de Gran Vía2.</p>
<p><strong>Los Debates sobre la Economía Digital</strong></p>
<p>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por la Fundació Barcelona Digital con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil.</p>
<p>Los debates, mensuales y gratuitos, cuentan con el apoyo de red.es, ACC1Ó, la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya y el <a href="mailto:22@Barcelona">22@Barcelona</a>.</p></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 23/04/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Tue, 03 Feb 2009 09:45:54 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=9</guid>
    </item>
    <item>
      <title>“La inversión TIC no es cuestión de dinero sino de la supervivencia de nuestras empresas” </title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=10</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <p>•&nbsp;Més de 200 persones assisteixen al tercer Debat sobre l’Economia Digital de l’any organitzat per la Fundació Barcelona Digital<br>•&nbsp;L’orientació per a un ús òptim de la tecnologia i la necessitat de proveïdors TIC fiables han estat les principals preocupacions exposades durant la jornada<br>•&nbsp;Segons els experts, cal un esforç especial per desenvolupar la inversió TIC en les pimes</p></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> • Más de 200 personas asisten al tercer Debate de la Economía Digital del año organizado por la Fundación Barcelona Digital <br>•&nbsp;La orientación para un uso óptimo de la tecnología y la necesidad de proveedores TIC fiables han sido las principales preocupaciones expresadas durante la jornada<br>•&nbsp;Según los expertos, es necesario un esfuerzo mayor para desarrollar la inversión TIC en las PYMES</div>
<div><b>Titulo CA:</b> La inversió en TIC ha d’arribar a l’empresa acompanyada d’assessorament </div>
<div><b>Titulo ES:</b> “La inversión TIC no es cuestión de dinero sino de la supervivencia de nuestras empresas” </div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div>La implantació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a les empreses no consisteix a fer una despesa en maquinari, sinó a invertir en una aplicació i un ús òptims que han de suposar un augment de la productivitat empresarial. A més, la inversió en TIC ha d’arribar a l’empresa acompanyada d’assessorament per a la seva eficiència, que permetrà l’increment de la competitivitat empresarial. </div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Aquestes han estat les principals conclusions a què s’ha arribat durant el debat d’avui, organitzat per la <strong>Fundació Barcelona Digital</strong>, que ha tingut lloc a l’Hotel Diagonal Barcelona amb la presència de més de 200 persones i on han participat tres experts en implantació i ús de les TIC en l’entorn empresarial. En aquest sentit, el professor d’ESADE, <strong>Ginés Alarcón</strong>, ha assenyalat: “<em>La inversió TIC no és qüestió de diners, sinó de supervivència de les nostres empreses</em>”. D’aquesta manera, ha explicat que “<em>les empreses han d’integrar les tecnologies digitals en tots els processos de l’empresa</em>”.</div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Així mateix, Alarcón ha assenyalat que per arribar a aquesta situació és necessari començar el procés per la base, és a dir, emprant les TIC en les operacions diàries de l’empresa, com són les vendes, la relació amb els proveïdors, la facturació, l’inventari... Segons Alarcón, aquest és el pas previ a la Gestió del Coneixement, que segons la naturalesa de cada empresa requerirà una tecnologia específica.</div>
<div>L’evolució de l’adopció de les TIC per part de les empreses ha de continuar, segons Alarcón, per aplicar la tecnologia a la Informació de Gestió, que ha de permetre la rendibilitat de les diferents àrees, a través de la recopilació de dades relatives al clients, a la rendibilitat de l’empresa en una àrea geogràfica determinada... D’aquesta manera, aquest coneixement ha de permetre la previsió de futur, és a dir, desenvolupar la visió empresarial, allò que es coneix com a Business Intelligent.</div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Segons els experts, el procés d’adopció de les tecnologies digitals a l’empresa ha de culminar amb la introducció de les TIC en el producte que s’ofereix. Així mateix, han destacat les principals barreres de la introducció de les TIC a l’empresa: el desconeixement de l’aportació de la tecnologia, les experiències anteriors amb TIC poc satisfactòries, la creença que les TIC no són adequades per al desenvolupament de l’activitat diària de l’empresa, la manca de proveïdors fiables, així com la dificultat de calcular el retorn de la inversió. A més, consideren que s’ha de fer un esforç especial per tal que les pimes desenvolupin i amortitzin la inversió en TIC. </div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Per la seva banda, el director d’<strong>Innovació del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)</strong> de la Generalitat de Catalunya, <strong>Carles Gómara</strong>, ha explicat en què consisteix el pla PIMESTIC, impulsat conjuntament pel CIDEM i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. Es tracta d’un Pla d’actuació del govern de la Generalitat de Catalunya que es desenvoluparà en el període 2007-2010 i que té com a objectiu la millora de la competitivitat de les empreses catalanes mitjançant la introducció i la utilització eficient de les TIC.</div>
<div><br>D’altra banda, el subdirector general d’Empreses de la Societat de la Informació, del <strong>Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç</strong>, <strong>Víctor M. Izquierdo Loyola</strong>, ha explicat en què consisteix l’Acció Estratègica de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Pla Nacional d’R+D+i 2008-2011. Entre les diferents iniciatives que inclou aquesta actuació es troben:</div>
<div>&nbsp;</div>
<div>•&nbsp;El subprograma Avanza PYME, que ha de permetre la “modernització” de la petita i mitjana empresa<br>•&nbsp;El subprograma Avanza Formació, dirigit a professionals i usuaris, i amb incidència especial en el sector turístic<br>•&nbsp;El subprograma Avanza R+D, per al foment de la investigació en innovació a l’entorn empresarial</div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Així mateix, Izquierdo Loyola ha destacat com a principals prioritats per abordar, mitjançant l’Acció Estratègica de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Pla Nacional d’R+D+i per al 2008-2011, l’arribada de la banda ampla arreu del territori, així com també el desenvolupament de la compra per Internet amb seguretat. </div>
<div>&nbsp;</div>
<div>L’acte s’emmarca dins dels cicle de <strong>Debats sobre l’Economia Digital</strong> que organitza la Fundació Barcelona Digital, amb l’objectiu de promoure l’ús intensiu i extensiu de les TIC en l’empresa, les institucions i la societat civil.</div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div>La implantación de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en las empresas no consiste en limitar el gasto en bienes de equipo, sino en invertir en aplicaciones y usos óptimos que supongan un aumento de la productividad empresarial. Además, la inversión en TIC debe llegar a la empresa acompañada de asesoramiento para su eficiencia, que va a permitir el incremento de la competitividad empresarial. </div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Estas han sido las principales conclusiones a las que se ha llegado durante el debate de hoy, organizado por la <strong>Fundación Barcelona Digital</strong>, que ha tenido lugar en el Hotel Diagonal Barcelona, en el que han participado tres expertos en implantación y uso de las TIC en el entorno empresarial. En este sentido, el profesor de <strong>ESADE</strong>, <strong>Ginés Alarcón</strong>, ha señalado: “<em>La inversión TIC no es cuestión de dinero, sino de la supervivencia de nuestras empresas</em>”. De ese modo, ha explicado que “<em>las empresas tienen que integrar las tecnologías digitales en todos los procesos de la empresa</em>”. </div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Asimismo, Alarcón ha señalado que para llegar a esta situación es necesario empezar el proceso por la base, es decir, utilizando las TIC en las operaciones habituales de la empresa, como en las ventas, la relación con los proveedores, la facturación, el inventario… </div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Según Alarcón, este es el paso previo a la Gestión del Conocimiento, que según la naturaleza de cada empresa requerirá tecnología específica. La evolución de la adopción de las TIC por parte de las empresas debe continuar, según Alarcón, por aplicar la tecnología a la Información de Gestión, que va a permitir la rentabilidad de las diferentes áreas, a través de la recopilación de los datos relativos a los clientes, a la rentabilidad de la empresa en un área geográfica determinada… De ese modo, este conocimiento permitirá la previsión de futuro, es decir, el desarrollo de la visión empresarial, aquello que se conoce como Business Intelligent. </div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Según los expertos, el proceso de adopción de las tecnologías digitales por parte de la empresa debe culminar con la introducción de las TIC en el producto que se ofrece. Asimismo, han destacado las principales barreras de la introducción de las TIC en la empresa: el desconocimiento de la aportación de la tecnología, las experiencias anteriores con TIC poco satisfactorias, pensar que las TIC no son necesarias para el desarrollo de la actividad diaria de la empresa, la falta de proveedores fiables, así como la dificultad de calcular el retorno de la inversión. Además, consideran que debe hacerse un esfuerzo mayor para que las PYMES desarrollen y amorticen la inversión en TIC. </div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Por su parte, el director de Innovación del <strong>Centro de Innovación y Desarrollo Empresarial (CIDEM)</strong> de la Generalitat de Cataluña, <strong>Carles Gómara</strong>, ha explicado en qué consiste la acción Pimestic.cat, impulsada conjuntamente por el CIDEM y la Secretaria de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información. Se trata de un Plan de actuación del gobierno de la Generalitat de Cataluña que tiene como objetivos, por un lado, conseguir en poco tiempo un uso generalizado de las TIC en el entorno empresarial y, por otro, disminuir el nombre de empresas escépticas, a través de la sensibilización en el uso de las nuevas tecnologías digitales.</div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Por otro lado, el subdirector general de Empresas de la Sociedad de la Información, del <strong>Ministerio de Industria, Turismo y Comercio</strong>, <strong>Víctor M. Izquierdo Loyola</strong>, ha explicado en qué consiste la Acción Estratégica de telecomunicaciones y Sociedad de la Información del Plan Nacional de I+D+i 2008-2011. Para dicha acción, se prevé una inversión de 47.745,3 millones de euros, repartidos entre las diferentes iniciativas que incluye esta actuación:</div>
<div>&nbsp;</div>
<div>•&nbsp;El subprograma Avanza PYME, que va a permitir la “modernización” de la pequeña y mediana empresa<br>•&nbsp;El subprograma Avanza Formación, dirigido a profesionales y usuarios, y con incidencia especial en el sector turístico<br>•&nbsp;El subprograma Avanza I+D, para el fomento de la investigación en innovación en el entorno empresarial</div>
<div>&nbsp;</div>
<div>Asimismo, Izquierdo Loyola ha destacado como principales prioridades para abordar, mediante la Acción Estratégica de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información del Plan Nacional de I+D+i para el 2008-2011, la llegada de la banda ancha por todo el territorio, así como también el desarrollo de la compra por Internet con seguridad. </div>
<div>&nbsp;</div>
<div>El acto se enmarca dentro del ciclo de <strong>Debates sobre la Economía Digital</strong> que organiza la Fundación Barcelona Digital, con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil. </div></div>
<div><b>Fecha:</b> 05/03/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Tue, 03 Feb 2009 10:29:13 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=10</guid>
    </item>
    <item>
      <title>“Las empresas pierden competitividad por aprovechar poco la inversión tecnológica”</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=11</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass47AF0235562B486D8B32001C897316B2>
<div>• Els experts detecten com a fre a la inversió TIC la baixa cultura tecnològica i organitzativa de les empreses<br>• La factura electrònica suposa un estalvi de l’1,5% del PIB a l’estat espanyol</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass7AA9BB26486546608EDC8A41663268B8>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassFF4EA1D7464B43688E22716D406B6590>
<div>• Los expertos detectan como freno a la inversión TIC la baja cultura tecnológica y organizativa de las empresas<br>• La factura electrónica supone un ahorro del 1,5% del PIB español<br></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> “Les empreses perden competitivitat per aprofitar poc la inversió tecnològica”</div>
<div><b>Titulo ES:</b> “Las empresas pierden competitividad por aprovechar poco la inversión tecnológica”</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassE9E78ADE56104A16A5FC73A95A582EDC>
<div>“<em>Les empreses de l’estat espanyol i, concretament, les catalanes inverteixen poc en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), a diferència de la resta d’empreses de la UE, Amèrica del Nord i la regió Àsia-Pacífic</em>”. Així ho va expressar ahir el professor del Departament de Sistemes d’Informació d’<strong>Esade,</strong> <strong>Enric Colet</strong>, durant el debat, organitzat per la Fundació Barcelona Digital, 2008: Temps de crisi per al negoci?</div>
<div> </div>
<div>La sessió es va dur a terme a l’Auditori del CaixaForum i va comptar amb la participació de set experts en la matèria. El debat va ser presentat i moderat pel director executiu de la <strong>Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya</strong>, <strong>Francesc Miralles.</strong> </div>
<div> </div>
<div>El professor Colet també va explicar que “<em>la inversió insuficient en TIC a les empreses porta com a conseqüència la pèrdua de competitivitat de les organitzacions. Malgrat això, cal reconèixer que, sortosament, també hi ha empreses com l’excepció a aquesta característica</em>”. A més, va afegir que, associat a aquest fet, es demostra una “<em>baixa cultura tecnològica i organitzativa vers les TIC</em>”, com a principal fre a la inversió tecnològica del país. </div>
<div> </div>
<div>D’altra banda, com a principals avantatges, va assenyalar l’ús de la factura electrònica, que suposa un estalvi de l’1,5% del PIB a l’estat espanyol. En aquest sentit, el professor Colet va indicar que la inversió en TIC a l’empresa augmenta la rendibilitat d’àrees com la comercial, perquè proporcionen dades sobre el comportament tant de clients com de proveïdors, així com també contribueixen a la millora de l’estratègia empresarial, ja que permeten un sistema òptim d’indicadors per a establir els objectius de cada àrea de l’empresa, per tal que aquesta estratègia no sigui una mera declaració de bones intencions. </div>
<div> </div>
<div>Del debat es va desprendre la reflexió que el ritme d’adaptació a la tecnologia per part de les nostres empreses és baix. Segons Colet: “<em>En la majoria dels casos, es treu poc profit de les inversions en tecnologia</em>”. En aquest sentit, existeix força inversió en tecnologia, però un baix aprofitament d’aquesta. Així, el professor de l’<strong>IESE</strong>, <strong>Laureano Berasategui</strong>, va insistir en la importància de “<em>determinar un professional per a la integració dels sistemes en el negoci</em>”, ja que fins ara “<em>els empresaris i els informàtics han anat cadascú per un camí diferent</em>”. </div>
<div> </div>
<div>Així mateix, l’Analysis Manager de <strong>Panteo</strong>, <strong>Iván González</strong>, va assenyalar que en temps de crisi emergeix un nou CIO (Chief Information Officer), és a dir, un nou rol del responsable de tecnologia a les organitzacions i va explicar que “<em>el CIO ha de ser la persona clau que lideri la transformació tecnològica a les empreses</em>”. </div>
<div> </div>
<div>Aquest atribut de lideratge és el que ha de caracteritzar les empreses del futur, segons la Research Director EXP de <strong>Gartner</strong>, <strong>Mary E. Mesaglio</strong>. Amb relació a això, s’ha d’aconseguir el lideratge dels productes, l’excel·lència operacional i una relació propera amb el client. Aquests són els tres atributs que, segons Mesaglio, haurien de presentar les organitzacions del futur. </div>
<div> </div>
<div>Per la seva banda, el director de <strong>l’Observatori de les Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació de red.es</strong>, <strong>Domingo Laborda</strong>, va oferir dades actualitzades del sector TIC a Espanya. D’aquesta manera, va explicar que el 97% de la població ja té accés a la banda ampla i que el 3% restant coincideix amb l’entorn rural, en què s’està treballant per tal d’aconseguir equiparar amb l’entorn urbà.</div>
<div> </div>
<div>A més, Laborda va assenyalar que “<em>l’Administració preveu per a l’any 2010 la integració de més recursos electrònics per a la millora dels tràmits administratius</em>”. Així mateix, el Research Manager d’<strong>IDC Espanya</strong>, <strong>Jaime García</strong>, va assenyalar que “<em>aquest 2008 serà un any que reafirmarà la persona i les xarxes socials entenent-les com el centre del desenvolupament i aplicació tecnològica</em>”. </div>
<div> </div>
<div>L’acte s’emmarca dins dels cicle de <strong>Debats sobre l’Economia Digital</strong> que organitza la Fundació Barcelona Digital, amb l’objectiu de promoure l’ús intensiu i extensiu de les TIC en l’empresa, les institucions i la societat civil.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassF19C06BD192044BD8A87072B5199C0C1>
<div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassD79F7C8FFD8E48D0B4FAF46DAF1A4A36>
<p>“<em>Las empresas españolas y, concretamente, las catalanas invierten poco en Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC), a diferencia del resto de empresas de la UE, América del Norte y la región Asia-Pacífico</em>”. Así lo expresó ayer el profesor del Departamento de Sistemas de Información de <strong>Esade</strong>, <strong>Enric Colet</strong>, durante el debate, organizado por la Fundación Barcelona Digital, 2008: ¿Tiempo de crisis para el negocio?</p>
<p>La sesión se llevó a cabo en el Auditorio del CaixaForum y contó con la participación de siete expertos en la materia. El debate fue presentado y moderado por el director ejecutivo de la <strong>Fundación Observatorio para la Sociedad de la Información de Cataluña</strong>, <strong>Francesc Miralles</strong>.</p>
<p>El profesor Colet también  explicó que “<em>la inversión insuficiente en TIC en las empresas conlleva la pérdida de competitividad de las organizaciones. A pesar de ello, hay que reconocer que, afortunadamente, también existen empresas como excepción a esta característica</em>”. Además, añadió que, asociado a este hecho, se demuestra una “<em>baja cultura tecnológica y organizativa hacia las TIC</em>”, como principal freno a la inversión tecnológica del país. </p>
<p>Por otro lado, como principales ventajas, señaló el uso de la factura electrónica, que supone un ahorro del 1,5% del PIB español. En este sentido, el profesor Colet indicó que la inversión en TIC en la empresa aumenta la rentabilidad de áreas como la comercial, porque las TIC proporcionan datos sobre el comportamiento tanto de los clientes como de los proveedores, y contribuye a la mejora de la estrategia empresarial, ya que las tecnologías permiten un sistema óptimo de indicadores para establecer los objetivos de cada área de la empresa, para que esta estrategia no sea una mera declaración de buenas intenciones. </p>
<p>El debate supuso una reflexión sobre el ritmo de adaptación a la tecnología por parte de nuestras empresas, que se determinó bajo. Según Colet: “<em>En la mayoría de los casos, se aprovechan poco las inversiones en tecnología</em>”. En este sentido, existe una notable inversión en tecnología, pero una baja amortización de ésta. Así, el profesor del IESE, Laureano Berasategui, insistió en la importancia de “<em>nombrar a un profesional para la integración de los sistemas en el negocio</em>”, ya que hasta ahora “<em>los empresarios y los informáticos han ido cada uno por un camino distinto</em>”.</p>
<p>Asimismo, el Analysis Manager de <strong>Panteo</strong>, <strong>Iván González</strong>, señaló que en tiempo de crisis emerge un nuevo CIO (Chief Information Officer), es decir, un nuevo papel del responsable de tecnología en las organizaciones y explicó que “<em>el CIO debe ser la persona clave que lidere la transformación tecnológica en las empresas</em>”. </p>
<p>Este atributo de liderazgo es el que debe caracterizar las empresas del futuro, según la Research Director EXP de <strong>Gartner</strong>, <strong>Mary E. Mesaglio</strong>. En cuanto a ello, se debe conseguir el liderazgo de los productos, la excelencia operacional y una relación próxima con el cliente. Estos son los atributos que, según Mesaglio, deberían presentar las organizaciones del futuro. </p>
<p>Por su parte, el director del <strong>Observatorio</strong> <strong>de las Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información de Red.es</strong>, <strong>Domingo Laborda</strong>, ofreció datos actualizados del sector TIC en España. De ese modo, explicó que el 97% de la población ya tiene acceso a la banda ancha y que el 3% restante coincide con el entorno rural, en el que se está trabajando para conseguir equiparar al entrono urbano. </p>
<p>Además, Laborda aseguró que “<em>la Administración prevé para el año 2010 la integración de más recursos electrónicos para la mejora de los trámites administrativos</em>”. Asimismo, el Research Manager de IDC España, Jaime García, señaló que “<em>este 2008 será un año que reafirmará la persona y las redes sociales entendiéndolas como el centro del desarrollo y aplicación tecnológica</em>”. </p>
<p>El acto se enmarca dentro de los ciclos de <strong>Debates sobre la Economía Digital</strong>, que organiza la Fundación Barcelona Digital, con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil. </p></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 22/02/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Tue, 03 Feb 2009 12:26:41 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=11</guid>
    </item>
    <item>
      <title>“Los controles periódicos garantizan el ejercicio del derecho de protección de datos”</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=12</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassDC4513B02E624D31975F8A49238C7E20>
<div>• L’extensió de la seguretat al suport paper i la regulació dels fluxos d’informació entre grups d’empreses internacionals són algunes de les novetats del nou reglament de la LOPD<br>• L’alt interès de l’empresariat ha omplert l’Auditori de la Torre Agbar, amb una totalitat de 340 assistents</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass608CEB12285D42ACAC350F6F35020E5D>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassA6FC03CD501F4E3A90664571F8941A23>
<div>• Como novedades del nuevo reglamento de la LOPD, la extensión de la seguridad al soporte papel y la regulación de los flujos de información entre grupos de empresas internacionales<br>• El alto interés del empresariado ha llenado el Auditorio de la Torre Agbar, con una totalidad de 340 asistentes</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> “Els controls periòdics garanteixen l’exercici del dret de protecció de dades”</div>
<div><b>Titulo ES:</b> “Los controles periódicos garantizan el ejercicio del derecho de protección de datos”</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassA22F54D7C5E245AEA002427C6C2AEC12>
<div>Realitzar controls periòdics i auditories biennals així com crear evidències que justifiquin que una empresa actua amb diligència per tal de garantir l’exercici del dret de protecció de dades. Aquestes són les fórmules que poden ajudar una empresa a demostrar el compliment del nou reglament de la Llei Orgànica de Protecció de Dades en cas d’haver de fer front a una possible denúncia per infracció. </div>
<div><br>Així ho ha apuntat aquest matí <strong>Javier Ribas</strong>, soci de <strong>Landwell-PwC</strong> –consultora fiscal, a la jornada Com ens afecta el nou reglament de la LOPD?, una sessió organitzada per la Fundació Barcelona Digital i Landwell-PricewaterhouseCoopers (PwC) en què han participat 7 experts, que han explicat la incidència que tindrà el nou reglament de desenvolupament de la LOPD en l’activitat diària de les empreses. En la mateixa línia, Ribas ha assenyalat “<em>que s’ha de contemplar l’error humà, de manera que, davant de qualsevol demanda és recomanable demostrar que existeixen controls de qualitat, que la infracció es tracta d’un fet imprevisible i aportar un expedient net per part de l’empresa denunciada</em>”. </div>
<div><br>Per la seva banda, el magistrat de la Secció 1a de l’<strong>Audiència Nacional</strong>, <strong>José Guerrero Zaplana</strong>, ha afegit que és molt difícil establir criteris de referència per reduir les sancions pel que fa a la protecció de dades. A més, ha explicat que les dades personals, “<em>cada cop més, es destinen a finalitats diverses, fet que ha obligat a augmentar els controls en aquest sentit</em>”.</div>
<div><br>Segons Guerrero Zaplana, les companyies de telefonia, les empreses de venda directa i la banca són les organitzacions sancionades més sovint. A més, ha exposat quins són els casos de denúncia més habituals, com són el fet d’obviar el consentiment del titular de les dades, intromissió al dret de secret, així com la manipulació de dades quan han estat a priori bloquejades per l’usuari. Amb tot, José Guerrero, magistrat de la Secció 1a de l’Audiència Nacional ha assenyalat que “<em>l’error no exclou la responsabilitat i, per tant, s’ha de posar especial atenció en el tractament de fitxers de dades de caràcter personal</em>”. </div>
<div><br>Exposades les recomanacions per adaptar-se al nou reglament de desenvolupament de la LOPD, Javier Ribas, ha traslladat el tema de debat a com garantir la seguretat a l’hora de traspassar informació internacional entre una empresa matriu i les seves filials. Així, ha remarcat la importància d’establir el consentiment de les parts implicades mitjançant una clàusula al contracte.</div>
<div><br>El mateix passa quan una empresa subcontracta a una altra o estableix relació amb proveïdors. En aquest cas, s’han de facilitar les dades del subcontractat, que ha de garantir la seguretat d’aquestes dades. Ribas ha exposat que existeixen casos en què es duen a terme auditories a proveïdors per tal de garantir el compliment de l’exercici del dret. A més, Ribas ha explicat que queden fora de la llei els directoris de persones, ja que “<em>s’entén que facilita la comunicació entre els membres d’una mateixa companyia”. </em></div><em></em>
<div><br>Referent a això, quin grau de responsabilitat s’exigeix a l’empresa filial espanyola si la seva matriu a l’estranger utilitza les dades personals espanyoles de forma fraudulenta? L’advocat de <strong>Landwell-PwC</strong>, <strong>Carlos Pérez</strong>, ha explicat que, “<em>en aquests casos, cal tenir en compte l’origen de les dades i aplicar la llei del país d’origen. Malgrat això, el traspàs de dades en aquest sentit ha de quedar regulat a través d’un contracte de prestació de serveis entre empreses, així com analitzar les circumstàncies de cada cas</em>”. </div>
<div><br>D’altra banda, l’adjunt al director de l’<strong>Agència Espanyola de Protecció de Dades</strong>, <strong>Jesús Rubí</strong>, ha explicat que una de les novetats del nou reglament de desenvolupament de la LOPD és l’extensió de la seguretat de les dades en suport paper. En aquest sentit, s’aplicarà la llei quan s’entengui voluntat d’arxivar les dades per part del responsable.<br>Durant la jornada, també han participat un dels membres de la <strong>Fundació CECOT Innovació</strong>, <strong>David Vilarrubias</strong>, l’advocada del Departament Jurídic de <strong>PIMEC,</strong> <strong>Laura Guerra</strong>,  i el director del servei d’informació i assessorament de la <strong>Cambra de Comerç de Barcelona</strong>, <strong>Víctor Torrents</strong>, que han exposat el punt de vista de l’empresariat. Per la seva banda, el cap de l’Assessoria Jurídica de l’<strong>Agència Catalana de Protecció de Dades</strong>, <strong>Santiago Farré Tous</strong>, ha explicat la incidència del nou reglament en les competències de l’Agència Catalana de Protecció de Dades. <br></div>
<div>L’acte s’emmarca en les accions de difusió de l’ús intensiu i extensiu de les TIC en l’empresa, les institucions i la societat civil que organitza la <strong>Fundació Barcelona Digital </strong>i que, en aquesta ocasió, ha comptat amb la col·laboració de Landwell-PwC. Amb motiu de l’alt interès que ha generat la celebració d’aquest acte, que ha reunit a més de 300 empresaris, la Fundació Barcelona Digital té previst de celebrar una segona edició per tal de donar resposta a totes les peticions. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass07CDA052FDDF4E58A60CDAFACAFC35BE>
<div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass0C00EE5C9DD14FB3B193CD768B4749CA>
<div>Realizar controles periódicos y auditorías bienales, así como crear evidencias que justifiquen que una empresa actúa con diligencia para garantizar el ejercicio del derecho de protección de datos son las fórmulas que pueden ayudar a una empresa a demostrar el cumplimiento del nuevo reglamento de la Ley Orgánica de Protección de Datos, en caso de tener que hacer frente a una posible denuncia por infracción. </div>
<div> </div>
<div>Así lo ha señalado esta mañana el socio de <strong>Landwell-PwC </strong>–consultora fiscal, <strong>Javier Ribas</strong>, durante la jornada ¿Cómo nos afecta el nuevo reglamento de la LOPD?, una sesión organizada por la Fundación Barcelona Digital con la colaboración de Landwell-PricewaterhouseCoopers (PwC), en la que han participado 7 expertos que han explicado la incidencia que tendrá el nuevo reglamento de desarrollo de la LOPD en la actividad diaria de las empresas. En la misma línea, Ribas ha señalado que “<em>es necesario contemplar el error humano, de forma que, delante de cualquier demanda se recomienda demostrar que existen controles de calidad, que la infracción se trata de un hecho imprevisible y aportar un expediente limpio por parte de la empresa denunciada</em>”. </div>
<div> </div>
<div>Por su parte, el magistrado de la Sección 1ª de la <strong>Audiencia Nacional</strong>, <strong>José Guerrero Zaplana</strong>, ha añadido que es muy difícil establecer criterios de referencia para reducir las sanciones en cuanto a la protección de datos. Además, ha explicado que “<em>los datos personales, cada vez más, se destinan a finalidades diferentes, hecho que ha obligado a aumentar los controles en este sentido</em>”. </div>
<div> </div>
<div>Según Guerrero Zaplana, las compañías de telefonía, las empresas de venta directa y la banca son las organizaciones sancionadas más a menudo. Además, ha expuesto cuáles son los casos de denuncia más habituales, como son el hecho de obviar el consentimiento del titular de los datos, la intromisión al derecho de secreto, así como la manipulación de datos cuando han estado, a priori, bloqueados por el usuario. Con todo, el magistrado de la Sección 1ª de la Audiencia Nacional ha señalado que “<em>el error no excluye la responsabilidad y, por tanto, el tratamiento de ficheros de datos de carácter personal merece especial atención</em>”. </div>
<div> </div>
<div>Una vez expuestas las recomendaciones para adaptarse al nuevo reglamento de desarrollo de la LOPD, <strong>Javier Ribas</strong>, ha trasladado el tema de debate a cómo garantizar la seguridad a la hora de traspasar información internacional entre una empresa matriz y sus filiales. Así, ha remarcado la importancia de establecer el consentimiento de las partes implicadas a través de una cláusula de contrato. </div>
<div>Lo mismo sucede cuando una empresa subcontrata a otra o se relaciona con sus proveedores. En este caso, hay que facilitar los datos del subcontratado, que debe garantizar la seguridad de dichos datos. Ribas ha expuesto que existen casos en los que se llevan a cabo auditorías a proveedores con la finalidad de garantizar  el cumplimiento del ejercicio del derecho. Además, Ribas ha explicado que quedan fuera de la ley los directorios de personas, ya que “<em>se entiende que facilitan la comunicación entre los miembros de una misma compañía</em>”. </div>
<div> </div>
<div>En cuanto a ello, ¿qué grado de responsabilidad se exige a la empresa filial española si su matriz en el extranjero utiliza los datos personales españoles de forma fraudulenta? El abogado de <strong>Landwell-PwC</strong>, <strong>Carlos Pérez</strong>, ha explicado que, “<em>en estos casos, hay que tener en cuenta el origen de los datos y aplicar la ley del país de origen. A pesar de ello, el traspaso de datos en este sentido tiene que regularse a través de un contrato de prestación de servicios entre empresas, así como analizar las circunstancias en cada caso</em>”. </div>
<div> </div>
<div>Por otro lado, el adjunto al director de la <strong>Agencia Española de Protección de Datos</strong>, <strong>Jesús Rubí</strong>, ha explicado que una de las novedades del nuevo reglamento de desarrollo de la LOPD es la extensión de la seguridad de los datos al soporte papel. En este sentido, se aplicará la ley cuando se entienda voluntad de archivo de datos por parte de los responsables. </div>
<div> </div>
<div>Durante la jornada, también han participado uno de los miembros de la <strong>Fundación CECOT Innovación</strong>, <strong>David Villarrubias</strong>, la abogada del Departamento Jurídico de <strong>PIMEC</strong>, <strong>Laura Guerra</strong>¸ y el director del servicio de información y asesoramiento de la <strong>Cámara de Comercio de Barcelona</strong>, <strong>Víctor Torrents</strong>, que han expuesto el punto de vista del empresariado. Por su parte, el jefe de la Asesoría Jurídica de la Agencia <strong>Catalana de Protección de Datos</strong>, <strong>Santiago Farré</strong>, ha explicado la incidencia del nuevo reglamento en las competencias de la Agencia Catalana de Protección de Datos. </div>
<div> </div>
<div>El acto se enmarca en las acciones de difusión del uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil que organiza la Fundación Barcelona Digital y que, en esta ocasión, ha contado con la colaboración de Landwell-PwC. Por el alto interés que ha generado la celebración de este acto, que ha reunido a más de 300 empresarios, la Fundación Barcelona Digital tiene previsto celebrar una segunda edición para dar respuesta a todas las peticiones. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 24/01/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Tue, 03 Feb 2009 12:37:40 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=12</guid>
    </item>
    <item>
      <title>LA FCRI y Barcelona Digital articularán programas comunes para promocionar el sistema catalán de investigación e innovación</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=13</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass745C64B1FB0B4D6F8390CBF740004D55>
<div> </div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassCF18D7ACB2274FEAB95E45D79E7E2C13>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass186E56BDAC114855A2C44786BBCFAA92>
<p><br> </p>
<div class=ExternalClassD0BA38F6970B413981017146672F5C79>
<div></div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> L’FCRI i Barcelona Digital articularan programes comuns per promocionar el sistema català de recerca i innovació</div>
<div><b>Titulo EN:</b> The FCRI and Barcelona Digital design shared programmes to promote the Catalan system of research and development </div>
<div><b>Titulo ES:</b> LA FCRI y Barcelona Digital articularán programas comunes para promocionar el sistema catalán de investigación e innovación</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassEC813E20BA0640F4A254FFD9D0D0A835>
<div>La <strong>Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació </strong>(FCRI) i <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong> organitzaran un programa comú d’activitats de promoció del sistema català de recerca i innovació a nivell estatal i internacional. <strong>Joan Comella</strong>, director de l’FCRI, i <strong>Carles Fradera</strong>, director de Barcelona Digital, han signat avui un conveni entre ambdues institucions amb aquest objecte que preveu alhora la <strong>potenciació de la transferència tecnològica entre entitats de recerca i empreses</strong> aprofitant l’experiència mútua en aquests àmbits.</div>
<div> </div>
<div>Igualment, la línia de col·laboració entre ambdues institucions contempla explotar i potenciar diferents productes ja existents <strong>com ara el sistema de demanda tecnològica en suport web per a empreses, JoBusco </strong>(<a href="http://www.fitec.org/jobusco">www.fitec.org/jobusco</a>), creat per l’FCRI en col·laboració amb les universitats catalanes, o el <strong>Servei d’informació sobre convocatòries d’ajuts i temes d’interès </strong>per a empreses del Clúster TIC de Barcelona Digital, que integra pimes catalanes del sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). D’altra banda, la signatura del conveni suposa per a Barcelona Digital l’adhesió al <strong>Node Català de Suport a la Mobilitat dels Investigadors</strong>, que gestiona l’FCRI.</div>
<div> </div>
<div>L’FCRI (<a href="http://www.fcri.cat/">www.fcri.cat</a>) és una entitat privada sense ànim de lucre que té com a missió la promoció i el suport a la recerca i la innovació en tots els àmbits, per contribuir a la dinamització i millora de la qualitat del sistema català d’R+D+I, treballant de forma complementària amb tots els agents del sistema. La seva organització <strong>abraça actualment 5 àrees d’activitat</strong>: Ciència i Societat, Recerca – Empresa, Talent investigador, Estudis, i Suport institucional. </div>
<div> </div>
<div><strong>Barcelona Digital </strong>(<a href="/">www.bdigital.org</a>) és el centre tecnològic de referència de les TIC a Catalunya. Té com a missió contribuir al <strong>creixement del sector TIC a Catalunya </strong>i al desenvolupament de la societat de la informació. Les seves àrees d’especialització són la seguretat, la salut i la mobilitat. Els seus serveis inclouen la <strong>investigació aplicada </strong>i el <strong>desenvolupament tecnològic</strong>, la <strong>valorització de la recerca</strong>, l’assessorament tecnològic, la <strong>formació i la promoció i divulgació de l’ús de les TIC</strong>.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass023E49B1E70240A094E1655843836C62>
<div>The<strong> Catalan Foundation for Research and Innovation</strong> (FCRI) and<strong> Barcelona Digital Technology Centre </strong>will organise a shared programme of activities for the promotion of the Catalan system of research and innovation at national and international level. <strong>Joan Comella</strong>, director of the FCRI, and <strong>Carles Fradera</strong>, director of Barcelona Digital, today signed an agreement between both institutions with this aim that also covers the promotion of technological transfer between research entities and companies, taking advantage of their mutual experience in these areas.</div>
<div> </div>
<div>Similarly, the collaboration between both institutions includes the exploitation and promotion of different existing products <strong>such as the system of technological demand for internet support for companies, JoBusco </strong>(<a href="http://www.fitec.org/jobusco">www.fitec.org/jobusco</a>), created by the FCRI in collaboration with Catalan universities, or the <strong>Information Service on calls for aid and issues of interest for companies in the ICT Cluster </strong>of Barcelona Digital, which brings together SMEs in Catalonia in the Information and Communication Technology (ICT) sector. Also, the signing of the agreement involves Barcelona Digital joining the <strong>Catalan Researcher Mobility Support Node</strong>, which is managed by the FCRI.</div>
<div> </div>
<div>The FCRI (<a href="http://www.fcri.cat/">www.fcri.cat</a>) is a private, non-profit organisation which has as its stated mission the provision of promotion and support for research and innovation in all areas, in order to contribute to the streamlining and improvement of the quality of the Catalan R&amp;D&amp;i system, working together with all the agents in the system. <strong>Its organisation currently encompasses 5 areas of activity</strong>: Science and Society, Research – Companies, Research Talent, Studies and Institutional Support.</div>
<div> </div>
<div><strong>Barcelona Digital</strong> (<a href="/">www.bdigital.org</a>) is the benchmark technological centre for ICT in Catalonia. Its stated mission is to contribute <strong>to the growth of the ICT sector in Catalonia </strong>and the development of the information society. Its areas of specialisation are security, healthcare and mobility. Its services include <strong>applied investigation</strong> and <strong>technological development</strong>, <strong>research evaluation</strong>, technological consultancy, <strong>training and the promotion and dissemination of the uses of ICT</strong>.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass9714F6B571DD4C0EAD163A93428CCDFA>
<div>La <strong>Fundación Catalana per la Recerca i la Innovació</strong> (FCRI) y <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong> organizarán un programa común de actividades de promoción del sistema catalán de investigación e innovación a nivel estatal e internacional. <strong>Joan Comella</strong>, director de la FCRI, y <strong>Carles Fradera</strong>, director de Barcelona Digital, han firmado hoy un convenio entre ambas instituciones con este objeto que prevé al mismo tiempo la <strong>potenciación de la transferencia tecnológica entre entidades de investigación y empresas </strong>aprovechando la experiencia mutua en estos ámbitos.</div>
<div> </div>
<div>Igualmente, la línea de colaboración entre ambas instituciones contempla explotar y potenciar diferentes productos ya existentes <strong>como el sistema de demanda tecnológica en apoyo web para empresas, JoBusco </strong>(<a href="http://www.fitec.org/jobusco">www.fitec.org/jobusco</a>), creado por el FCRI en colaboración con las universidades catalanas, o el <strong>Servicio de información sobre convocatorias de ayudas y temas de interés</strong> para empresas del Cluster TIC de Barcelona Digital, que integra pymes catalanas del sector de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC). Por otra parte, la firma del convenio supone para Barcelona Digital la adhesión al <strong>Nodo Catalán de Apoyo a la Movilidad de los Investigadores</strong>, que gestiona el FCRI. </div>
<div><br>La FCRI (<a href="http://www.fcri.cat/">www.fcri.cat</a>) es una entidad privada sin ánimo de lucro que tiene como misión la promoción y el apoyo a la investigación y la innovación en todos los ámbitos, para contribuir a la dinamización y mejora de la calidad del sistema catalán d'R+D+I, trabajando de forma complementaria con todos los agentes del sistema. <strong>Su organización abraza actualmente 5 áreas de actividad</strong>: Ciencia y Sociedad, Investigación - Empresa, Talento investigador, Estudios, y Apoyo institucional. </div>
<div><br><strong>Barcelona Digital</strong> (<a href="/">www.bdigital.org</a>) es el centro tecnológico de referencia de las TIC a Cataluña. Tiene como misión contribuir al <strong>crecimiento del sector TIC en Cataluña</strong> y al desarrollo de la sociedad de la información. Sus áreas de especialización son la seguridad, la salud y la movilidad. Sus servicios incluyen la <strong>investigación aplicada</strong> y el <strong>desarrollo tecnológico</strong>, la <strong>valorización de la investigación</strong>, el <strong>asesoramiento tecnológico</strong>, la <strong>formación y la promoción y divulgación del uso de las TIC</strong>. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 02/03/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Tue, 03 Mar 2009 12:30:27 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=13</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Conseguir la máxima accesibilidad de las tecnologías de la información, clave para su uso en salud</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=14</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass8FB228F98D0840498CE582FBFBD04A91>• Barcelona Digital reuneix a més de 150 professionals en el Debat sobre l'Economia Digital del mes de febrer</div>
<div class=ExternalClass8FB228F98D0840498CE582FBFBD04A91></div>• Els professionals assistents senyalen que l’R+D en salut ha de comptar amb professionals de múltiples disciplines per aconseguir una investigació eficient 
<div class=ExternalClass27D7F95085AB4EA294270790EEA84244>
<div> </div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass29579D56CA5B4319BC362FADF4DB1135>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass640BB9BA539D4293B9F35E43FC626816>
<p></p>
<div class=ExternalClass2261309B74B54B049A19283AA21B56C5>
<div>• Barcelona Digital reúne a más de 150 profesionales en el Debate sobre la Economía Digital del mes de febrero<br>e</div>• Los profesionales asistentes señalan que la I+D en salud tiene que contar con profesionales de múltiples disciplinas para conseguir una investigación eficiente 
<div> </div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Aconseguir la màxima accessibilitat de les tecnologies de la informació, clau per al seu ús en salut</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Achieving maximum access to information technologies, vital for their use in healthcare</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Conseguir la máxima accesibilidad de las tecnologías de la información, clave para su uso en salud</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassEB8CDFA055764546B312F689E43EC01A>
<div>
<div>Desenvolupar i utilitzar tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) adaptades a les necessitats de les persones amb diversitat funcional i, en general, pensades per resoldre les necessitats d’una població cada vegada més envellida i amb més dependència és la clau per afrontar un futur on les TIC tindran un paper molt rellevant. La teleassistència sanitària, la rehabilitació a distància, les tecnologies accessibles, la recepta electrònica i la gestió per part del pacient del seu propi historial són algunes de les aplicacions que ja s’utilitzen i que presenten grans possibilitats per a la societat i els professionals de la salut en els pròxims anys.</div>
<div> </div>
<div>Aquestes són les principals conclusions a les que s'ha arribat en el debat corresponent al mes de febrer &quot;<em>Les TIC: una gran possibilitat per les persones amb diversitat funcional</em>&quot; organitzat per <strong>Barcelona Digital</strong>. L'acte, moderat pel director general del centre tecnològic, <strong>Carles Fradera</strong>, ha reunit a representants d’institucions públiques i a representants de centres d’investigació en salut. “<em>El repte consisteix en com hem d’implementar la tecnologia existent i totes les aplicacions que s’estan desenvolupant perquè siguin útils tant per als ciutadans, com pels professionals</em>”, ha assenyalat <strong>Joan Cornet</strong>, president executiu de la <strong>Fundació TicSalut</strong>.</div>
<div> </div>
<div>Cornet ha plantejat l’escenari en el qual les TIC han d’aportar solucions: una població cada cop més envellida, amb problemes de discapacitat i dependència i amb més malalties cròniques. També ha presentat el programa Carpeta Salut, una iniciativa del Departament de Salut que permetrà als ciutadans accedir al seu historial mèdic. De la mateixa manera, els metges podran accedir en línia als historials clínics dels seus pacients. “<em>Aquesta proposta pretén respondre a la voluntat de la ciutadania de gestionar la seva salut i de permetre gràcies a l’ús de les noves tecnologies que els professionals puguin gestionar de manera més efectiva la informació referent als pacients</em>”, ha remarcat Cornet.</div>
<div> </div>
<div>Per la seva part, <strong>Esteve Buscà</strong>, cap de l’<strong>Àrea d’innovació i Desenvolupament de la Fundació Maresme</strong> ha destacat algunes de les iniciatives que aquesta fundació ha posat en marxa per millorar la qualitat de vida dels malalts crònics i les persones amb discapacitat. El portal La Mosqueta permet que infants amb discapacitat per escriure es puguin comunicar per missatgeria visual. Per la seva banda, el Casal Digital està adaptat perquè adults amb discapacitats puguin millorar la seva qualitat de vida. “<em>Cal desenvolupar tecnologia accessible per a tothom</em>”, ha incidit Esteve Buscà.</div>
<div> </div>
<div>En aquest sentit, <strong>Felip Miralles</strong>, cap <strong>d’R+D Salut de Barcelona Digital</strong>, també ha coincidit en què les tecnologies “<em>s’han d’adaptar al màxim a les persones i no a l’inrevés</em>” i ha detallat els programes d’investigació en què participa el centre dirigits a aconseguir solucions per a persones amb discapacitat funcional com és l’INREDIS (Interfícies de Relació entre l’Entorn i les persones amb Discapacitat). </div>
<div> </div>
<div>Miralles també ha manifestat la necessitat d’unir esforços entre professionals de diferents disciplines com a requisit imprescindible per desenvolupar noves tecnologies de la salut.</div>
<div> </div>
<div>“<em>La innovació en salut és un sector amb grans possibilitats de cara al futur i en el que podem ser capdavanters. Per això les administracions tenim la responsabilitat de ser un dels màxims impulsors</em>”, ha afirmat <strong>Josué Sallent</strong>, Director General de la <strong>Societat de la Informació de la Secretaria de Telecomunicacions de la Generalitat</strong>. Millorar l’accés de la població a les TIC, donar suport a les empreses i als centres d’investigació especialitzats en TIC i salut i promoure la formació en noves tecnologies són algunes de les mesures que s’impulsen des de la Secretaria. “<em>En tot cas, el resultat ha de ser una tecnologia que millori la vida de les persones, no que la dificulti. Per això cal que sempre pensem en l’usuari final</em>”, ha afegit Sallent. </div>
<div> </div>
<div>Precisament, desenvolupar tecnologia útil i accessible per a les persones amb diversitat funcional és un dels objectius del Màster de Tecnologies accessibles per als serveis de la societat de la informació de la Universitat Oberta de Catalunya, (UOC). <strong>Pablo Lara</strong>, director acadèmic del màster i director d’Innovació de la <strong>UOC</strong>, ha reiterat que l’accessibilitat també ha ser una prioritat a l’hora innovar “<em>no és simplement una moda, és una necessitat</em>”, ha remarcat. Segons <strong>Lourdes González</strong>, Directora de Tecnologies Accessibles i responsable d’investigació del projecte <strong>INREDIS </strong>“<em>la formació i la investigació dels requisits d’accessibilitat de qualsevol tecnologia són la clau per poder desenvolupar productes que no comportin cap dificultat per persones amb diversitat funcional</em>”. González també ha insistit en la importància d’investigar al màxim com oferir la màxima operabilitat per qualsevol solució tecnològica i ha posat com a exemple el treball que es realitza des del projecte INREDIS en aquest camp. </div>
<div> </div>
<div>Finalment, el doctor <strong>Jose Mª Tormos,</strong> coordinador d’investigació de l’<strong>Institut Universitari de Neurorehabilitació</strong>, ha presentat els avantatges que ofereix la realitat virtual en el camp de la neurorehabilitació ja que aquesta aplicació permet que els pacients realitzin activitats físiques en un entorn atractiu pel pacient. “<em>Les TIC permeten crear un entorn hospitalari fora dels centre mèdics i això és una gran ajuda tant pels professionals com per la societat</em>”, ha manifestat Tormos.</div>
<div> </div>
<div><strong>Els Debats sobre l'Economia Digital </strong></div>
<div>Els Debats sobre l'Economia Digital estan organitzats per Barcelona Digital Centre Tecnològic amb l'objectiu de promoure l'ús intensiu i extensiu de les TIC en l'empresa, les institucions i la societat civil. El cicle de debats està promogut per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i el <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassD3D1CF32BAB1439F92CE0BC31580EAED>
<div>The development and use of information and communication technologies (ICT) adapted to the needs of people with functional disability and, in general, designed to meet the needs of an ageing and increasingly dependent population is vital for confronting a future in which ICT will play an extremely important role. Mobile healthcare, remote rehabilitation, accessible technology, electronic prescriptions and patients’ management of their own medical histories are some of the applications that are already in use and which present great opportunities for society and health professional in the coming years.</div>
<div> </div>
<div>These are the main conclusions which were reached in February’s debate ‘<em>ICT: a great opportunity for people with functional disability</em>’ organised by <strong>Barcelona Digital</strong>. The event, hosted by the Managing Director of the technological centre, <strong>Carles Fradera</strong>, brought together representatives from public institutions as well as representatives from health research centres. “<em>The challenge lies in how we need to implement existing technology and all the applications which are being developed so that they can be as useful to members of the public and professionals</em>,” pointed out <strong>Joan Cornet</strong>, executive president of the <strong>TicSalut Foundation</strong>.</div>
<div> </div>
<div>Cornet laid out a scenario in which ICT needed to provide solutions: an ageing population coping with disability and dependence and suffering from more chronic diseases. He also presented the programme Carpeta Salut (Health File), an initiative set up by the Ministry of Health which allows members of the public to have access to their own medical histories. Similarly, doctors would be able to have online access to the clinical histories of their patients. “<em>This proposal aims to provide a response to the desire of the public to play a part in managing their own healthcare and, thanks to the use of new technology, to allow professionals to manage patient information more effectively</em>,” commented Cornet.</div>
<div> </div>
<div>In turn, <strong>Esteve Buscà</strong>, head of the <strong>Innovation and Development Division of the Maresme Foundation (Fundació Maresme)</strong> highlighted some of the initiatives which this foundation has set in motion in order to improve the quality of life of people suffering from chronic illnesses and disabilities. The La Mosqueta portal allows infants with writing disabilities to communicate via visual messaging. For its part, the Casal Digital (Digital Recreation Centre) has been designed so that adults with disabilities can improve their quality of life. “<em>It is important to develop technology that is accessible for everybody</em>,” said Esteve Buscà.</div>
<div><br>Along these lines, <strong>Felip Miralles</strong>, head of <strong>Healthcare R&amp;D at Barcelona Digital</strong>, also agreed that this technology “<em>needs to be adapted as far as possible to people and not vice versa</em>” and listed the research programmes in which the centre was participating aimed at finding solutions for people with functional disability such as the INREDIS (Relationship Interfaces between People with Disabilities and their Environment).</div>
<div> </div>
<div>Miralles also highlighted the need for professionals in different fields to unite their efforts as an essential prerequisite for the development of new technologies in healthcare. </div>
<div> </div>
<div>“<em>Innovation in healthcare is a sector with great opportunities for the future and one in which we can be pioneers. That is why public administration has the responsibility to be one of its main promoters</em>,” said <strong>Josué Sallent</strong>, <strong>Director General for the Information Society of the Secretariat of Telecommunications of the Generalitat</strong>. Improving public access to ICT, providing support to companies and research centres specialising in ICT and health and promoting training in new technologies are some of the measures which are being promoted by the Secretariat. “<em>In any event, the result needs to be technology which improves the lives of people, rather than making them more difficult. This is why we always need to consider the end user</em>,” added Sallent.</div>
<div> </div>
<div>Indeed, developing useful and accessible technology for people with functional disability is one of the objectives of the Masters in Accessible Technology for information society services at the Open University of Catalonia (Universitat Oberta de Catalunya - UOC). <strong>Pablo Lara</strong>, academic director of the Masters course and director of Innovation at the <strong>UOC,</strong> reiterated that accessibility also has to be a priority when working on innovation, stating that “it <em>is not simply a passing phase, it is an ongoing necessity</em>.” According to <strong>Lourdes González</strong>, Director of Accessible Technologies and head of research in the INREDIS project, “<em>training in and research into the requirements of accessibility in any type of technology is vital for being able to develop products which do not present difficulties for people with functional disability</em>”. González also insisted on the importance of carrying out the necessary research on how to offer maximum operability to any technological solutions and cited the example of the work being done by the INREDIS project in this area.</div>
<div> </div>
<div>Lastly, Dr <strong>Jose Mª Tormos</strong>, coordinator of research at the <strong>University Institute of Neurorehabilitation</strong>, presented the advantages offered by virtual reality in the area of neurorehabilitation, since this application allows patients to carry out physical activities in surroundings they find more comfortable. “<em>ICT allows the creation of a hospital environment outside the medical centres themselves and this is a great help for professionals and for society</em>,” said Tormos. </div>
<div> </div>
<div><strong>Debates on the Digital Economy </strong></div>
<div>The Debates on the Digital Economy are organised by the Barcelona Digital Technological Centre with the aim of promoting the intensive and extensive use of ICT in companies, institutions and civil society. The season of debates is being sponsored by the Secretariat of Telecommunications and the Information Society of the Generalitat de Catalunya and <a href="mailto:22@Barcelona">22@Barcelona</a>.<br></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassB0A4A4C64EC6419789148E4767810E55>
<div>Desarrollar y utilizar tecnologías de la información y la comunicación (TIC) adaptadas a las necesidades de las personas con diversidad funcional y, en general, ocurrencias para resolver las necesidades de una población cada vez más envejecida y con más dependencia es la clave para afrontar un futuro en el que las TIC tendrán un papel muy relevante. La teleasistencia sanitaria, la rehabilitación a distancia, las tecnologías accesibles, la receta electrónica y la gestión por parte del paciente de su propio historial son algunas de las aplicaciones que ya se utilizan y que presentan grandes posibilitados para la sociedad y los profesionales de la salud en los próximos años.</div>
<div> </div>
<div>Éstas son las principales conclusiones a las que se ha llegado en el debate correspondiente al mes de febrero &quot;<em>Las TIC: una gran posibilidad para|por las personas con diversidad funcional</em>&quot; organizado por <strong>Barcelona Digital</strong>. El acto, moderado por el director general del centro tecnológico, <strong>Carles Fradera</strong>, ha reunido a representantes de instituciones públicas y a representantes de centros de investigación en salud. &quot;<em>El reto consiste en cómo tenemos que implementar la tecnología existente y todas las aplicaciones que se están desarrollando para que sean útiles tanto para los ciudadanos, como para los profesionales</em>&quot;, ha señalado <strong>Joan Cornet</strong>, presidente ejecutivo de la <strong>Fundación TicSalut</strong>.</div>
<div> </div>
<div>Cornet ha planteado el escenario en el cual las TIC tienen que aportar soluciones: una población cada vez más envejecida, con problemas de discapacidad y dependencia y con más enfermedades crónicas. También ha presentado el programa Carpeta Salud, una iniciativa del Departamento de Salud que permitirá a los ciudadanos acceder a su historial médico. De la misma manera, los médicos podrán acceder en línea a los historiales clínicos de sus pacientes. &quot;<em>Esta propuesta pretende responder a la voluntad de la ciudadanía de gestionar su salud y de permitir gracias al uso de las nuevas tecnologías que los profesionales puedan gestionar de manera más efectiva la información referente a los pacientes</em>&quot;, ha remarcado Cornet.</div>
<div> </div>
<div>Por su parte, <strong>Esteve Buscà</strong>, jefe del Área de innovación y Desarrollo, de la <strong>Fundación Maresme</strong> ha destacado algunas de las iniciativas que esta fundación ha puesto en marcha para mejorar la calidad de vida de los enfermos crónicos y las personas con discapacidad. El portal La Mosqueta permite que niños con discapacidad para escribir se puedan comunicar por mensajería visual. Por su parte, el Casal Digital está adaptado para que adultos con discapacidades puedan mejorar su calidad de vida. &quot;<em>Hay que desarrollar tecnología accesible para todo el mundo</em>&quot;, ha incidido Esteve Buscà.</div>
<div> </div>
<div>En este sentido, <strong>Felip Miralles</strong>, jefe I+D Salud de <strong>Barcelona Digital</strong>, también ha coincidido en qué las tecnologías &quot;<em>se tienen que adaptar al máximo a las personas y no al revés</em>&quot; y ha detallado los programas de investigación en que participa el centro dirigidos a conseguir soluciones para personas con discapacidad funcional como es el INREDIS (Interfaces de Relación entre el Entorno y las personas con Discapacidad).</div>
<div> </div>
<div>Miralles también ha manifestado la necesidad de unir esfuerzos entre profesionales de diferentes disciplinas como requisito imprescindible por desarrollar nuevas tecnologías de la salud.</div>
<div> </div>
<div>&quot;<em>La innovación en salud es un sector con grandes posibilitados de cara al futuro y en lo que podemos ser punteros. Por eso las administraciones tenemos la responsabilidad de ser uno de los máximos impulsores</em>&quot;, ha afirmado <strong>Josué Sallent</strong>, Director General de la Sociedad de la Información de la <strong>Secretaría de Telecomunicaciones de la Generalitat</strong>. Mejorar el acceso de la población en las TIC, dar apoyo  a las empresas y a los centros de investigación especializados en TIC y salud y promover la formación en nuevas tecnologías son algunas de las medidas que se impulsan desde la Secretaría. &quot;En <em>todo caso, el resultado tiene que ser una tecnología que mejore la vida de las personas, no que la dificulte. Por eso hace falta que siempre pensemos en el usuario final</em>&quot;, ha añadido Sallent.</div>
<div> </div>
<div>Precisamente, desarrollar tecnología útil y accesible para las personas con diversidad funcional es uno de los objetivos del Master de Tecnologías accesibles para los servicios de la sociedad de la información de la Universidad Abierta de Cataluña, (UOC). <strong>Pablo Lara</strong>, director académico del master y director de Innovación de la<strong> UOC</strong>, ha reiterado que la accesibilidad también ha ser una prioridad a la hora innovar &quot;<em>no es simplemente una moda, es una necesidad</em>&quot;, ha remarcado. Según<strong> Lourdes González</strong>, Directora de Tecnologías Accesibles y responsable de investigación del proyecto INREDIS &quot;<em>la formación y la investigación de los requisitos de accesibilidad de cualquier tecnología son la clave para poder desarrollar productos que no comporten ninguna dificultad para personas con diversidad funcional</em>&quot;.</div>
<div> </div>
<div>Finalmente, el doctor <strong>Jose Mª Tormos</strong>, coordinador de investigación del Instituto Universitario de Neurorehabilitación, ha presentado las ventajas que ofrece la realidad virtual en el campo de la neurorehabilitació ya que esta aplicación permite que los pacientes realicen actividades físicas en un entorno atractivo para el paciente. &quot;<em>Las TIC permiten crear un entorno hospitalario fuera de los centro médicos y eso es una gran ayuda tanto para los profesionales como para la sociedad</em>&quot;, ha manifestado Tormos.</div>
<div> </div>
<div><strong>Los Debates sobre la Economía Digital</strong></div>
<div>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por Barcelona Digital Centro Tecnológico con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil. El ciclo de debates está promovido por la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya y el <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 18/02/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Tue, 03 Mar 2009 12:38:34 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=14</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Carles Fradera, nuevo Director General de Barcelona Digital</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=15</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass4A252B70A8C14294A6D8362559365285>
<div><strong>Carles Fradera</strong> ha estat nomenat Director General de <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>, en substitució de Vicenç Gasulla, qui ha dirigit el centre en els darrers sis anys.</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass0D342F3473BA44B5A266DE54EEED76FD>
<div class=ExternalClassF6C359997AFC44BCA1BC62D6B9CCFEC9>
<div><strong>Carles Fradera</strong> has been named as the Managing Director of the <strong>Barcelona Digital Technology Centre</strong>, taking over from Vicenç Gasulla, who has managed the centre for the last six years.</div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass31A8EF5CB4424D7AA9EB6DC84F36204A>
<div><strong>Carles Fradera</strong> ha sido nombrado Director General de <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>, en sustitución de Vicenç Gasulla, quien ha dirigido el centro en los últimos seis años. </div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Carles Fradera, nou Director General de Barcelona Digital</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Carles Fradera, new Managing Director of Barcelona Digital</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Carles Fradera, nuevo Director General de Barcelona Digital</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass1C6FB1F84A554C5FB6EC9E225721E2E1>
<div><strong>Carles Fradera i Riera</strong>, mataroní de 47 anys, és enginyer superior en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya.  Abans d’incorporar-se a Barcelona Digital, on des de fa un any assumia la Direcció Adjunta, va treballar com a Director Adjunt del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), organisme on també va ocupar el càrrec de Director de l’Agència Catalana Digital, Director de Transferència Tecnològica i Director d’Innovació.</div>
<div>En la seva dilatada carrera destaca igualment haver liderat la posada en marxa i consolidació del centre tecnològic CETEMMSA, el qual va esdevenir el principal centre tecnològic tèxtil d’abast estatal. Anteriorment, Fradera va responsabilitzar-se de la direcció de l’Àrea de Tecnologies de la Informació a l’Institut Català de Tecnologia (des del qual va planificar la creació de cinc centres tecnològics de serveis a la pime). </div>
<div> </div>
<div>Fradera ha exercit durant catorze anys la docència a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions de La Salle.  Actualment és Secretari de la Junta directiva de l’Associació Catalana de Tecnologia.</div>
<div> </div>
<div>Des de la seva nova posició a Barcelona Digital, Fradera ha assenyalat que “<em>un dels objectius del centre és créixer establint aliances amb diferents empreses de sectors tractors i amb altres centres tecnològics, aconseguint nous contractes d’R+D i incrementant l’actual equip de 30 persones, per tal de convertir-nos en un centre de referència a escala internacional</em>”.</div>
<div> </div>
<div>De la seva banda, Vicenç Gasulla, el fins ara Director General, passarà a ocupar el nou càrrec de Conseller Assessor. Gasulla es va incorporar a Barcelona Digital en el 2003 i ha contribuït de forma notable a la creació, consolidació i reconeixement sectorial del centre. </div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong> (<a href="/">www.bdigital.org</a>)</div>
<div>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d’especialització del centre són la seguretat, la salut i la mobilitat. </div>
<div> </div>
<div>La cartera de serveis de Barcelona Digital inclou la investigació aplicada i el desenvolupament tecnològic, la valorització de la investigació, l’assessorament tecnològic, la formació especialitzada i la promoció i divulgació de l’ús de les TIC. El centre tecnològic gestiona el Clúster TIC català. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass6F546719ECDA4B6D9C07B391F7B34DDA>
<div>
<div class=ExternalClass332BDB9135BA4460B651543368547AC6><strong>Carles Fradera Riera</strong>, 47 years old, is a telecommunications engineer, from the Polytechnic University of Catalonia. Before joining Barcelona Digital, where he has held the role of assistant manager of the Innovation and Business Development Centre (CIDEM), where he previously was the manager of the Catalonian Digital Agency, manager of technological transfer and innovation manager. </div>
<div class=ExternalClass332BDB9135BA4460B651543368547AC6>During his long career, he also led the set up and consolidation of the CETEMMSA technological centre, which became the main textile technological centre within Catalonia. Prior to this, Fradera was responsible for managing the Information Technology Area of the Catalonian Technology Institute (from which the creation of five technological centres serving  small and medium sized businesses was planned.). </div>
<div class=ExternalClass332BDB9135BA4460B651543368547AC6><br>Fradera has taught at the School of Technical Telecommunications Engineering at La Salle University.  He is currently the Secretary of the Board of Directors of the Catalonian Technology Association. </div>
<div class=ExternalClass332BDB9135BA4460B651543368547AC6> </div>
<div class=ExternalClass332BDB9135BA4460B651543368547AC6>From his new position at Barcelona Digital, Fradera has stated that &quot;<em>one of the objectives of the centre is to grow, by establishing links with different leading businesses and other technological centres, to obtain new R&amp;D contracts and increase the current team of 30 people, with the aim of becoming a internationally renowned centre</em>”. <br> <br>Vicenç Gasulla, who has been the Managing Director to date, will occupy the new role of Board Advisor. Gasulla joined Barcelona Digital in 2003, has greatly contributed to the creation, consolidation and industry recognition of the centre.  <br> <br><strong>About Barcelona Digital Technology Centre </strong>(<a href="/">www.bdigital.org</a>)<br>Barcelona Digital is the technological centre of Information and Communication Technology in Catalonia. Its goal is to contribute to the growth of the ICT sector and the development of  Information Society. The areas of specialisation are security, health and mobility.  <br> <br>The services offered by Barcelona Digital include applied investigation and technological development, evaluation of research, technological assessment, specialised training and the promotion and disclosure of the use of ICT. The technological centre manages the Catalonian ICT cluster. </div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass332BDB9135BA4460B651543368547AC6>
<div><strong>Carles Fradera Riera</strong>, de 47 años, es ingeniero superior en Telecomunicaciones por la Universidad Politécnica de Cataluña. Antes de incorporarse a Barcelona Digital, donde desde hace un año asumía la Dirección Adjunta, trabajó como Director Adjunto del Centro de Innovación y Desarrollo Empresarial (CIDEM), organismo donde también ocupó el cargo de Director de la Agencia Catalana Digital, Director de Transferencia Tecnológica y Director de Innovación.</div>
<div>En su dilatada carrera destaca igualmente haber liderado la puesta en marcha y consolidación del centro tecnológico CETEMMSA, el cual se convirtió en el principal centro tecnológico textil de alcance estatal. Anteriormente, Fradera se responsabilizó de la dirección del Área de Tecnologías de la Información en el Instituto Catalán de Tecnología (desde el que planificó la creación de cinco centros tecnológicos de servicios a la pyme).</div>
<div> </div>
<div>Fradera ha ejercido durante catorce años la docencia en la Escuela Universitaria de Ingeniería Técnica de Telecomunicaciones de La Salle. Actualmente es Secretario de la Junta Directiva de la Asociación Catalana de Tecnología.</div>
<div> </div>
<div>Desde su nueva posición en Barcelona Digital, Fradera ha señalado que &quot;<em>uno de los objetivos del centro es crecer estableciendo alianzas con diferentes empresas de sectores tractores y con otros centros tecnológicos, consiguiendo nuevos contratos de I+D e incrementando el actual equipo de 30 personas, con el fin de convertirnos en un centro de referencia a escala internacional</em>&quot;.</div>
<div> </div>
<div>Por su parte, Vicenç Gasulla, el hasta ahora Director General, pasará a ocupar el nuevo cargo de Consejero Asesor. Gasulla se incorporó a Barcelona Digital en el 2003 y ha contribuido de forma notable a la creación, consolidación y reconocimiento sectorial del centro.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong> (<a href="/">www.bdigital.org</a>)<br>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización del centro son la seguridad, la salud y la movilidad.</div>
<div> </div>
<div>La cartera de servicios de Barcelona Digital incluye la investigación aplicada y el desarrollo tecnológico, la valorización de la investigación, el asesoramiento tecnológico, la formación especializada y la promoción y divulgación del uso de las TIC. El centro tecnológico gestiona el Cluster TIC catalán. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 12/01/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Tue, 03 Mar 2009 14:48:17 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=15</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital, miembro de la Asociación Catalana de Tecnología</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=16</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass908A2D34FE6A414890A6AF5045DF8713>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassB782C9E7DA8E4D7EBDF07078FAC99461>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass47309147CE4342E3A47CD821FD86D3C5>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital, membre de l’Associació Catalana de Tecnologia</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital, member of the Catalonian Technological Association</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital, miembro de la Asociación Catalana de Tecnología</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassB982FF7803404C3FA572419B092A105F>
<div>Els principals agents tecnològics de Catalunya han unit els seus esforços per constituir l’Associació Catalana de Tecnologia, sota la marca ACT. Un dels objectius de la iniciativa, segons el seu director Xavier Marginet, és “<em>passar de la coexistència d’aquests centres tecnològics a la cooperació, per tal de guanyar massa crítica i garantir que l’esforç creatiu que fan universitats i centres de recerca tingui el màxim rendiment en creixement real i competitivitat de les empreses</em>”. </div>
<div> </div>
<div>L’ACT és el fruit de la unió del que fins ara eren l’Associació de Centres Tecnològics amb els Centres de la Xarxa CT i estarà formada en un primer moment per 17 entitats que tenen en comú la seva missió de suport a la R+D+i a l’empresa. En els propers mesos, es pretén que l’entitat aglutini la totalitat dels centres tecnològics catalans reconeguts, a més d’altres entitats privades i públiques amb missions coincidents, oferint un potencial de més de 1.000 recercadors i tecnòlegs que treballen en contacte directe amb 5.000 empreses del territori català.</div>
<div> </div>
<div>
<table style="display:inline;font-size:1em;border-collapse:collapse" border=1>
<tbody>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>JUNTA DIRECTIVA DE L'ACT</strong></div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>Xavier Marginet Ribera</strong>, <br>Director (ACT)</div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>Albert Vidal Solà</strong>, <br>President (CETEMMSA)</div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>Juan Pérez Rodríguez</strong>, </div>
<div>Vicepresident (LA SALLE</div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top"><strong>Carles Fradera Riera</strong>, <br>Secretari (Barcelona Digital)</td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top"><strong>Vicente López Martínez</strong>,<br>Tresorer (Barcelona Media)</td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top"><strong>Albert Matarrodona Riera</strong>, <br>Vocal (LEITAT)<br>
<div></div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>Josep Castells Boliart</strong>, <br>Vocal (IUCT)</div></td></tr></tbody></table></div>
<div> </div>
<div>Els agents tecnològics de l’ACT sumen actualment una inversió directa en R+D+i propera als 50 milions d’euros anuals a Catalunya, en desenvolupaments que indueixen a una inversió a les empreses de gairebé 200 milions d’euros. La repercussió en la xifra de negoci de les empreses es calcula en uns 400 milions a l’any, com a mínim.</div>
<div> </div>
<div>La participació de l’ACT en grans projectes d’innovació es reflexa en els projectes enquadrats en els  6è i 7è Programa Marc Europeu: actualment se n’estan duent a terme uns 100 en cooperació, 30 dels quals liderats per una de les entitats de l’ACT; així com en 10 grans projectes del programa CENIT, el programa més important promogut des de l’Administració Espanyola.</div>
<div> </div>
<div>La generació de coneixement i activitat empresarial del conjunt de l’ACT es fa palesa en les aproximadament 50 patents i 25 spin-off desenvolupades els darrers anys, a més de les xifres de creixement interanual: per damunt del 20% en la majoria dels indicadors (com ara el nombre de tecnòlegs, el nombre de clients o la facturació a empreses).</div>
<div> </div>
<div><strong>Una nova cultura de la innovació<br></strong>La superació de la crisi, l’enfortiment de la competitivitat de l’empresa, la generació de nou coneixement ràpidament assimilable pel teixit econòmic, i la creació de noves activitats són els objectius últims de l’ACT. Per això la composició transversal, unint entitats que van des de la universitat fins l’empresa, passant pels centres tecnològics en un mateix esforç de desenvolupament i transferència tecnològica, situen aquesta iniciativa en ple centre de les prioritats estratègiques de país. Per aquests motius, l’ACT compta també amb el suport de l’Administració a través d’ACC1Ó, en el marc del desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI).<br>“<em>Només des de la massa crítica i la cooperació es pot impulsar la participació de l’empresa catalana en els grans projectes europeus i espanyols, i només des d’aquesta capacitat d’innovació es pot garantir un creixement econòmic sòlid i sostenible</em>”, afegeix Marginet.</div>
<div> </div>
<div><strong>Nova seu física<br></strong>L’Associació tindrà la seu a les instal·lacions del Parc d’Innovació La Salle (C/ Quatre Camins, 30 de Barcelona) i estarà presidida en aquesta primera etapa per Albert Vidal, director del centre tecnològic CETEMMSA de Mataró. </div>
<div><br><strong>Els actuals socis ACT</strong>: <br>  <br>AIICA – Associació d’Investigació de les Indústries del Curtit i Annexes - Igualada<br>ASCAMM – Centre Tecnològic Fundació Ascamm - Cerdanyola del Vallès<br>BMCI – Barcelona Media Centre d’Innovació - Barcelona<br>BDIGITAL – Barcelona Digital Centre Tecnològic- Barcelona<br>CENTA – Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris – Monells <br>CETEMMSA – Centre Tecnològic Fundació CETEMMSA - Mataró<br>CIMNE – Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria – Barcelona<br>CRIC – Centre de Recerca i Investigació de Catalunya – Barcelona<br>CTAE – Centre de Tecnologia Aeroespacial - Viladecans<br>CTFC – Centre Tecnològic Forestal de Catalunya - Solsona<br>CTM – Centre Tecnològic - Manresa<br>FCIM – Fundació Centre CIM - Barcelona<br>FES – Fundació Eduard Soler - Ripoll<br>IMAT – Centre Tecnològic de la Construcció - Barcelona<br>IUCT – Institut Univ. de Ciència i Tecnologia – Mollet del Vallès<br>LEITAT – Technological Center - Terrassa<br>FUNDITEC– Fundació Universitat i Tecnologia - Transferència de Tecnologia La Salle – Barcelona</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass825B6123AAB54DEFAC2370CD02A9804C>
<div>
<div class=ExternalClassF5C49F1A6FC14DFB8578024C74F72171>
<div>The main technological agents in Catalonia have joined forces to constitute the Catalonian Association of Technology, under the name ACT. One of the objectives of the initiative, according to its director, Xavier Marginet, is  &quot;<em>to move on from the coexistence of technological centres to cooperation, to earn critical mass and guarantee that the creative force that makes universities and investigation centres have the highest performance in terms of real growth and business competitiveness</em>&quot;.<br> <br>ACT is the result of the union between what was previously known as the Technological Centre Association with Red CT and will be made up, at first, by 17 organisations that all have in common their support for R &amp;D in business. In the coming months, they aim to bring together all the recognised Catalan technological centres, as well as other private and public entities with similar aims, offering the potential of over 1000 searchers and  technologists who work in direct contact with over 5000 Catalan businesses.  </div>
<div><br>ACT's numbers:<br></div>
<table style="display:inline;font-size:1em;border-collapse:collapse" border=1>
<tbody>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>ACT BOARD OF DIRECTORS</strong></div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>Xavier Marginet Ribera</strong>, <br>Manager (ACT)</div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>Albert Vidal Solà</strong>, <br>President (CETEMMSA)</div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>Juan Pérez Rodríguez</strong>, </div>
<div>Vicepresident (LA SALLE</div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top"><strong>Carles Fradera Riera</strong>, <br>Secretary (Barcelona Digital)</td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top"><strong>Vicente López Martínez</strong>,<br>Treasurer (Barcelona Media)</td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top"><strong>Albert Matarrodona Riera</strong>, <br>Spokesman (LEITAT)<br>
<div></div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>Josep Castells Boliart</strong>, <br>Spokesman (IUCT)</div></td></tr></tbody></table>
<div><br>The technological agents of ACT mean a direct investment in R&amp;D of nearly 50 million Euros annually in Catalonia, for developments that encourage investment in businesses of nearly 200 million euros. The repercussions of this in business figures are estimated at around 400 million euros a year at least.<br> <br>The participation of ACT in large scale innovative projects is reflected in the projects of the 6th and 7th European Framework Programme: and it is currently cooperating with 100 projects, 30 of which are led by one of the organisations belonging to ACT, and in 10 large scale projects of the CENIT programme, the most important promoted by the Spanish Government.  <br> <br>The creation of knowledge and business activity of the ACT group has been shown by the approximately 50 patents and 25 spin-off developed over the last few years, apart from inter-annual growth figures, more than 20% higher than the majority of indicators (such as the number of technologists, the number of clients or companies' turnover. </div>
<div> </div>
<div>A new innovation culture</div>
<div>Surviving the economic crisis, strengthening the competitiveness of the company, the generation of new knowledge, which can be rapidly be absorbed by the economic fabric, and the creation of new activities are the ultimate goals of ACT. This key composition, uniting organisations from universities to businesses, with technological centres using the same impulse of development and technological transfer, place this initiative in the very centre of the strategic priorities of the country. For these reasons, the ACT also has the support of Public Administration through ACC1Ó, within the framework of the development of the National Pact for Investigation and Innovation. (PNRI).</div>
<div>&quot;Only from critical mass and cooperation can we promote the participation of Catalonian Companies in large scale European and Spanish projects, and only from this capacity to innovate can solid and sustainable economic growth be guaranteed &quot;, added Marginet.<br> <br>New Headquarters<br>The Association will have their headquarters in the Innovation Industrial Park La Salle (C/ Cuatro Caminos, 30 in Barcelona) and will be presided over, in this first stage by Albert Vidal, director of the Technological Centre CETEMMSA of Mataró.</div>
<div> </div>
<div><strong>Current ACT partners</strong>: <br> <br>AIICA – Associació d’Investigació de les Indústries del Curtit i Annexes - Igualada<br>ASCAMM – Centre Tecnològic Fundació Ascamm - Cerdanyola del Vallès<br>BMCI – Barcelona Media Centre d’Innovació - Barcelona<br>BDIGITAL – Barcelona Digital Centre Tecnològic- Barcelona<br>CENTA – Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris – Monells <br>CETEMMSA – Centre Tecnològic Fundació CETEMMSA - Mataró<br>CIMNE – Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria – Barcelona<br>CRIC – Centre de Recerca i Investigació de Catalunya – Barcelona<br>CTAE – Centre de Tecnologia Aeroespacial - Viladecans<br>CTFC – Centre Tecnològic Forestal de Catalunya - Solsona<br>CTM – Centre Tecnològic - Manresa<br>FCIM – Fundació Centre CIM - Barcelona<br>FES – Fundació Eduard Soler - Ripoll<br>IMAT – Centre Tecnològic de la Construcció - Barcelona<br>IUCT – Institut Univ. de Ciència i Tecnologia – Mollet del Vallès<br>LEITAT – Technological Center - Terrassa<br>FUNDITEC– Fundació Universitat i Tecnologia - Transferència de Tecnologia La Salle – Barcelona </div></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassF5C49F1A6FC14DFB8578024C74F72171>
<div>Los principales agentes tecnológicos de Cataluña han unido sus esfuerzos por constituir la Asociación Catalana de Tecnología, bajo la marca ACT. Uno de los objetivos de la iniciativa, según su director Xavier Marginet, es &quot;<em>pasar de la coexistencia de estos centros tecnológicos a la cooperación, con el fin de ganar demasiado crítica y garantizar que el esfuerzo creativo que hacen universidades y centros de investigación tenga el máximo rendimiento en crecimiento real y competitividad de las empresas</em>&quot;.</div>
<div> </div>
<div>La ACT es el fruto de la unión del que hasta ahora eran la Asociación de Centros Tecnológicos con los Centros de la Red CT y estará formada en un primer momento por 17 entidades que tienen en común su misión de apoyo a la I+D+i en la empresa. En los próximos meses, se pretende que la entidad aglutine la totalidad de los centros tecnológicos catalanes reconocidos, además de otras entidades privadas y públicas con misiones coincidentes, ofreciendo un potencial de más de 1.000 buscadores y tecnólogos que trabajan en contacto directo con 5.000 empresas del territorio catalán.</div>
<div><br>ACT en cifras:<br></div>
<table style="display:inline;font-size:1em;border-collapse:collapse" border=1>
<tbody>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>JUNTA DIRECTIVA DE LA ACT</strong></div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>Xavier Marginet Ribera</strong>, <br>Director (ACT)</div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>Albert Vidal Solà</strong>, <br>President (CETEMMSA)</div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>Juan Pérez Rodríguez</strong>, </div>
<div>Vicepresident (LA SALLE</div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top"><strong>Carles Fradera Riera</strong>, <br>Secretari (Barcelona Digital)</td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top"><strong>Vicente López Martínez</strong>,<br>Tresorer (Barcelona Media)</td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top"><strong>Albert Matarrodona Riera</strong>, <br>Vocal (LEITAT)<br>
<div></div></td></tr>
<tr>
<td class=ms-rtetablecells style="vertical-align:top">
<div><strong>Josep Castells Boliart</strong>, <br>Vocal (IUCT)</div></td></tr></tbody></table>
<div><br>Los agentes tecnológicos del ACT suman actualmente una inversión directa en R+D+i próxima a los 50 millones de euros anuales a Cataluña, en desarrollos que inducen a una inversión en las empresas de casi 200 millones de euros. La repercusión en la cifra de negocio de las empresas se calcula en unos 400 millones al año, como mínimo.</div>
<div> </div>
<div>La participación del ACT en grandes proyectos de innovación se refleja en los proyectos encuadrados en los 6os y 7os Programa Marco Europeo: actualmente se están llevando a cabo unos 100 en cooperación, 30 de los cuales liderados por una de las entidades de la ACT; así como en 10 grandes proyectos del programa CENIT, el programa más importante promovido desde la Administración Española.</div>
<div> </div>
<div>La generación de conocimiento y actividad empresarial del conjunto de la ACT se hace patente en las aproximadamente 50 patentes y 25 spin-off desarrolladas los últimos años, además de las cifras de crecimiento interanual: por encima del 20% en la mayoría de los indicadores (como el número de tecnólogos, el número de clientes o la facturación en empresas).</div>
<div> </div>
<div><strong>Una nueva cultura de la innovación</strong><br>La superación de la crisis, el fortalecimiento de la competitividad de la empresa, la generación de nuevo conocimiento rápidamente asimilable para el tejido económico, y la creación de nuevas actividades son los objetivos últimos de la ACT. Por eso la composición transversal, uniendo entidades que van desde la universidad hasta la empresa, pasando por los centros tecnológicos en un mismo esfuerzo de desarrollo y transferencia tecnológica, sitúan esta iniciativa en pleno centro de las prioridades estratégicas de país. Por estos motivos, la ACT cuenta también con el apoyode la Administración a través de ACC1Ó, en el marco del desarrollo del Pacto Nacional para la Investigación y la Innovación (PNRI).</div>
<div><br>&quot;<em>Sólo desde la masa crítica y la cooperación se puede impulsar la participación de la empresa catalana en los grandes proyectos europeos y españoles, y sólo desde esta capacidad de innovación se puede garantizar un crecimiento económico sólido y sostenible</em>&quot;, añade Marginet.</div>
<div> </div>
<div><strong>Nueva sede física<br></strong>La Asociación tendrá la sede en las instalaciones del Parque de Innovación La Salle (C/ Cuatro Caminos, 30 de Barcelona) y estará presidida en esta primera etapa por Albert Vidal, director del centro tecnológico CETEMMSA de Mataró.</div>
<div><br><strong>Los actuales socios ACT:<br></strong> <br>AIICA – Associació d’Investigació de les Indústries del Curtit i Annexes - Igualada<br>ASCAMM – Centre Tecnològic Fundació Ascamm - Cerdanyola del Vallès<br>BMCI – Barcelona Media Centre d’Innovació - Barcelona<br>BDIGITAL – Barcelona Digital Centre Tecnològic- Barcelona<br>CENTA – Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris – Monells <br>CETEMMSA – Centre Tecnològic Fundació CETEMMSA - Mataró<br>CIMNE – Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria – Barcelona<br>CRIC – Centre de Recerca i Investigació de Catalunya – Barcelona<br>CTAE – Centre de Tecnologia Aeroespacial - Viladecans<br>CTFC – Centre Tecnològic Forestal de Catalunya - Solsona<br>CTM – Centre Tecnològic - Manresa<br>FCIM – Fundació Centre CIM - Barcelona<br>FES – Fundació Eduard Soler - Ripoll<br>IMAT – Centre Tecnològic de la Construcció - Barcelona<br>IUCT – Institut Univ. de Ciència i Tecnologia – Mollet del Vallès<br>LEITAT – Technological Center - Terrassa<br>FUNDITEC– Fundació Universitat i Tecnologia - Transferència de Tecnologia La Salle – Barcelona </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 03/12/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Tue, 03 Mar 2009 14:58:59 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=16</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital se conecta a la Anella Científica</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=17</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass399DA92475BF411DB8C728081A110E42>
<div>El director general de Barcelona Digital Centre Tecnològic, <strong>Vicenç Gasulla</strong>, i el president de la Comissió Permanent del Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA), Ramon Moreno, han signat avui un acord de col•laboració pel qual Barcelona Digital s’incorpora a l’Anella Científica, la xarxa de comunicacions d’alta velocitat que connecta universitats i centres d’investigació a Catalunya.</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassA3CAE58277C64143AFAC7D80822708B0>
<div>
<div>El director general de Barcelona Digital Centro Tecnológico, <strong>Vicenç Gasulla</strong>, y el presidente de la Comisión Permanente del Centro de Supercomputación de Cataluña (CESCA), <strong>Ramon Moreno</strong>, han firmado hoy un acuerdo de colaboración por el cual Barcelona Digital se incorpora a la Anella Científica, la red de comunicaciones de alta velocidad que conecta universidades y centros de investigación en Cataluña.</div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassC2144EA022AB42DB82B1C849B0375E55>
<div>El director general de Barcelona Digital Centro Tecnológico, <strong>Vicenç Gasulla</strong>, y el presidente de la Comisión Permanente del Centro de Supercomputación de Cataluña (CESCA), <strong>Ramon Moreno</strong>, han firmado hoy un acuerdo de colaboración por el cual Barcelona Digital se incorpora a la Anella Científica, la red de comunicaciones de alta velocidad que conecta universidades y centros de investigación en Cataluña.</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital es connecta a l’Anella Científica</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital se conecta a la Anella Científica</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital se conecta a la Anella Científica</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass6E83949B50444E0AB118347D64DDFF00>
<div>Barcelona Digital <strong>és el centre tecnològic de les TIC a Catalunya</strong>. Orienta les seves activitats de recerca en tres línies estratègiques especialment relacionades amb les TIC: la línia de salut, la línia de seguretat i la línia de mobilitat. En aquest sentit, Vicenç Gasulla afirma que “<em>un dels principals motius per adherir-nos a l’Anella Científica és dur a terme la nostra activitat de recerca i desenvolupament tecnològic sota unes condicions de connectivitat òptimes. Inicialment comptarem amb una amplada de banda de 100 Mbps però amb un punt d’accés giganet que està preparat per poder augmentar el cabal per a futures necessitats del centre fins a 1Gbps</em>.” </div>
<div> </div>
<div>D’altra banda, la vocació del centre i raó de ser és treballar en equip per facilitar la transferència a les empreses del coneixement generat a les universitats amb aliances amb altres centres. L’Anella, en aquest aspecte, “<em>ens permetrà integrar-nos a altres xarxes europees d’investigació i col•laborar tècnicament de forma ràpida i eficaç amb tots els centres i institucions amb els quals establim acords</em>”, afegeix Gasulla.</div>
<div> </div>
<div>L'Anella Científica és la xarxa de comunicacions d'alta velocitat creada l'any 1993 per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Està gestionada pel CESCA i ofereix una gran capacitat de transmissió de dades entre totes les institucions connectades de forma que es facilita l’intercanvi d’informació, l’accés als recursos, l’enllaç amb RedIRIS i totes les xarxes d’investigació amb les quals aquesta intercanvia tràfic. L’Anella Científica s’ha consolidat com a una infraestructura clau per al sistema català de recerca. Actualment hi estan connectades més de 70 institucions catalanes.</div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic </strong>(<a href="/">www.bdigital.org</a>)</div>
<div>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les TIC a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d’especialització del centre són la seguretat, la salut i la mobilitat.</div>
<div> </div>
<div>La cartera de serveis de Barcelona Digital inclou la investigació aplicada i el desenvolupament tecnològic, la valorització de la investigació, l’assessorament tecnològic, la formació especialitzada i la promoció i divulgació de l’ús de les TIC. El centre tecnològic gestiona el Clúster TIC català. </div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre el CESCA </strong>(<a href="http://www.cesca.es/">www.cesca.es</a>)</div>
<div> </div>
<div>El Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) és un consorci públic creat l’any 1991 i que està integrat per la Generalitat de Catalunya, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), nou universitats catalanes (la de Barcelona, l’Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la de Girona, la Rovira i Virgili, la de Lleida, l’Oberta de Catalunya i la Ramon Llull), i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). </div>
<div> </div>
<div>L’objectiu fonamental del CESCA és gestionar un gran complex de sistemes de càlcul i de comunicacions per donar servei a la universitat i a la recerca, basant-se en les cinc àrees d’acti¬vitat consolidades al llarg dels seus 17 anys de treball: les xarxes de comunicacions; els portals i repositoris per a informació universitària; els sistemes per a càlcul científic i per a emmagatzematge de dades; la promoció de l’ús i els beneficis d’aquestes tecnologies, i l’operació i el manteniment de tota la infraestructura del Centre. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassF4C6D08740244685B8C9C52CF682EA9C>
<div>
<div class=ExternalClass45717DD9D4B140ECB25885E715313A77>
<div>Barcelona Digital<strong> es el centro tecnológico de las TIC en Cataluña</strong>. Orienta sus actividades de investigación en tres líneas estratégicas especialmente relacionadas con las TIC: la línea de salud, la línea de seguridad y la línea de movilidad. En este sentido, Vicenç Gasulla afirma que &quot;<em>uno de los principales motivos para adherirnos a la Anella Científica es llevar a cabo nuestra actividad de investigación y desarrollo tecnológico bajo unas condiciones de conectividad óptimas. Inicialmente contaremos con un ancho de banda de 100 Mbps pero con un punto de acceso giganet que está preparado para poder aumentar el caudal para futuras necesidades del centro hasta 1Gbps.</em>&quot; </div>
<div> </div>
<div>Por otra parte, la vocación del centro y razón de ser es trabajar en equipo para facilitar la transferencia a las empresas del conocimiento generado en las universidades con alianzas con otros centros. La Anella, en este aspecto, &quot;<em>nos permitirá integrarnos en otras redes europeas de investigación y colaborar técnicamente de forma rápida y eficaz con todos los centros e instituciones con las que establezcamos acuerdos</em>&quot;, añade Gasulla.</div>
<div> </div>
<div>La Anella Científica es la red de comunicaciones de alta velocidad creada en 1993 por la Fundación Catalana para la Investigación y la Innovación. Está gestionada por el CESCA y ofrece una gran capacidad de transmisión de datos entre todas las instituciones conectadas de forma que se facilita el intercambio de información, el acceso a los recursos, el enlace con RedIRIS y todas las redes de investigación con las cuales ésta intercambia tráfico. La Anella Científica se ha consolidado como una infraestructura clave para el sistema catalán de investigación. Actualmente están conectadas más de 70 instituciones catalanas.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico </strong>(<a href="/">www.bdigital.org</a>)<br> <br>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las TIC en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización del centro son la seguridad, la salud y la movilidad.</div>
<div> </div>
<div>La cartera de servicios de Barcelona Digital incluye la investigación aplicada y el desarrollo tecnológico, la valorización de la investigación, el asesoramiento tecnológico, la formación especializada y la promoción y divulgación del uso de las TIC. El centro tecnológico gestiona el Cluster TIC catalán.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre el CESCA</strong> (<a href="http://www.cesca.es/">www.cesca.es</a>)</div>
<div>El Centro de Supercomputación de Cataluña (CESCA) es un consorcio público creado en 1991. Está integrado por la Generalitat de Catalunya, la Fundación Catalana para la Investigación y la Innovación (FCRI), nueve universidades catalanas (la de Barcelona, la Autónoma de Barcelona, la Politécnica de Cataluña, la Pompeu Fabra, la de Girona, la Rovira i Virgili, la de Lleida, la Oberta de Cataluña y la Ramon Llull), y el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).</div>
<div> </div>
<div>El objetivo fundamental del CESCA es gestionar un gran complejo de sistemas de cálculo y de comunicaciones para dar servicio a la universidad y a la investigación, basándose en las cinco áreas de acti¬vidad consolidadas a lo largo de sus 17 años de trabajo: las redes de comunicaciones; los portales y repositorios para información universitaria; los sistemas para el cálculo científico y para el almacenaje de datos; la promoción del uso y los beneficios de estas tecnologías, y la operación y el mantenimiento de toda la infraestructura del Centro. </div></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass45717DD9D4B140ECB25885E715313A77>
<div>Barcelona Digital<strong> es el centro tecnológico de las TIC en Cataluña</strong>. Orienta sus actividades de investigación en tres líneas estratégicas especialmente relacionadas con las TIC: la línea de salud, la línea de seguridad y la línea de movilidad. En este sentido, Vicenç Gasulla afirma que &quot;<em>uno de los principales motivos para adherirnos a la Anella Científica es llevar a cabo nuestra actividad de investigación y desarrollo tecnológico bajo unas condiciones de conectividad óptimas. Inicialmente contaremos con un ancho de banda de 100 Mbps pero con un punto de acceso giganet que está preparado para poder aumentar el caudal para futuras necesidades del centro hasta 1Gbps.</em>&quot; </div>
<div> </div>
<div>Por otra parte, la vocación del centro y razón de ser es trabajar en equipo para facilitar la transferencia a las empresas del conocimiento generado en las universidades con alianzas con otros centros. La Anella, en este aspecto, &quot;<em>nos permitirá integrarnos en otras redes europeas de investigación y colaborar técnicamente de forma rápida y eficaz con todos los centros e instituciones con las que establezcamos acuerdos</em>&quot;, añade Gasulla.</div>
<div> </div>
<div>La Anella Científica es la red de comunicaciones de alta velocidad creada en 1993 por la Fundación Catalana para la Investigación y la Innovación. Está gestionada por el CESCA y ofrece una gran capacidad de transmisión de datos entre todas las instituciones conectadas de forma que se facilita el intercambio de información, el acceso a los recursos, el enlace con RedIRIS y todas las redes de investigación con las cuales ésta intercambia tráfico. La Anella Científica se ha consolidado como una infraestructura clave para el sistema catalán de investigación. Actualmente están conectadas más de 70 instituciones catalanas.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico </strong>(<a href="/">www.bdigital.org</a>)<br> <br>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las TIC en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización del centro son la seguridad, la salud y la movilidad.</div>
<div> </div>
<div>La cartera de servicios de Barcelona Digital incluye la investigación aplicada y el desarrollo tecnológico, la valorización de la investigación, el asesoramiento tecnológico, la formación especializada y la promoción y divulgación del uso de las TIC. El centro tecnológico gestiona el Cluster TIC catalán.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre el CESCA</strong> (<a href="http://www.cesca.es/">www.cesca.es</a>)</div>
<div>El Centro de Supercomputación de Cataluña (CESCA) es un consorcio público creado en 1991. Está integrado por la Generalitat de Catalunya, la Fundación Catalana para la Investigación y la Innovación (FCRI), nueve universidades catalanas (la de Barcelona, la Autónoma de Barcelona, la Politécnica de Cataluña, la Pompeu Fabra, la de Girona, la Rovira i Virgili, la de Lleida, la Oberta de Cataluña y la Ramon Llull), y el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).</div>
<div> </div>
<div>El objetivo fundamental del CESCA es gestionar un gran complejo de sistemas de cálculo y de comunicaciones para dar servicio a la universidad y a la investigación, basándose en las cinco áreas de acti¬vidad consolidadas a lo largo de sus 17 años de trabajo: las redes de comunicaciones; los portales y repositorios para información universitaria; los sistemas para el cálculo científico y para el almacenaje de datos; la promoción del uso y los beneficios de estas tecnologías, y la operación y el mantenimiento de toda la infraestructura del Centro. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 02/12/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Mon, 09 Mar 2009 15:26:05 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=17</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital entra en la Red Europea de Living Labs</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=18</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass0C7E6586EA8540ADB2CA817CF828C7B4>La Comissió Europea ha acceptat com a membre de la Xarxa Europea de Living Labs el Clúster TIC de Barcelona Digital. 
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass60F580DA63A2451F8324CCE9343B5899>
<div>
<div>La Comisión Europea ha aceptado como miembro de la Red Europea de Living Labs el Cluster TIC de Barcelona Digital.</div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass4CE89B8236774DF0833E1677780C0CBD>
<div>La Comisión Europea ha aceptado como miembro de la Red Europea de Living Labs el Cluster TIC de Barcelona Digital.</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital entra a la Xarxa Europea de Living Labs</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital entra en la Red Europea de Living Labs</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital entra en la Red Europea de Living Labs</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass807460474B6B4CD3ABA9A569F04BE396>
<div>L’anunci s’ha fet durant l’“lCT 2008 Event”, el fòrum europeu més important sobre recerca en TIC celebrat a Lió del 25 al 27 de novembre. Aquest esdeveniment ha estat organitzat per la Direcció General de la Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació de la Comissió Europea.</div>
<div>Barcelona Digital, membre de la Xarxa Catalana de Living Labs (CATLab), va presentar el Clúster TIC a la tercera convocatòria de la Comissió Europea per a l’acceptació de nous projectes a la Xarxa Europea de Living Labs (ENoLL, per les seves sigles en anglès). El Clúster TIC és una agrupació d’Empreses Innovadores creada per impulsar la competitivitat del sector TIC català, tot potenciant una nova cultura empresarial basada en la col•laboració i en la innovació oberta. La Comissió Europea ha destacat de la candidatura del Clúster TIC el fet de basar-se en “<em>un enfocament orientat a l'usuari per a les empreses del mateix sector</em>”.</div>
<div> </div>
<div>La base dels Living Labs (<a href="http://www.openlivinglabs.eu/">http://www.openlivinglabs.eu</a>) és que els usuaris dels productes i serveis tecnològics puguin participar, a partir del seu coneixement i de la seva interacció sobre escenaris reals, en totes les fases dels processos de creació i desenvolupament dels productes i serveis finals. Així, els Living Labs són espais d’experimentació i participació d’usuaris que tenen com intenció última crear una xarxa de “laboratoris” on poder fer testejos de temàtiques diverses. Actualment l’ENoLL està integrada per 129 Living Labs.</div>
<div> </div>
<div><strong>Ideing, una nova metodologia oberta a la participació de l’usuari</strong></div>
<div> </div>
<div>En el marc del Clúster TIC, Barcelona Digital ha generat l’Ideing. Es tracta d’una metodologia pròpia de generació d’idees que té com a finalitat millorar els processos d’innovació d’empreses i organitzacions gràcies a la interacció amb el coneixement dels usuaris.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass0C111F393D5741B09E834BD39196897F>
<div>
<div class=ExternalClass54B13A8C6C5646E397B38B93BDEE06FA>
<p>El anuncio se ha hecho durante el &quot;<strong>lCT 2008 Event</strong>&quot;, el foro europeo más importante sobre investigación en TIC celebrado en Lyon del 25 al 27 de noviembre. Este acontecimiento ha sido organizado por la Dirección General de la Sociedad de la Información y Medios de Comunicación de la Comisión Europea.</p>
<p>Barcelona Digital, miembro de la Red Catalana de Living Labs (CATLab), presentó el Cluster TIC a la tercera convocatoria de la Comisión Europea para la aceptación de nuevos proyectos a la Red Europea de Living Labs (ENoLL, para sus siglas en inglés). El Cluster TIC es una agrupación de Empresas Innovadoras creada para impulsar la competitividad del sector TIC catalán, potenciando una nueva cultura empresarial basada en la colaboración y en la innovación abierta. La Comisión Europea ha destacado de la candidatura del Cluster TIC el hecho de basarse en &quot;<em>un enfoque orientado al usuario para las empresas del mismo sector</em>&quot;.</p>
<p>La base de los Living Labs (<a href="http://www.openlivinglabs.eu/">http://www.openlivinglabs.eu</a>) es que los usuarios de los productos y servicios tecnológicos puedan participar, a partir de su conocimiento y de su interacción sobre escenarios reales, en todas las fases de los procesos de creación y desarrollo de los productos y servicios finales. Así, los Living Labs son espacios de experimentación y participación de usuarios que tienen como intención última crear una red de &quot;laboratorios&quot; donde poder hacer pruebas de temáticas diversas. Actualmente la ENoLL está integrada por 129 Living Labs.</p>
<p><strong>Ideing, una nueva metodología abierta a la participación del usuario </strong></p>
<p>En el marco del Cluster TIC, Barcelona Digital ha generado el Ideing. Se trata de una metodología propia de generación de ideas que tiene como finalidad mejorar los procesos de innovación de empresas y organizaciones gracias a la interacción con el conocimiento de los usuarios. </p></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass54B13A8C6C5646E397B38B93BDEE06FA>
<p>El anuncio se ha hecho durante el &quot;<strong>lCT 2008 Event</strong>&quot;, el foro europeo más importante sobre investigación en TIC celebrado en Lyon del 25 al 27 de noviembre. Este acontecimiento ha sido organizado por la Dirección General de la Sociedad de la Información y Medios de Comunicación de la Comisión Europea.</p>
<p>Barcelona Digital, miembro de la Red Catalana de Living Labs (CATLab), presentó el Cluster TIC a la tercera convocatoria de la Comisión Europea para la aceptación de nuevos proyectos a la Red Europea de Living Labs (ENoLL, para sus siglas en inglés). El Cluster TIC es una agrupación de Empresas Innovadoras creada para impulsar la competitividad del sector TIC catalán, potenciando una nueva cultura empresarial basada en la colaboración y en la innovación abierta. La Comisión Europea ha destacado de la candidatura del Cluster TIC el hecho de basarse en &quot;<em>un enfoque orientado al usuario para las empresas del mismo sector</em>&quot;.</p>
<p>La base de los Living Labs (<a href="http://www.openlivinglabs.eu/">http://www.openlivinglabs.eu</a>) es que los usuarios de los productos y servicios tecnológicos puedan participar, a partir de su conocimiento y de su interacción sobre escenarios reales, en todas las fases de los procesos de creación y desarrollo de los productos y servicios finales. Así, los Living Labs son espacios de experimentación y participación de usuarios que tienen como intención última crear una red de &quot;laboratorios&quot; donde poder hacer pruebas de temáticas diversas. Actualmente la ENoLL está integrada por 129 Living Labs.</p>
<p><strong>Ideing, una nueva metodología abierta a la participación del usuario </strong></p>
<p>En el marco del Cluster TIC, Barcelona Digital ha generado el Ideing. Se trata de una metodología propia de generación de ideas que tiene como finalidad mejorar los procesos de innovación de empresas y organizaciones gracias a la interacción con el conocimiento de los usuarios. </p></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 02/12/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Mon, 09 Mar 2009 15:32:18 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=18</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital, presente en el FICOD</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=19</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassD39DBC9421A04610942FD892D4C203DB>
<div>Barcelona Digital Centre Tecnològic participa per segon any consecutiu al Fòrum Internacional de Continguts Digitals (FICOD) que se celebra a Madrid del 25 el 27 de novembre. </div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass4691B5CFAD4641C69065EEBE357AC98A>
<div>
<div>Barcelona Digital Centro Tecnológico participa por segundo año consecutivo en el Foro Internacional de Contenidos Digitales (FICOD) que se celebra en Madrid del 25 al 27 de noviembre.</div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassC40ACFAA79D9438C8E8B9ED52E23AC39>
<div>Barcelona Digital Centro Tecnológico participa por segundo año consecutivo en el Foro Internacional de Contenidos Digitales (FICOD) que se celebra en Madrid del 25 al 27 de noviembre.</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital, present al FICOD</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital, presente en el FICOD</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital, presente en el FICOD</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass7B00CBEC375D4B8C9C23337879B27B90>
<div>Sota el títol &quot;<strong>La salut és el que importa: continguts digitals en l'àmbit de la salut</strong>&quot;, el director de Barcelona Digital, Carles Fradera, intervindrà al taller que tindrà lloc el dimecres 26 de novembre de 10:45h a 12:15h al Palau Municipal de Congressos i Exposicions.</div>
<div> </div>
<div>El FICOD està impulsat pel Ministeri d'Indústria,Turisme i Comerç (MITiC) i la Secretaria d'Estat per les Telecomunicacions i Societat de la Informació (SETSI) a través de red.es. S'emmarca en les iniciatives del Plan Avanza per al desenvolupament de la Societat de la Informació i la convergència amb Europa i entre les Comunitats Autònomes.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassEEDF1037F68E4946A13D508EB8CE92DC>
<div>
<div class=ExternalClass913BC0A0FB944DE3A94A274513F40A03>
<div>Bajo el título “<strong>La salud es lo que importa: contenidos digitales en el ámbito de la salud</strong>”, el director de Barcelona Digital, Carles Fradera, intervendrá en el taller que tendrá lugar el miércoles 26 de noviembre de 10:45h a 12:15h en el Palacio Municipal de Congresos y Exposiciones. </div>
<div> </div>
<div>El FICOD está impulsado por el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (MITyC)  y la Secretaría de Estado para las Telecomunicaciones y la Sociedad de la Información (SETSI) a través de red.es. Se enmarca en las iniciativas del Plan Avanza para el desarrollo de la Sociedad de la Información y la convergencia con Europa y entre las Comunidades Autónomas. </div></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass913BC0A0FB944DE3A94A274513F40A03>
<div>Bajo el título “<strong>La salud es lo que importa: contenidos digitales en el ámbito de la salud</strong>”, el director de Barcelona Digital, Carles Fradera, intervendrá en el taller que tendrá lugar el miércoles 26 de noviembre de 10:45h a 12:15h en el Palacio Municipal de Congresos y Exposiciones. </div>
<div> </div>
<div>El FICOD está impulsado por el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (MITyC)  y la Secretaría de Estado para las Telecomunicaciones y la Sociedad de la Información (SETSI) a través de red.es. Se enmarca en las iniciativas del Plan Avanza para el desarrollo de la Sociedad de la Información y la convergencia con Europa y entre las Comunidades Autónomas. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 25/11/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Mon, 09 Mar 2009 15:37:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=19</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital asesora en I+D a una treintena de empresas en el marco de InterACC1Ó</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=20</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass42E213BBBEBD4CC4A48D716BFA5DF7D8>
<div>Barcelona Digital Centre Tecnològic ha assessorat en R+D a una trentena d’empreses en el marc d’InterACC1Ó, l’esdeveniment organitzat per l’agència ACC1Ó CIDEM|COPCA i nascut de la fusió dels emblemàtics Fòrum de la Innovació i la Setmana de la Internacionalització de Catalunya.</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass753686D59C3E4BB6A7706136DA61B35F>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass762F0C71002147A4AF4FBEA12A211D61>
<div>Barcelona Digital Centro Tecnológico ha asesorado en I+D a una treintena de empresas en el marco de InterACC1Ó, el evento organizado por la agencia ACC1Ó CIDEM|COPCA y nacido de la fusión de los emblemáticos Foro de la Innovación y la Semana de la Internacionalización de Cataluña. </div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital assessora en R+D a una trentena d’empreses en el marc d’InterACC1Ó</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital asesora en I+D a una treintena de empresas en el marco de InterACC1Ó</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass74BFAFC6A12E419AB7D1F5ACCE37A124>
<div>Barcelona Digital ha estat present a l’Espai d’Innovació d’InterACC1Ó assessorant de manera personalitzada a les empreses i donant a conèixer els seus serveis en recerca aplicada i desenvolupament tecnològic, valorització de la recerca, finançament de la recerca i la innovació, assessorament tecnològic, formació especialitzada, promoció i divulgació de les TIC i les activitats del Clúster TIC. A l’esdeveniment també ha estat present la delegació tecnològica de Barcelona Digital a Toronto per tal d’assessorar a les empreses en els seus projectes de col•laboració amb empreses i centres de coneixement canadencs, tant en la negociació dels acords, com en les possibilitats de finançament per als projectes de col•laboració internacional, entre d’altres.</div>
<div> </div>
<div>El centre tecnològic compta amb un equip de més de 30 professionals per prestar els seus serveis a les empreses del sector TIC i també a les empreses usuàries d’aquestes tecnologies. Està especialitzat en les àrees de mobilitat, salut i seguretat. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassE59A3D1F6AB643048C2157A8B3FF6E5B> </div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassE59A3D1F6AB643048C2157A8B3FF6E5B>
<div>Barcelona Digital ha estado presente en el Espacio de Innovación de InterACC1Ó asesorando de manera personalizada a las empresas y dando a conocer sus servicios en investigación aplicada y desarrollo tecnológico, valorización de la investigación, financiación de la investigación y la innovación, asesoramiento tecnológico, formación especializada, promoción y divulgación de las TIC y las actividades del Cluster TIC. En el evento también ha estado presente la delegación tecnológica de Barcelona Digital en Toronto con el fin de asesorar a las empresas en sus proyectos de colaboración con empresas y centros de conocimiento canadienses, tanto en la negociación de los acuerdos, como en las posibilidades de financiación para los proyectos de colaboración internacional, entre otros.</div>
<div> </div>
<div>El centro tecnológico cuenta con un equipo de más de 30 profesionales para prestar sus servicios a las empresas del sector TIC y también a las empresas usuarias de estas tecnologías. Está especializado en las áreas de movilidad, salud y seguridad.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 28/10/2008</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Mon, 09 Mar 2009 15:45:17 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=20</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital, expositor en el Foro @asLAN</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=21</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass07BD52EC028B43F98499C53243784A0D>
<div>Barcelona Digital, el centre tecnològic de les TIC de Catalunya, comptarà amb un estand i moderarà un dels panels d'experts de la cinquena edició del Fòrum @asLAN Expo Barcelona, que tindrà lloc els dies 28 i 29 d’octubre al Centre de Convencions Internacional de Catalunya. </div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass516286221C8D4A0AA327507FB5F7A63C>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass6890213E364B4786883B7B575D48C413>
<div>Barcelona Digital, el centro tecnológico de las TIC de Cataluña, ha firmado un acuerdo de colaboración con la Asociación @asLAN con el fin de participar como expositor en la quinta edición del Foro @asLAN Expo Barcelona, que tendrá lugar los días 28 y 29 de octubre en el Centro de Convenciones Internacional de Cataluña.</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital, expositor al Fòrum @asLAN</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital, expositor en el Foro @asLAN</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassA33007DFB2494FF7A468A87F82E5A083>
<div>Les xarxes i tecnologies convergents incideixen directament en la productivitat i competitivitat de qualsevol organització. El Forum @asLAN Expo Barcelona 2008, organitzat per l'Associació @asLAN, és l'escenari on adquirir els coneixements i establir els contactes professionals per afrontar nous temps en què les tecnologies es converteixen en claus estratègiques per assolir l'objectiu de qualsevol empresa o institució.</div>
<div><br>Barcelona Digital estarà representat al Panel d'experts, en concret en el de Seguretat Global, pel director de Transferència Tecnològica del centre, el Dr. Carles Sans, i atendrà a les empreses en l'estand número 45.</div>
<div>Fòrum @asLAN Expo compta amb el suport de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i amb la participació activa dels principals proveïdors del sector de les xarxes i tecnologies convergents, que compartiran &quot;contactes i coneixements&quot; amb els professionals. </div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre l'Associació @asLAN.</strong> <a href="http://www.aslan.es/">www.aslan.es</a>. <br>L'Associació de proveïdors de sistemes de xarxa, internet i telecomunicacions, des de la seva constitució l'any 1989, ha tingut com a missió la promoció i difusió de les tecnologies de xarxes i telecomunicacions a Espanya en l'àmbit empresarial. Actualment l'Associació @asLAN agrupa més de 100 empreses, entre les quals es troben els principals fabricants de xarxa, integradors, distribuïdors i operadors de telecomunicacions. @asLAN organitza i col•labora en iniciatives dirigides al desenvolupament del Sector TIC i difusió de noves tecnologies en diversos sectors: indústria, AAPP, banca, educació, etc.</div>
<div> </div>
<div>Més informació de l’esdeveniment a <a href="http://www.aslan.es/forum">www.aslan.es/forum</a><br></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass92BB7F2AC7CB4EC99D0B2586BBE8353F>
<div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass1BFA9503A35447EF9F2201DE51D1345E>
<div>Las redes y tecnologías convergentes inciden directamente en la productividad y competitividad de cualquier organización. El Forum @asLAN Expo Barcelona 2008 es el escenario donde adquirir los conocimientos y establecer los contactos profesionales para afrontar nuevos tiempos en que las tecnologías se convierten en claves estratégicas para alcanzar el objetivo de cualquier empresa o institución. </div>
<div>Foro @asLAN Expo cuenta con el apoyo de la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya y con la participación activa de los principales proveedores del sector de las redes y tecnologías convergentes, que compartirán &quot;contactos y conocimientos&quot; con los profesionales.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre la Asociación @asLAN</strong>. <a href="http://www.aslan.es/">www.aslan.es</a>.<br>La Asociación de proveedores de sistemas de red, internet y telecomunicaciones, desde su constitución el año 1989, ha tenido como misión la promoción y difusión de las tecnologías de redes y telecomunicaciones en España en el ámbito empresarial. Actualmente la Asociación @asLAN agrupa más de 100 empresas, entre las cuales se encuentran los principales fabricantes de red, integradores, distribuidores y operadores de telecomunicaciones. @asLAN organiza y colabora en iniciativas dirigidas al desarrollo del Sector TIC y difusión de nuevas tecnologías en diversos sectores: industria, AAPP, banca, educación, etc.</div>
<div> </div>
<div>Más información del acontecimiento en <a href="http://www.aslan.es/forum">www.aslan.es/forum</a> </div>
<div> </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 15/09/2008</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Mon, 09 Mar 2009 15:50:25 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=21</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital abre una delegación en Toronto</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=22</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassA6FED769C3E24F2EBF3F6E922D76EC67>
<div>Barcelona Digital Centre Tecnològic (Barcelona Digital) i Ontario Centres of Excellence (OCE) han firmat un acord de cooperació en Recerca+Desenvolupament+innovació (R+D+i) per promocionar els projectes de col•laboració i l'intercanvi tecnològic entre centres tecnològics i empreses de Catalunya i Ontario (Canadà). La iniciativa compta amb el suport de la Generalitat</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassE0325F63723E4822B05F82AA575948E3>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassC90C2681EF304D8397522014196A801C>Barcelona Digital Centro Tecnológico (Barcelona Digital) y Ontario Centres of Excellence (OCE) han firmado un acuerdo de cooperación en Investigación+Desarrollo+innovación (I+D+i) para promocionar los proyectos de colaboración y el intercambio tecnológico entre centros tecnológicos y empresas de Cataluña y Ontario (Canadá). La iniciativa cuenta con el apoyo de la Generalitat de Catalunya, a través de la agencia ACC1Ó CIDEM|COPCA, y del gobierno de la región de Ontario, quienes vienen colaborando de forma regular desde 2006 en materia de ciencia, tecnología y desarrollo.</div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital obre una delegació a Toronto</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital abre una delegación en Toronto</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass95368B0F73364E6BAA5B117D5D22044A>
<div>El director general de Barcelona Digital, Vicenç Gasulla, ha assenyalat que &quot;com a centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), hem de contribuir al creixement del sector. L'acord amb OCE representa per a les nostres empreses i per a la xarxa catalana de centres de transferència tecnològica una bona oportunitat per establir contactes i executar projectes conjunts amb una regió capdavantera en quant a investigació i innovació tecnològica, alhora que participar en programes internacionals de I+D&quot;.</div>
<div> </div>
<div>Fruit de l'acord amb Ontario Centres of Excellence, Barcelona Digital ha obert una delegació a Toronto. Segons Gasulla &quot;es tracta de la primera delegació que obre el centre fora de Catalunya i permetrà a les empreses i als centres catalans de transferència tecnològica establir col•laboracions que els facilitin posicionar les seves tecnologies al mercat nord-americà i donar-los visibilitat a nivell internacional&quot;.</div>
<div> </div>
<div>La nova oficina, ubicada al recinte dels OCE, ajudarà també a identificar els socis locals adequats, acompanyarà les empreses durant la definició de la col•laboració i en la negociació dels acords, i assessorarà sobre les possibilitats de finançament per als projectes de col•laboració internacional. En aquest sentit, els projectes conjunts resultants podran ser finançats per la línia Canadeka, del Centre de Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), i les línies d'ajuda de l'agència ACC1Ó CIDEM|COPCA. </div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Ontario Centres of Excellence</strong> (<a href="http://www.oce-ontario.org/">http://www.oce-ontario.org</a>)</div>
<div>Ontario Centres of Excellence (OCE) és un conjunt de 5 centres d'excel•lència especialitzats en les àrees crítiques per al creixement i desenvolupament de l'economia de l'Ontario, entre ells el de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. La regió acull el 50% de l'activitat TIC del país i realitza el 70% de l’R+D TIC.</div>
<div><br>A través dels OCE es desenvolupen tres programes transversals (investigació, comercialització i talent), amb una clara orientació a satisfer les necessitats del mercat i generar prosperitat i riquesa a la regió. Per a això, OCE promou múltiples aliances entre el govern, les empreses locals i les universitats i centres d'investigació. </div>
<div> </div>
<div>En vint anys, els OCE han posicionat la regió canadenca com a exponent internacional en quant a innovació, investigació tecnològica i desenvolupament econòmic.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic </strong>(<a href="/">www.bdigital.org</a>)</div>
<div>Barcelona Digital Centre Tecnològic té com a missió contribuir al creixement del sector TIC català i al desenvolupament de la Societat de la Informació. </div>
<div> </div>
<div>La seva activitat es basa en 3 pilars: el foment de la investigació, la transferència tecnològica i la innovació tecnològica, el desenvolupament de projectes d'innovació i coneixement per fomentar la competitivitat i internacionalització de les empreses catalanes, i la promoció i ús de les TIC. El centre busca l'excel•lència en les tecnologies de la informació aplicades al sector salut i en les tecnologies de mobilitat i seguretat aplicades a qualsevol sector d'activitat. </div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital compta en l'actualitat amb 30 empleats. El volum d'ingressos previstos per al 2009 és de 5M€. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassE41B4DB635584CDAA8BFAB1E5E3E9842>
<div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass64DADC6BA773488DA324155B9151AD4E>
<div>El director general de Barcelona Digital, Vicenç Gasulla, ha señalado que “como centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC), debemos contribuir al crecimiento del sector. El acuerdo con los OCE representa para nuestras empresas y para la red catalana de centros de transferencia tecnológica una buena oportunidad para establecer contactos y ejecutar proyectos conjuntos con una región abanderada en cuanto a investigación e innovación tecnológica, a la vez que participar en programas internacionales de I+D”.</div>
<div> </div>
<div>Fruto del acuerdo con Ontario Centres of Excellence, Barcelona Digital ha abierto una delegación en Toronto. Según Gasulla “se trata de la primera delegación que abre el centro fuera de Cataluña y permitirá a las empresas y a los centros catalanes de transferencia tecnológica establecer colaboraciones que les faciliten posicionar sus tecnologías en el mercado norteamericano y darles visibilidad a nivel internacional”. </div>
<div> </div>
<div>La nueva oficina, ubicada en el recinto de los OCE, ayudará también a identificar a los socios locales adecuados, acompañará a las empresas durante la definición de la colaboración y en la negociación de los acuerdos, y asesorará sobre las posibilidades de financiación para los proyectos de colaboración internacional. En este sentido, los proyectos conjuntos resultantes podrán ser financiados por la línea Canadeka, del Centro de Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI), y las líneas de ayuda de la agencia ACC1Ó CIDEM|COPCA.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Ontario Centres of Excellence</strong> (<a href="http://www.oce-ontario.org/">http://www.oce-ontario.org</a>)</div>
<div>Ontario Centres of Excellence (OCE) es un conjunto de 5 centros de excelencia especializados en las áreas críticas para el crecimiento y desarrollo de la economía de la Ontario, entre ellos el de las Tecnologías de la Información y la Comunicación. La región acoge el 50% de la actividad TIC del país y realiza el 70% de la I+D TIC.</div>
<div> </div>
<div>A través de los OCE se desarrollan tres programas transversales (investigación, comercialización y talento), con una clara orientación a satisfacer las necesidades del mercado y generar prosperidad y riqueza en la región. Para ello, OCE promueve múltiples alianzas entre el gobierno, las empresas locales y las universidades y centros de investigación.</div>
<div> </div>
<div>En veinte años, los OCE han posicionado la región canadiense como exponente internacional en cuanto a innovación, investigación tecnológica y desarrollo económico. </div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico </strong>(<a href="/">www.bdigital.org</a>)</div>
<div>Barcelona Digital Centro Tecnológico tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC catalán y al desarrollo de la Sociedad de la Información. </div>
<div> </div>
<div>Su actividad se basa en 3 pilares: el fomento de la investigación, la transferencia tecnológica y la innovación tecnológica, el desarrollo de proyectos de innovación y conocimiento para fomentar la competitividad e internacionalización de las empresas catalanas, y la promoción y uso de las TIC. El centro busca la excelencia en las tecnologías de la información aplicadas al sector salud y en las tecnologías de movilidad y seguridad aplicadas a cualquier sector de actividad.</div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital cuenta en la actualidad con 30 empleados. El volumen de ingresos previstos para el 2009 es de 5M€.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 28/08/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Mon, 09 Mar 2009 15:57:06 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=22</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital Centro Tecnológico trabaja para la inclusión digital de las personas con discapacidad</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=23</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassE85BDED0C045466E8DC055575CA2BD5B>Barcelona Digital Centre Tecnològic, el centre tecnològic de les TIC a Catalunya, està realitzant R+D en les àrees de mobilitat, seguretat, usabilitat i accessibilitat en el marc del programa INterfícies de RElació entre l'entorn i les persones amb DIScapacitat (INREDIS).
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass0FA9C7BBF12D48DFAEA1BE9D3CF2B754><div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassCEBD9DF371884D6D8A5975DFDD3EB850><div>Barcelona Digital Centro Tecnológico, el centro tecnológico de las TIC en Cataluña, está realizando I+D en las áreas de movilidad, seguridad, usabilidad y accesibilidad en el marco del programa INterfaces de RElación entre el entorno y las personas con DIScapacidad (INREDIS).</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital Centre Tecnològic treballa per a la inclusió digital de les persones amb discapacitat</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital Centro Tecnológico trabaja para la inclusión digital de las personas con discapacidad</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassA79A70ED6BE94D3CB4419ECEF1010D52><p>El projecte CENIT INREDIS s'emmarca en la iniciativa del govern espanyol Ingenio 2010. Compta amb un pressupost de 23,6 milions d'euros per al període 2007-2010 i té com a meta el desenvolupament de tecnologies de base que permetin crear canals de comunicació i interacció entre les persones amb algun tipus de necessitat especial i el seu entorn. Es tracta d'un projecte de l'àmbit TIC aplicat a la inclusió digital i que va ser el més ben valorat de la convocatòria (l'abril de 2007).</p>
<p>Barcelona Digital Centre Tecnològic està orientat a la generació i millora del coneixement tecnològic i a la seva corresponent aplicació i difusió per al creixement del sector TIC i el desenvolupament de la Societat de la Informació tant en l'àmbit empresarial com social.</p>
<p>El seu treball dins del projecte INREDIS es basarà, entre altres, en la detecció de les necessitats d'ús de les tecnologies en col•lectius amb diversitat funcional i l'anàlisi de l'entorn tecnològic, la seva evolució i impacte, i la integració d'usuaris amb diversitat funcional en la societat de la informació en el sector bancari i de compres de productes i serveis.</p>
<p>En la inclusió digital de les persones amb discapacitat tindran un important protagonisme les tecnologies de la mobilitat, que permeten accedir a dispositius o entorns d'una manera més senzilla i adaptant-se a la seva diversitat funcional. De forma paral•lela, s'avançarà en l'àmbit de la seguretat, altra de les àrees d'especialització de Barcelona Digital Centre Tecnològic, per donar suport i garantir les operacions i comunicacions que es desenvolupin en el marc del projecte INREDIS.</p>
<p>Les línies d'investigació del projecte versen sobre la seguretat, els dispositius, els possibles canals d'interacció, els protocols de comunicació i interoperabilitat de sistemes i la seva aplicació en diversos àmbits relacionats amb la discapacitat i la inclusió dels usuaris amb discapacitat en la societat de la informació, entre ells: la domòtica, la telefonia mòbil, la mobilitat urbana i local, la informació sobre compres, la banca, la televisió digital i altres àrees d'interès.</p>
<p>La investigació actual determinarà el desenvolupament de tecnologia interoperable i accessible en els pròxims 10 anys.</p>
<p><strong>El Centre Demostrador de Tecnologies Interoperables i Accessibles</strong></p>
<p>En el marc del projecte INREDIS s'ha creat el Centre Demostrador de Tecnologies Interoperables i Accessibles. Aquest aparador aspira a convertir-se, a mitjà termini, en un centre de referència nacional en matèria d'interoperabilitat i accessibilitat, mostrant l'evolució i el salt tecnològic des de la tecnologia actual cap a les noves plataformes experimentals i desenvolupaments tecnològics resultants del projecte INREDIS.</p>
<p><strong>Sobre el projecte INREDIS</strong></p>
<p>El projecte INREDIS (<a href="http://www.inredis.es">http://www.inredis.es</a>) està liderat per Technosite, l'empresa tecnològica de la Fundació ONCE, i es gestiona mitjançant un consorci empresarial format per 13 institucions entre les quals es troben grans corporacions, entitats financeres i empreses de tecnologia. Participen també 17 Organismes Públics d'Investigació (OPI's) i Centres d'Investigació Tecnològica. El conjunt de les institucions que participen en el projecte afavorirà la visió global del mercat, la transferència d'estàndards intersectorials i generarà oportunitats per a empreses especialitzades i de serveis de valor afegit.</p>
<p>L'abast dels resultats tecnològics suposarà una gran repercussió social a nivell global ja que serà un important avenç en l'àmbit de l'accessibilitat del col•lectiu de persones amb discapacitat i grans i ajudarà a millorar notablement la seva qualitat de vida.</p>
<p><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong></p>
<p>Barcelona Digital Centre Tecnològic és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Constituït com una fundació sense ànim de lucre (Fundació Barcelona Digital Centre Tecnològic), té com a missió contribuir al creixement del sector TIC català i al desenvolupament de la Societat de la Informació.</p>
<p>La seva activitat se centra en el foment de la investigació, la transferència tecnològica i la innovació tecnològica; el desenvolupament de projectes d'innovació i coneixement per a la competitivitat i internacionalització de productes i serveis de les empreses catalanes; i la promoció i ús de les TIC. El centre busca l'excel•lència en les tecnologies de la informació aplicades al sector salut i en les tecnologies de mobilitat i seguretat aplicades a qualsevol sector d'activitat.</p>
<p>Barcelona Digital Centre Tecnològic és el resultat del recorregut de l'organització nascuda en el 2002 sota el nom de Fundació Barcelona Digital. La transformació de la institució en centre tecnològic ve motivada per la necessitat del desenvolupament del sector TIC i la voluntat de la Generalitat de reconèixer un centre tecnològic de les TIC alineat amb la xarxa de centres tecnològics ACCIÓ ClDEM|COPCA i orientat a fer i transformar la investigació en innovació de les tecnologies TIC i les seves aplicacions.</p>
<p>El patronat del centre està compost per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, Abertis Telecom, &quot;la Caixa&quot;, Capgemini, EDS, Fujitsu, Fundació Esade, Getronics (Grup Tecnocom), Hewlett Packard, IBM, Microsoft, T-Systems, Telefónica i Unitronics.</p></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass75285F31B5C94D07A210FECACF6E6B2F><div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassD8C4CC49E3F94762A27B6A78CDFACB15><div>El proyecto CENIT INREDIS se enmarca en la iniciativa del gobierno español Ingenio 2010. Cuenta con un presupuesto de 23,6 millones de euros para el periodo 2007-2010 y tiene como meta el desarrollo de tecnologías de base que permitan crear canales de comunicación e interacción entre las personas con algún tipo de necesidad especial y su entorno. Se trata de un proyecto del ámbito TIC aplicado a la inclusión digital y que fue el mejor valorado de la convocatoria (en abril de 2007).</div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital Centro Tecnológico está orientado a la generación y mejora del conocimiento tecnológico y a su correspondiente aplicación y difusión para el crecimiento del sector TIC y el desarrollo de la Sociedad de la Información tanto en el ámbito empresarial como social.</div>
<div>Su trabajo dentro del proyecto INREDIS se basará, entre otros, en la detección de las necesidades de uso de las tecnologías en colectivos con diversidad funcional y el análisis del entorno tecnológico, su evolución e impacto, y la integración de usuarios con diversidad funcional en la sociedad de la información en el sector bancario y de compras de productos y servicios.</div>
<div> </div>
<div>En la inclusión digital de las personas con discapacidad  tendrán un importante protagonismo las tecnologías de la movilidad, que permiten acceder a dispositivos o entornos de una manera más sencilla y adaptándose a su diversidad funcional. De forma paralela, se avanzará en el ámbito de la seguridad, otra de las áreas de especialización de Barcelona Digital Centro Tecnológico, para dar soporte y garantizar las operaciones y comunicaciones que se desarrollen en el marco del proyecto INREDIS.</div>
<div> </div>
<div>Las líneas de investigación del proyecto versan sobre la seguridad, los dispositivos, los posibles canales de interacción, los protocolos de comunicación e interoperabilidad de sistemas y su aplicación en diversos ámbitos relacionados con la discapacidad y la inclusión de los usuarios con discapacidad en la sociedad de la información, entre ellos: la domótica, la telefonía móvil, la movilidad urbana y local, la información sobre compras, la banca, la televisión digital y otras áreas de interés. La investigación actual determinará el desarrollo de tecnología interoperable y accesible en los próximos 10 años.</div>
<div> </div>
<div><strong>El Centro Demostrador de Tecnologías Interoperables y Accesibles.</strong></div>
<div> </div>
<div>En el marco del proyecto INREDIS se ha creado el Centro Demostrador de Tecnologías Interoperables y Accesibles. Este escaparate aspira a convertirse, a medio plazo, en un centro de referencia nacional en materia de interoperabilidad y accesibilidad, mostrando la evolución y el salto tecnológico desde la tecnología actual hacia las nuevas plataformas experimentales y desarrollos tecnológicos resultantes del proyecto INREDIS.</div>
<div> </div>
<div><strong>INREDIS, un proyecto de gran calado social</strong></div>
<div>El proyecto INREDIS (<a href="http://www.inredis.es">www.inredis.es</a>) está liderado por Technosite, la empresa tecnológica de la Fundación ONCE, y se gestiona mediante un consorcio empresarial formado por 13 instituciones entre las cuales se encuentran grandes corporaciones, entidades financieras y empresas de tecnología. Participan también 17 Organismos Públicos de Investigación (OPI's) y Centros de Investigación Tecnológica. El conjunto de las instituciones que participan en el proyecto favorecerá la visión global del mercado, la transferencia de estándares intersectoriales y generará oportunidades para empresas especializadas y de servicios de valor añadido.<br>        <br>El alcance de los resultados tecnológicos supondrá una gran repercusión social a nivel global ya que será un importante avance en el ámbito de la accesibilidad del colectivo de personas con discapacidad y mayores y ayudará a mejorar notablemente su calidad de vida.</div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong></div>
<div>Barcelona Digital Centro Tecnológico es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Constituido como una fundación sin ánimo de lucro (Fundació Barcelona Digital Centre Tecnològic), tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC catalán y al desarrollo de la Sociedad de la Información. </div>
<div> </div>
<div>Su actividad se centra en el fomento de la investigación, la transferencia tecnológica y la innovación tecnológica; el desarrollo de proyectos de innovación y conocimiento para la competitividad e internacionalización de productos y servicios de las empresas catalanas; y la promoción y uso de las TIC. El centro busca la excelencia en las tecnologías de la información aplicadas al sector salud y en las tecnologías de movilidad y seguridad aplicadas a cualquier sector de actividad.</div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital Centro Tecnológico es el resultado del recorrido de la organización nacida en el 2002 bajo el nombre de Fundación Barcelona Digital. La transformación de la institución en centro tecnológico viene motivada por la necesidad del desarrollo del sector TIC y la voluntad de la Generalitat de reconocer un centro tecnológico de las TIC alineado con la red de centros tecnológicos ACCIÓ ClDEM|COPCA y orientado a hacer y transformar la investigación en innovación de las tecnologías TIC y sus aplicaciones.</div>
<div> </div>
<div>El patronato del centro está compuesto por la Generalitat de Catalunya, el Ajuntament de<br>Barcelona, Abertis Telecom, &quot;la Caixa&quot;, Capgemini, EDS, Fujitsu, Fundación Esade,<br>Getronics (Grupo Tecnocom), Hewlett Packard, IBM, Microsoft, T-Systems, Telefónica y Unitronics.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 29/07/2008</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Thu, 12 Mar 2009 10:30:20 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=23</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Alianza entre el CTTC y Barcelona Digital para potenciar la I+D catalana</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=24</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass4AEF504BF2564FC2B9F6A481554D71B9>
<div> </div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass2E2AA3E5FDD746E08826AAED9D632483>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassF9D78D95C97A45229C7213FC7E43F67F>
<div> </div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Aliança entre el CTTC i Barcelona Digital per potenciar l’R+D catalana</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Alliance between CTTC and Barcelona Digital to promote R &amp; D in Catalonia.</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Alianza entre el CTTC y Barcelona Digital para potenciar la I+D catalana</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass9CDF639DBBB94F70B4154A3596494418>
<div>El <strong>Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya </strong>(CTTC) i <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic </strong>sumaran forces per projectar internacionalment les seves activitats i participar conjuntament en els programes d’R+D europeus. Així es desprèn de l’acord de col·laboració signat avui entre Miquel Àngel Lagunas, director del CTTC, i Carles Fradera, director general de Barcelona Digital, segons el qual ambdues institucions impulsaran el procés d’internacionalització i globalització de les seves activitats i treballaran per maximitzar el retorn català i espanyol en programes d’R+D suportats per finançament internacional. <br>Barcelona Digital té com a objectiu estratègic l’R+D+i, tant pròpia com desenvolupada sota contracte, per a aplicacions TIC en els àmbits de la salut, la mobilitat i la seguretat. De la seva banda, el CTTC, amb una sòlida reputació en recerca i desenvolupament tecnològic, investiga i desenvolupa tecnologies que poden tenir aplicacions transversals. </div>
<div> </div>
<div><strong>Carles Fradera</strong> ha afirmat que la signatura del conveni suposa “reunir les experteses complementàries dels equips d’investigadors per accedir a un major nombre d'instruments d’R+D+i, en concret, pels programes europeus”. Per la seva part, <strong>Miquel Àngel Lagunas </strong>ha explicat que “ambdós centres es comprometen a ser socis preferents per a l’execució d’aquelles activitats d’R+D sota comanda que, atenent als camps d’actuació i interessos de les dues parts, en justifiquin l’associació.”</div>
<div> </div>
<div>En el marc del conveni de col·laboració, que té una durada inicial de 4 anys, el CTTC facilitarà la utilització dels seus laboratoris i bancs de proves a Barcelona Digital per a aquelles activitats o projectes que així ho requereixin. D’altra banda, Barcelona Digital facilitarà també al CTTC la utilització de les seves instal•lacions i equipaments actuals i futurs al districte 22@ per al desenvolupament de les activitats i projectes. </div>
<div> </div>
<div>La signatura del conveni respon a la necessària col•laboració entre els diferents agents del sistema de recerca i innovació català que defineix, entre d’altres, el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació de la Generalitat de Catalunya, per a la millora de la qualitat i la competitivitat de la recerca a Catalunya.</div></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>Sobre el CTTC </strong><br>El Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (<a href="http://www.cttc.es/">www.cttc.es</a>) té com a finalitat impulsar la recerca, el desenvolupament i la innovació de tecnologies de telecomunicacions, particularment en les àrees de Subsistemes de Comunicacions, Comunicacions Ràdio, Tecnologies d’accés, Xarxes òptiques i Tecnologies IP.</div><br>
<div></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital (<a href="/">www.bdigital.org</a>) és el centre tecnològic de referència de les TIC a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC a Catalunya i al desenvolupament de la societat de la informació. Les seves àrees d’especialització són la seguretat, la salut i la mobilitat. Els seus serveis inclouen la investigació aplicada i el desenvolupament tecnològic, la valorització de la recerca, l’assessorament tecnològic, la formació i la promoció i divulgació de l’ús de les TIC.</div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassED852310D66749498FECB200DF95DE24>
<div><strong>Telecommunications Centre of Catalonia</strong> (CTTC) and <strong>Barcelona Digital Technological Centre</strong> are joining forces to project their activities internationally and participate together in European R&amp;D programmes. This is the result of the collaboration agreement signed today between Miquel Àngel Lagunas, Director of the CTTC, and Carles Fradera, Managing Director of Barcelona Digital, under the terms of which both institutions will promote the process of internationalising and globalising their business activities and will work to maximise the return for Catalonia and Spain from R&amp;D programmes supported by international funds.<br>Barcelona Digital has the strategic objective of promoting R&amp;D&amp;i, both its own and that which is developed under contract, for ICT applications (Information and Communication Technology) in the areas of health, mobility and security. For its part, the CTTC, with its solid reputation in technological research and development, investigates and develops technologies which could have transversal applications.</div>
<div> </div>
<div><strong>Carles Fradera</strong> declared that the agreement involves “the combining of the complementary expertise of research teams in order to have access to a greater number of R&amp;D&amp;i instruments, and specifically to European programmes.” In turn, <strong>Miquel Àngel Lagunas</strong> explained that “both centres are committed to being preferential partners in the execution on demand of those R&amp;D activities which, depending on the fields of activity and interests of both parties, justify this association.”</div>
<div> </div>
<div>Within the framework of the collaboration treaty, which has an initial duration of 4 years, the CTTC will facilitate the use of its laboratories and test benches to Barcelona Digital for those activities or projects which require them. Accordingly, Barcelona Digital will also facilitate the use by the CTTC of its current and future installations and facilities in the 22@ district for the development of activities and projects.</div>
<div> </div>
<div>The signing of the agreement is a result of the necessary collaboration between the different agents in the Catalan Research and Development system which is defined, among others, by the National Agreement on Research and Development of the Generalitat de Catalunya (Catalonia’s autonomous government), for the improvement of quality and competitiveness in research in Catalonia.</div>
<div> </div>
<div><strong>About the CTTC </strong><br>The Technological Telecommunications Centre of Catalonia (<a href="http://www.cttc.es">www.cttc.es</a>) has the objective of promoting research, development and innovation in telecommunications technology, particularly in the areas of communications subsystems, radio communications, access technologies, optical networks and IP technologies.</div>
<div> </div>
<div><strong>About Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital (<a href="/">www.bdigital.org</a>) is the benchmark technological centre for ICT in Catalonia. Its stated mission is to contribute to the growth of the ICT sector in Catalonia and the development of the information society. Its areas of specialisation are security, health and mobility. Its services include applied investigation and technological development, research evaluation, technological consultancy, training and the promotion and dissemination of the uses of ICT.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassEA0D45409AE6423C81BB88284E3D2CB1>
<div>El Centro Tecnológico de Telecomunicaciones de Catalunya (CTTC) y Barcelona Digital Centro Tecnológico sumarán fuerzas para proyectar internacionalmente sus actividades y participar conjuntamente los programas de I+D europeos. Así se desprende del acuerdo de colaboración firmado hoy entre Miquel Àngel Lagunas, director del CTTC, y Carles Fradera, director general de Barcelona Digital, según el cual ambas instituciones impulsarán el proceso de internacionalización y globalización de sus actividades y trabajarán por maximizar el regreso catalán y español programas d?R+D soportados por financiación internacional. Barcelona Digital tiene como objetivo estratégico la I+D+i, tanto propia como desarrollada bajo contrato, para aplicaciones TIC en los ámbitos de la salud, la movilidad y la seguridad. Por us parte, el CTTC, con una sólida reputación en búsqueda y desarrollo tecnológico, investiga y desarrolla tecnologías que pueden tener aplicaciones transversales.</div>
<div><br>Carles Fradera ha afirmado que la firma del convenio supone &quot;reunir los conocimientos complementarias de los equipos de investigadores para acceder a un mayor número de instrumentos de I+D+i, en concreto, para los programas europeos&quot;. Por su parte, Miquel Àngel Lagunas ha explicado que &quot;ambos centros se comprometen a ser socios preferentes para la ejecución de aquellas actividades de I+D bajo pedido que, atendiendo a los campos de actuación e intereses de las dos partes, justifiquen la asociación&quot;. En el marco del convenio de colaboración, que tiene una duración inicial de 4 años, el CTTC facilitará la utilización de sus laboratorios y bancos de pruebas en Barcelona Digital para aquellas actividades o proyectos que así lo requieran. Por otra parte, Barcelona Digital facilitará también al CTTC la utilización de las sus instalaciones y equipamientos actuales y futuros al distrito 22@ para el desarrollo de las actividades y proyectos. </div>
<div><br>La firma del convenio responde a la necesaria colaboración entre los diferentes agentes del sistema de búsqueda e innovación catalán que define, entre otras, el Pacto Nacional para la Búsqueda y la Innovación de la Generalitat de Catalunya, para la mejora de la calidad y la competitividad de la búsqueda en Catalunya. <br></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>Sobre el CTTC</strong><br>El Centro Tecnológico de Telecomunicaciones de Catalunya (<a href="http://www.cttc.se/">www.cttc.se</a>) tiene como finalidad impulsar la búsqueda, el desarrollo y la innovación de tecnologías de telecomunicaciones, particularmente en las áreas de Subsistemes de Comunicaciones, Comunicaciones Radio, Tecnologías de acceso, Redes ópticas y Tecnologías IP. </div>
<div><br> </div><strong></strong>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital (<a href="/">www.bdigital.org</a>) es el centro tecnológico de referencia de las TIC en Catalunya. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC en Catalunya y al desarrollo de la sociedad de la información. Sus áreas de especialización son la seguridad, la salud y la movilidad. Sus servicios incluyen la investigación aplicada y el desarrollo tecnológico, la valorización de la búsqueda, el asesoramiento tecnológico, la formación y la promoción y divulgación del uso de las TIC. <br></div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 19/03/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Wed, 25 Mar 2009 10:04:42 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=24</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Más proximidad con la dirección, objetivo del nuevo C.I.O. para mejorar la competitividad de las empresas </title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=25</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassC2A4BF1E0CCD470BB89B63A59AA15C22>• Barcelona Digital reuneix a més de 100 professionals en el Debat sobre l'Economia Digital del mes de març<br>• El nou rol del C.I.O. ha d’estar més integrat en la direcció per optimitzar al màxim els processos empresarials en temps de crisi<br>• La reducció de costos també considerar els objectius a mig termini</div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassBFD6BF2ABA2E4DD8903A4FC23E24DD8F>
<div>
<div>• Barcelona Digital gathered more than 100 professionals for the Digital Economy Debate in March. <br>• The new role of the CIO must be more integrated into management, to optimise business processes in times of economic crisis.<br>• Cost reduction, a priority mid-term objective. </div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass4A22A0C92FD440FBB749A15F6C469F8D>
<div>• Barcelona Digital reune más de 100 profesionalse en el Debat sobre la Economía Digital del mes de marzo<br>• El nuevo rol del C.I.O. debe estar más integrado en la dirección para optimitzar al máximo los procesos empresariales en tiempo de crisis<br>• La reducción de los costes también debe considerar los objectivos a medio plazo</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Més proximitat amb la direcció, objectiu del nou C.I.O. per millorar la competitivitat de les empreses</div>
<div><b>Titulo EN:</b> To work more closely with management, the objective of the new CIO to improve competitiveness of a company.</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Más proximidad con la dirección, objetivo del nuevo C.I.O. para mejorar la competitividad de las empresas </div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass1977D7D49E8745AEAD6F4F233D9653F0>
<div>Tenir més presència en els processos de decisió de les empreses per ajudar als negocis a ser més competitius gràcies a les noves tecnologies. Això pot ajudar a l’empresa a reduir costos i, a més, pot suposar una millora del rol del C.I.O. (Chieff Information Officer) en les organitzacions.</div>
<div> </div>
<div>Aquestes són les principals conclusions a les que s'ha arribat en el debat corresponent al mes de març &quot;El rol del C.I.O., clau en un entorn de crisi&quot; organitzat per <strong>Barcelona Digital</strong> i amb el patrocini de l’assessoria de pimes <strong>PricewaterhouseCoopers</strong>. L'acte, moderat pel director general del centre tecnològic, <strong>Carles Fradera</strong>, ha reunit a directius i a representants de sistemes i informàtica. “<em>La crisi és la oportunitat dels C.I.O. per demostrar que poden millorar l’eficiència dels negocis també en el mig i llarg termini</em>”, ha assenyalat <strong>César Calleja</strong>, soci responsable de Tecnologies de la Informació de <strong>PricewaterhouseCoopers</strong>.</div>
<div> </div>
<div>Segons Calleja, en l’actual escenari de crisi econòmica, i per tant, de reducció de costos en les empreses, el CIO ha de saber gestionar amb flexibilitat un nou model que contempli tendències com l’outsourcing i la renegociació de llicències de programari, però que també plantegi el seu rol com a essencial per impulsar la competitivitat en les empreses. “<em>El CIO té una àmplia visió del funcionament d’un negoci i per això és l’únic que pot plantejar com aconseguir la màxima competitivitat amb les noves tecnologies. Per aquest motiu ha d’estar present en la direcció de l’empresa</em>”, ha remarcat Calleja.</div>
<div> </div>
<div>Tenir en compte els objectius a mig termini a l’hora de reduir costos per evitar una reducció del talent de la plantilla també és un dels nous escenaris que el C.I.O. ha de gestionar en temps de crisi. Tal i com ha explicat César Calleja, l’actual situació econòmica obliga a les empreses a prendre decisions ràpides per sobreviure, “<em>però no poden perdre de vista quines seran les seves necessitats en el mig termini</em>”.</div>
<div> </div>
<div>Per <strong>Javier Ribas</strong>, soci i responsable nacional de Riscos Tecnològics de <strong>Landwell –PricewaterhouseCoopers</strong>, el C.I.O. té en la legalitat un bon aliat per presentar a la direcció de l’empresa quines són les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i justificar la necessitat d’implantar-les, no només per millorar els negocis, sinó també per complir amb la llei. Ribas ha posat com a exemple les exigències de la nova Llei de Protecció de Dades (LOPD), ja que obliga a les empreses a protegir al màxim la informació de tots els agents que participen en el desenvolupament d’un negoci. “<em>En aquest cas, el C.I.O. ha de presentar les TIC com una millora pel que fa la gestió documental i de la seguretat perquè la llei contempla sancions per les empreses que no compleixin amb les condicions legals</em>” ha manifestat Ribas.</div>
<div> </div>
<div>Plantejar una determinada estratègia de negoci segons el grau d’ús de les TIC de cada empresa també és una altra dels avantatges que ofereixen les noves tecnologies i que poden suposar una diferència respecte a la competència. Segons Ribas, “<em>El C.I.O. ha saber presentar les TIC com l’element transversal que pot ajudar a un negoci a millorar la seva competitivitat, ja que realment presenten aquest avantatge</em>”. </div>
<div> </div>
<div>D’altra banda, el debat també ha comptat amb l’experiència de cinc C.I.O. d’empreses de diversos sectors d’activitat com ara l’hostaleria o el sector farmacèutic que han donat a conèixer quin paper té el C.I.O. en les seves organitzacions i quins són els reptes que afronten.</div>
<div> </div>
<div>Respecte a la creixent externalització dels serveis, <strong>Antoni Albalat</strong>, T.I. del <strong>Grup HUSA</strong>, ha explicat que el grup d’hostaleria aposta per aquesta tendència des de fa temps, ja que els permet disposar de partners especialitzats per un determinat servei. No obstant, <strong>Carlos Fuertes</strong>, IT manager of South Europe &amp; Latin America de <strong>Kemira</strong> ha incidit en que les empreses han de considerar els avantatges competitius i culturals que pot oferir cada país a l’hora de delegar en tercers un determinat servei, especialment en el cas de les multinacionals.</div>
<div> </div>
<div>El <em>cloud computing</em>, és a dir, disposar d’una la tecnologia que ofereixi serveis de computació a través d’Internet, també ha sigut un altre dels temes de debat. Segons <strong>Josep Gubau</strong>, CEO de <strong>Gnuine</strong> és una tendència creixent ja que permet estalviar costos però que també implica una certa dependència d’un proveïdor extern. “<em>En qualsevol cas, per aplicar-ho sempre és convenient arribar a un acord amb el proveïdor per aconseguir la màxima seguretat</em>”, ha remarcat <strong>Lluís Girbau</strong>, director de Tecnologies de la Informació de <strong>Mylan</strong>.</div>
<div> </div>
<div>Finalment, els C.I.O. han examinat quin pot ser el futur rol del director de TI. Per <strong>Jordi Flores</strong>, responsable de sistemes d’informació de <em>Salicru</em>, “el C.I.O. és una espècie en evolució que veurà com el seu rol progressivament estarà més integrat en els negocis per aportar valor”. </div>
<div><br><strong></strong> </div>
<div><strong>Els Debats sobre l'Economia Digital </strong></div>
<div> </div>
<div>Els Debats sobre l'Economia Digital estan organitzats per Barcelona Digital Centre Tecnològic amb l'objectiu de promoure l'ús intensiu i extensiu de les TIC en l'empresa, les institucions i la societat civil. El cicle de debats està promogut per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i el <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassD6E204EF11E143058F7032D02C747C13>
<div>
<div class=ExternalClassF256926D75B940FE9A43792A90FA38EC>Having more presence in the decision-making processes of a company to help them to become more competitive by using new technology. This can help a company to reduce costs and can also improve the role of the CIO (Chief Information Officer) in the organisation.</div>
<div class=ExternalClassF256926D75B940FE9A43792A90FA38EC> </div>
<div class=ExternalClassF256926D75B940FE9A43792A90FA38EC>These are the main conclusions that were drawn from the debate in March “ The role of the –CIO, key in times of economic crisis”, organised by <strong>Barcelona Digital</strong> and Business advisors, <strong>PricewaterhouseCoopers</strong>. The event, chaired by the Managing Director of the technological centre, <strong>Carles Fradera</strong>, brought together executives, managers and systems and IT representatives. &quot;<em>The economic crisis provides an opportunity for CIO to show how they can improve efficiency in the mid to long term</em>” stated <strong>César Calleja</strong>, partner responsible for Information Technology at <strong>PricewaterhouseCoopers</strong>.<br> <br>According to Calleja, in these current times of economic crisis, a CIO must know how to manage and be flexible with a new business model that considers outsourcing and the renegotiation of software licenses, but should also consider the role as essential to boost competitiveness.” <em>The CIO. has a wide vision of how a business works, and therefore is the only one who can suggest how to achieve maximum competitiveness using new technology. For this reason, the CIO must be part of the company management</em>” highlighted Calleja.  </div>
<div class=ExternalClassF256926D75B940FE9A43792A90FA38EC> </div>
<div class=ExternalClassF256926D75B940FE9A43792A90FA38EC>Bearing in mind the mid term objectives to reduce costs to avoid losing staff is also one of the new situations that the CIO. must manage in times of crisis. As César Calleja has explained, the current economic situation forces companies into taking quick decisions to survive, “<em>but they must not lose sight of their mid term needs</em>.” <br>  <br>For <strong>Javier Ribas</strong>, partner and national manager of Technological Risk Management for <strong>Landwell - PricewaterhouseCoopers</strong>, the CIO. has the law as an ally when presenting the opportunities that information and communication technology (ICT) provide to management and justifying the need to use them, not just to improve business, but also to comply with the law. Ribas has used the example of the new Data Protection act (LOPD) that means business must provide the maximum protection for the information of all the agents that are part of the development of a business. “<em>In this case, the CIO can present the ICT as an improvement on paperwork management and security, as the law applies sanctions to businesses that do not comply with legal requirements</em>,” said Ribas.  </div>
<div class=ExternalClassF256926D75B940FE9A43792A90FA38EC> </div>
<div class=ExternalClassF256926D75B940FE9A43792A90FA38EC>Presenting a different business strategy depending on the use of ICT of each company is another advantage that new technology offers, and can mean the difference from the competition. According to Ribas, &quot;<em>The CIO must know how to present ICT as a key element that can help a company to improve competitiveness, as they really do have this advantage</em>”.  </div>
<div class=ExternalClassF256926D75B940FE9A43792A90FA38EC> </div>
<div class=ExternalClassF256926D75B940FE9A43792A90FA38EC>Regarding the growing externalisation of services, <strong>Antoni Albalat</strong>, I.T. Manager of the <strong>HUSA Group</strong>, explained that the Hotel group has accepted this tendency for some time, as it allows them to have specialised partners for a specific service. Nevertheless, Carlos Fuertes, I.T manager of Southern Europe &amp; Latin America from <strong>Kemira</strong> suggested that businesses should consider the competitive and cultural advantages that each country has on offer when delegating a specific service to third parties, especially in the case of multinationals.   <br>  <br><em>Cloud computing</em>, which means, having technology available that offers computing services over the Internet, has also been a subject for debate. According to <strong>Josep Gubau</strong>, CEO of <strong>Gnuine</strong>, there is the growing tendency that allows us to save on costs but also implies a certain level of dependence on an external provider. &quot;<em>In any case, when using this service, it is convenient to reach an agreement to achieve maximum security</em>,” stated <strong>Lluís Girbau</strong>, director of Information Technology of <strong>Mylan</strong>.</div>
<div class=ExternalClassF256926D75B940FE9A43792A90FA38EC> </div>
<div class=ExternalClassF256926D75B940FE9A43792A90FA38EC>Finally, the CIO discussed what could be the future role of the IT manager. For <strong>Jordi Flores</strong>, information systems manager of Salicru, &quot;<em>CIO are a species in evolution who will see how their role is progressively more integrated in business to bring added value</em>”.  </div>
<div class=ExternalClassF256926D75B940FE9A43792A90FA38EC> </div>
<div class=ExternalClassF256926D75B940FE9A43792A90FA38EC><strong>Debates on Digital Economy</strong><br>The Debates on Digital Economy are organised by Barcelona Digital Technology Centre with the goal of promoting the intensive and extensive use of ICT in businesses, institutions and society. The programme of debates is supported by the Department of Telecommunications and Information Society of the Government of Catalonia and <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassF256926D75B940FE9A43792A90FA38EC>
<div>Tener más presencia en los procesos de decisión de las empresas para ayudar a los negocios a ser más competitivos gracias a las nuevas tecnologías. Esto puede ayudar en la empresa a reducir costes y, además, puede suponer una mejora del rol del C.I.O. (Chieff Information Officer) en las organizaciones.</div>
<div> </div>
<div>Éstas son las principales conclusiones a las que se ha llegado en el debate correspondiente al mes de marzo &quot;El rol del C.I.O., clavo en uno entorno a crisis&quot; organizado por <strong>Barcelona Digital</strong> y con el patrocinio de la asesoría de pymes <strong>PricewaterhouseCoopers</strong>. El acto, moderado por el director general del centro tecnológico,<strong> Carles Fradera</strong>, ha reunido a directivos y a representantes de sistemas e informática. &quot;<em>La crisis es la oportunidad de los C.I.O. para demostrar que puede mejorar la eficiencia de los negocios también en el medio y largo plazo</em>&quot;, ha señalado <strong>César Calleja</strong>, socio responsable de Tecnologías de la Información de <strong>PricewaterhouseCoopers</strong>.<br> <br>Según Calleja, en el actual escenario de crisis económica, y por lo tanto, de reducción de costes en las empresas, el C.I.O. tiene que saber gestionar con flexibilidad un nuevo modelo que contemple tendencias como el outsourcing y la renegociación de licencias de software, pero que también plantee su rol como esencial para impulsar la competitividad en las empresas. &quot;<em>El C.I.O. tiene una amplia visión del funcionamiento de un negocio y por eso es el único que puede plantear como conseguir la máxima competitividad con las nuevas tecnologías. Por este motivo tiene que estar presente en la dirección de la empresa</em>&quot;, ha remarcado Calleja.</div>
<div> </div>
<div>Tener en cuenta los objetivos a medio plazo a la hora de reducir costes para evitar una reducción del talento de la plantilla también es uno de los nuevos escenarios que el C.I.O. debe gestionar en tiempo de crisis. Tal como ha explicado César Calleja, la actual situación económica obliga en las empresas a tomar decisiones rápidas para sobrevivir, &quot;<em>pero no pueden perder de vista cuáles serán sus necesidades en el medio plazo</em>&quot;.<br>  <br>Para <strong>Javier Ribas</strong>, socio y responsable nacional de Riesgos Tecnológicos de <strong>Landwell -PricewaterhouseCoopers</strong>, el C.I.O. tiene en la legalidad un buen aliado para presentar a la dirección de la empresa cuáles son las oportunidades que ofrecen las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y justificar la necesidad de implantarlas, no sólo para mejorar los negocios, sinó también para cumplir con la ley. Ribas ha puesto como ejemplo las exigencias de la nueva Ley de Protección de Datos (LOPD), ya que obliga en las empresas a proteger al máximo la información de todos los agentes que participan en el desarrollo de un negocio. &quot;<em>En este caso, el C.I.O. puede presentar las TIC como una mejora de la gestión documental y de la seguridad porque la ley contempla sanciones para las empresas que no cumplan con las condiciones legales</em>&quot; ha manifestado Ribas.<br>  </div>
<div>Plantear una determinada estrategia de negocio según el grado de uso de las TIC de cada empresa también es otra de las ventajas que ofrecen las nuevas tecnologías y que pueden suponer una diferencia con respecto a la competencia. Según Ribas, &quot;<em>El C.I.O. ha saber presentar las TIC como el elemento transversal que puede ayudar a un negocio a mejorar su competitividad, ya que realmente presentan esta ventaja</em>&quot;.</div>
<div> </div>
<div>Por otra parte, el debate también ha contado con la experiencia de cinco C.I.O. de empresas de diversos sectores de actividad como la hostelería o el sector farmacéutico que han dado a conocer qué papel tiene el C.I.O. en sus organizaciones y cuáles son los retos que afrontan.</div>
<div> </div>
<div>En referencia a la creciente externalitzación de los servicios, <strong>Antoni Albalat</strong>, T.I. del <strong>Grup HUSA</strong>, ha explicado que el grupo de hostelería apuesta por esta tendencia desde hace tiempo, ya que les permite disponer de partners especializados por un determinado servicio. No obstante, <strong>Carlos Fuertes</strong>, IT manager of South Europe &amp; Latin America de <strong>Kemira</strong> ha incidido en que las empresas deben considerar las ventajas competitivas y culturales que puede ofrecer cada país a la hora de delegar en terceros un determinado servicio, especialmente en el caso de las multinacionales.<br>  <br>El <em>cloud computing</em>, es decir, disponer de una la tecnología que ofrezca servicios de computación a través de Internet, también ha sido otro de los temas de debate. Según <strong>Josep Gubau</strong>, CEO de <strong>Gnuine</strong> es una tendencia creciente que permite ahorrar costes pero que también implica una cierta dependencia de un proveedor externo. &quot;<em>En cualquier caso, para aplicarlo siempre es conveniente llegar a un acuerdo con el proveedor para conseguir la máxima seguridad</em>&quot;, ha remarcado <strong>Lluís Girbau</strong>, director de Tecnologías de la Información de <strong>Mylan</strong>.</div>
<div> </div>
<div>Finalmente, los C.I.O. han examinado cuál puede ser el futuro rol del director de TI. Para <strong>Jordi Flores</strong>, responsable de sistemas de información de <strong>Salicru</strong>, &quot;<em>el C.I.O. es una especie en evolución que verá cómo su rol estará más progesivamente más integrado en los negocios para aportar valor</em>&quot;.</div>
<div> </div>
<div> </div>
<div><strong>Los Debates sobre la Economía Digital</strong></div>
<div> </div>
<div>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por Barcelona Digital Centro Tecnológico con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil. El ciclo de debates está promovido por la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya y el <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 26/03/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Fri, 27 Mar 2009 08:57:14 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=25</guid>
    </item>
    <item>
      <title>El Instituto Guttmann y Barcelona Digital inician un programa de investigación para la rehabilitación de enfermos con lesión medular y daño cerebral</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=26</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass7CE84E7CC0E748D4ADB0E1B12B9D43BC>• El programa Neurorehab 3E+D té una durada de dos anys i compta amb els millors especialistes en neurorehabilitació <br>• Amb una inversió inicial d’1,6 milions d’euros, s’espera que les tecnologies desenvolupades permetin millorar l’autonomia de les persones i podran aplicar-se a la rehabilitació infantil i a la gent gran<br>• Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’any 2020 la lesió medul·lar i el dany cerebral adquirit estaran entre les cinc primeres causes de discapacitat</div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass8334D09BC222462086E0CC6660250066>
<div>• The Neurorehab 3E+D programme lasts two years and has the best specialists in neurorehabilitation<br>• With an initial investment of 1.6 million euro, it is hoped that the technologies developed will allow people greater autonomy and that the rehabilitation of children and older people will be possible<br>• According to the World Health Organization, by 2020 spinal injuries and acquired brain damage will be amongst the five most important causes of disability</div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass687FCE5C93D1477F966422771DFD8FAA>
<div>• El programa Neurorehab 3E+D tiene una duración de dos años y cuenta con los mejores especialistas en neurorehabilitación<br>• Con una inversión inicial de 1,6 millones de euros, se espera que las tecnologías desarrolladas permitan mejorar la autonomía de las personas y podrán aplicarse para la rehabilitación infantil y de las personas mayores<br>• Según la Organización Mundial de la Salud, en el año 2020 la lesión medular y el daño cerebral adquirido estarán entre las cinco primeras causas de discapacidad</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> L’Institut Guttmann i Barcelona Digital inicien un programa d’investigació per a la rehabilitació de malalts amb lesió medul·lar i dany cerebral</div>
<div><b>Titulo EN:</b> The Guttmann Institute and Barcelona Digital are launching a programme of research into the rehabilitation of those suffering from spinal injuries and brain damage</div>
<div><b>Titulo ES:</b> El Instituto Guttmann y Barcelona Digital inician un programa de investigación para la rehabilitación de enfermos con lesión medular y daño cerebral</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassD12FA518DAB346768CAE5271C74261E3>
<div>L’Institut Guttmann i Barcelona Digital Centre Tecnològic, amb el suport de l’agència ACC1Ó CIDEM|COPCA i juntament amb 6 empreses i centres de recerca més, han iniciat un programa d’investigació per desenvolupar nous sistemes aplicables a la rehabilitació de persones amb una discapacitat física sobrevinguda, com a conseqüència d’una lesió medul•lar, o un dany cerebral. El programa Neurorehab 3E+D, que tindrà una durada de dos anys i en el què participaran 35 investigadors, ha estat impulsat per ACC1Ó CIDEM|COPCA mitjançant la línia d’ajuts orientada a la creació de Nuclis d’Innovació Tecnològica, creada amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament de projectes de recerca i desenvolupament realitzats en col•laboració entre empreses, centres tecnològics, de recerca i centres universitaris. </div>
<div><br>La recerca es dirigeix a desenvolupar ortesis robotitzades per assistir la rehabilitació del membre superior, combinant tecnologies provinents de l’àmbit de la robòtica, la realitat virtual, els teixits intel•ligents i la intel•ligència artificial, que permetran monitoritzar el procés de rehabilitació, i adequar-lo per accelerar i augmentar la eficàcia a la rehabilitació de les capacitats funcionals per a la realització de les activitats de la vida diària (tasques domèstiques i d’interacció amb l’entorn). </div>
<div> </div>
<div>Així mateix, els resultats del Neurorehab 3E+D tindran un impacte significatiu en el sector de la instrumentació mèdica i hospitalària.</div>
<div> </div>
<div><strong>Participants del programa</strong></div>
<div>L’<strong>Institut Guttmann</strong>, hospital de referència per al tractament medicoquirúrgic i la rehabilitació integral de les persones amb lesió medul·lar, dany cerebral adquirit o una altra gran discapacitat d’origen neurològic, lidera un consorci format per 4 empreses i 3 centres tecnològics o de recerca. Dues de les empreses desenvolupen sistemes d’atenció hospitalària i clínica i dispositius mèdics basats en tecnologies de la informació, <strong>Hand Help Health</strong> i <strong>Gem-Med S.L.</strong> Hi participa també <strong>NTE S.A., </strong>una enginyeria catalana que ha construït per a la NASA un equip per a l’estudi de l’atròfia muscular en condicions d’ingravidesa i que suposa una valuosa base de coneixement per al programa, i l’empresa <strong>Artesana de Clofent</strong>, que  facilita que la recerca realitzada s’orienti a les necessitats del mercat de la indústria ortopèdica. El consorci inclou <strong>CETEMMSA</strong>, un centre tecnològic que aporta coneixement  en el desenvolupament i integració de sensors en substrats tèxtils, el <strong>Centre de Recerca d’Enginyeria Biomèdica (CREB)</strong> de la <strong>Universitat Politècnica de Catalunya</strong>, i, per últim, <strong>Barcelona Digital</strong>, el centre tecnològic especialitzat en tecnologies de la informació aplicades a la salut que, a més, és el responsable de la gestió del programa. La composició i característiques del consorci permetran la màxima eficiència de la recerca a realitzar, atenent a que la seva</div>
<div> </div>
<div><strong>Magnitud de la població afectada</strong></div>
<div>L’Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que,  l’any 2020, la lesió medul·lar i el dany cerebral adquirit estaran entre les cinc primeres causes de discapacitat.   </div>
<div>L’ictus (anomenat també vessament cerebral, embòlia o trombosi) constitueix la primera causa de mort entre les dones i la segona, després de l’infart cardíac, entre els homes. Cada any es registren a Espanya 100.000 nous casos d’ictus, fonamentalment en persones de més de 65 anys, encara que no de forma exclusiva, ja que pot afectar a joves i nens.  </div>
<div> </div>
<div>D’altra banda, la incidència de lesió medul•lar traumàtica, a Espanya, s’estima en 1.000 persones per any. A Catalunya cada any es produeixen entre 140 i 160 nous casos de lesió medul•lar. </div>
<div> </div>
<div>Malgrat els importants avenços de la biomedicina, les lesions del sistema nerviós central (medul•la i cervell) no tenen cap tractament que permeti la curació. Les intervencions han de limitar-se a intentar la restauració funcional mitjançant la rehabilitació (en el millor dels casos) o la compensació dels dèficit en aquells casos en que no es pot recuperar la funcionalitat. D’altra banda, en els nostres dies no existeixen sistemes robòtics que permetin la rehabilitació assistida del membre superior centrada en activitats de vida diària. </div>
<div>La investigació avançada que lidera l’Institut Guttmann pretén que la rehabilitació a realitzar en un futur amb els mitjans de sensorització i robotització, sigui més eficaç, eficient i ecològica (orientada a activitats de la vida diària), i també més divertida, raó del sufix 3E+D a l’acrònim del projecte.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong> (<a href="/">www.bdigital.org</a>)</div>
<div>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d’especialització són la seguretat, mobilitat i salut. En aquesta darrera, el centre realitza activitats d’R+D+i en les tecnologies que permetin oferir una millor assistència sanitària, facilitant la feina del personal mèdic, simplificant els processos de prevenció, diagnosi i tractament de malalties, així com el desenvolupament d’instrumentació biomèdica. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass0C2ADD4185EC401488B56A9C4677059C>
<div>The Guttmann Institute and Barcelona Digital Technology Centre, with the support of the ACC1Ó CIDEM|COPCA agency and alongside 6 other companies and research centres, have begun a programme of research to develop new systems that can be used in the rehabilitation of people who have been left with a physical disability as a consequence of a spinal injury or brain damage. The Neurorehab 3E+D programme, which will last two years and in which 35 researchers will participate, has been promoted by ACC1Ó CIDEM|COPCA using the set of grants set up to foster the development of research and development projects undertaken as collaborations between companies, technology and research centres, and universities.<br></div>
<div>The research is aimed at developing robotic orthotics to aid the rehabilitation of the upper extremity, combining technologies from the fields of robotics, virtual reality, intelligent clothing and artificial intelligence. These technologies will allow the rehabilitation process to be monitored and adapted, to accelerate the rehabilitation of the ability to carry out day-to-day tasks (household tasks and interaction with the environment) and make it more effective.</div>
<div> </div>
<div>The results of Neurorehab 3E+D will also have a significant impact on the medical and hospital instruments sector.</div>
<div> </div>
<div><strong>Participants in the programme</strong></div>
<div>The <strong>Guttmann Institute</strong>, the hospital that sets the standard for the medical-surgical treatment and comprehensive rehabilitation of people with spinal injuries, acquired brain damage and other serious disabilities of neurological origin, is heading a consortium made up of 4 companies and 3 technology and research centres. Two of the companies are developing software for hospitals and clinical software, as well as IT-based medical devices: <strong>Hand Help Health</strong> and <strong>Gem-Med</strong>, <strong>SL</strong>. Also participating is <strong>NTE, SA</strong>, a Catalan engineering firm which has built equipment for NASA for studying muscular atrophy in conditions of weightlessness and which constitutes a valuable knowledge base for the programme, and the company <strong>Artesana de Clofent</strong>, which makes it easier for the research carried out to be guided by the market needs of the orthopaedic industry. The consortium includes <strong>CETEMMSA</strong>, a technology centre which contributes knowledge of the development of sensors and their incorporation into textile substrata, the <strong>Technical University of Catalonia’s Centre for Biomedical Engineering Research (CREB)</strong>, and, finally, <strong>Barcelona Digital</strong>, the technology centre that specializes in information technology applied to health, that is also responsible for the programme’s administration. The composition and characteristics of the consortium will allow the research to be undertaken in the most efficient way possible, because the experience of its members sets a benchmark; it is unique in Catalonia.</div>
<div><br><strong>Size of the affected population</strong></div>
<div>The World Health Organization (WHO) forecasts that by 2020 spinal injuries and acquired brain damage will be amongst the five most important causes of disability.</div>
<div>Ictus (also called brain haemorrhage, embolism or thrombosis) constitutes the most common cause of death amongst women and the second most common, after myo cardial infarction (heart attack), in men. Every year 100,000 cases of ictus are recorded in Spain, mainly in the people over the age of 65, but not exclusively since it can also affect young people and children. There are also an estimated 1,000 people per year who suffer a traumatic spinal injury in Spain. In Catalonia there are between 140 and 160 new cases of spinal injury per year.</div>
<div> </div>
<div>Despite important advances in biomedicine, there is no treatment that cures injuries to the central nervous system (spine and brain). Interventions have to be limited to trying to restore functions through rehabilitation (the best-case scenario) or compensating for the lost functions where they cannot be restored. There are also currently no robotic systems enabling assisted rehabilitation of the upper extremity that are centred on the activities of day-to-day life.</div>
<div>The advanced research led by the Guttmann Institute is aimed at making the sensorized and roboticized rehabilitation of the future more effective, efficient and environmentally-friendly (aimed at the activities of day-to-day life), as well as more enjoyable. The Spanish words for these characteristics (eficaz, eficiente, ecológico and divertido, respectively) are the reason for the ‘3E+D’ in the programme’s name.</div>
<div><br><strong>About Barcelona Digital Technology Centre </strong>(<a href="/">www.bdigital.org</a>)</div>
<div>Barcelona Digital is the technology centre for Information and Communications Technology (ICT) in Catalonia. Its mission is contributing to the growth of the ICT sector and the development of the information society. It specializes in the areas of health, security and mobility. In this last area, the centre undertakes RD&amp;I into technologies that enable better health assistance, facilitating the work of medical personnel, simplifying the processes of prevention, diagnosis and treatment of illnesses, as well as developing biomedical instrumentation.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassDFB66126ECFA48259644C1138814E83C>
<div>El Instituto Guttmann y Barcelona Digital Centro Tecnológico, con el apoyo de la agencia ACC1Ó CIDEM|COPCA y junto a 6 empresas y centros de investigación más, han iniciado un programa de investigación para desarrollar nuevos sistemas aplicables a la rehabilitación de personas con una discapacidad física sobrevenida, como consecuencia de una lesión medular, o un daño cerebral. El programa Neurorehab 3E+D, que tendrá una duración de dos años y en el que participarán 35 investigadores, ha sido impulsado por ACC1Ó CIDEM|COPCA mediante la línea de ayudas orientada a la creación de Núcleos de Innovación Tecnológica, creada con el objetivo de fomentar el desarrollo de proyectos de investigación y desarrollo realizados en colaboración entre empresas, centros tecnológicos, de investigación y centros universitarios. </div>
<div><br>La investigación se dirige a desarrollar ortesis robotizadas para asistir la rehabilitación del miembro superior, combinando tecnologías procedentes del ámbito de la robótica, la realidad virtual, los tejidos inteligentes y la inteligencia artificial, que permitirán monitorizar el proceso de rehabilitación, y adecuarlo para acelerar y aumentar la eficacia a la rehabilitación de las capacidades funcionales para la realización de las actividades de la vida diaria (tareas domésticas y de interacción con el entorno).</div>
<div> </div>
<div>Asimismo, los resultados del Neurorehab 3E+D tendrán un impacto significativo en el sector de la instrumentación médica y hospitalaria.</div>
<div> </div>
<div><strong>Participantes del programa</strong></div>
<div>El <strong>Instituto Guttmann</strong>, hospital de referencia para el tratamiento médico-quirúrgico y la rehabilitación integral de las personas con lesión medular, daño cerebral adquirido u otra gran discapacidad de origen neurológico, lidera un consorcio formado por 4 empresas y 3 centros tecnológicos o de investigación. Dos de las empresas desarrollan sistemas de atención hospitalaria y clínica y dispositivos médicos basados en tecnologías de la información, <strong>Hand Help Health</strong> y <strong>Gem-Med S.L</strong>. También participa <strong>NTE S.A</strong>., una ingeniería catalana que ha construido para la <strong>NASA</strong> un equipo para el estudio de la atrofia muscular en condiciones de ingravidez y que supone una valiosa base de conocimiento para el programa, y la empresa <strong>Artesana de Clofent</strong>, que facilita que la investigación realizada se oriente a las necesidades del mercado de la industria ortopédica. El consorcio incluye <strong>CETEMMSA</strong>, un centro tecnológico que aporta conocimiento en el desarrollo e integración de sensores en sustratos textiles, <strong>el Centro de Investigación de Ingeniería Biomédica (CREB)</strong> de la <strong>Universidad Politécnica de Cataluña</strong>, y, por último, <strong>Barcelona Digital</strong>, el centro tecnológico especializado en tecnologías de la información aplicadas a la salud que, además, es el responsable de la gestión del programa. La composición y características del consorcio permitirán la máxima eficiencia de la investigación a realizar, atendiendo a que <strong>su experiencia previa constituye un referente único en Cataluña</strong>. </div>
<div><br><strong>Magnitud de la población afectada</strong></div>
<div> </div>
<div>La Organización Mundial de la Salud (OMS) prevé que, en el año 2020, la lesión medular y el daño cerebral adquirido estarán entre las cinco primeras causas de discapacidad. </div>
<div>El ictus (también llamado derrame cerebral, embolia o trombosis) constituye la primera causa de muerte entre las mujeres y la segunda, después del infarto cardiaco, entre los hombres. Cada año se registran en España 100.000 nuevos casos de ictus, fundamentalmente en personas de más de 65 años, aunque no de forma exclusiva, ya que puede afectar a jóvenes y niños. </div>
<div> </div>
<div>Por otra parte, la incidencia de lesión medular traumática, en España, se estima en 1.000 personas por año. En Cataluña cada año se producen entre 140 y 160 nuevos casos de lesión medular. </div>
<div> </div>
<div>A pesar de los importantes avances de la biomedicina, las lesiones del sistema nervioso central (médula y cerebro) no tienen ningún tratamiento que permita la curación. Las intervenciones tienen que limitarse a intentar la restauración funcional mediante la rehabilitación (en el mejor de los casos) o la compensación del déficit en aquellos casos en que no se puede recuperar la funcionalidad. Por otra parte, en nuestros días no existen sistemas robóticos que permitan la rehabilitación asistida del miembro superior centrada en actividades de vida diaria.</div>
<div> </div>
<div>La investigación avanzada que lidera el Instituto Guttmann pretende que la rehabilitación a realizar en un futuro con los medios de sensorización y robotización, sea más eficaz, eficiente y ecológica (orientada a actividades de la vida diaria), y también más divertida, razón del sufijo 3E+D al acrónimo del proyecto. </div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico </strong>(<a href="/">www.bdigital.org</a>)</div>
<div>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, movilidad y salud. En ésta última, el centro realiza actividades de I+D+i en las tecnologías que permitan ofrecer una mejor asistencia sanitaria, facilitando el trabajo del personal médico, simplificando los procesos de prevención, diagnosis y tratamiento de enfermedades, así como el desarrollo de instrumentación biomédica. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 07/04/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Wed, 08 Apr 2009 15:11:44 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=26</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital Centro Tecnológico y el Parque Científico y Tecnológico Agroalimentario de Lleida (PCiTAL) crean AgroalTIC, nuevo centro de investigación que se incorpora al PCiTAL </title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=27</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass938974BE2F7840239EBA0E00EF3D16A9>• L’AgroalTIC, que estarà plenament operatiu a finals de 2010, pretén potenciar l’R+D+i TIC en les empreses del sector agroalimentari lleidatà, en especial en les àrees de seguretat i mobilitat.<br>• Es tracta del primer acord  signat per Barcelona Digital amb una entitat referent d’un sector industrial, l’agroalimentari, per millorar la productivitat i competitivitat de les empreses d’aquest sector a partir de la innovació tecnològica. </div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass9F2684127DBB45DBA585FE87A943A1A7>
<div>• El AgroalTIC, que estará plenamente operativo a finales de 2010, pretende potenciar la I+D+i TIC en las empresas del sector agroalimentario leridano, en especial en las áreas de seguridad y movilidad.<br>• Se trata del primer acuerdo firmado por Barcelona Digital con una entidad referente de un sector industrial, el agroalimentario, para mejorar la productividad y competitividad de las empresas de este sector a partir de la innovación tecnológica. </div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass761568DCD03444089683DCD3C7EF99BE>
<div>• El AgroalTIC, que estará plenamente operativo a finales de 2010, pretende potenciar la I+D+i TIC en las empresas del sector agroalimentario leridano, en especial en las áreas de seguridad y movilidad.<br>• Se trata del primer acuerdo firmado por Barcelona Digital con una entidad referente de un sector industrial, el agroalimentario, para mejorar la productividad y competitividad de las empresas de este sector a partir de la innovación tecnológica. </div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital Centre Tecnològic i el  Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL) creen AgroalTIC, nou centre de recerca que s’incorpora al PCiTAL</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital Centro Tecnológico y el Parque Científico y Tecnológico Agroalimentario de Lleida (PCiTAL) crean AgroalTIC, nuevo centro de investigación que se incorpora al PCiTAL </div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital Centro Tecnológico y el Parque Científico y Tecnológico Agroalimentario de Lleida (PCiTAL) crean AgroalTIC, nuevo centro de investigación que se incorpora al PCiTAL </div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass313680E2837F46E1A9972C7AF1F29EC4>
<div>L’alcalde de Lleida i vicepresident del PCiTAL, <strong>Àngel Ros</strong>, el director de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida, <strong>Ferran Badia</strong>, i el director general de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, han presentat avui l’acord de col·laboracio per mitjà del qual es crearà dins del PCiTAL l’AgroalTIC, el  centre experimental d’aplicació de les Tecnologies de les Informació i la Comunicació (TIC) al sector Agroalimentari.</div>
<div> </div>
<div>El centre experimental d’R+D+i TIC abarcarà tota la cadena del sector agroalimentari (productors, transformadors, distribuïdors i restauradors d’aliments) i es posarà en funcionament en col•laboració amb entitats i empreses de referència dels sectors agroalimentari i de les TIC. Es preveu l’inici de les activitats al darrer trimestre de 2009 i que estigui plenament operatiu a finals de 2010. </div>
<div> </div>
<div>L’AgroalTIC portarà a terme les activitats de Recerca, Desenvolupament i innovació (R+D+i) en relació als àmbits tècnics del projecte. D’altra banda, Barcelona Digital  actuarà activament com a membre de les plataformes científico-tècniques del PCiTAL, i abonarà al parc científic un percentatge dels ingressos per projectes d’R+D+i que es desenvolupin en l’AgroalTIC.</div>
<div> </div>
<div>De la seva banda, el PCiTAL, cedirà un espai per a la creació de l’AgroalTIC i posarà a la seva disposició la infraestructura tecnològica del parc.</div>
<div> </div>
<div>En un primer moment, el centre es focalitzarà en la recerca de noves solucions tecnològiques TIC aplicades al sector de la fruita, el sector porcí, l’avicultura, el sector carni de vedella i llet, cereals i farratge, sector del pa i altres productes de forns i pastisseria, sector de l’oli d’oliva, sector de processat d’aliments, disseny alimentari, nous aliments funcionals, conservant i additius, nous sistemes d’envasament, valorització de subproductes, sector de silvicultura, aprofitament de productes forestals, maquinària i equipament agrícola industrial i comunitats de regants.</div>
<div> </div>
<div>L’acord marc de col•laboració entre el PCiTAL i Barcelona Digital se centrarà en els camps de la recerca, la innovació, la transferència tecnològica i coneixements d’interès comú. En la pràctica, el conveni suposa l’establiment d’accions conjuntes per al creixement de la productivitat i la competitivitat del sector agroalimentari.</div>
<div> </div>
<div>L’acord de col•laboració s’emmarca en l’interès Barcelona Digital per impulsar la transferència de tecnologia entre les universitats i les empreses i suposa el primer conveni que signa el centre tecnològic amb una institució representativa d’un sector industrial, en aquest cas l’agroalimentari, per tal de millorar la competitivitat i productivitat de les empreses del sector a partir de la innovació tecnològica.  </div>
<div> </div>
<div><strong><u>Les activitats de l’AgroalTIC</u></strong></div>
<div>Les activitats que durà a terme el centre inclouen:</div>
<div>- la <strong>Recerca i el Desenvolupament</strong>: realitzarà projectes de recerca pròpia en els àmbits del sector agroalimentari i les TIC, d’acord amb les prioritats establertes en els diferents programes d’R+D nacionals, així com del VII Programa Marc europeu i del Programa d’Innovació i Competitivitat de la Comissió Europea.<br>- <strong>Projectes de Recerca i Desenvolupament Tecnològic </strong>(RDT) sota demanda empresarial: el centre desenvoluparà projectes d’RDT encarregats per les empreses clients, en el seu àmbit d’actuació (TIC-agroalimentari), per al desenvolupament de productes, serveis i procediments.<br>- <strong>Serveis de Promoció a la Innovació</strong>: el centre oferirà un ampli catàleg de serveis centrats en la transferència de coneixement i tecnología<br>- <strong>Serveis d’assessorament i formació especialitzats</strong>: el centre prestarà serveis d’assistència tècnica i assessorament especialitzat, així com de formació i sensibilització en TIC aplicades al sector agroalimentari.</div>
<div><br><strong><u>El PCiTAL</u></strong></div>
<div> </div>
<div>El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida és una plataforma científica  i tecnològica de referència en l’àmbit agroalimentari i compta amb la col•laboració activa d’empreses del sector TIC i de grups de recerca de la Universitat de Lleida.</div>
<div><br><strong><u>BARCELONA DIGITAL, CENTRE TECNOLÒGIC DE LES TIC</u></strong></div>
<div>Barcelona Digital és el Centre Tecnològic del sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) de referència a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació.</div>
<div> </div>
<div>És un dels motors destinat a incrementar la competitivitat i capacitats tecnològiques de les empreses vinculades al sector TIC –entès en sentit ampli- i de les empreses d’altres sectors.</div>
<div> </div>
<div><strong><u>Les especialitzacions del centre tecnològic són la Salut, la Seguretat i la Mobilitat.</u></strong></div>
<div><strong><u></u></strong> </div>
<div>• <u>Mobilitat</u>: R+D de solucions orientades a millorar la mobilitat tant de persones, vehicles i béns mitjançant la integració de noves tecnologies de telecomunicacions i informació, aplicacions de programari i interfícies tecnològiques, millorant al mateix temps l’eficiència i la seguretat. Inclou, entre les línies d’actuació, el desenvolupament de nous conceptes de mobilitat i mobilitat urbana intel·ligent, la mobilitat virtual / telepresència (e-treball, e-serveis), les aplicacions avançades de comunicacions sense fils (wireless) i les TIC per la mobilitat de persones, vehicles i béns.</div>
<div> </div>
<div>• <u>Seguretat</u>: R+D orientada a aplicacions per garantir la seguretat i la fiabilitat de les transaccions electròniques a través de la infraestructura de serveis i en la xarxa, amb particular atenció en el desenvolupament d’eines antifrau per a transaccions bancàries en línia. Algunes de les línies d’actuació en què se centra Barcelona Digital són les solucions antifrau per canal d’accés via mòbil, la identificació d’amenaces emergents i la caracterització d’atacs per denegació de servei.</div>
<div> </div>
<div>• <u>Salut</u>: inclou l’R+D de solucions basades en l’ús de les TIC per millorar els processos relacionats amb la gestió de la informació mèdica, i en la diagnosi i tractament de malalties, així com el disseny i validació de productes i serveis per mantenir condicions de vida saludables o amb necessitats d’atenció sanitària particulars.  Entre les línies d’actuació s’hi troben els sistemes TIC aplicats a Neurorehabilitació, els sistemes de teleassistència, les xarxes socials d’orientació mèdica i la interoperabilitat de les aplicacions e-Salut i Registre Electrònic de Salut.</div>
<div><br><strong><u>Àrees d’activitat:</u></strong></div>
<div> </div>
<div>• <u>Recerca+Desenvolupament tecnològic</u><br>Dins de l’àrea d’R+D es troben la investigació aplicada i el desenvolupament tecnològic, la valorització de la investigació i l’assessorament tecnològic.</div>
<div> </div>
<div>• <u>Innovació</u><br>L’àrea d’Innovació de Barcelona Digital té com a finalitat promoure la utilització de les TIC per a les empreses, fomentar la participació de les pimes TIC en projectes d’R+D+i, difondre el coneixement generat per l’activitat d’R+D+i i identificar les necessitats de la demanda per transmetre-les a l’oferta. </div>
<div> </div>
<div>• <u>La Gestió i desenvolupament del Clúster TIC</u>:</div>
<div>El centre tecnològic gestiona el Clúster TIC català. Es tracta d’una Agrupació d’Empreses Innovadores (AEI) que té com a finalitat impulsar la competitivitat del sector TIC potenciant una nova cultura empresarial basada en la col·laboració i en la innovació oberta.  </div>
<div> </div>
<div>El <strong>Patronat de Barcelona Digital</strong> està compost per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i les empreses Abertis Infraestructures, “la Caixa”, Capgemini, Fujitsu, Fundació Esade, Hewlett Packard, IBM, Microsoft, Tecnocom, Telefónica, T-Systems i Unitronics.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassC589C3ECBD5549B3871F9FD06E8071D8>
<div>
<div>
<div class=ExternalClassB3496FB432F24A208C0FACB9B6F34211>
<div>El alcalde de Lleida y vicepresidente del PCiTAL, <strong>Àngel Ros</strong>, el director de la Escuela Politécnica Superior de la Universidad de Lleida, <strong>Ferran Badia</strong>, y el director general de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, han presentado hoy el acuerdo de colaboración por el que se creará dentro del PCiTAL el AgroalTIC, el centro experimental de aplicación de las Tecnologías de las Información y la Comunicación (TIC) en el sector Agroalimentario.</div>
<div> </div>
<div>El centro experimental de I+D+i TIC abarcará toda la cadena del sector agroalimentario (productores, transformadores, distribuidores y restauradores de alimentos) y se pondrá en funcionamiento en colaboración con entidades y empresas de referencia de los sectores agroalimentario y de las TIC. Se prevé el inicio de las actividades en el último trimestre de 2009 y que esté plenamente operativo a finales de 2010.</div>
<div> </div>
<div>El AgroalTIC llevará a cabo las actividades de Investigación, Desarrollo e innovación (I+D+i) en relación a los ámbitos técnicos del proyecto. Por otra parte, Barcelona Digital actuará activamente como miembro de las plataformas científico-técnicas del PCiTAL, y abonará al parque científico un porcentaje de los ingresos para proyectos de I+D+i que se desarrollen en el AgroalTIC.</div>
<div> </div>
<div>Por su parte, el PCiTAL, cederá un espacio para la creación del AgroalTIC y pondrá a su disposición la infraestructura tecnológica del parque.</div>
<div> </div>
<div>En un primer momento, el centro se focalizará en la investigación de nuevas soluciones tecnológicas TIC aplicadas al sector de la fruta, el sector porcino, la avicultura, el sector cárnico de ternera y leche, cereales y forraje, sector del pan y otros productos de hornos y pastelería, sector del aceite de oliva, sector de procesado de alimentos, diseño alimenticio, nuevos alimentos funcionales, conservantes y aditivos, nuevos sistemas de envasado, valorización de subproductos, sector de silvicultura, aprovechamiento de productos forestales, maquinaria y equipamiento agrícola industrial y comunidades de regantes.</div>
<div> </div>
<div>El acuerdo marco de colaboración entre el PCiTAL y Barcelona Digital se centrará en los campos de la investigación, la innovación, la transferencia tecnológica y conocimientos de interés común. En la práctica, el convenio supone el establecimiento de acciones conjuntas para el crecimiento de la productividad y la competitividad del sector agroalimentario.</div>
<div> </div>
<div>El acuerdo de colaboración se enmarca en el interés Barcelona Digital por impulsar la transferencia de tecnología entre las universidades y las empresas y supone el primer convenio que firma el centro tecnológico con una institución representativa de un sector industrial, en este caso el agroalimentario, con el fin de mejorar la competitividad y productividad de las empresas del sector a partir de la innovación tecnológica.  </div>
<div> </div>
<div><strong><u>Las actividades del AgroalTIC</u></strong></div>
<div> </div>
<div>Las actividades que llevará a cabo el centro incluyen:</div>
<div> </div>
<div>- la <strong>Investigación y el Desarrollo</strong>: realizará proyectos de investigación propia en los ámbitos del sector agroalimentario y las TIC, de acuerdo con las prioridades establecidas en los diferentes programas de I+D nacionales, así como del VII Programa Marco europeo y del Programa de Innovación y Competitividad de la Comisión Europea.<br>- <strong>Proyectos de Investigación y Desarrollo Tecnológico</strong> (RDT) bajo demanda empresarial: el centro desarrollará proyectos de RDT encargados por las empresas clientes, en su ámbito de actuación (TIC-agroalimentario), para el desarrollo de productos, servicios y procedimientos.<br>- <strong>Servicios de Promoción a la Innovación</strong>: el centro ofrecerá un amplio catálogo de servicios centrados en la transferencia de conocimiento y tecnología.<br>- <strong>Servicios de asesoramiento y formación especializados</strong>: el centro prestará servicios de asistencia técnica y asesoramiento especializado, así como de formación y sensibilización en TIC aplicadas en el sector agroalimentario.</div>
<div><br><strong><u>El PCiTAL</u></strong></div>
<div> </div>
<div>El Parque Científico y Tecnológico Agroalimentario de Lleida es una plataforma científica y tecnológica de referencia en el ámbito agroalimentario y cuenta con la colaboración activa de empresas del sector TIC y de grupos de investigación de la Universidad de Lleida.</div>
<div><br><strong><u>BARCELONA DIGITAL, CENTRO TECNOLÓGICO DE LAS TIC</u></strong></div>
<div>Barcelona Digital es el Centro Tecnológico del sector de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) de referencia a Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información.</div>
<div> </div>
<div>Es uno de los motores destinado a incrementar la competitividad y capacidades tecnológicas de las empresas vinculadas al sector TIC -entendido en sentido amplio- y de las empresas de otros sectores.</div>
<div> </div>
<div><u><strong>Las especializaciones del centro tecnológico son la Salud, la Seguridad y la Movilidad.</strong></u></div>
<div><strong><u></u></strong> </div>
<div>• <u>Movilidad</u>: I+D de soluciones orientadas a mejorar la movilidad tanto de personas, vehículos y bienes mediante la integración de nuevas tecnologías de telecomunicaciones e información, aplicaciones de software e interfaces tecnológicas, mejorando al mismo tiempo la eficiencia y la seguridad. Incluye, entre las líneas de actuación, el desarrollo de nuevos conceptos de movilidad y movilidad urbana inteligente, la movilidad virtual / telepresencia (e-trabajol, e-servicios), las aplicaciones adelantadas de comunicaciones sin hilos (wireless) y las TIC para la movilidad de personas, vehículos y bienes.</div>
<div> </div>
<div>• <u>Seguridad</u>: I+D orientada a aplicaciones para garantizar la seguridad y la fiabilidad de las transacciones electrónicas a través de la infraestructura de servicios y en la red, con particular atención en el desarrollo de herramientas antifraude para transacciones bancarias en línea. Algunas de las líneas de actuación en que se centra Barcelona Digital son las soluciones antifraude por canal de acceso vía móvil, la identificación de amenazas emergentes y la caracterización de ataques por denegación de servicio.</div>
<div> </div>
<div>• <u>Salud</u>: incluye la I+D de soluciones basadas en el uso de las TIC para mejorar los procesos relacionados con la gestión de la información médica, y en la diagnosis y tratamiento de enfermedades, así como el diseño y validación de productos y servicios para mantener condiciones de vida saludables o con necesidades de atención sanitaria particulares. Entre las líneas de actuación se encuentran los sistemas TIC aplicados a Neurorehabilitación, los sistemas de teleasistencia, las redes sociales de orientación médica y la interoperabilidad de las aplicaciones e-Salut y Registro Electrónico de Salud.</div>
<div> </div>
<div><strong><u>Áreas de actividad</u></strong>:</div>
<div> </div>
<div>• <u>Investigación+Desarrollo tecnológico<br></u>Dentro del área de I+D se encuentran la investigación aplicada y el desarrollo tecnológico, la valorización de la investigación y el asesoramiento tecnológico.</div>
<div> </div>
<div>• <u>Innovación</u><br>El área de Innovación de Barcelona Digital tiene como finalidad promover la utilización de las TIC para las empresas, fomentar la participación de las pymes TIC en proyectos de I+D+i, difundir el conocimiento generado por la actividad DE I+D+i e identificar las necesidades de la demanda para transmitirlas a la oferta. </div>
<div> </div>
<div>• <u>La Gestión y desarrollo del Cluster TIC:<br></u>El centro tecnológico gestiona el Cluster TIC catalán. Se trata de una Agrupación de Empresas Innovadoras (AEI) que tiene como finalidad impulsar la competitividad del sector a TIC potenciando una nueva cultura empresarial basada en la colaboración y en la innovación abierta.</div>
<div><br>El <strong>Patronato de Barcelona Digital</strong> está compuesto por la Generalitat de Catalunya, el Ayuntamiento de Barcelona y las empresas Abertis Infraestructuras, &quot;la Caixa&quot;, Capgemini, Fujitsu, Fundación Esade, Hewlett Packard, IBM, Microsoft, Tecnocom, Telefónica, T-Systems y Unitronics.</div></div></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassB3496FB432F24A208C0FACB9B6F34211>
<div>El alcalde de Lleida y vicepresidente del PCiTAL, <strong>Àngel Ros</strong>, el director de la Escuela Politécnica Superior de la Universidad de Lleida, <strong>Ferran Badia</strong>, y el director general de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, han presentado hoy el acuerdo de colaboración por el que se creará dentro del PCiTAL el AgroalTIC, el centro experimental de aplicación de las Tecnologías de las Información y la Comunicación (TIC) en el sector Agroalimentario.</div>
<div> </div>
<div>El centro experimental de I+D+i TIC abarcará toda la cadena del sector agroalimentario (productores, transformadores, distribuidores y restauradores de alimentos) y se pondrá en funcionamiento en colaboración con entidades y empresas de referencia de los sectores agroalimentario y de las TIC. Se prevé el inicio de las actividades en el último trimestre de 2009 y que esté plenamente operativo a finales de 2010.</div>
<div> </div>
<div>El AgroalTIC llevará a cabo las actividades de Investigación, Desarrollo e innovación (I+D+i) en relación a los ámbitos técnicos del proyecto. Por otra parte, Barcelona Digital actuará activamente como miembro de las plataformas científico-técnicas del PCiTAL, y abonará al parque científico un porcentaje de los ingresos para proyectos de I+D+i que se desarrollen en el AgroalTIC.</div>
<div> </div>
<div>Por su parte, el PCiTAL, cederá un espacio para la creación del AgroalTIC y pondrá a su disposición la infraestructura tecnológica del parque.</div>
<div> </div>
<div>En un primer momento, el centro se focalizará en la investigación de nuevas soluciones tecnológicas TIC aplicadas al sector de la fruta, el sector porcino, la avicultura, el sector cárnico de ternera y leche, cereales y forraje, sector del pan y otros productos de hornos y pastelería, sector del aceite de oliva, sector de procesado de alimentos, diseño alimenticio, nuevos alimentos funcionales, conservantes y aditivos, nuevos sistemas de envasado, valorización de subproductos, sector de silvicultura, aprovechamiento de productos forestales, maquinaria y equipamiento agrícola industrial y comunidades de regantes.</div>
<div> </div>
<div>El acuerdo marco de colaboración entre el PCiTAL y Barcelona Digital se centrará en los campos de la investigación, la innovación, la transferencia tecnológica y conocimientos de interés común. En la práctica, el convenio supone el establecimiento de acciones conjuntas para el crecimiento de la productividad y la competitividad del sector agroalimentario.</div>
<div> </div>
<div>El acuerdo de colaboración se enmarca en el interés Barcelona Digital por impulsar la transferencia de tecnología entre las universidades y las empresas y supone el primer convenio que firma el centro tecnológico con una institución representativa de un sector industrial, en este caso el agroalimentario, con el fin de mejorar la competitividad y productividad de las empresas del sector a partir de la innovación tecnológica.  </div>
<div> </div>
<div><strong><u>Las actividades del AgroalTIC</u></strong></div>
<div> </div>
<div>Las actividades que llevará a cabo el centro incluyen:</div>
<div> </div>
<div>- la <strong>Investigación y el Desarrollo</strong>: realizará proyectos de investigación propia en los ámbitos del sector agroalimentario y las TIC, de acuerdo con las prioridades establecidas en los diferentes programas de I+D nacionales, así como del VII Programa Marco europeo y del Programa de Innovación y Competitividad de la Comisión Europea.<br>- <strong>Proyectos de Investigación y Desarrollo Tecnológico</strong> (RDT) bajo demanda empresarial: el centro desarrollará proyectos de RDT encargados por las empresas clientes, en su ámbito de actuación (TIC-agroalimentario), para el desarrollo de productos, servicios y procedimientos.<br>- <strong>Servicios de Promoción a la Innovación</strong>: el centro ofrecerá un amplio catálogo de servicios centrados en la transferencia de conocimiento y tecnología.<br>- <strong>Servicios de asesoramiento y formación especializados</strong>: el centro prestará servicios de asistencia técnica y asesoramiento especializado, así como de formación y sensibilización en TIC aplicadas en el sector agroalimentario.</div>
<div><br><strong><u>El PCiTAL</u></strong></div>
<div> </div>
<div>El Parque Científico y Tecnológico Agroalimentario de Lleida es una plataforma científica y tecnológica de referencia en el ámbito agroalimentario y cuenta con la colaboración activa de empresas del sector TIC y de grupos de investigación de la Universidad de Lleida.</div>
<div><br><strong><u>BARCELONA DIGITAL, CENTRO TECNOLÓGICO DE LAS TIC</u></strong></div>
<div>Barcelona Digital es el Centro Tecnológico del sector de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) de referencia a Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información.</div>
<div> </div>
<div>Es uno de los motores destinado a incrementar la competitividad y capacidades tecnológicas de las empresas vinculadas al sector TIC -entendido en sentido amplio- y de las empresas de otros sectores.</div>
<div> </div>
<div><u><strong>Las especializaciones del centro tecnológico son la Salud, la Seguridad y la Movilidad.</strong></u></div>
<div><strong><u></u></strong> </div>
<div>• <u>Movilidad</u>: I+D de soluciones orientadas a mejorar la movilidad tanto de personas, vehículos y bienes mediante la integración de nuevas tecnologías de telecomunicaciones e información, aplicaciones de software e interfaces tecnológicas, mejorando al mismo tiempo la eficiencia y la seguridad. Incluye, entre las líneas de actuación, el desarrollo de nuevos conceptos de movilidad y movilidad urbana inteligente, la movilidad virtual / telepresencia (e-trabajol, e-servicios), las aplicaciones adelantadas de comunicaciones sin hilos (wireless) y las TIC para la movilidad de personas, vehículos y bienes.</div>
<div> </div>
<div>• <u>Seguridad</u>: I+D orientada a aplicaciones para garantizar la seguridad y la fiabilidad de las transacciones electrónicas a través de la infraestructura de servicios y en la red, con particular atención en el desarrollo de herramientas antifraude para transacciones bancarias en línea. Algunas de las líneas de actuación en que se centra Barcelona Digital son las soluciones antifraude por canal de acceso vía móvil, la identificación de amenazas emergentes y la caracterización de ataques por denegación de servicio.</div>
<div> </div>
<div>• <u>Salud</u>: incluye la I+D de soluciones basadas en el uso de las TIC para mejorar los procesos relacionados con la gestión de la información médica, y en la diagnosis y tratamiento de enfermedades, así como el diseño y validación de productos y servicios para mantener condiciones de vida saludables o con necesidades de atención sanitaria particulares. Entre las líneas de actuación se encuentran los sistemas TIC aplicados a Neurorehabilitación, los sistemas de teleasistencia, las redes sociales de orientación médica y la interoperabilidad de las aplicaciones e-Salut y Registro Electrónico de Salud.</div>
<div> </div>
<div><strong><u>Áreas de actividad</u></strong>:</div>
<div> </div>
<div>• <u>Investigación+Desarrollo tecnológico<br></u>Dentro del área de I+D se encuentran la investigación aplicada y el desarrollo tecnológico, la valorización de la investigación y el asesoramiento tecnológico.</div>
<div> </div>
<div>• <u>Innovación</u><br>El área de Innovación de Barcelona Digital tiene como finalidad promover la utilización de las TIC para las empresas, fomentar la participación de las pymes TIC en proyectos de I+D+i, difundir el conocimiento generado por la actividad DE I+D+i e identificar las necesidades de la demanda para transmitirlas a la oferta. </div>
<div> </div>
<div>• <u>La Gestión y desarrollo del Cluster TIC:<br></u>El centro tecnológico gestiona el Cluster TIC catalán. Se trata de una Agrupación de Empresas Innovadoras (AEI) que tiene como finalidad impulsar la competitividad del sector a TIC potenciando una nueva cultura empresarial basada en la colaboración y en la innovación abierta.</div>
<div><br>El <strong>Patronato de Barcelona Digital</strong> está compuesto por la Generalitat de Catalunya, el Ayuntamiento de Barcelona y las empresas Abertis Infraestructuras, &quot;la Caixa&quot;, Capgemini, Fujitsu, Fundación Esade, Hewlett Packard, IBM, Microsoft, Tecnocom, Telefónica, T-Systems y Unitronics.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 16/04/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Lleida</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Mon, 20 Apr 2009 09:37:44 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=27</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital y el 22@Barcelona firman un convenio para impulsar el crecimiento del sector TIC</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=28</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassD5F2526CEBE4464981BF8E7857FABB16>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassFAEDBBF5A4C240B3ACC873AE4E7210D0>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassDC34FBF63F344A70AE3FFDAA78F5DD8A>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital i el 22@Barcelona signen un conveni per impulsar el creixement del sector TIC</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital y el 22@Barcelona firman un convenio para impulsar el crecimiento del sector TIC</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass01DC04FA9B004A168EEE90D8BEE0D2A7>
<div>El Tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica i President de 22@Barcelona, <strong>Jordi William Carnes</strong> i el President de Barcelona Digital Centre Tecnològic, <strong>Antoni Massanell</strong>, han signat avui un conveni marc de col·laboració per impulsar el creixement del sector TIC. L’acte de signatura ha comptat també amb la presència del Conseller Delegat de 22@Barcelona, <strong>Josep Miquel Piqué</strong>, i del Director General de Barcelona Digital,<strong> Carles Fradera</strong>. 
<div> </div>
<div>Es tracta del primer conveni que signa el 22@Barcelona amb una institució representativa del sector (en aquest cas el de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació) per desenvolupar els clústers al districte. En la pràctica, el conveni suposa l’establiment d’accions conjuntes per al creixement d’un sector que ha de contribuir a la productivitat i la competitivitat d’altres sectors productius. El desenvolupament del Clúster TIC s’ha presentat com una de les principals actuacions conjuntes.</div>
<div> </div>
<div>El President de 22@Barcelona, <strong>Jordi William Carnes</strong>, ha parlat de la importància d’incentivar que les empreses apostin per la innovació en tots els seus àmbits. “L’Ajuntament de Barcelona està fent una aposta pel canvi de paradigma per fixar quins són els nous reptes de la ciutat pels propers 10 anys: el sector TIC esdevé una de les dimensions estratègiques de la ciutat a partir del model &quot;22@Barcelona”.</div>
<div> </div>
<div>El 22@ vol afavorir la creació de sinèrgies entre les empreses del sector TIC, acompanyar-les, assessorar-les i ajudar a la creació de noves empreses per tal de potenciar el creixement del sector.</div>
<div> </div>
<div>De la seva banda, el President del centre tecnològic Barcelona Digital, <strong>Antoni Massanell</strong>, ha assenyalat que “la signatura del conveni és el reflex de la voluntat de Barcelona Digital de treballar plegats amb els diferents agents públics i privats, per contribuir a fer créixer el sector TIC”. </div>
<div> </div>
<div>La importància del sector TIC dins del districte de la innovació l’ha posat de manifest el President de 22@Barcelona, <strong>Jordi W. Carnes </strong>informant que “un 27% de les empreses de instal·lades a 22@Barcelona corresponen al sector TIC, que representa un 45% dels treballadors del districte (en concret 14.500)”. Actualment, segons les dades de què disposen, es comptabilitzen 1100 empreses al districte de la innovació, que agrupen un total de 32.000 treballadors.</div>
<div> </div>
<div>Durant la seva intervenció, el Director General de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, ha apuntat com a principals actuacions del Clúster TIC la realització de projectes d’innovació i l’establiment de xarxes d’aliances i col•laboracions entre centres d’investigació, empreses i institucions en R+D+i empreses. Fradera ha afegit que “el 22@ pot convertir-se en el laboratori d’R+D+i de la ciutat” i ha avançat que Barcelona Digital comptarà també en un futur immediat amb un emplaçament molt simbòlic a dins del 22@Barcelona per al desplegament de les activitats del Clúster TIC, com ho serà l’Edifici Media –TIC.</div>
<div> </div>
<div><strong>El paper de Barcelona Digital com a gestora del Clúster TIC</strong><br>Barcelona Digital és el Centre Tecnològic del sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) de referència a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació.</div>
<div> </div>
<div>És un dels motors del districte destinat a incrementar la competitivitat i capacitats tecnològiques de les empreses vinculades al sector TIC, entès en sentit ampli. </div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassD09546B40D01466EACF76491B46D3027>
<div>
<div>
<div>El Teniente de Alcalde de Hacienda y Promoción Económica y Presidente de 22@Barcelona, <strong>Jordi William Carnes</strong> y el Presidente de Barcelona Digital Centro Tecnológico, <strong>Antoni Massanell</strong>, han firmado hoy un convenio marco de colaboración para impulsar el crecimiento del sector TIC. El acto de firma ha contado también con la presencia del Consejero Delegado de 22@Barcelona, <strong>Josep Miquel Piqué</strong>, y del Director General de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>. 
<p>Se trata del primer convenio que firma el 22@Barcelona con una institución representativa del sector (en este caso el de las Tecnologías de la Información y la Comunicación) para desarrollar los clusters en el distrito. En la práctica, el convenio supone el establecimiento de acciones conjuntas para el crecimiento de un sector que tiene que contribuir a la productividad y la competitividad de otros sectores productivos. El desarrollo del Cluster TIC se ha presentado como una de las principales actuaciones conjuntas. </p>
<p>El Presidente de 22@Barcelona, <strong>Jordi William Carnes</strong>, ha hablado de la importancia de incentivar que las empresas apuesten por|para la innovación en todos sus ámbitos. &quot;El Ayuntamiento de Barcelona está haciendo una apuesta por el cambio de paradigma para fijar cuáles son los nuevos retos de la ciudad para los próximos 10 años: el sector TIC se convierte en una de las dimensiones estratégicas de la ciudad a partir del modelo 22@Barcelona&quot;. El 22@ quiere favorecer la creación de sinèrgies entre las empresas del sector TIC, acompañarlas, asesorarlas y ayudar a la creación de nuevas empresas con el fin de potenciar el crecimiento del sector. </p>
<p>Por su parte, el Presidente del centro tecnológico Barcelona Digital, <strong>Antoni Massanell,</strong> ha señalado que &quot;la firma del convenio es el reflejo de la voluntad de Barcelona Digital de trabajar juntos con los diferentes agentes públicos y privados, para contribuir a hacer crecer el sector TIC.&quot; <br>La importancia del sector TIC dentro del distrito de la innovación la ha puesto de manifiesto el Presidente de 22@Barcelona, Jordi W. Carnes. Informando que &quot;un 27% de las empresas de instaladas en 22@Barcelona corresponden en el sector TIC, que representa a un 45% de los trabajadores del distrito (en concreto 14.500)&quot;. Actualmente, según los datos de que disponen, se contabilizan 1100 empresas en el distrito de la innovación, que agrupan un total de 32.000 trabajadores.</p>
<p>Durante su intervención, el Director General de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, ha apuntado como principales actuaciones del Cluster TIC la realización de proyectos de innovación y el establecimiento de redes de alianzas y colaboraciones entre centros de investigación, empresas e instituciones en R+D+i emprendidas. Fradera ha añadido que &quot;el 22@ puede convertirse en el laboratorio d'R+D+i de la ciudad&quot; y ha avanzado que Barcelona Digital contará también en un futuro inmediato con un emplazamiento muy simbólico a dentro del 22@Barcelona para el despliegue de las actividades del Cluster TIC, como lo sea el Edificio Media -TIC.</p>
<p><strong>El papel de Barcelona Digital como gestora del Cluster TIC</strong></p>
<p>Barcelona Digital es el Centro Tecnológico del sector de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) de referencia a Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información.</p>
<p>Es uno de los motores del distrito destinado a incrementar la competitividad y capacidades tecnológicas de las empresas vinculadas al sector TIC, entendido en sentido amplio.</p></div></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass575A90C8129D46539349813D4462A0E4>
<div>El Teniente de Alcalde de Hacienda y Promoción Económica y Presidente de 22@Barcelona, <strong>Jordi William Carnes</strong> y el Presidente de Barcelona Digital Centro Tecnológico, <strong>Antoni Massanell</strong>, han firmado hoy un convenio marco de colaboración para impulsar el crecimiento del sector TIC. El acto de firma ha contado también con la presencia del Consejero Delegado de 22@Barcelona, <strong>Josep Miquel Piqué</strong>, y del Director General de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>. 
<p>Se trata del primer convenio que firma el 22@Barcelona con una institución representativa del sector (en este caso el de las Tecnologías de la Información y la Comunicación) para desarrollar los clusters en el distrito. En la práctica, el convenio supone el establecimiento de acciones conjuntas para el crecimiento de un sector que tiene que contribuir a la productividad y la competitividad de otros sectores productivos. El desarrollo del Cluster TIC se ha presentado como una de las principales actuaciones conjuntas. </p>
<p>El Presidente de 22@Barcelona, <strong>Jordi William Carnes</strong>, ha hablado de la importancia de incentivar que las empresas apuesten por|para la innovación en todos sus ámbitos. &quot;El Ayuntamiento de Barcelona está haciendo una apuesta por el cambio de paradigma para fijar cuáles son los nuevos retos de la ciudad para los próximos 10 años: el sector TIC se convierte en una de las dimensiones estratégicas de la ciudad a partir del modelo 22@Barcelona&quot;. El 22@ quiere favorecer la creación de sinèrgies entre las empresas del sector TIC, acompañarlas, asesorarlas y ayudar a la creación de nuevas empresas con el fin de potenciar el crecimiento del sector. </p>
<p>Por su parte, el Presidente del centro tecnológico Barcelona Digital, <strong>Antoni Massanell,</strong> ha señalado que &quot;la firma del convenio es el reflejo de la voluntad de Barcelona Digital de trabajar juntos con los diferentes agentes públicos y privados, para contribuir a hacer crecer el sector TIC.&quot; <br>La importancia del sector TIC dentro del distrito de la innovación la ha puesto de manifiesto el Presidente de 22@Barcelona, Jordi W. Carnes. Informando que &quot;un 27% de las empresas de instaladas en 22@Barcelona corresponden en el sector TIC, que representa a un 45% de los trabajadores del distrito (en concreto 14.500)&quot;. Actualmente, según los datos de que disponen, se contabilizan 1100 empresas en el distrito de la innovación, que agrupan un total de 32.000 trabajadores.</p>
<p>Durante su intervención, el Director General de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, ha apuntado como principales actuaciones del Cluster TIC la realización de proyectos de innovación y el establecimiento de redes de alianzas y colaboraciones entre centros de investigación, empresas e instituciones en R+D+i emprendidas. Fradera ha añadido que &quot;el 22@ puede convertirse en el laboratorio d'R+D+i de la ciudad&quot; y ha avanzado que Barcelona Digital contará también en un futuro inmediato con un emplazamiento muy simbólico a dentro del 22@Barcelona para el despliegue de las actividades del Cluster TIC, como lo sea el Edificio Media -TIC.</p>
<p><strong>El papel de Barcelona Digital como gestora del Cluster TIC</strong></p>
<p>Barcelona Digital es el Centro Tecnológico del sector de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) de referencia a Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información.</p>
<p>Es uno de los motores del distrito destinado a incrementar la competitividad y capacidades tecnológicas de las empresas vinculadas al sector TIC, entendido en sentido amplio.</p></div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 10/02/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Mon, 20 Apr 2009 13:41:50 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=28</guid>
    </item>
    <item>
      <title>La industria editorial reclama un formato estándar para los e-books</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=29</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass143F5CB4791E46438C3B8B873B72C531>
<div>
<div>
<div><br> </div></div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass348F384E15854AFEA9EB1E865C27EA81>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass6D5CDF39ECB24E22BD3ECB98A9650A0F>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> La indústria editorial reclama un format estàndard per als e-books </div>
<div><b>Titulo EN:</b> La industria editorial reclama un formato estándar para los e-books</div>
<div><b>Titulo ES:</b> La industria editorial reclama un formato estándar para los e-books</div>
<div><b>Subtitulo CA:</b> Barcelona Digital reuneix a més de 200 professionals en el Debat sobre l&#39;Economia Digital del mes d’abril</div>
<div><b>Subtitulo EN:</b> Barcelona Digital reúne en más de de 200 profesionales en el Debate sobre la Economía Digital del mes de abril</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassC2228C45C1BA4058A73F2D56BD5F0031>
<div>Poder accedir a la lectura d’un llibre des de qualsevol dispositiu, ja sigui des d’aparells creats específicament per la lectura com ara el Papyrus o el Kindle o des dels telèfons mòbils es presenten com les noves tendències que provocarà l’imminent esclat comercial dels e-books. Tot i així, la indústria editorial encara ha d’afrontar el repte d’establir un format estàndard de lectura per adaptar tota la tecnologia i d’oferir un producte atractiu pels lectors que permeti la convivència amb el llibre tradicional, un format que sobreviurà.</div>
<div> </div>
<div>Aquestes són les principals conclusions a les que s'ha arribat en el debat &quot;Serà el 2009 l’any de la lectura digital?&quot; organitzat per Barcelona Digital Centre Tecnològic. L'acte, moderat pel director general del centre, Carles Fradera, ha reunit més de 200  directius i representants del món editorial i digital. “L’e-book ja està aquí i el sector s’ha d’organitzar per la imminent digitalització i comercialització dels llibres amb l’objectiu de no repetir els mateixos errors que han provocat la progressiva caiguda de la indústria musical”, ha advertit Luis Collado, director a Espanya i Portugal de Google Books, la nova proposta de Google en el camp dels e-books que permet la consulta gratuïta en línia de fragments de llibres.</div>
<div> </div>
<div>Segons Collado, per aconseguir l’èxit cal que el sector estableixi quins són els formats estàndards que han de permetre la lectura des de qualsevol dispositiu i han de posar ordre a la gran quantitat de formats que existeixen en l’actualitat com ara els .pdf, els .html o els XML, ja que l’usuari es troba perdut alhora d’anar a comprar.</div>
<div>Aconseguir un producte útil i atractiu pels consumidors és un altre dels reptes dels e-books per tal d’augmentar les vendes. Per Juan González de la Cámara, fundador i director general de Grammata que comercialitza el Papyrus, el lector més venut a Espanya, les tendències pel que fa a dispositius de lectura passen per la creació de pantalles tàctils i per tenir una connexió Wi-Fi o bluetooh integrades que permetin la descàrrega de qualsevol contingut, com per exemple un diari.</div>
<div> </div>
<div>Altres propostes que tenen en compte les necessitats dels usuaris com ara poder adaptar el tamany de la lletra, incloure un cercador i l’hipertextualitat  del text o la sincronització de text i amb un àudio són, segons Magí Almirall, director de tecnologia de la UOC, serveis associats que poden oferir avantatges competitius respecte el llibre tradicional, especialment pel sector educatiu i els professionals i tècnics de tot tipus d’empreses.</div>
<div> </div>
<div>En l’actualitat, més de 1.400 milions de persones ja accedeixen a continguts digitals des d’una gran varietat de formats. No obstant, els professionals dels sector no creuen en la desaparició definitiva del llibre en paper, sinó en la convergència d’ambdós formats fins i tot en les llibreries, on els e-books tindran un espai propi. “Les llibreries també han de ser un canal natural de venda dels e-books perquè és una oportunitat més de negoci que el sector ha de saber utilitzar tot i el canvi d’hàbits de consum que suposa”, ha assenyalat Toni Cantó, director d’Edi.cat, la Xarxa d’editors Independents, una de les empreses editorials que ja aposta pels e-books i que comercialitza les seves obres amb protecció per evitar les còpies massives.</div>
<div> </div>
<div>Precisament la protecció dels drets d’autor i dels editors és un dels principals temors de la indústria respecte els e-books. En aquest sentit, Martí Manent, director de derecho.com, una empresa que comercialitza des de 2004 llibres electrònics aposta perquè les editorials venguin les seves pròpies obres digitalitzades o perquè signin acords de col•laboració amb empreses que comercialitzen els e-books. “La cultura té un pes molt significatiu en el PIB de l’estat i no ens podem permetre el luxe de deixar que la indústria s’enfonsi”, ha remarcat Marià Marín, director de l’àrea del llibre i de les arts visuals de l’Institut Català de les Indústries Culturals. Marín també ha manifestat que el paper de l’administració enfront de l’e-book ha de ser el de protegir a la indústria perquè la seva imminent explosió comercial pot perjudicar al sector tradicional, però que a l’hora ha de garantir l’accés a la cultura, sigui quin sigui el format.</div>
<div> </div>
<div><strong><u>Els Debats sobre l'Economia Digital </u></strong></div>
<div>Els Debats sobre l'Economia Digital estan organitzats per Barcelona Digital Centre Tecnològic amb l'objectiu de promoure l'ús intensiu i extensiu de les TIC en l'empresa, les institucions i la societat civil. El cicle de debats està promogut per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i el <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.<br> </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassF041E43BB4BF4AA588793B369FA87295>
<div>
<div>Poder acceder a la lectura de un libro desde cualquier dispositivo, ya sea desde aparatos creados específicamente para la lectura como el Papyrus o el Kindle o desde los teléfonos móviles se presentan como las nuevas tendencias que provocará el inminente estallido comercial del e-book. Aun así, la industria editorial todavía debe afrontar el reto de establecer un formato estándar de lectura para adaptar toda la tecnología y de ofrecer un producto atractivo para los lectores que permita la convivencia con el libro tradicional, un formato que sobrevivirá.</div>
<div> </div>
<div> Éstas son las principales conclusiones a las que se ha llegado en el debate &quot;¿Será en el 2009 el año de la lectura digital?&quot; organizado por Barcelona Digital Centro Tecnológico. El acto, moderado por el director general del centro, Carles Fradera, ha reunido más de 200 directivos y representantes del mundo editorial y digital. &quot;El e-book ya está aquí y el sector se tiene que organizar para la inminente digitalización y comercialización de los libros con el objetivo de no repetir los mismos errores que han provocado la progresiva caída de la industria musical&quot;, ha advertido Luis Collado, director en España y Portugal de Google Books, la nueva propuesta de Google en el campo de los e-books que permite la consulta gratuita en línea de fragmentos de libros.</div>
<div><br>Collado, para conseguir el éxito hace falta que el sector establezca cuáles son los formatos estándares que deben permitir la lectura desde cualquier dispositivo y que han que poner orden a la gran cantidad de formatos que existen en la actualidad como los .pdf, los. html o los XML, ya que el usuario se encuentra perdido al mismo tiempo ir a comprar.</div>
<div> </div>
<div>Conseguir un producto útil y atractivo para los consumidores es otro de los retos inminentes de los e-books con el fin de aumentar las ventas. Para Juan González de la Cámara, fundador y director general de Grammata que comercializa el Papyrus, el lector más vendido a España, las tendencias con respecto a dispositivos de lectura pasan por la creación de pantallas táctiles y  por tener una conexión Wi-Fi o bluetooh integradas de que permitan la descarga de cualquier contenido, como por ejemplo un diario. Otras propuestas que deben tener en cuenta las necesidades de los usuarios como poder adaptar el tamaño de la letra, incluir un buscador y la hipertextualitat del texto o la sincronización de texto y audio son, según Magín Almirante, director de tecnología de la UOC, servicios asociados que pueden ofrecer ventajas competitivas respecto del libro tradicional, especialmente para el sector educativo y los profesionales y técnicos de todo tipo de empresas.</div>
<div> </div>
<div>En la actualidad, más de 1.400 millones de personas ya acceden a contenidos digitales desde una gran variedad de formatos. No obstante, los profesionales de los sector no cruzan en la desaparición definitiva del libro en papel, sino en la convergencia de ambos formatos incluso en las librerías, donde los e-books tendrán un espacio propio. &quot;Las librerías también tienen que ser un canal natural de venta de los e-books porque es una oportunidad más de negocio que el sector ha de saber utilizar a pesar del cambio de hábitos de consumo que supone&quot;, ha señalado Toni Cantó, director de Edi.cat, la Red de Editores Independientes, una de las empresas editoriales que ya apuesta por los e-books y que comercializa sus obras con protección para evitar las copias masivas.</div>
<div> </div>
<div>Precisamente la protección de los derechos de autor y de los editores es uno de los principales temores de la industria respecto de los e-books. En este sentido, Martí Manent, director de derecho.com, una empresa que comercializa desde 2004 libros electrónicos apuesta para que las editoriales vendan sus propias obras digitalizadas o para que firmen acuerdos de colaboración con empresas que comercializan los e-books. &quot;La cultura tiene un peso muy significativo en el PIB del estado y no nos podemos permitir el lujo de dejar que la industria se hunda&quot;, ha remarcado Marià Marín, director del área del libro y de las artes visuales del Instituto Catalán de las Industrias Culturales. Marín también ha manifestado que el papel de la administración enfrente el e-book debe ser el de proteger la industria porque su inminente explosión comercial puede perjudicar al sector tradicional, pero que al mismo tiempo ha de garantizar el acceso a la cultura, sea cuál sea el formato.</div>
<div><br><u><strong>Los Debates sobre la Economía Digital</strong></u></div>
<div>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por Barcelona Digital Centro Tecnológico con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil. El ciclo de debates está promovido por la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya y el <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</div>
<div> </div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassF210BE56259A43E3992E4F93CDFD4A00>
<div>Poder acceder a la lectura de un libro desde cualquier dispositivo, ya sea desde aparatos creados específicamente para la lectura como el Papyrus o el Kindle o desde los teléfonos móviles se presentan como las nuevas tendencias que provocará el inminente estallido comercial del e-book. Aun así, la industria editorial todavía debe afrontar el reto de establecer un formato estándar de lectura para adaptar toda la tecnología y de ofrecer un producto atractivo para los lectores que permita la convivencia con el libro tradicional, un formato que sobrevivirá.</div>
<div> </div>
<div> Éstas son las principales conclusiones a las que se ha llegado en el debate &quot;¿Será en el 2009 el año de la lectura digital?&quot; organizado por Barcelona Digital Centro Tecnológico. El acto, moderado por el director general del centro, Carles Fradera, ha reunido más de 200 directivos y representantes del mundo editorial y digital. &quot;El e-book ya está aquí y el sector se tiene que organizar para la inminente digitalización y comercialización de los libros con el objetivo de no repetir los mismos errores que han provocado la progresiva caída de la industria musical&quot;, ha advertido Luis Collado, director en España y Portugal de Google Books, la nueva propuesta de Google en el campo de los e-books que permite la consulta gratuita en línea de fragmentos de libros.</div>
<div><br>Collado, para conseguir el éxito hace falta que el sector establezca cuáles son los formatos estándares que deben permitir la lectura desde cualquier dispositivo y que han que poner orden a la gran cantidad de formatos que existen en la actualidad como los .pdf, los. html o los XML, ya que el usuario se encuentra perdido al mismo tiempo ir a comprar.</div>
<div> </div>
<div>Conseguir un producto útil y atractivo para los consumidores es otro de los retos inminentes de los e-books con el fin de aumentar las ventas. Para Juan González de la Cámara, fundador y director general de Grammata que comercializa el Papyrus, el lector más vendido a España, las tendencias con respecto a dispositivos de lectura pasan por la creación de pantallas táctiles y  por tener una conexión Wi-Fi o bluetooh integradas de que permitan la descarga de cualquier contenido, como por ejemplo un diario. Otras propuestas que deben tener en cuenta las necesidades de los usuarios como poder adaptar el tamaño de la letra, incluir un buscador y la hipertextualitat del texto o la sincronización de texto y audio son, según Magín Almirante, director de tecnología de la UOC, servicios asociados que pueden ofrecer ventajas competitivas respecto del libro tradicional, especialmente para el sector educativo y los profesionales y técnicos de todo tipo de empresas.</div>
<div> </div>
<div>En la actualidad, más de 1.400 millones de personas ya acceden a contenidos digitales desde una gran variedad de formatos. No obstante, los profesionales de los sector no cruzan en la desaparición definitiva del libro en papel, sino en la convergencia de ambos formatos incluso en las librerías, donde los e-books tendrán un espacio propio. &quot;Las librerías también tienen que ser un canal natural de venta de los e-books porque es una oportunidad más de negocio que el sector ha de saber utilizar a pesar del cambio de hábitos de consumo que supone&quot;, ha señalado Toni Cantó, director de Edi.cat, la Red de Editores Independientes, una de las empresas editoriales que ya apuesta por los e-books y que comercializa sus obras con protección para evitar las copias masivas.</div>
<div> </div>
<div>Precisamente la protección de los derechos de autor y de los editores es uno de los principales temores de la industria respecto de los e-books. En este sentido, Martí Manent, director de derecho.com, una empresa que comercializa desde 2004 libros electrónicos apuesta para que las editoriales vendan sus propias obras digitalizadas o para que firmen acuerdos de colaboración con empresas que comercializan los e-books. &quot;La cultura tiene un peso muy significativo en el PIB del estado y no nos podemos permitir el lujo de dejar que la industria se hunda&quot;, ha remarcado Marià Marín, director del área del libro y de las artes visuales del Instituto Catalán de las Industrias Culturales. Marín también ha manifestado que el papel de la administración enfrente el e-book debe ser el de proteger la industria porque su inminente explosión comercial puede perjudicar al sector tradicional, pero que al mismo tiempo ha de garantizar el acceso a la cultura, sea cuál sea el formato.</div>
<div><br><u><strong>Los Debates sobre la Economía Digital</strong></u></div>
<div>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por Barcelona Digital Centro Tecnológico con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil. El ciclo de debates está promovido por la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya y el <a href="mailto:22@barcelona">22@barcelona</a>.</div>
<div> </div>
<div> </div>
<div> </div>
<div> </div>
<div> </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 22/04/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>bdigital</author>
      <pubDate>Wed, 22 Apr 2009 16:54:28 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=29</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital, presente en el “Study Mission” de los Estados Unidos</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=30</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassE5E7120D4FFF4C62B184D1648E69540E>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassD74577031F904FCB915972C875C07655>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassDF6FFAC8678646AAAF221D830E5EE3D4>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital, present a l’”Study Mission” als Estats Units</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital, present in the “Study Mission” of the United States</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital, presente en el “Study Mission” de los Estados Unidos</div>
<div><b>Subtitulo CA:</b> La transferència tecnològica i potenciar les activitats de recerca i desenvolupament, claus per promoure noves oportunitats de negoci</div>
<div><b>Subtitulo EN:</b> The technological transference and to promote the activities of investigation and development, keys to promote new opportunities of business</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassF5FB1672B07A4667BEBD3A5D6BA1632A>
<div>Davant l’actual tendència econòmica, la transferència tecnològica es presenta com un dels grans reptes de futur per tal de potenciar les activitats basades en la recerca, el desenvolupament i la innovació i per generar noves oportunitats de negoci. Aquesta és una de les conclusions de l' “Study Mission” de Centres Tecnològics Avançats (CTA) realitzat als Estats Units, organitzat per l’agència <strong>ACC1Ó CIDEM/COPCA</strong> i <strong>l’Associació Catalana de Tecnologia (ACT)</strong>, i on van participar diferents centres tecnològics, entre ells <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>.</div>
<div><br>La visita va permetre als assistents conèixer totes aquelles entitats i centres que treballen amb diferents models de transferència tecnològica basats en el concepte d’innovació oberta; la importància de la creació d’start-ups com a eina per generar oportunitats de creixement, promovent la innovació i el desenvolupament tecnològic; o la interacció entre companyies de sectors diferents per crear noves empreses i productes altament competitius. </div>
<div><br>Els assistents han pogut visitar, durant nou dies, diferents centres de transferència tecnològica d’Estats Units, ubicats a Nova York, Boston, San José i San Francisco, on s’ha evidenciat el paper dels centres tecnològics a l’hora de generar i atrapar talent i en la funció de valorar i transmetre el coneixement.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass95C458E964A14421BB867AEF182786BA>
<div>Due to the present economic tendency, the technological transference appears like one of the great challenges of future to promote the based activities in the investigation, the development and the innovation and to generate new opportunities of business. This is one of the conclusions at which the “Study Mission” arrived the “Study Mission” of Advanced Technological Centers (CTA) made in the United States, organized by agency <strong>ACC1Ó CIDEM/COPCA </strong>and the <strong>Catalan Association of Technology (ACT)</strong>,<strong> </strong>in that differents technological centers participated, among them <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>.</div>
<div><br>The visit allowed the assistants to know all those organizations and centers that work with different models of technological transference based on the concept from open innovation; the importance of the creation of start-ups like tool to generate growth opportunities, promoting the innovation and the technological development; or the interaction between companies of sectors different to create new companies and highly competitive products.</div>
<div><br>The assistants could visit, during nine days, different centers from technological transference of the United States, located in New York, Boston, San José and San Francisco, where the paper of the technological centers at the time of generating and catching talent and in the function has been demonstrated to value and to transmit the knowledge.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassD16DF390FA5348F3989CEA40DDCFB29E>
<div>Ante la actual tendencia económica, la transferencia tecnológica se presenta como uno de los grandes retos de futuro para potenciar las actividades basadas en la investigación, el desarrollo y la innovación y para generar nuevas oportunidades de negocio. Ésta es una de las conclusiones a las que llegó el “Study Mission” de Centros Tecnológicos Avanzados (CTA) realizado en los Estados Unidos, organizado por la agencia <strong>ACC1Ó CIDEM/COPCA </strong>y la <strong>Asociación Catalana de Tecnología (ACT)</strong>,<strong> </strong>en el que participaron distintos centros tecnológicos, entre ellos <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>.</div>
<div><br>La visita permitió a los asistentes conocer todas aquellas entidades y centros que trabajan con diferentes modelos de transferencia tecnológica basados en el concepto de innovación abierta; la importancia de la creación de start-ups como herramienta para generar oportunidades de crecimiento, promoviendo la innovación y el desarrollo tecnológico; o la interacción entre compañías de sectores diferentes para crear nuevas empresas y productos altamente competitivos.</div>
<div><br>Los asistentes pudieron visitar, durante nueve días, diferentes centros de transferencia tecnológica de los Estados Unidos, ubicados en Nueva York, Boston, San José y San Francisco, donde se ha evidenciado el papel de los centros tecnológicos a la hora de generar y atrapar talento y en la función de valorar y transmitir el conocimiento.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 15/05/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Wed, 27 May 2009 14:51:40 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=30</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital participa en el Puente Tecnológico y de Innovación de Silicon Valley y Seattle</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=31</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassDED1BF7C2A7D4FB489718DCDC1FD4073>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassC71BC23FA65C4BFBA92334FC17D57D3D>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassBCDF5DBC4E554C71BABA8363E8E83B6D>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital participa al Pont Tecnològic i d’Innovació de Silicon Valley i Seattle</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital participates in the Technological and Innovation Bridge of Silicone Valley and Seattle</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital participa en el Puente Tecnológico y de Innovación de Silicon Valley y Seattle</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass064162765A7046279C0D47F0F39FDC67>
<div><strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong> va participar al Pont Tecnològic i d’Innovació realitzat a <strong>Silicon Valley </strong>i a <strong>Seattle</strong>, del 27 d’abril a l’1 de maig, amb la finalitat de millorar la seva presència internacional, contactar amb empreses de la zona i conèixer les tendències del sector.</div>
<div><br>En aquesta edició, els visitants van poder assistir a una jornada de treball a la seu central de <strong>Microsoft</strong>, ubicada a Redmond (Seattle), on van conèixer, entre d’altres, l’estratègia de distribució de programari que Microsoft vol instaurar tenint en compte les darreres evolucions succeïdes en la prestació de serveis tecnològics. En essència, Microsoft vol continuar venent els seus productes de programari de forma que el client pugui instal·lar-los en els seus ordinadors després d’adquirir les corresponents llicències. Però també vol oferir els mateixos productes sota el concepte de Software as a Service (Saas), és dir, els programaris resideixen als servidors de Microsoft i el client paga pel seu ús, accedint-hi a través del <em>cloud</em>. </div>
<div><br>El programa també incloïa una visita a les instal·lacions de <strong>Facebook</strong> i un seminari a <strong>Plug&amp;Play</strong>, una iniciativa privada per ajudar a empreses d’arreu del món a iniciar operacions i instal·lar-se a Silicon Valley, aprofitant el talent tecnològic i la gran xarxa de contactes de la zona. D’aquesta manera, Plug&amp;Play aporta infraestructures, serveis i acompanyament a les <em>start-ups </em>en el procés d’instal·lació; posa en contacte aquestes iniciatives amb empreses locals per cercar el finançament necessari i els apropa a universitats de la zona per facilitar la captació del talent.</div>
<div><br>Els Ponts Tecnològics volen donar el màxim d’eines per a que els participants puguin conèixer les oportunitats, les tendències econòmiques i els factors competitius de l’àrea de Silicon Valley i de Seattle, ambdós a l’avantguarda de la tecnologia mundial, però a l’hora vol esdevenir una eina d’interacció i de divulgació internacional de les empreses, així com de projecció del nostre entorn econòmic i social. </div>
<div><br>L’àrea del Silicon Valley constitueix la concentració més gran d’empreses, institucions i universitats de noves tecnologies i d’innovació del món. Seattle, bressol de Microsoft i Boeing, se situa al centre d’una regió amb una concentració industrial significativa en quatre indústries clau: aeroespacial, software per a ordinadors, biotecnologia i telecomunicacions. </div>
<div><br>Aquest Pont tecnològic ha estat organitzat per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Barcelona Activa i el Departament de Promoció Econòmica Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb Barcelona Digital Centre Tecnològic.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass2D827FD94F34483385708299586A47E5>
<div><strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic </strong>participated in the Technological and Innovation Bridge of <strong>Silicone Valley </strong>and <strong>Seattle</strong>, from April 27 until May 1, with the purpose of improving its international presence, of contacting with companies of the zone and knowing the tendencies of the sector.</div>
<div><br>In this edition, the visitors could attend a day of work in the central seat of <strong>Microsoft</strong>, located in Redmond (Seattle), where they knew, among others, the strategy of distribution of the software that Microsoft wants to restore considering the last evolutions happened in the benefit of technological services. In essence, Microsoft wants to continue selling its products of software so that the client can install them in his computers after acquiring the corresponding licenses. But also wants to such offer products under the concept of Software as a Service (Saas), that is to say, the softwares reside in the servants of Microsoft and the client pays by his use, acceding through cloud.</div>
<div><br>The program also was including a visit to <strong>Facebook</strong> facilities and a seminar to <strong>Plug&amp;Play</strong>, one private initiative to help to the companies to initiate operations and to establish in Silicon Valley, taking advantage of the technological talent and the great network of contacts of the zone. Hereby, Plug&amp;Play reaches infrastructuras, services and accompaniment to the stard-ups in the process of installation; it contacts to these initiatives with the local companies to find the necessary funding and brings them over to universities of the zone to facilitate the captation of the talent.</div>
<div><br>The Technological Bridges want to contribute the maximum of instruments so that the participants can know the economic opportunities, tendencies and the competitive factors of the area of Silicone Valley and Seattle, both in the vanguard of the world-wide technology, but simultaneously they want to become a tool of interaction and international spreading of the companies, as well as of projection of our economic and social surroundings.</div>
<div><br>The Silicone Valley area constitutes the greatest concentration of companies, institutions and universities of new technologies and innovation of the world. Seattle, cradle of Microsoft and Boeing, are located in center of a region with significant an industrial concentration in four industries nails: aerospace, software for computers, biotechnology and telecommunications.</div>
<div><br>This Technological Bridge has been organized by the Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación of Barcelona, Activa Barcelona and the Departamento de Promoción Económica Internacional del Ayuntamiento de Barcelona, in collaboration with Barcelona Digital Centre Tecnològic.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassD13B7714CFA84287910923DE08520ED4>
<div><strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong> participó en el Puente Tecnológico y de Innovación realizado en <strong>Silicon Valley</strong> y <strong>Seattle</strong>, del 27 de abril al 1 de mayo, con la finalidad de mejorar su presencia internacional, contactar con empresas de la zona y conocer las tendencias del sector.</div>
<div><br>En esta edición, los visitantes pudieron asistir a una jornada de trabajo en la sede central de <strong>Microsoft</strong>, ubicada en Redmond (Seattle), dónde conocieron, entre otros, la estrategia de distribución del programario que Microsoft quiere instaurar teniendo en cuenta las últimas evoluciones sucedidas en la prestación de servicios tecnológicos. En esencia, Microsoft quiere continuar vendiendo sus productos de programario de forma que el cliente pueda instalarlos en sus ordenadores después de adquirir las correspondientes licencias. Pero también quiere ofrecer los mismos productos bajo el concepto de Software as a Service (Saas), es decir, los programarios residen en los servidores de Microsoft y el cliente paga por su uso, accediendo a través del <em>cloud</em>.</div>
<div><br>El programa también incluía una visita a las instalaciones de <strong>Facebook </strong>y un seminario a <strong>Plug&amp;Play</strong>, una iniciativa privada para ayudar a las empresas a iniciar operaciones e instalarse en Silicon Valley, aprovechando el talento tecnológico y la gran red de contactos de la zona. De esta manera, Plug&amp;Play aporta infrastructuras, servicios y acompañamiento a las <em>stard-ups </em>en el proceso de instalación; pone en contacto a estas iniciativas con las empresas locales para encontrar la financiación necesaria y los acerca a universidades de la zona para facilitar la captación del talento.</div>
<div><br>Los Puentes Tecnológicos quieren aportar el máximo de instrumentos para que los participantes puedan conocer las oportunidades, las tendencias económicas y los factores competitivos del área de Silicon Valley y de Seattle, ambos en la vanguardia de la tecnología mundial, pero a la vez quieren convertirse en una herramienta de interacción y de divulgación internacional de las empresas, así como de proyección de nuestro entorno económico y social.</div>
<div><br>El área de Silicon Valley constituye la concentración más grande de empresas, instituciones y universidades de nuevas tecnologías y de innovación del mundo. Seattle, cuna de Microsoft y Boeing, se sitúa en el centro de una región con una concentración industrial significativa en cuatro industrias clave: aeroespacial, software para ordenadores, biotecnología y telecomunicaciones.</div>
<div><br>Este Puente Tecnológico ha sido organizado por la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Barcelona, Barcelona Activa y el Departamento de Promoción Económica Internacional del Ayuntamiento de Barcelona, en colaboración con Barcelona Digital Centre Tecnològic.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 02/05/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Wed, 27 May 2009 15:21:34 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=31</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Cristina Garmendia inaugura el III Foro Creativation by Example</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=32</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassF57661ED723446118D5FAB582B825A48>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass5A7AB305FB76488DBB4D25BA5986AEE4>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassDC2A0ED274184996B32D49E020B5F458>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Cristina Garmendia inaugura el III Fòrum Creativation by Example</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Cristina Garmendia inaugurates III Forum Creativation by Example</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Cristina Garmendia inaugura el III Foro Creativation by Example</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass6DCDF40BD0EE462AA31C67514588359C>
<div>La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, va ser l’encarregada d’inaugurar el III Fòrum Creativation by Example, organitzat per  la <strong>Asociación para el Progreso de la Dirección (APD)</strong> i <strong>La Caixa</strong>, amb la col·laboració de <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>. </div>
<div><br>En la seva intervenció, Garmendia va recordar que Espanya és la novena potència mundial pel que fa a investigació científica i va emplaçar al sector productiu a que centri els seus esforços en aplicar l’R+D per desenvolupar la indústria espanyola i situar-la entre el vuitè i el desè lloc internacional d’investigació empresarial. Per fer-ho efectiu, la ministra creu que calen reformes estructurals per a què l’R+D es converteixi en “sistèmica” i no en quelcom puntual o minoritari, en tant que és una de les solucions “imprescindibles” per sortir de la crisi.  </div>
<div><br>Per altra banda, Garmendia va celebrar que la inversió privada en R+D+i hagi crescut a un ritme anual del 15%, dada que demostra que el sector productiu “està responent al recolzament públic”, i ha recordat que entre gener i abril es van duplicar les ajudes a projectes d’innovació del Centre pel Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) i es van triplicar les peticions d’ajuda a les empreses innovadores. </div>
<div><br>El III Fòrum Creativation by Example, que va tenir lloc el passat 2 de juny l'Hotel AB Skyper de Barcelona, va reunir a centenars d’empresaris i va comptar amb la participació de directius que van narrar l’aposta de les seves companyies en R+D. </div>
<div><br>Els empresaris van coincidir en que és necessari adoptar la innovació com una fórmula de gestió. El conseller delegat de Summa Comunicació, Conrad Llorens, va apuntar que “el consumidor augmenta la seva fidelitat fins a les marques que innoven constantment”. El director general d’Areas, José Gabriel Martín, va apuntar que “cal innovar per fer més negocis”. El director general de Ferrer, Jordi Ramentol, va abundar en la importància d’implicar “a tota la plantilla en la innovació i no a un únic departament”. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassBF3DAD9D8B9E4C9A9C3DDFCEFAB753E3>
<div>The minister of Science and Innovation, Cristina Garmendia, was the one in charge to inaugurate III Forum Creativation by Example, organized by the <strong>Asociación para el Progreso de la Dirección (APD)</strong> and <strong>La Caixa</strong>, with the collaboration of <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>.  </div>
<div><br>In its intervention, Garmendia remembered that Spain is the ninth world-wide power as far as scientific research and located to the productive sector to that centers its efforts in applying the I+D to develop the Spanish industry and to locate it between the eighth one and the tenth international place of enterprise investigation. In order to make it effective, the minister thinks that they make lack structural reforms so that the I+D becomes “systemic” and not something precise or minority, whereas she is one of the solutions “essential” to leave the crisis. </div>
<div><br>On the other hand, Garmendia celebrated that the investment deprived in I+D+-i has grown to an annual rate of 15%, information that demonstrates that the productive sector “is responding to the public support”, and has remembered that between January and April duplicated to the aids to projects of innovation of the Centro de Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) and the requests of aid to the innovating companies were tripled.</div>
<div><br>The III Forum Creativation by Example, that took place the past June 2, reunited by the hundreds of industrialists and counted on the participation of directors who narrated the bet of their companies in I+D. </div>
<div><br>The industrialists agreed in which it is necessary to adopt the innovation with a management formula. The delegated advisor of Summa Comunicació, Conrad Llorens, aimed that “the consumer increases his fidelity until the marks that they innovate constantly”. The chief of a main directorate of Area, Jose Gabriel Martin, aimed that “it is necessary to innovate to make more businesses”. The chief of a main directorate of Ferrer, Jordi Ramentol, abounded in the importance of implying “to all the group in the innovation and not in an only department”.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassF0D4E11A6A594FFF95CB008368D8E7A3>
<div>La ministra de Ciencia e Innovación, Cristina Garmendia, fue la encargada de inaugurar el III Foro Creativation by Example, organizado por la <strong>Asociación para el Progreso de la Dirección (APD)</strong> y <strong>La Caixa</strong>, con la colaboración de <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>.</div>
<div><br>En su intervención, Garmendia recordó que España es la novena potencia mundial en cuanto a investigación científica y emplazó al sector productivo a que centre sus esfuerzos en aplicar la I+D para desarrollar la industria española y situarla entre el octavo y el décimo lugar internacional de investigación empresarial. Para hacerlo efectivo, la ministra cree que hacen falta reformas estructurales para que la I+D se convierta en “sistémica” y no algo puntual o minoritario, en tanto que es una de las soluciones “imprescindibles” para salir de la crisis.</div>
<div>
<div><br>Por otra parte, Garmendia celebró que la inversión privada en I+D+-i haya crecido a un ritmo anual del 15%, dato que demuestra que el sector productivo “está respondiendo al apoyo público”, y ha recordado que entre enero y abril se duplicaron las ayudas a proyectos de innovación del Centro de Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) y se triplicaron las peticiones de ayuda a las empresas innovadoras. </div>
<div><br>El III Foro Creativation by Example, que tuvo lugar el pasado 2 de junio, reunió a centenares de empresarios y contó con la participación de directivos que narraron la apuesta de sus compañías en I+D.</div>
<div><br>Los empresarios coincidieron en que es necesario adoptar la innovación con una fórmula de gestión. El consejero delegado de Summa Comunicació, Conrad Llorens, apuntó que “el consumidor aumenta su fidelidad hasta las marcas que innovan constantemente”. El director general de Areas, José Gabriel Martín, apuntó que “hay que innovar para hacer más negocios”. El director general de Ferrer, Jordi Ramentol, abundó en la importancia de implicar “a toda la plantilla en la innovación y no en un único departamento”.</div></div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 02/06/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Thu, 04 Jun 2009 15:44:27 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=32</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Los empresarios reclaman más inversión en I+D para mejorar la productividad y mantenerla al nivel europeo</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=33</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass063E0A7A675C4479951C289F079CCA47>
<div>En el marc de la IV jornada anual del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona i Barcelona Digital Centre Tecnològic.</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass0E260C39E6124BEFB3409B3441CC98A0>
<div>Within the framework of IV the annual day of the sector of the information and communication technologies, organized by The Chamber of Commerce of Barcelona and Barcelona Digital Technology Center.</div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassE542A8B29099436C8D6C82755BBD507A>
<div>En el marco de la IV jornada anual del sector de las tecnologías de la información y la comunicación, organizada por la Cámara de Comercio de Barcelona y Barcelona Digital Centro Tecnológico.</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Els empresaris reclamen més inversió en I+D per millorar la productivitat i mantenir-la al nivell europeu</div>
<div><b>Titulo EN:</b> The industrialists demand more investment in I+D to improve the productivity and to maintain it at the European level</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Los empresarios reclaman más inversión en I+D para mejorar la productividad y mantenerla al nivel europeo</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassB24DA03BF5854DE9914D96AA2FA6AEB7>
<div>Els empresaris del sector de les noves tecnologies han reclamat, durant la IV jornada anual del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, celebrada avui a Barcelona, un augment de la inversió en R+D per millorar la productivitat econòmica i mantenir els nivells a l’alçada de la resta de països d’Europa, ja que un endarreriment de la inversió pot crear un forat insalvable. </div>
<div> </div>
<div>La <strong>Cambra de Comerç de Barcelona</strong>, en col·laboració amb la <strong>Generalitat de Catalunya </strong>i <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>, va organitzar aquesta trobada entre les empreses dedicades a satisfer la demanda generada per la societat de la informació, que engloben els àmbits de l’electrònica, els sistemes d’informació i informàtica, les telecomunicacions i l'audiovisual, amb l’objectiu d’esdevenir un fòrum per avaluar l’evolució del sector al darrer any; conèixer les dificultats que travessa per transmetre-les a l’administració i poder donar respostes; permetre el coneixement mutu de les empreses i facilitar possibles aliances; i endegar iniciatives que ajudin a potenciar el sector. </div>
<div> </div>
<div>Els ponents van coincidir en que la inversió és un dels reptes que l’economia ha d’afrontar, especialment en I+D, en tant que es tracta d’un instrument orientat a obtenir resultats i que permetria, entre d’altres, crear una banda ampla que donés resposta a l’elevada demanda. Per tot això, els assistents demanen més agilitat i implicació a l’administració pública.</div>
<div> </div>
<div>El sector suposa ja un 6% del producte interior brut que es genera a la Unió Europea i dóna feina a més de 12 milions de persones en el conjunt de països de la Unió. Josep Morell, comissionat de la Presidència per a les TIC i la Societat de la Informació de la Cambra de Comerç de Barcelona, feia una doble lectura d’aquesta aposta per les TIC: “Les TIC contribueixen a dinamitzar la nostra economia i proporcionen cada dia noves oportunitats de negoci. Però les TIC no només tenen repercussió en el seu sector sinó que la correcte aplicació de les TIC genera importants increments de productivitat a d’altres sectors i millores en la societat”.</div>
<div><br>La jornada anual, a la qual han assistit més de 200 persones, s’ha centrat en quatre taules rodones sobre els sectors audiovisual, de les telecomunicacions, de l’electrònica i de la informàtica i de sistemes d’informació i ha comptat amb les intervencions de José Antonio Quintela, director de l’Oficina Nacional de Transició a la TDT de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació; Jordi Aliè, director de Noves Plataformes i Tecnologia de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; i Pilar Conesa, gerent adjunta d’administració electrònica i sistemes d’informació de l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass38F6F7D5C4AE41D38407795246FFD470>
<div>
<div>The industrialists of the sector of the new technologies demanded, today, during IV the annual day of the sector of the information and communication technologies, an increase of the investment in I+D to improve the economic productivity and to maintain the levels to the height of the rest of countries of Europe. </div>
<div> </div>
<div><strong>The Chamber of Commerce of Barcelona</strong>, in collaboration with the <strong>Generalitat de Catalunya </strong>and <strong>Barcelona Digital Technology Center</strong>, organized this encounter between the dedicated companies to satisfy the demand generated by the society of the information, that they include the scopes of the electronics, the information systems or computer science, the telecommunications and the audio-visual ones, with the objective to become a forum to in the last evaluate the evolution of the sector year; to know the difficulties that cross to transmit them to the administration and power to give answers; to allow the mutual knowledge of the companies and to facilitate possible alliances; and to start up initiatives that help to harness the sector.</div>
<div><br>The speakers agreed in which the investment is one of the challenges that the economy must confront, especially in I+D, whereas it is a oriented instrument to obtain results and that it would allow, among others, to create a broadband that gives answer to the high demand. For all it, the assistants request more agility and implication of the public administration.  </div>
<div><br>The sector already supposes a 6% of the gross inner product that is generated in the European Union and employs more than 12 million people in the set of countries of the Union. Josep Morell, commissioner of the Presidency for the TIC and the Society of the Information of the Chamber of Commerce of Barcelona, took one double reading of this bet by the TIC: “the TIC contributes to foment our economy and provides every day new opportunities of business. But the TIC not only the correct application of the TIC has repercussion in their sector but that generates important increases of productivity to other sectors and improvements in the society”.</div>
<div><br>The annual day, that they have attended more than 200 people, has been centered in four round tables on the sectors of the audio-visual one, the telecommunications, the electronics and computer science and the information systems, and is counted with the interventions of Jose Antonio Quintela, director of the National Office of Transition to the TDT of the Secretary of State of Telecommunications and for the Society of the Information; Jordi Aliè, director of New Platforms and Technology of the Catalan Audio-visual Means Corporation; and Pilar Conesa, attached manager of electronic administration and information systems of the City council of Barcelona, among others.</div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassA6DE6F52CD3B416EAA7AABC1ECE6DF92>
<div>Los empresarios del sector de las nuevas tecnologías reclamaron, durante la IV jornada anual del sector de las tecnologías de la información y la comunicación, celebrada hoy en Barcelona, un aumento de la inversión en I+D para mejorar la productividad económica y mantener los niveles a la altura del resto de países de Europa, ya que un atraso de la inversión puede crear un vacío insalvable. </div>
<div><br>La <strong>Cámara de Comercio de Barcelona</strong>, en colaboración con la <strong>Generalitat de Catalunya </strong>y <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>, organizó este encuentro entre las empresas dedicadas a satisfacer la demanda generada por la sociedad de la información, que engloban los ámbitos de la electrónica, los sistemas de información e informática, las telecomunicaciones y el audiovisual, con el objetivo de convertirse en un foro para evaluar la evolución del sector en el último año; conocer las dificultades que atraviesa para transmitirlas a la administración y poder dar respuestas; permitir el conocimiento mutuo de las empresas y facilitar posibles alianzas; y poner en marcha iniciativas que ayuden a potenciar el sector. </div>
<div><br>Los ponentes coincidieron en que la inversión es uno de los retos que la economía debe afrontar, especialmente en I+D, en tanto que se trata de un instrumento orientado a obtener resultados y que permitiría, entre otros, crear una banda ancha que dé respuesta a la elevada demanda. Para todo ello, los asistentes piden más agilidad e implicación de la administración pública. </div>
<div><br>El sector supone ya un 6% del producto interior bruto que se genera en la Unión Europea y da trabajo a más de 12 millones de personas en el conjunto de países de la Unión. Josep Morell, comisionado de la Presidencia para las TIC y la Sociedad de la Información de la Cámara de Comercio de Barcelona, hacía una doble lectura de esta apuesta por las TIC: “Las TIC contribuyen a dinamizar nuestra economía y proporcionan cada día nuevas oportunidades de negocio. Pero las TIC no solo tienen repercusión en su sector sino que la correcta aplicación de las TIC genera importantes incrementos de productividad a otros sectores y mejoras en la sociedad”.</div>
<div><br>La jornada anual, a la que han asistido más de 200 personas, se ha centrado en cuatro mesas redondas sobre los sectores del audiovisual, de las telecomunicaciones, de la electrónica y de la informática y los sistemas de información, y ha contado con las intervenciones de José Antonio Quintela, director de la Oficina Nacional de Transición a la TDT de la Secretaria de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información; Jordi Aliè, director de Nuevas Plataformas y Tecnología de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales; y Pilar Conesa, gerente adjunta de administración electrónica y sistemas de información del Ayuntamiento de Barcelona, entre otros. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 03/06/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
<div><b>Datos adjuntos:</b> <a href="http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/Attachments/33/NPJornadaTIC.pdf">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/Attachments/33/NPJornadaTIC.pdf</a><br><a href=""></a></div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Fri, 05 Jun 2009 15:36:52 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=33</guid>
    </item>
    <item>
      <title>La tecnología y la innovación, elementos clave para superar la crisis económica</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=34</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassA5CD2A1063154531932176F9F5E504D9>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassE096EACD7BE24A8CBA3A7500FFBF2744>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassBCF59D12EBFC43E192FFEFC14414DE18>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> La tecnologia i la innovació, elements clau per superar la crisi econòmica</div>
<div><b>Titulo EN:</b> The technology and the innovation, key elements to surpass the economic crisis</div>
<div><b>Titulo ES:</b> La tecnología y la innovación, elementos clave para superar la crisis económica</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassC80F2A2A166048CDA6677EEC41C621D1>
<div>Les <strong>noves tecnologies </strong>i una aposta contundent per la <strong>innovació</strong> a Catalunya són els ingredients necessaris per propiciar un canvi estructural que ajudi a <strong>superar la crisi econòmica actual</strong>. Aquesta va ser la principal conclusió a la que van arribar els experts participants en la jornada <strong>“La tecnologia com a motor per superar la crisi”</strong>,<strong> </strong>celebrada ahir en Barcelona, organitzada pel <strong>Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno)</strong>, <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic </strong>i <strong>The American Chamber of Commerce in Spain</strong>.</div>
<div><br>L’acte va servir per analitzar el paper de la tecnologia com a motor de desenvolupament mundial, les aplicacions pràctiques que poden tenir per incentivar determinats sectors econòmics, el paper de les multinacionals en el creixement econòmic i la relació amb les empreses locals. Tot això, de la mà de reconeguts empresaris de les noves tecnologies, com <strong>Jordi Botifoll</strong>, vicepresident de <strong>Cisco</strong> a l’Àrea Mediterrània; <strong>Víctor Cuatrecasas</strong>, director general de <strong>Computer Science Corporation </strong>i <strong>Jordi Serra</strong>, director general de <strong>Compuspar</strong>.</div>
<div><br>Els ponents van coincidir en que la crisi serà llarga, però creuen que la tecnologia pot ajudar a fer un pas endavant per superar aquesta situació, sempre i quan s’aposti per una millora educativa i s’incentivi la inversió en noves tecnologies, per treballar de manera cooperativa i globalitzada amb l’objectiu de retenir i aprofitar el talent, fent ús de les múltiples possibilitats que aquestes aporten. </div>
<div><br>També es van tractar temes com la manca d’innovació a Catalunya, malgrat tenir una alta taxa de creativitat, el canvi cultural necessari perquè la societat pugui aprofitar la tecnologia en favor de la innovació  o el problema de connexió entre universitat i empresa.</div>
<div> </div>
<div>A l’acte també hi van participar <strong>Jaime Malet</strong>, president de <strong>The American Chamber of Commerce in Spain</strong>; <strong>Carles Flamerich</strong>, president de <strong>CTecno</strong>; i l’<strong>expresident de la Generalitat de Catalunya</strong> i president d’honor de CTecno, <strong>Jordi Pujol</strong>, que va moderar l’acte. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass100B0017CC2342CBA5AF1DCF305030BF>
<div>The <strong>new technologies </strong>and a forceful bet by the <strong>innovation</strong> in Catalunya are the ingredients necessary to cause a structural change that helps<strong> to surpass the present economic crisis.</strong> This one was the main conclusion of the participant experts in the day arrived <strong>“The technology like motor to surpass the crisis”</strong>, celebrated yesterday in Barcelona, organized by the <strong>Technological Circle of Catalonia (CTecno)</strong>, <strong>Barcelona Digital Technology Center </strong>and <strong>The American Chamber of Commerce in Spain.</strong></div>
<div><br>The act served to analyze the paper of the technology like motor of world-wide development, the practical applications that they can have to stimulate certain economic sectors, the paper of the multinationals in the economic growth and the relation with the local companies. All this, of the hand of recognized industralists of the new technologies, like <strong>Jordi Botifoll</strong>, vice-president of <strong>Cisco</strong> in the Mediterranean Area, <strong>Víctor Cuatrecasas</strong>, chief of a main directorate of <strong>Computer Science Corporation </strong>and <strong>Jordi Serra</strong>, chief of a main directorate of <strong>Compuspar</strong>. </div>
<div><br>The speakers agreed in that the crisis will be long, but think that the technology can help to take a step ahead to surpass this situation, as long as it bets by an educative improvement and the investment in new technologies is stimulated, to work of cooperative and globalizada way with the objective to retain and to take advantage of the talent, doing use of the multiple possibilities that these contribute.</div>
<div><br>Also treated other topics as the lack of innovation in Catalonia, weighs to have a high rate of creativity, necessary the cultural change so that the society can take advantage of the technology in favor of the innovation or the problem connection between university and company.</div>
<div><br>In the act, also participated <strong>Jaime Malet</strong>, president of <strong>The American Chamber of Commerce in Spain</strong>; <strong>Carles Flamerich</strong>, president of <strong>CTecno</strong>; and the <strong>ex- president of the Generalitat de Catalunya </strong>and president of honor of CTecno, <strong>Jordi Pujol</strong>, that moderated the act.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass9894E8FD6261446680D9C071B0CF3C57>
<div>Las <strong>nuevas tecnologías </strong>y una apuesta contundente por la <strong>innovación</strong> en Catalunya son los ingredientes necesarios para propiciar un cambio estructural que ayude a <strong>superar la crisis económica actual</strong>. Ésta fue la principal conclusión a la que llegaron los expertos participantes en la jornada <strong>“La tecnología como motor para superar la crisis”</strong>,<strong> </strong>celebrada ayer en Barcelona, organizada por el <strong>Círculo Tecnológico de Catalunya (CTecno)</strong>,<strong> Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong> y <strong>The American Chamber of Commerce in Spain</strong>.</div>
<div><br>El acto sirvió para analizar el papel de la tecnología como motor de desarrollo mundial, las aplicaciones prácticas que pueden tener para incentivar determinados sectores económicos, el papel de las multinacionales en el crecimiento económico y la relación con las empresas locales. Todo esto, de la mano de reconocidos empresarios de las nuevas tecnologías, como <strong>Jordi Botifoll</strong>, vicepresidente de <strong>Cisco</strong> en el Área Mediterránea, <strong>Víctor Cuatrecasas</strong>, director general de <strong>Computer Science Corporation </strong>y <strong>Jordi Serra</strong>, director general de <strong>Compuspar</strong>.</div>
<div><br>Los ponentes coincidieron en que la crisis será larga, pero creen que la tecnología puede ayudar a dar un paso adelante para superar esta situación, siempre y cuando se apueste por una mejora educativa y se incentive la inversión en nuevas tecnologías, para trabajar de manera cooperativa y globalizada con el objetivo de retener y aprovechar el talento, haciendo uso de las múltiples posibilidades que éstas aportan.</div>
<div><br>También se trataron temas como la falta de innovación en Catalunya, pese tener una elevada tasa de creatividad, el cambio cultural necesario para que la sociedad pueda aprovechar la tecnología a favor de la innovación o el problema de conexión entre universidad y empresa. </div>
<div><br>En el acto, también participaron <strong>Jaime Malet</strong>, presidente de <strong>The American Chamber of Commerce in Spain</strong>; <strong>Carles Flamerich</strong>, presidente de <strong>CTecno</strong>; y el <strong>ex presidente de la Generalitat de Catalunya</strong> y presidente de honor de CTecno, <strong>Jordi Pujol</strong>, que moderó el acto. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 10/06/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Thu, 11 Jun 2009 17:15:59 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=34</guid>
    </item>
    <item>
      <title>La Cámara de Comercio de Barcelona y Barcelona Digital trabajarán conjuntamente para el crecimiento de la industria TIC</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=35</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass15F12602F7A34CC397975452B12A1348>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassD97BA8D116754CFD967135DABBFE9D10>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass6173FF9201744633BCFEC5655FCCF947>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> La Cambra de Comerç de Barcelona i Barcelona Digital treballaran conjuntament per al creixement de la indústria TIC</div>
<div><b>Titulo EN:</b> The Chamber of Commerce of Barcelona and Barcelona Digital will jointly work for the growth of the TIC industry</div>
<div><b>Titulo ES:</b> La Cámara de Comercio de Barcelona y Barcelona Digital trabajarán conjuntamente para el crecimiento de la industria TIC</div>
<div><b>Subtitulo CA:</b> La promoció de la innovació i la internacionalització, dues de les prioritats per ambdues institucions</div>
<div><b>Subtitulo EN:</b> The promotion of the innovation and the internationalization, two of the priorities for both institutions</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassF52618ECFDBC48E1BAB5C5FEF4E13555>
<div><strong>La Cambra Oficial de Comerç, Navegació i Indústria de Barcelona</strong> (la Cambra) i <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong> treballaran conjuntament per afavorir el <strong>creixement </strong>de la indústria de les tecnologies de la informació i les comunicacions, <strong> TIC</strong>, catalana mitjançant l’estimulació de la recerca aplicada, la innovació i la internacionalització i la promoció de la formació; segons <strong>l’acord signat </strong>aquest matí entre <strong>el president de la Cambra</strong>, <strong>Miquel Valls</strong>, i el <strong>president de Barcelona Digital</strong>, <strong>Antoni Massanell</strong>. </div>
<div> </div>
<div>El Departament de Governació i Administracions Públiques i el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa donen suport  a aquesta iniciativa en el marc del <strong>programa TIC.CAT </strong>d’impuls al sector TIC. </div>
<div> </div>
<div><strong>Miquel Valls</strong>, ha assenyalat que la signatura del conveni suposa per la Cambra seguir avançant amb l’objectiu d’ajudar a promoure l’activitat econòmica del sector TIC, tant perquè és un sector cabdal per a Catalunya, com per les repercussions que té en tots els sectors els increments de productivitat causats per la correcte aplicació de les TIC. “El sector de les TIC és clau per a la competitivitat de la nostra economia. Necessitem tenir un teixit d’empreses TIC propi i proper a les necessitats de les nostres empreses. Només així podrem nodrir a les mateixes amb una aplicació adient i propera de les TIC per al seu negoci.” </div>
<div> </div>
<div>Per la seva part, <strong>Antoni Massanell </strong>ha destacat el paper que tindrà el Clúster TIC  que gestiona Barcelona Digital com a dinamitzador de les accions que recull l’acord. En aquest sentit, ha assenyalat que “l’acompanyament i suport a l’intercanvi de coneixement entre les empreses i la col·laboració en la generació i execució de projectes innovadors contribuirà al desenvolupament de nous productes i serveis de major valor afegit i a un creixement del sector TIC”.</div>
<div> </div>
<div>Entre els punts de l’acord, destaquen les activitats de promoció de la innovació, el suport a la fertilització creuada amb altres clústers, el desenvolupament de nous productes per al camp de la salut i la mobilitat, la potenciació de l’ús de la firma digital entre les empreses TIC per tal de simplificar les gestions amb les administracions i altres entitats, el desenvolupament d’accions formatives orientades a la millora de les competències professionals i la promoció de la internacionalització de les empreses a  través d’intercanvis comercials i de cooperació entre companyies a través de missions comercials.</div>
<div><br>D’altra banda, ambdues institucions sumaran forces per difondre i fomentar l’ús de les TIC entre la societat empresarial catalana; fent arribar a les empreses usuàries de les tecnologies de la informació la importància de la digitalització dels processos per tal d’incrementar la seva productivitat i competitivitat. </div>
<div><br><strong>Sobre la Cambra de Comerç de Barcelona<br></strong>La Cambra de Comerç de Barcelona té entre les línies estratègiques del seu Pla d’Actuació Corporatiu l’impuls de l’ús de les tecnologies de la informació com a elements clau de millora de la competitivitat de la societat empresarial catalana i afavorir el creixement econòmic mitjançant la millora de la competitivitat, promovent la formació i estimulant  la innovació i la internacionalització. Per fomentar l’ús de les TIC la Cambra promoure el seu ús per a la  incorporació de les empreses a la societat de la informació; així com promou i recolzar el sector TIC</div>
<div> </div>
<div>En aquest marc cal destacar la quarta edició de la jornada anual del sector TIC que organitza la Cambra per a conèixer la situació i les opinions de tot el sector. Així mateix, la Cambra treballa per a potenciar la seguretat en els negocis a la xarxa impulsant accions com facilitar la identitat digital de l’empresa amb el certificat digital, fins a la publicació de la revista e-nter.net. I, com no, posa a l’abast de les empreses un servei d’assessorament d’experts en seguretat.</div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital (<a href="/">www.bdigital.org</a>) és el centre tecnològic de referència de les TIC a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC a Catalunya i al desenvolupament de la societat de la informació. Les seves àrees d’especialització són la seguretat, la salut i la mobilitat. Els seus serveis inclouen la investigació aplicada i el desenvolupament tecnològic, la valorització de la recerca, l’assessorament tecnològic, la formació i la promoció i divulgació de l’ús de les TIC.</div>
<div> </div>
<div>El <strong>Clúster TIC</strong> de Barcelona Digital és una Agrupació Empresarial Innovadora (AEI) creada per impulsar la competitivitat del sector TIC català, tot potenciant una nova cultura empresarial basada en la col·laboració i en la innovació oberta.<br></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassB51720A474714CE788FE03A4F0176368>
<div><strong>The Official Chamber of Commerce, Navigation and Industry of Barcelona</strong> (the Chamber) and <strong>Barcelona Digital Technologic Center</strong> will work jointly to favor the <strong>growth</strong> of the industry of the technologies of the information and the communications, <strong>TIC</strong>, catalan by means of the stimulation of the applied investigation, the innovation and the internationalization and the promotion of the formation; according to the <strong>signed agreement </strong>this morning between <strong>the president of the Camera, Miquel Valls</strong>, and <strong>the president of Barcelona Digita</strong>l, <strong>Antoni Massanell</strong>.</div>
<div><br>The Department of Government and Public Administrations and the Department of Innovation, Universities and Company within the framework give to support to this initiative of <strong>TIC.CAT program </strong>of impulse to the sector ITC.</div>
<div><br><strong>Miquel Valls</strong> has indicated that the agreement signature supposes for the Chamber to continue it advancing with the objective to help to promote the economic activity of the sector TIC, as much because is a fundamental sector for Catalonia, like by the repercussions that have in all the sectors the growth of productivity caused by the correct application of the TIC. “The sector of the TIC is key for the necessities of our companies. Single thus we will be able to nourish to the same ones with a suitable and near application of the TIC for its business”.</div>
<div><br>On the other hand, <strong>Antoni Massanell </strong>thinks that is outstanding the paper that will have the Clúster TIC that manages Barcelona Digital like revitalizing of the actions that gathers the agreement. In this sense, it has indicated that “the support and support to the interchange of knowledge between the companies and the collaboration in the generation and execution of innovating projects will contribute to the development of new products and services of greater added value and to a growth of the sector TIC”.</div>
<div><br>Between the points in the agreement, they emphasize the activities of promotion of the innovation, the support to the fertilization crossed others clusters, the development of new products for the field of the health and mobility, the involution of the use of the digital signature between the companies TIC to simplify to the managements with the administration and other organizations, the development of formatives actions oriented to the improvement of the professional competitions and the promotion of the company through commercial missions.</div>
<div><br>On the other hand, the two institutions will add forces to spread and to foment the use of the TIC between the Catalan enterprise society; making arrive at the usuary companies of the technologies of the information, the importance of the digitalization of the processes to increase its productivity and competitiveness.</div>
<div><br><strong>About the Chamber of Commerce of Barcelona</strong><br>The Chamber of Commerce of Barcelona has between its strategic lines of its Plan of Corporative Performance, the impulse of the use of the technologies of the information like elements nails of improvement of the competitiveness of the Catalan enterprise society and to favor the economic growth by means of the improvement of the competitiveness, being promoted the formation and stimulating the innovation and the internationalization. In order to foment the use of the TIC, the Camera promotes its use for the incorporation of the companies in the society of the information, as well as it promotes and it supports to the sector TIC.</div>
<div><br>In this frame, it is possible to emphasize the fourth edition of the annual day of the sector TIC that organizes the Camera to know the situation and the opinions all the sector. Also, the Camera works to harness the security in the businesses in the network, being impelled actions like facilitating the digital identity of the company with the digital certificate, until the publication of the e-nter.net magazine. And, of course, it puts within reach of the companies an advisory service of experts in security.</div>
<div><br><strong>About Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital (<a href="/">www.bdigital.org</a>) is the benchmark technological centre for ICT in Catalonia. Its stated mission is to contribute to the growth of the ICT sector in Catalonia and the development of the information society. Its areas of specialization are security, health and mobility. Its services include applied investigation and technological development, research evaluation, technological consultancy, training and the promotion and dissemination of the uses of ICT.</div>
<div> </div>
<div>The <strong>Cluster </strong>is a combination of companies, knowledge centres, public bodies, not-for-profit organizations and financial institutions, centred in a given geographical location and interacting around a specific economic activity, sharing common strategic challenges. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass8271A76B5E994317A5596D739CAC2B4D>
<div><strong>La Cámara Oficial de Comercio, Navegación e Industria de Barcelona</strong> (la Cámara) y <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico </strong>trabajarán conjuntamente para favorecer el <strong>crecimiento</strong> de la industria de las tecnologías de la información y las comunicaciones, <strong>TIC</strong>, catalana mediante la estimulación de la investigación aplicada, la innovación y la internacionalización y la promoción de la formación; según el <strong>acuerdo firmado </strong>esta mañana entre <strong>el presidente de la Cámara, Miquel Valls</strong>, y el <strong>presidente de Barcelona Digital, Antoni Massanell</strong>.</div>
<div><br>El Departamento de Governación y Administraciones Públicas y el Departamento de Innovación, Universidades y Empresa dan apoyo a esta iniciativa en el marco del <strong>programa TIC.CAT</strong> de impulso al sector TIC. </div>
<div><br><strong>Miquel Valls</strong> ha señalado que la firma del convenio supone para la Cámara seguir avanzando con el objetivo de ayudar a promover la actividad económica del sector TIC, tanto porque es un sector fundamental para Cataluña, como por las repercusiones que tiene en todos los sectores los crecimientos de productividad causados por la correcta aplicación de las TIC. “El sector de las TIC es clave para las necesidades de nuestras empresas. Solo así podremos nutrir a las mismas con una aplicación adecuada y cercana de las TIC para su negocio”.</div>
<div><br>Por su parte, <strong>Antoni Massanell</strong> ha destacado el papel que tendrá el Clúster TIC que gestiona Barcelona Digital como dinamizador de las acciones que recoge el acuerdo. En este sentido, ha señalado que “el acompañamiento y apoyo al intercambio de conocimiento entre las empresas y la colaboración en la generación y ejecución de proyectos innovadores contribuirá al desarrollo de nuevos productos y servicios de mayor valor añadido y a un crecimiento del sector TIC”.</div>
<div><br>Entre los puntos del acuerdo, destacan las actividades de promoción de la innovación, el apoyo a la fertilización cruzada con otros clústers, el desarrollo de nuevos productos para el campo de la salud y la movilidad, la potenciación del uso de la firma digital entre las empresas TIC para simplificar las gestiones con la administración y otras entidades, el desarrollo de acciones formativas orientadas a la mejora de las competencias profesionales y la promoción de la compañía a través de misiones comerciales.</div>
<div><br>Por otra parte, las dos instituciones sumarán fuerzas para difundir y fomentar el uso de las TIC entre la sociedad empresarial catalana; haciendo llegar a las empresas usuarias de las tecnologías de la información, la importancia de la digitalización de los procesos para incrementar su productividad y competitividad.</div>
<div><br><strong>Sobre la Cámara de Comercio de Barcelona</strong><br>La Cámara de Comercio de Barcelona tiene entre sus líneas estratégicas de su Plan de Actuación Corporativo, el impulso del uso de las tecnologías de la información como elementos clave de mejora de la competitividad de la sociedad empresarial catalana y favorecer el crecimiento económico mediante la mejora de la competitividad, promoviendo la formación y estimulando la innovación y la internacionalización. Para fomentar el uso de las TIC, la Cámara promueve su uso para la incorporación de las empresas en la sociedad de la información, así como promueve y apoya al sector TIC.</div>
<div><br>En este marco, cabe destacar la cuarta edición de la jornada anual del sector TIC que organiza la Cámara para conocer la situación y las opiniones de todo el sector. Así mismo, la Cámara trabaja para potenciar la seguridad en los negocios en la red, impulsando acciones como facilitar la identidad digital de la empresa con el certificado digital, hasta la publicación de la revista e-nter.net. Y, como no, pone al alcance de las empresas un servicio de asesoramiento de expertos en seguridad.</div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico <br></strong>Barcelona Digital (<a href="http://www.bdigital.org)l/">www.bdigital.org)l</a> es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización del centro son la seguridad, la salud y la movilidad.</div>
<div><br>La cartera de servicios de Barcelona Digital incluye la investigación aplicada y el desarrollo tecnológico, la valorización de la investigación, el asesoramiento tecnológico, la formación especializada y la promoción y divulgación del uso de las TIC. El centro tecnológico gestiona el Cluster TIC catalán. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 12/06/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Mon, 15 Jun 2009 10:19:13 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=35</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital colaborará con la STSI en el despliegue del plan TIC.cat</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=36</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass3A14F662828D476E9AD11E47A107DE3D>
<div>Signatura de conveni entre la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) i el centre tecnològic Barcelona Digital</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass3D6A70E4F4094F48A6E51C6C7872B629>
<div>Signature of agreement between the Secretariat of Telecommunications and Society of Information (STSI) with Barcelona Digital Technological Center</div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass51C8513ADAD34410A2E059A5954ED941>
<div>Firma de convenio entre la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información (STSI) y el centro tecnológico Barcelona Digital</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital col·laborarà amb la STSI en el desplegament del pla TIC.cat</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital will collaborate with the STSI in the unfolding of the TIC.cat plan</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital colaborará con la STSI en el despliegue del plan TIC.cat</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass0CA9CBDFF5644459B46B0C0785A8CFDD>
<div>La <strong>Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació </strong>(STSI) de la Generalitat de Catalunya i <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic </strong>desenvoluparan conjuntament accions orientades a <strong>potenciar</strong> el sector de <strong>les TIC a Catalunya </strong>i a promoure l’ús de les TIC en les empreses catalanes, en el marc del <strong>Pla TIC.cat </strong>(<a href="http://www.tic.cat/">http://www.tic.cat/</a>) i del <strong>Pla PIMESTIC </strong>(<a href="http://www.pimestic.cat/">http://www.pimestic.cat/</a>).  </div>
<div> </div>
<div>Aquest és l’objecte del conveni signat aquest matí entre el Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, <strong>Jordi Bosch</strong>, i el president de Barcelona Digital, <strong>Antoni Massanell</strong>.</div>
<div> </div>
<div>En l’àmbit del Pla TIC.cat, una iniciativa conjunta de la STSI i l’agència ACC1Ó CIDEM|COPCA, el centre tecnològic fomentarà, <strong>a través del Clúster TIC</strong>, el creixement de les empreses del sector TIC de Catalunya i la <strong>formació de subclústers</strong> per tal de promocionar el sector i subsectors i internacionalitzar-los. El Clúster TIC coordinat per Barcelona Digital és una Agrupació Empresarial Innovadora (AEI) creada el 2008 per impulsar la competitivitat del sector TIC català, tot potenciant una nova cultura empresarial basada en la col·laboració i en la innovació oberta. </div>
<div> </div>
<div>Altres actuacions que realitzarà Barcelona Digital seran la potenciació de l’R+D+i empresarial i els mecanismes d’interrelació administració-empresa-universitat, i l’augment de l’eficiència dels processos d’innovació i transferència tecnològica.</div>
<div> </div>
<div>D’altra banda, les àrees de col·laboració en el marc del Pla PIMESTIC són la difusió de les TIC (a través de l’organització de jornades o la creació de manuals de suport per a l’empresa), l’assessorament i orientació (coordinant i donant suport als agents territorials de la STSI i a la Xarxa d’Assessors del servei d’orientació PIMESTIC), el finançament (donant a conèixer a les pimes industrials i a les empreses del sector TIC els diferents ajuts i solucions que es posen a la seva disposició per facilitar el desenvolupament de projectes d’implantació de les TIC) i la Intel·ligència competitiva (mitjançant l’obtenció d’informació de la demanda local i internacional, de l’evolució tecnològica i de les capacitats del sector TIC català per elaborar la planificació estratègica del sector a mig i llarg termini).</div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital (<a href="/">www.bdigital.org</a>) és el centre tecnològic de referència de les TIC a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC a Catalunya i al desenvolupament de la societat de la informació. Les seves àrees d’especialització són la seguretat, la salut i la mobilitat. Els seus serveis inclouen la investigació aplicada i el desenvolupament tecnològic, la valorització de la recerca, l’assessorament tecnològic, la formació i la promoció i divulgació de l’ús de les TIC.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassEDF905E670A8495C8D9FA373FFCA4F92>
<div><strong>The Secretariat of Telecommunications and Society of Information </strong>(STSI) and <strong>Barcelona Digital Technological Center </strong>will develop jointly actions oriented to <strong>promote</strong> the sector of <strong>the TIC in Catalonia </strong>and to promote the use of the TIC in the Catalan companies, in the frame of the <strong>TIC.cat Plan </strong>(<a href="http://www.tic.cat/">www.tic.cat</a>) and of <strong>PIMESTIC Plan </strong>(<a href="http://www.pimestic.cat/">www.pimestic.cat</a>). </div>
<div> </div>
<div>This is the objective of the signed agreement this morning between the Secretary of Telecommunications and Society of the Information, <strong>Jordi Bosch</strong>, and the president of Barcelona Digital, <strong>Antoni Massanell</strong>.</div>
<div> </div>
<div>In the scope of the TIC.cat Plan, a joint initiative of the STSI and ACC1Ó CIDEM/COPCA agency, the technological center will foment, <strong>through Cluster TIC</strong>, the growth of the companies of the sector TIC of Catalonia and the <strong>formation of sub clusters </strong>to promote the sector and sub sectors and to internationalize them. The Cluster TIC coordinated by Barcelona Digital it’s a Enterprise Innovating Group (AEI) created in 2008 to impel the competitiveness of the sector Catalan TIC, promoting a new enterprise culture based on the collaboration and the open innovation.  </div>
<div> </div>
<div>Other performances that Barcelona Digital will make will be the involution of the enterprise R+D+i and the mechanism of interrelation administration-company-university, and the increase of the efficiency of the processes of innovation and technological transference.</div>
<div> </div>
<div>On the other hand, the areas of collaboration within the framework of PIMESTIC Plan are the diffusion of the TIC (through the organization of days or the creation of manual of support for the company), the advising and direction (coordinating and offering support to the territorial agents of the STSI and to the Network of Advisers of the service of direction PIMESTIC), the financing (presenting pymes industrialists and the companies the sector TIC, the aids and solutions that make their available to facilitate the development of projects of implantation of the TIC) and competitive intelligence (by means of the obtaining of information of the local demand and international, of the technological evolution and the capacities of the sector Catalan TIC to elaborate the strategic planning of the sector to means and length term).</div>
<div> </div>
<div><strong>About Barcelona Digital</strong></div>
<div>Barcelona Digital (<a href="/">www.bdigital.org</a>) is the benchmark technological centre for ICT in Catalonia. Its stated mission is to contribute to the growth of the ICT sector in Catalonia and the development of the information society. Its areas of specialization are security, health and mobility. Its services include applied investigation and technological development, research evaluation, technological consultancy, training and the promotion and dissemination of the uses of ICT.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass59955C700F5F4092BE28CD7FC4E58DB5>
<div>La <strong>Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información</strong> (STSI) y <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico </strong>desarrollarán conjuntamente acciones orientadas a <strong>potenciar</strong> el sector de <strong>las TIC en Cataluña </strong>y a promover el uso de las TIC en las empresas catalanas en el marco del <strong>Plan TIC.cat </strong>(<a href="http://www.tic.cat/">www.tic.cat</a>) y del <strong>Plan PIMESTIC </strong>(<a href="http://www.pimestic.cat/">www.pimestic.cat</a>).</div>
<div> </div>
<div>Éste es el objetivo del convenio firmado esta mañana entre el Secretario de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información, <strong>Jordi Bosch</strong>, y el presidente de Barcelona Digital, <strong>Antoni Massanell</strong>.</div>
<div> </div>
<div>En el ámbito del Plan TIC.cat, una iniciativa conjunta de la STSI y la agencia ACC1Ó CIDEM/COPCA, el centro tecnológico fomentará, <strong>a través del Clúster TIC</strong>, el crecimiento de las empresas del sector TIC de Cataluña y la <strong>formación de sub clústers </strong>para promocionar el sector y sub sectores e internacionalizarlos. El Clúster TIC coordinado por Barcelona Digital es una Agrupación Empresarial Innovadora (AEI) creada en 2008 para impulsar la competitividad del sector TIC catalán, potenciando una nueva cultura empresarial basada en la colaboración y en la innovación abierta.</div>
<div> </div>
<div>Otras actuaciones que realizará Barcelona Digital serán la potenciación del R+D+i empresarial y los mecanismos de interrelación administración-empresa-universidad, y el aumento de la eficiencia de los procesos de innovación y transferencia tecnológica.</div>
<div> </div>
<div>Por otra parte, las áreas de colaboración en el marco del Plan PIMESTIC son la difusión de las TIC (a través de la organización de jornadas o la creación de manuales de apoyo para la empresa), el asesoramiento y orientación (coordinando y ofreciendo apoyo a los agentes territoriales del STSI y a la Red de Asesores del servicio de orientación PIMESTIC), la financiación (dando a conocer a las pymes industriales y a las empresas del sector TIC, las ayudas y soluciones que se ponen a su disposición para facilitar el desarrollo de proyectos de implantación de las TIC) y la inteligencia competitiva (mediante la obtención de información de la demanda local e internacional, de la evolución tecnológica y de las capacidades del sector TIC catalán para elaborar la planificación estratégica del sector a medio y largo plazo).</div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital (<a href="http://www.bdigital.org)">www.bdigital.org)</a> es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización del centro son la seguridad, la salud y la movilidad. La cartera de servicios de Barcelona Digital incluye la investigación aplicada y el desarrollo tecnológico, la valorización de la investigación, el asesoramiento tecnológico, la formación especializada y la promoción y divulgación del uso de las TIC. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 26/06/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Fri, 26 Jun 2009 13:01:19 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=36</guid>
    </item>
    <item>
      <title>“Disponer de un sector TIC potente y delantero es estratégico para Cataluña”</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=37</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass4663B649D6554B00BC444B9E5A35D805>
<div>Jordi Bosch durant la presentació del pla TIC.cat a Lleida</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass76C5A1E045F64598A77696E0207D7E58>
<div>Jordi Bosch during the presentation of the TIC.cat plan in Lleida</div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass6AD851BEDA3643949EC4DFE6A096D4DB>
<div>Jordi Bosch durante la presentación del plan TIC.cat en Lleida</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> “Disposar d’un sector TIC potent i capdavanter és estratègic per a Catalunya”</div>
<div><b>Titulo EN:</b> “To have a powerful and front TIC sector is strategic for Catalonia”</div>
<div><b>Titulo ES:</b> “Disponer de un sector TIC potente y delantero es estratégico para Cataluña”</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass90033F4021254585BD47A79D1833C097>
<div>“Disposar d’un sector TIC potent i capdavanter és estratègic per a Catalunya, <strong>tant per la seva contribució a la modernització i evolució dels sectors industrials “clàssics” del país, com pel seu potencial d’esdevenir un motor de creixement econòmic</strong>”. Així ho ha expressat el secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, <strong>Jordi Bosch</strong>, durant la presentació del pla TIC.cat, avui, al CaixaForum de Lleida, en el marc del <strong>Debat sobre l’Economia Digital </strong>organtizat per l’Ajuntament de Lleida i <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>, juntament amb altres entitats lleidatanes sota el títol “Impuls al Clúster TIC català: el pla TIC.CAT, eines de suport a la pime i la seva internacionalització”.</div>
<div> </div>
<div>Segons Bosch, la crisi ha de servir perquè les empreses es reinventin i aprenguin a superar-se. Per això, creu que “les TIC han de permetre, no només la generació de noves empreses tecnològiques,<strong> sinó també afavorir els sectors tradicionals per guanyar en competitivitat</strong>”.</div>
<div> </div>
<div>En aquest sentit, <strong>ha esmentat que al llarg del 2009 es destinaran 48 milions d’euros d’inversió per a l’impuls TIC en l’entorn empresarial</strong>. Bosch també ha recordat que, actualment, hi ha 391.400 treballadors a les empreses de noves tecnologies, el que suposa un 11,1% de l’ocupació de Catalunya, quatre punts per sobre de la mitjana espanyola, i amb una facturació de 11.000 milions d’euros a l’any. </div>
<div> </div>
<div>Durant l’acte, el director general de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, ha afirmat que el desenvolupament d’aquest pla a través del clúster TIC permetrà ajudar a les empreses a incrementar el seu volum de negoci, facilitant la cultura de la competitivitat i la interrelació de les pimes a nivell internacional.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre el pla TIC.cat</strong></div>
<div>El pla TIC.cat és una iniciativa conjunta de la <strong>Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI)</strong> del Departament de Governació i Administracions Publiques i <strong>d’ACC1Ó (CIDEM|COPCA)</strong>, organisme adscrit al Departament d’Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu principal <strong>millorar la competitivitat de les empreses catalanes del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).</strong> El pla s’estén del 2009 al 2012 i compta amb un pressupost per al 2009 de 42 M€. </div>
<div><br>El pla TIC.cat preveu diverses actuacions per als propers quatre anys per millorar alguns dels àmbits clau per al negoci empresarial, com per exemple: les millores en innovació per crear nous productes i serveis, l’increment de la capacitat exportadora i la internacionalització de les operacions, l’augment dels nivells de productivitat, l’establiment de sinergies mitjançant la cooperació entre empreses, així com la capacitació i disponibilitat dels recursos humans i materials necessaris que permetin afrontar els reptes de futur.</div>
<div><br><em>Àmbit d’actuacions del pla TIC.cat</em><br>El pla TIC.cat s’estructura en <strong>sis àmbits d’actuació</strong>, que donen resposta a les necessitats de les empreses TIC catalanes segons diferents activitats clau:</div>
<div><br>- <strong>Informació i assessorament</strong>: divulgació de les actuacions incloses en el Pla i establiment d’un punt centralitzat de contacte amb les empreses del sector mitjançant el web del programa (<a href="http://www.tic.cat/">www.tic.cat</a>) i el servei de finestreta única d’atenció personalitzada al sector.</div>
<div><br>- <strong>Intel·ligència competitiva</strong>: en aquest àmbit es desenvolupa la capacitat de generar informació rellevant per al sector: anàlisi de les necessitats de la demanda local i internacional, anàlisi de les tendències tecnològiques, referències de casos d’empreses innovadores, etc.</div>
<div><br>- <strong>Finançament</strong>: àmbit responsable d’informar sobre les fonts de finançament disponibles tant per a la creació d’empreses com per al creixement i desenvolupament de nous projectes a les empreses ja consolidades.</div>
<div><br>-<strong> Promoció sectorial i internacionalització</strong>: iniciatives per a la promoció col·lectiva tant a nivell sectorial com a través de clústers o agrupacions d’empreses i suport a les empreses en el desenvolupament de nous mercats, especialment els internacionals.  </div>
<div><br>- <strong>Qualitat i gestió empresarial</strong>: té com a objectiu millorar els nivells de qualitat i productivitat de les empreses TIC a la vegada que intenta enfortir les estructures empresarials des del plantejament estratègic i en els àmbits de gestió. També contribuirà a incrementar el nombre de professionals TIC i millorar la qualificació dels professionals mitjançant accions de capacitació.</div>
<div><br>- <strong>R+D+I i e-infraestructures</strong>: suport als projectes d’RDI dins de les empreses TIC i incrementar les col·laboracions amb universitats i centres tecnològics. Promoció d’estructures i actius clau per a la recerca i el desenvolupament tecnològic del sector.</div>
<div> </div>
<div><strong>Els Debats sobre l'Economia Digital </strong></div>
<div>Els Debats sobre l'Economia Digital estan organitzats per Barcelona Digital Centre Tecnològic amb l'objectiu de promoure l'ús intensiu i extensiu de les TIC en l'empresa, les institucions i la societat civil. El cicle de debats està promogut per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i el 22@barcelona.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassCC4D782546C943FC9BE626BDC2964D4E>
<div>“To have a powerful and front TIC sector is strategic for Catalonia, <strong>as much by his contribution to the modernization and evolution of classic the industrial sectors of the country, like by the potential becoming a motor of economic growth</strong>”. Thus has expressed the secretary of Telecommunications and Society of the Information of the Generalitat of Catalonia, <strong>Jordi Bosch</strong>, has during the presentation of the TIC.cat plan, today, in the CaixaForum of Lleida, within the framework of <strong>Debate about the Digital Economy</strong>, organized by Lleida town hall and <strong>Barcelona Digital Technologic Center</strong>, jointly with other organizations of Lleida under the title “Impulse to the Catalan Cluster TIC: the TIC.cat plan, tools of support to SME and their internationalization”.</div>
<div> </div>
<div>According to Bosch, the crisis must serve so that the companies are reinvent and learn to surpass themselves. For that reason, it thinks that “the TIC must allow, not only the generation of new technological companies, but <strong>also to favor the traditional sectors to win in competitiveness</strong>”.  </div>
<div> </div>
<div>In this sense, it <strong>has mentioned that, throughout the 2009, 48 million Euros of investment will be destined for the impulse TIC in the enterprise surroundings</strong>. Bosch also has remembered who, at the moment, are 391,400 workers in the companies of new technologies, which supposes a 11.1% of the occupation of Catalonia, four points over the average Spanish, and with a invoicing of 11,000 million Euros to the year.</div>
<div> </div>
<div>During the act, the chief of a main directorate of Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, has affirmed that the development of this plan through cluster TIC will allow to help the companies to increase its volume of business, facilitating the culture of the competitiveness and the interrelation of SME at international level.  </div>
<div> </div>
<div><strong>About the TIC.cat plan </strong></div>
<div>The TIC.cat plan is a joint initiative of the <strong>Secretariat of Telecommunications and Society of Información (STSI) </strong>of the Department of Interior and Public Administraciones and <strong>ACC1Ó (CIDEM|COPCA)</strong>, organism assigned to the Department of Innovation, Universities and Companies of the Generalitat of Catalonia, that it has by primary target <strong>to improve the competitiveness of the Catalan companies of the sector of the technologies of the information and the communication (TIC)</strong>. The plan extends from the 2009 to the 2012 and counts on a budget for the 2009 of 42 million Euros.   </div>
<div> </div>
<div>The TIC.cat plan anticipates diverse performances for next the four years to improve some of the scopes nails for the enterprise business, like for example: the improvements in innovation to create new products and services, the increase of the exporting capacity and the internationalization of the operations, the increase of the productivity levels, the establishment of synergies by means of the cooperation between companies, as well as the qualification and availability of necessary the human and material resources that they allow to confront the future challenges.</div>
<div> </div>
<div><em>Scope of performances of the TIC.cat plan </em></div>
<div>The TIC.cat plan structure in <strong>six scopes of performance</strong>, that give to answer to the necessities of the Catalan companies TIC according to different activities nails:</div>
<div> </div>
<div>- <strong>Information and advising</strong>: spreading of the performances including in the Plan and establishment of a centralized point of contact with the companies of the sector by means of the Web of the program (<a href="http://www.tic.cat/">www.tic.cat</a>) and the service of unique window of customized attention to the sector. </div>
<div><br>- <strong>Competitive intelligence</strong>: in this scope the capacity is developed to generate excellent information for the sector: analysis of the necessities of the local and international demand, analysis of the technological tendencies, references of cases of innovating companies, etc. </div>
<div><br>- <strong>Financing</strong>: responsible scope to inform as much on the sources of financing available for the creation of companies like for the growth and development of new projects to the companies already consolidated.</div>
<div><br>- <strong>Sectorial promotion and internationalization</strong>: initiatives for the collective promotion as much at sectorial level as through clusters or groupings of companies and support to the companies in the development of new markets, especially the international. </div>
<div><br>- <strong>Quality and enterprise management</strong>: it must like objective simultaneously improve the quality levels and productivity of the companies TIC that tries to fortify enterprise structures of the strategic exposition and in the scopes of management. Also it will contribute to increase the number of professionals TIC and to improve the qualification of the professionals by means of qualification actions. </div>
<div><br>- <strong>I+D+i and e-infrastructures</strong>: support to the projects of I+D+i within the companies TIC and to increase the technological collaborations with universities and centers. Promotion of structures and assets nails for the investigation and the technological development of the sector.</div>
<div> </div>
<div><strong>The Debates about the Digital Economy <br></strong>The Debates about the Digital Economy is organized by Barcelona Digital Technologi Center with the objective to promote the intensive and extensive use of the TIC in the company, the institutions and the civil society. The cycle of debates is promoted by the Secretariat of Telecommunications and Society of the Information of the Generalitat of Catalonia and 22@barcelona.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassE215039F91DB4EBFA014B09AB63106B2>
<div>“Disponer de un sector TIC potente y delantero es estratégico para Cataluña, <strong>tanto por su contribución a la modernización y evolución de los sectores industriales ‘clásicos’ del país, como por el potencial de convertirse en un motor de crecimiento económico</strong>”. Así lo ha expresado el secretario de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Cataluña, <strong>Jordi Bosch</strong>, durante la presentación del plan TIC.cat, hoy, en el CaixaForum de Lleida, en el marco del <strong>Debate sobre la Economía Digital </strong>organizado por el Ayuntamiento de Lleida y <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>, conjuntamente con otras entidades ilerdenses bajo el título “Impulso al Cluster TIC catalán: el plan TIC.cat, herramientas de apoyo a la pyme y a su internacionalización”.</div>
<div> </div>
<div>Según Bosch, la crisis debe servir para que las empresas se reinventen y aprendan a superarse. Por ello, cree que “las TIC deben permitir, no sólo la generación de nuevas empresas tecnológicas, <strong>sino también favorecer los sectores tradicionales para ganar en competitividad</strong>”.</div>
<div> </div>
<div>En este sentido, <strong>ha mencionado que, a lo largo del 2009, se destinarán 48 millones de euros de inversión para el impulso TIC en el entorno empresarial</strong>. Bosch también ha recordado que, actualmente, hay 391.400 trabajadores en las empresas de nuevas tecnologías, lo que supone un 11,1% de la ocupación de Cataluña, cuatro puntos por encima de la media española, y con una facturación de 11.000 millones de euros al año.</div>
<div> </div>
<div>Durante el acto, el director general de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, ha afirmado que el desarrollo de este plan a través del cluster TIC permitirá ayudar a las empresas a incrementar su volumen de negocio, facilitando la cultura de la competitividad y la interrelación de las pymes a nivel internacional.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre el plan TIC.cat</strong><br>El plan TIC.cat es una iniciativa conjunta de la <strong>Secretarìa de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) </strong>del Departamento de Gobernación y Administraciones Públicas y de <strong>ACC1Ó (CIDEM|COPCA)</strong>, organismo adscrito al Departamento de Innovación, Universidades y Empresas de la Generalitat de Cataluña, que tiene por objetivo principal <strong>mejorar la competitividad de las empresas catalanes del sector de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC)</strong>. El plan se extiende del 2009 al 2012 y cuenta con un presupuesto para el 2009 de 42 millones de euros. </div>
<div> </div>
<div>El plan TIC.cat prevé diversas actuaciones para los próximos cuatro años para mejorar algunos de los ámbitos clave para el negocio empresarial, como por ejemplo: las mejoras en innovación para crear nuevos productos y servicios, el incremento de la capacidad exportadora y la internacionalización de las operaciones, el aumento de los niveles de productividad, el establecimiento de sinergias mediante la cooperación entre empresas, así como la capacitación y disponibilidad de los recursos humanos y materiales necesarios que permitan afrontar los retos de futuro.<br> <br><strong>Ámbito de actuaciones del plan TIC.cat</strong></div>
<div>El plan TIC.cat se estructura en <strong>seis ámbitos de actuación</strong>, que dan respuesta a las necesidades de las empresas TIC catalanas según diferentes actividades clave:</div>
<div><br>- <strong>Información y asesoramiento</strong>: divulgación de las actuaciones incluidas en el Plan y establecimiento de un punto centralizado de contacto con las empresas del sector mediante la web del programa (<a href="http://www.tic.cat/">www.tic.cat</a>) y el servicio de ventanilla única de atención personalizada al sector.</div>
<div><br>- <strong>Inteligencia competitiva</strong>: en este ámbito se desarrolla la capacidad de generar información relevante para el sector: análisis de las necesidades de la demanda local e internacional, análisis de las tendencias tecnológicas, referencias de casos de empresas innovadoras, etc.<br></div>
<div> </div>
<div>- <strong>Financiación</strong>: ámbito responsable de informar sobre las fuentes de financiación disponibles tanto para la creación de empresas como para el crecimiento y desarrollo de nuevos proyectos a las empresas ya consolidadas.</div>
<div><br>- <strong>Promoción sectorial e internacionalización</strong>: iniciativas para la promoción colectiva tanto a nivel sectorial como a través de clusters o agrupaciones de empresas y apoyo a las empresas en el desarrollo de nuevos mercados, especialmente los internacionales.</div>
<div><br>- <strong>Calidad y gestión empresarial</strong>: tiene como objetivo mejorar los niveles de calidad y productividad de las empresas TIC a la vez que intenta fortalecer las estructuras empresariales desde el planteamiento estratégico y en los ámbitos de gestión. También contribuirá a incrementar el número de profesionales TIC y mejorar la calificación de los profesionales mediante acciones de capacitación.</div>
<div> </div>
<div>- <strong>I+D+i y e-infraestructuras</strong>: apoyo a los proyectos de I+D+i dentro de las empresas TIC e incremento de las colaboraciones con universidades y centros tecnológicos. Promoción de estructuras y activos clave para la investigación y el desarrollo tecnológico del sector.</div>
<div> </div>
<div><strong>Los Debates sobre la Economía Digital<br></strong>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por Barcelona Digital Centro Tecnológico con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil. El ciclo de debates está promovido por la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya y el 22@barcelona.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 07/07/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Lleida</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Thu, 09 Jul 2009 09:54:12 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=37</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Carles Fradera, ponente en la 8ª Diada de las Telecomunicaciones</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=38</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass9FEF4F7780374F3DA32CD14B4F9D9990>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass3749660AE56245A88FB81B7A06E7706C>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass94C1DAE5552B496A876EE7ECC23B36DD>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Carles Fradera, ponent a la 8a Diada de les Telecomunicacions</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Carles Fradera, speaker in the 8th Day of the Telecommunications</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Carles Fradera, ponente en la 8ª Diada de las Telecomunicaciones</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass2D139383A78F49EDB7190CF018BE95FE>
<div>El director general de Barcelona Digital Centre Tecnològic, <strong>Carles Fradera</strong>, participarà com a ponent en la 8a edició de la <strong>Diada de les Telecomunicacions </strong>a Catalunya, que se celebrarà el proper 29 de setembre al CosmoCaixa de Barcelona. En concret, Fradera intervindrà en la taula rodona sobre seguretat a la xarxa, titulada <em><strong>La Seguretat, una barrera real als negocis?</strong>, </em>on s’analitzaran les amenaces reals a la xarxa, així com el marc legal d’actuació, i es proposaran accions prioritàries per millorar la protecció i preservar els drets dels ciutadans a Internet. </div>
<div><br>El director general de Barcelona Digital compartirà debat amb <strong>Tomàs Roy</strong>, director de seguretat del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació; <strong>Magí Collboni</strong>, director comercial de Gematic; <strong>Jordi Masias</strong>, soci director d’AGTIC i <strong>Xavier Serrano</strong>, responsable de Seguretat Tecnològica del Banc de Sabadell. La sessió estarà moderada per <strong>Josep Morell</strong>, comissionat de la Presidència per a les TIC i la Societat de la Informació de la Cambra de Comerç de Barcelona.</div>
<div><br>L'assistència a la 8a edició de la Diada de les Telecomunicacions de Catalunya, a la qual dóna suport Barcelona Digital, és gratuïta. Per inscriure's, cal omplir el següent <a href="http://www.coettc.com/diadacom/index.php?apartat=inscripcio">formulari</a>.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass811B7069B23C4E7AA4D0F1713076669F>
<div>The general manager of Barcelona Digital technology centre, <strong>Carles Fradera</strong>, will participate as speaker in the 8th edition of the <strong>Day of the Telecommunications </strong>in Catalonia, will be celebrated the September 29th in the CosmoCaixa of Barcelona. In particular, Fradera will intervene in the table of security in the network, entitled <em><strong>The security, a real barrier in business?</strong>,<strong> </strong></em>where will be analyzed the real threats in the network, as well as the legal frame of action, and will be proposed priority actions to improve the protection and to preserve the rights of the citizens in Internet.</div>
<div><br>The general manager of Barcelona Digital will share debate with <strong>Tomàs Roy</strong>, manager of Telecommunications and Information Technologies; <strong>Magí Collboni</strong>, commercial manager of Gematic; <strong>Jordi Masias</strong>, manager of AGTIC, and with Xavier Serrano, responsible of technological security for Banco Sabadell. The session will be moderate by <strong>Josep Morell</strong>, Commissioner of the Presidency to ICT and the society of the Information of the Barcelona Chamber of Commerce.  </div>
<div><br>The 8th edition of Day of the Telecommunications of Catalonia, which possesses the support of Barcelona Digital, attendance is free. To register, you must fill in the following <a href="http://www.coettc.com/diadacom/index.php?apartat=inscripcio">form</a>.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass1950EDCB3BAD40DAA0D6CD0ED463C407>
<div>El director general de Barcelona Digital Centro Tecnológico, <strong>Carles Fradera</strong>, participará como ponente en la 8ª edición de la <strong>Diada de las Telecomunicaciones </strong>en Cataluña, que se celebrará el próximo 29 de septiembre en el CosmoCaixa de Barcelona. En concreto, Fradera intervendrá en la mesa redonda sobre seguridad en la red, titulada <em><strong>La Seguridad, ¿una barrera real en los negocios?</strong>,<strong> </strong></em>dónde se analizarán las amenazas reales en la red, así como el marco legal de actuación, y se propondrán acciones prioritarias para mejorar la protección y preservar los derechos de los ciudadanos en Internet. </div>
<div><br>El director general de Barcelona Digital compartirá debate con <strong>Tomàs Roy</strong>, director de seguridad del Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información; <strong>Magí Collboni</strong>, director comercial de Gematic; <strong>Jordi Masias</strong>, socio director de AGTIC y con <strong>Xavier Serrano</strong>, responsable de Seguridad Tecnológica del Banco de Sabadell. La sesión estará moderada por <strong>Josep Morell</strong>, comisionado de la Presidencia para las TIC y la Sociedad de la Información de la Cámara de Comercio de Barcelona. </div>
<div><br>La asistencia a la 8ª edición de la Diada de las Telecomunicaciones de Cataluña, que cuenta con el apoyo de Barcelona Digital, es gratuita. Para inscribirse, se debe rellenar el siguiente <a href="http://www.coettc.com/diadacom/index.php?apartat=inscripcio">formulario</a>.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 14/09/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Mon, 14 Sep 2009 07:40:57 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=38</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital acoge una sesión informativa del CeBIT 2010</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=39</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass46E14D7986964047A8435F470F1EFF23>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassBC3C7142107140DBB51DA0AA6212725A>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassB1E757E965394A7FA9E1346A6254383B>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital acull una sessió informativa del CeBIT 2010</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona digital receive a briefing of CeBIT 2010</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital acoge una sesión informativa del CeBIT 2010</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass47EE5A31296C4E67BF81F9891902EA4B>
<div><strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong> va acollir, ahir 21 de setembre, una <strong>sessió informativa </strong>dirigida a totes les empreses interessades en participar al <strong>CeBIT 2010</strong>, la fira internacional de les TIC amb més repercussió mundial, que se celebrarà del 2 al 6 de març a Hannover (Alemanya) i que compta, en aquesta edició, amb <strong>Espanya com a país convidat</strong>. </div>
<div> </div>
<div>L’objectiu de la sessió, que va desenvolupar-se a l’Auditori del centre tecnològic, era informar a les companyies interessades en la fira, precisant les <strong>condicions de participació </strong>en els diversos pavellons que té Espanya com <em>Partner Country</em> de l’edició del 2010. En particular, un dels continguts que va tractar-se a l’acte fou l’existència d’<strong>importants ajudes econòmiques a les empreses participants </strong>en els pavellons en virtut del Conveni de Col·laboració subscrit entre la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per la Societat de la Informació (SETSI), dependent del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, i el Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX).</div>
<div> </div>
<div>L’elecció d’Espanya com <em>Partner Country </em>a l’edició anual coincidirà amb la Presidència espanyola del Consell de la Unió Europea durant el primer semestre de 2010. Segons la organització de CeBIT, Espanya ha estat escollida com a país convidat<em> </em>“pel seu espectacular desenvolupament als darrers anys a l’àmbit de la Societat de la Informació”. </div>
<div> </div>
<div>El <em>Partner Country</em> de cada edició del CeBIT adopta un paper protagonista i la seva participació acostuma a concretar-se amb la instal·lació de pavellons nacionals, la presència d’un alt nombre d’empreses i un cicle de conferències d’alt nivell, entre d’altres aspectes. Fins al moment, l’organització de CeBIT ha seleccionat com <em>Partner Country </em>a l’Índia (2006), Rússia (2007), França (2008) i l’Estat de Califòrnia (2009).</div>
<div> </div>
<div>La participació espanyola es traduirà en l’organització de diferents pavellons, un de caràcter institucional i la resta, uns 2.500 metres quadrats en total, de caràcter sectorial; presentacions a càrrec de professionals i directius TIC a diversos espais; actes culturals; la organització d’una nit d’Espanya, etc.</div>
<div> </div>
<div>El SETSI i el ICEX són els encarregats d’articular la presència d’Espanya com a país convidat al CeBIT 2010. Aquesta fira es celebra anualment a Hannover (Alemanya) i, al 2009, van participar 4.300 companyies expositores de 69 països i va rebre més de 400.000 visitants de 150 països. </div>
<div> </div>
<div><strong>Costos i finançament</strong></div>
<div>El cost del metre quadrat dependrà del nombre d’empreses participants. A títol informatiu, el cost per metre quadrat de les edicions de 2009 del <em>Mobile World Congress </em>i del <em>Telecom Mundial </em>va ascendir a, aproximadament, 1.200 euros i 950 euros, respectivament (abans d’aplicar les subvencions corresponents). </div>
<div> </div>
<div>El Ministeri finança íntegrament el sòl dels Pavellons i, per altra part, subvencionarà de manera important les despeses de decoració (40-50%). D’aquesta manera, el percentatge total subvencionat pel Ministeri es situa entre un 70-75% del cost que suposa per a les empreses assistir al CeBIT de manera individual.</div>
<div> </div>
<div><strong>Organització dels diversos Pavellons</strong><br>Espanya participarà al CeBIT amb un total de 2.500 metres quadrats distribuïts en un Pavelló institucional i diversos Pavellons sectorials. S’ha previst Pavellons d’Espanya als sectors de telecomunicacions, software i banca electrònica. La superfície mínima dels estands serà de 10 metres quadrats.</div>
<div> </div>
<div>Les empreses interessades en participar als Pavellons d’Espanya hauran de comunicar-lo al SETSI abans del 20 d’octubre, indicant amb quants mentres quadrats desitgen participar, i a quin sector d’activitat. </div>
<div> </div>
<div>Posteriorment, s’elaborarà un llistat amb totes les empreses interessades classificades per Pavellons, que es distribuirà a les empreses.</div>
<div> </div>
<div>A partir d’aquell moment, s’obrirà un nou termini per confirmar la participació al CeBIT. Aquesta confirmació tindrà caràcter vinculant, i s’utilitzarà com a base per redactar el Conveni de Col·laboració entre la SETSI i les empreses participants.</div>
<div> </div>
<div>Tota la informació relativa al CeBIT 2010 estarà pròximament disponible al web del <a href="http://www.mityc.es/ca-ES/Paginas/index.aspx">Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç</a>. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass08B497C33663439A8EC22CAB42F96652>
<div><strong>Barcelona Digital Technology Centre</strong> receive, yesterday September 21th, <strong>a briefing </strong>to all companies interested in participate in the <strong>CeBIT 2010</strong>, the ICT international fair with more global impact, that will be celebrated from 2 to 6 of March in Hannover (Germany), which has, in this edition, with <strong>Spain as guest country</strong>.  </div>
<div> </div>
<div>The meeting that took place in the Auditorium of Technology Center, was to report the companies concerned at the fair, specifying the <strong>conditions for participation </strong>in various pavilions Spain as the 2010 Edition Partner Country. In particular, one of the content that addressed the act was the existence of <strong>important economic aid to the companies participants</strong> in the pavilions pursuant to the Convention of partnership signed by the Secretary of State of telecommunications and the information society (SETSI), dependent on the Ministry of industry, tourism and trade, and the Spanish Institute of foreign trade (ICEX).</div>
<div> </div>
<div>The choice of Spain as Partner Country in the annual edition will coincide with the Spanish Presidency of the European Union Council during the first half of 2010. According to the Organization of CeBIT, Spain has been chosen as Partner Country &quot;by their spectacular development in recent years in the field of the information society&quot;.  </div>
<div> </div>
<div>The partner country of this edition of the CeBIT takes a leading role and their participation is often made concrete in the installation of national pavilions, the presence of a large number of companies and a cycle of conferences of high level, between others. So far, the organization of CeBIT selected as Partner Country to India (2006), Russia (2007), France (2008) and California State (2009).</div>
<div> </div>
<div>The Spanish participation will result in the Organization of different pavilions, an institutional character and the rest, about 2500 square meters in total, of sectorial character; presentations in charge of ICT professional and managerial in different forums; cultural acts; the organization of a Spain night, etc.  </div>
<div> </div>
<div>The SETSI and the ICEX are responsible for articulating the presence of Spain as guest country of CeBIT 2010. This fair, it’s celebrated every year in Hannover (Germany) and, in 2009, participated 4,300 exhibiting companies of 69 countries, and received more of 400,000 visitors from 150 countries.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass2D5A18B1BFF745A5A57512FFF0DBD34F>
<div><strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong> acogió, ayer 21 de septiembre, una <strong>sesión informativa </strong>dirigida a todas las empresas interesadas en participar en el <strong>CeBIT 2010</strong>, la feria internacional de las TIC con más repercusión mundial, que se celebrará del 2 al 6 de marzo en Hannover (Alemania) y que cuenta, en esta edición, con <strong>España como país invitado</strong>.</div>
<div> </div>
<div>El objetivo de la sesión, que tuvo lugar en el Auditorio del centro tecnológico, era informar a las compañías interesadas en la feria, precisando las <strong>condiciones de participación </strong>en los diversos pabellones que tiene España como <em>Partner Country</em> de la edición del 2010. En particular, uno de los contenidos que abordó el acto fue la existencia de <strong>importantes ayudas económicas a las empresas participantes </strong>en los pabellones en virtud del Convenio de Colaboración suscrito entre la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información (SETSI), dependiente del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, y el Instituto Español de Comercio Exterior (ICEX).</div>
<div> </div>
<div>La elección de España como <em>Partner Country </em>en la edición anual coincidirá con la Presidencia española del Consejo de la Unión Europea durante el primer semestre de 2010. Según la organización de CeBIT, España ha sido elegida como país invitado<em> </em>“por su espectacular desarrollo en los últimos años en el ámbito de la Sociedad de la Información”. </div>
<div> </div>
<div>El <em>Partner Country</em> de cada edición del CeBIT adopta un papel protagonista y su participación suele concretarse en la instalación de pabellones nacionales, la presencia de un alto número de empresas y un ciclo de conferencias de alto nivel, entre otros aspectos. Hasta el momento, la organización de CeBIT ha seleccionado como <em>Partner Country </em>a India (2006), Rusia (2007), Francia (2008) y el Estado de California (2009).</div>
<div> </div>
<div>La participación española se traducirá en la organización de distintos pabellones, uno de carácter institucional y el resto, unos 2500 metros cuadrados en total, de carácter sectorial; en presentaciones a cargo de profesionales y directivos TIC en diversos foros; en actos culturales; en la organización de una noche de España, etc.</div>
<div> </div>
<div>El SETSI y el ICEX son los encargados de articular la presencia de España como país invitado al CeBIT 2010. Esta feria se celebra anualmente en Hannover (Alemania) y, en 2009, participaron 4.300 compañías expositoras de 69 países y recibió más de 400.000 visitantes de 150 países.</div>
<div> </div>
<div><strong>Costes y financiación</strong></div>
<div>El coste del m2 dependerá del número de empresas participantes. A título meramente informativo, el coste por m2 en las ediciones de 2009 del <em>Mobile World Congress </em>y del <em>Telecom Mundial </em>ascendió a aproximadamente 1.200 euros y 950 euros, respectivamente (antes de aplicar las subvenciones correspondientes).</div>
<div> </div>
<div>El Ministerio  financia íntegramente el suelo de los Pabellones y, por otra parte, subvencionará de manera importante los gastos de decoración (40-50%). De este modo, el porcentaje total subvencionado por el Ministerio se sitúa entre un 70-75% del coste que supondría para las empresas asistir al CeBIT de forma individual.</div>
<div> </div>
<div><strong>Organización de los diversos Pabellones</strong></div>
<div>España participará en CeBIT con un total de 2.500 m2 distribuidos en un Pabellón institucional y diversos Pabellones sectoriales.</div>
<div> </div>
<div>Se han previsto Pabellones de España en los sectores de telecomunicaciones, software, y banca electrónica.</div>
<div>La superficie mínima de los stands será de 10 m2.</div>
<div><br>Las empresas interesadas en participar en los Pabellones de España deberán comunicarlo a la SETSI antes del 20 de octubre, indicando con cuántos m2 desean participar, y en qué sector de actividad.</div>
<div> </div>
<div>Posteriormente se elaborará un listado con todas las empresas interesadas clasificadas por Pabellones, que se distribuirá a las empresas.</div>
<div> </div>
<div>A partir de ese momento, se abrirá un nuevo plazo para confirmar la participación en CeBIT. Esa confirmación tendrá carácter vinculante, pues se utilizará como base para redactar el Convenio de Colaboración entre la SETSI y las empresas participantes.</div>
<div> </div>
<div>Toda la información relativa a <strong>CeBIT 2010 </strong>estará próximamente disponible en la web del <a href="http://www.mityc.es/es-ES/Paginas/index.aspx">Ministerio de Industria, Turismo y Comercio</a>.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 22/09/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Wed, 23 Sep 2009 07:31:45 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=39</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Antoni Massanell, miembro del nuevo Consejo Catalán de Investigación e Innovación</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=40</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassCC2F6EE5ED3E441DBA340465B6FDB3D6>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassFCBC1B9FDA0B46E5993E857D9C2B12E8>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass0E58BC2885274677AEC22FF2A8F2213F>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Antoni Massanell, membre del nou Consell Català de Recerca i Innovació</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Antoni Massanell, member of the new Catalan Research and Innovation Council</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Antoni Massanell, miembro del nuevo Consejo Catalán de Investigación e Innovación</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassBB868D07249F4017AC66B732896ABF11>
<div>El President de <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>, <strong>Antoni Massanell</strong>, formarà part del nou <strong>Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI)</strong>. Es tracta d’un nou òrgan, <a href="http://www20.gencat.cat/docs/Sala de Premsa/Documents/Arxius/president_premsa.notaPremsa.61.Dosseir CCRI1253634213804.pdf">aprovat ahir </a>pel Consell de Govern de la Generalitat, depenent de la Conselleria de Presidència.</div>
<div> </div>
<div>L’objectiu d’aquest consell, format per quinze <a href="http://www20.gencat.cat/docs/Sala de Premsa/Documents/Arxius/president_premsa.notaPremsa.57.CV membres CCRI1253630043296.pdf">membres</a> –<strong>empresaris i acadèmics experts en R+D</strong>-, és <strong>assessorar al Govern</strong> sobre les estratègies, les polítiques, la planificació i l’avaluació del sistema de recerca i innovació a Catalunya. D’aquesta manera, formularà propostes i recomanacions sobre aspectes que afectin al desenvolupament del sistema català de recerca i innovació, emetrà informes i avaluarà l’evolució d’aquest sistema, i participarà en el seguiment del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, entre altres funcions. </div>
<div> </div>
<div>L’executiu català pretén potenciar, així, les estratègies i polítiques en R+D com un dels eixos essencials per canviar el model productiu de la nostra economia. La primera tasca que té encomanada aquest òrgan és analitzar el document de bases del Pla de Recerca i Innovació (PRI) 2010-2013 que ha elaborat el Govern i preveu aprovar en els propers mesos.</div>
<div> </div>
<div><strong>Un consell pioner a Espanya</strong></div>
<div><br>El CCRI, pioner a Espanya, té una estructura similar a altres consells assessors en matèria de ciència i tecnologia que existeixen en països capdavanters com el Regne Unit, Finlàndia, Àustria, Japó, Canadà i Holanda, ja que comptarà amb experts independents en la seva totalitat. </div>
<div> </div>
<div>L’òrgan assessor estarà presidit per <strong>Lluís Arola</strong>, doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona (UB) i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV). La vicepresidència recau en <strong>Maria Reig</strong>, llicenciada en Dret i Belles Arts per la UB.<br> <br>El CCRI comptarà també amb un secretari executiu, càrrec que desenvoluparà <strong>Jordi Cartanyà</strong>, director del Consell de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) del Govern i doctor en Ciències Químiques per la UB. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass9FC4580A54044855A788FFE0D7ECC81F>
<div>The President of <strong>Barcelona Digital Technology Centre</strong>, <strong>Antoni Massanell</strong>, will be part of the new <strong>Catalan Research and Innovation Council (CCRI)</strong>. This is a new organ <a href="http://www20.gencat.cat/docs/Sala de Premsa/Documents/Arxius/president_premsa.notaPremsa.61.Dosseir CCRI1253634213804.pdf">approved yesterday </a>by the Government Council of the Generalitat of Catalonia, and dependent of Presidency Department.</div>
<div> </div>
<div>The objective of this Council, composed by fifteen <a href="http://www20.gencat.cat/docs/Sala de Premsa/Documents/Arxius/president_premsa.notaPremsa.57.CV membres CCRI1253630043296.pdf">members</a> -<strong>businessman and academic experts in R&amp;D</strong>-, is <strong>to advise the Government</strong> on strategies, policies, planning and evaluation of the research and innovation system in Catalonia. Thus, formulate proposals and recommendations on aspects relating to the development of the Catalan system of research and innovation, shall deliver reports will assess the evolution of this system, and will participate in the follow-up of the National Pact for Research and Innovation, among other functions.  </div>
<div> </div>
<div>The Catalan Executive aims to promote strategies and policies in R&amp;D as one of the essential mechanisms for changing the production model of our economy. The first task that this organ is analyzes the bases of Research and Innovation Plan (PRI) 2010 to 2013 has developed by the Government and expected to sanction in the coming months.</div>
<div> </div>
<div><strong>A pioneer council in Spain</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div>The CCRI is pioneer in Spain and your structure is similar to other science and technology organs of the other countries as the United Kingdom, Finland, Austria, Japan, Canada and the Netherlands, will have independent experts.  </div>
<div> </div>
<div>The advisory organ will be chaired by <strong>Lluís Arola</strong>, doctor in Biologic Sciences by the University of Barcelona (UB) and professor of Biochemistry and molecular biology of the University Rovira and Virgili (URV). The Vice-Chair is for <strong>Maria Reig</strong>, degree in law and Arts of the University of Barcelona.  </div>
<div> </div>
<div>The CCRI will also have an Executive Secretary, charge will develop <strong>Jordi Cartanyà</strong>, director of the Research Council and Innovation Technology (CIRIT) of the Government and doctor in chemistry of UB.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass90502712B2D2475B890F5BF528F103C1>
<div>El Presidente de <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>, <strong>Antoni Massanell</strong>, formará parte del nuevo <strong>Consejo Catalán de Investigación e Innovación (CCRI)</strong>. Se trata de un nuevo órgano, <a href="http://www20.gencat.cat/docs/Sala de Premsa/Documents/Arxius/president_premsa.notaPremsa.61.Dosseir CCRI1253634213804.pdf">aprobado ayer </a>por el Consejo de Gobierno de la Generalitat, dependiente de la Conselleria de Presidència. </div>
<div> </div>
<div>El objetivo de este consejo, formado por quince <a href="http://www20.gencat.cat/docs/Sala de Premsa/Documents/Arxius/president_premsa.notaPremsa.57.CV membres CCRI1253630043296.pdf">miembros</a> –<strong>empresarios y académicos expertos en I+D</strong>-, es <strong>asesorar al Govern </strong>sobre las estrategias, las políticas, la planificación y la evaluación del sistema de investigación e innovación en Cataluña. De esta manera, formulará propuestas y recomendaciones sobre aspectos que afectan al desarrollo del sistema catalán de investigación e innovación, emitirá informes y evaluará la evolución de este sistema, y participará en el seguimiento del Pacto Nacional para la Investigación y la Innovación, entre otras funciones.</div>
<div> </div>
<div>El ejecutivo catalán pretende potenciar, así, las estrategias y políticas en I+D como uno de los ejes esenciales para cambiar el modelo productivo de nuestra economía. La primera tarea que tiene encomendada este órgano es analizar el documento de bases del Plan de Investigación e Innovación (PRI) 2010-2013 que ha elaborado el Govern y prevé aprobar en los próximos meses.</div>
<div> </div>
<div><strong>Un consejo pionero en España</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div>El CCRI, pionero en España, tiene una estructura similar a otros consejos asesores en materia de ciencia y tecnología que existen en países delanteros como el Reino Unido, Finlandia, Austria, Japón, Canadá y Holanda, ya que contará con expertos independientes en su totalidad.</div>
<div> </div>
<div>El órgano asesor estará presidido por <strong>Lluís Arola</strong>, doctor en Ciencias Biológicas por la Universidad de Barcelona (UB) y catedrático de Bioquímica y Biología Molecular de la Universidad Rovira y Virgili (URV). La vicepresidencia recae en <strong>María Reig</strong>, licenciada en Derecho y Bellas Artes por la Universidad de Barcelona.</div>
<div> </div>
<div>El CCRI también contará con un secretario ejecutivo, cargo que desarrollará <strong>Jordi Cartanyà</strong>, director del Consejo de Investigación e Innovación Tecnológica (CIRIT) del Govern y doctor en Ciencias Químicas por la UB.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 23/09/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Wed, 23 Sep 2009 12:46:29 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=40</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital, nuevo miembro del Consejo Nacional Consultor sobre CiberSeguridad</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=41</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass194FC46E8F004978916B646D6635D118>
<div>Es tracta del primer organisme català en incorporar-se al CNCCS.</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassB390C67F36F34A08AC9788EA3B921293>
<div>This is the first Catalan organization in joining CNCCS.</div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassF0D8ED37F12F49A9ABF754C2BE1F9C8F>
<div>Se trata del primer organismo catalán en incorporarse al CNCCS.</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital, nou membre del Consell Nacional Consultor sobre CiberSeguretat</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital, new member of the Cyber Security National Advisory Council </div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital, nuevo miembro del Consejo Nacional Consultor sobre CiberSeguridad</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassA9021CEAF60444C082984EC00EF27F22>
<div><strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong> és, des d’avui, <strong>membre </strong>del <strong>Consell Nacional Consultor sobre CiberSeguretat (CNCSS)</strong>, organització que té com a objectiu oferir a les diverses organitzacions que operen a Espanya, governamentals o no, el coneixement i experiència dels seus membres en aspectes relacionats amb la ciberseguretat nacional o global, amb la finalitat de fer <strong>més segura Internet i les xarxes d’informació</strong>, a la vegada que <strong>potenciar la innovació i el creixement econòmic</strong>.</div>
<div> </div>
<div>D’aquesta manera, <strong>Barcelona Digital</strong>, centre tecnològic TIC que té en l’R+D en seguretat una de les seves línies estratègiques d’activitat, és el <strong>primer organisme català en formar part del Consell </strong>i se suma a les altres dotze empreses i organismes participants en el Consell, algunes tan destacades com Panda Security, Hispasec o S21sec.</div>
<div> </div>
<div>Segons <strong>Juan Santana</strong>, President del CNCCS, “la complementarietat de tots els components del CNCCS i el seu profund coneixement del món de la seguretat informàtica garanteix que les accions que estem posant en marxa s’ajustin a les necessitats del sector a Espanya”.</div>
<div> </div>
<div>De la seva banda, <strong>Carles Fradera</strong>, Director General de Barcelona Digital, ha manifestat que “ser membre del CNCCS reforça el nostre posicionament com a centre tecnològic referent en R+D+i TIC i ens permetrà compartir coneixements amb empreses i organismes líders”.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic </strong><strong><br></strong>Barcelona Digital és un centre d’R+D, transferència tecnològica i promoció de la innovació, referent per a les empreses TIC. Està especialitzat en les tecnologies de la informació aplicades la salut, la mobilitat i la seguretat. En aquest darrer àmbit, el centre compta amb una unitat de recerca que realitza activitats d’R+D+i orientades a aplicacions per garantir la seguretat i la fiabilitat de les transaccions electròniques a través de la infraestructura de serveis i en la xarxa, amb particular atenció al desenvolupament d’eines antifrau per transaccions bancàries en línia (<em>e-crime</em>). El centre tecnològic és membre de l’<em>Antiphishing Working Group</em>, una organització internacional que reuneix a empreses, centres de recerca i forces de seguretat en la lluita contra el <em>phishing</em>.</div>
<div> </div>
<div>La missió de Barcelona Digital és contribuir al creixement del sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i al desenvolupament de la Societat de la Informació.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass7648F45BA8AF41A982CEFD650A367E3C>
<div><strong>Barcelona Digital Technology Centre</strong> is, today, a <strong>member</strong> of the <strong>Cyber Security National Advisory Council (CNCCS)</strong>, which is intended to provide various organizations operating in Spain, Government or not, the knowledge and experience of these members on matters relating to the national or global cyber security, in order <strong>make Internet safer and information networks</strong>, and <strong>promote innovation and economic growth</strong>.</div>
<div><br>Thus, <strong>Barcelona Digital</strong>, ICT technological Center what have in the security one of its strategic lines of activity, joined the other twelve companies and agencies involved in the Council, some as prominent as Panda Security, Hispasec or S21sec.  </div>
<div><br>According to <strong>John Santana</strong>, President of the CNCCS, &quot;complementarily of all components of CNCCS and his profound knowledge of the computer security world ensures the actions that we are starting to fit the needs of the sector in Spain&quot;.  </div>
<div><br>For the other hand, <strong>Carles Fradera</strong>, General Manager of Barcelona Digital, said that &quot;the CNCCS membership reinforces our positioning as on technology centre in R&amp;D ICT and will allow us to share knowledge with companies and leading agencies&quot;.</div>
<div><br><strong>About Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital is the benchmark technological centre for ICT in Catalonia. Its areas of specialization are mobility, health and security. In this last area, the Centre has a R&amp;D research team making applications to ensure the safety and reliability of electronic services infrastructure and network, with particular attention to the development of anti fraud tools for transactions banking online (<em>e-crime</em>). The technology Center is a member of the <em>Anti-Phishing Working Group</em>, an international organization which brings together companies, research centers and security forces in the fight against <em>phishing</em>.  </div>
<div><br>The Barcelona Digital mission is to contribute to the growth of the sector of information technologies and communication and the development of the information society.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass17AD02A7110446C6996E094B81697A05>
<div><strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong> es, desde hoy, <strong>miembro</strong> del <strong>Consejo Nacional Consultor sobre CiberSeguridad (CNCCS)</strong>, organización que tiene como objetivo ofrecer a las diversas organizaciones que operan en España, gubernamentales o no, el conocimiento y experiencia de sus miembros en asuntos relacionados con la cyberseguridad nacional o global, con el fin de hacer <strong>más segura Internet y las redes de Información</strong>, a la vez que <strong>potenciar la innovación y el crecimiento económico</strong>.</div>
<div> </div>
<div>De esta manera, <strong>Barcelona Digital</strong>, centro tecnológico TIC que tiene en el I+D en seguridad una de sus líneas estratégicas de actividad, <strong>es el primer organismo catalán en formar parte del Consejo</strong> y se suma a las otras doce empresas y organismos participantes en el Consejo, algunas tan destacadas como Panda Security, Hispasec o S21sec.</div>
<div> </div>
<div>Según <strong>Juan Santana</strong>, Presidente del CNCCS, “la complementariedad de todos los componentes de CNCCS y su profundo conocimiento del mundo de la seguridad informática garantiza que las acciones que estamos poniendo en marcha se adecúen a las necesidades del sector en España”.</div>
<div> </div>
<div>Por su parte, <strong>Carles Fradera</strong>, Director General de Barcelona Digital, ha manifestado que “ser miembro del CNCCS refuerza nuestro posicionamiento como centro tecnológico referente en I+D+i TIC y nos permitirá compartir conocimientos con empresas y organismos líderes”.</div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong></div>
<div>Barcelona Digital es un centro de I+D, transferencia tecnológica y promoción de la innovación, referente para las empresas TIC. Está especializado en las tecnologías de la información aplicadas a la salud, la movilidad y la seguridad. En éste último ámbito, el centro cuenta con una unidad de investigación que realiza actividades de I+D+i orientadas a aplicaciones para garantizar la seguridad y la fiabilidad de las transacciones electrónicas a través de la infraestructura de servicios y en la red, con particular atención al desarrollo de herramientas anti fraude para transacciones bancarias en línea (<em>e-crime</em>). El centro tecnológico es miembro del <em>Antiphishing Working Group</em>, una organización internacional que reúne a empresas, centros de investigación y fuerzas de seguridad en la lucha contra el<em> phishing</em>.</div>
<div> </div>
<div>La misión de Barcelona Digital es contribuir al crecimiento del sector de las Tecnologías de la Información y la Comunicación y al desarrollo de la Sociedad de la Información.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 24/09/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Mon, 28 Sep 2009 09:05:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=41</guid>
    </item>
    <item>
      <title>“La actividad en I+D de los centros tecnológicos avanzados de la red Tecnio supondrá 160 millones de euros en 2012”</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=42</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass2FE7DACEC0F94B4F8D8B7C3CC7498B1A>
<div>Declaracions del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, en la inauguració dels Dinars Digitals</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassE1687AA016034BF38D6178A7FF0B24FD>
<div>Declarations of the Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, at the opening of the &quot;Dinars digitals&quot;</div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassED3B790B3F6D4C7A9027ECD06B5996B1>
<div>Declaraciones del Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, en la inauguración de los “Dinars digitals”</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> “L’activitat d’R+D dels centres tecnològics avançats de la xarxa Tecnio suposarà 160 milions d’euros el 2012”</div>
<div><b>Titulo EN:</b> &quot;The R&amp;D activity in advanced technology centers of the TECNIO network will mean 160 million Euros in 2012&quot;</div>
<div><b>Titulo ES:</b> “La actividad en I+D de los centros tecnológicos avanzados de la red Tecnio supondrá 160 millones de euros en 2012”</div>
<div><b>Subtitulo CA:</b> Barcelona Digital Centre Tecnològic i la Cambra de Comerç de Barcelona creen un nou fòrum de reflexió estratègica sobre el desenvolupament del sector TIC català.</div>
<div><b>Subtitulo EN:</b> Barcelona Digital Technology Centre and the Chamber of Commerce of Barcelona created a new formula of strategic reflection about the development of the ICT Catalan sector.</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass7870147AB3D447D4A8478E7B173D0047>
<div>“Actualment la xarxa Tecnio factura 100 milions d’euros, 40 del quals procedeixen dels ingressos per R+D dels centres tecnològics avançats i estem treballant perquè aquesta xifra es multipliqui per quatre en el 2012”. Així ho ha manifestat el <strong>Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet</strong>, durant la inauguració dels <strong>Dinars Digitals</strong>, uns fòrums per a la reflexió estratègica conjunta entre els directius de les principals empreses, les associacions TIC de Catalunya i alts càrrecs de l’administració pública per a l’impuls del sector TIC català, organitzats conjuntament per <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic </strong>i la <strong>Cambra de Comerç de Barcelona</strong>.</div>
<div> </div>
<div>El Conseller <strong>Josep Huguet </strong>ha insistit en que “cal avançar en una visió cooperativa, de conjunt, per treure el màxim rendiment a la capacitat innovadora de Catalunya”, un aspecte que des de la seva Conselleria ja s’està millorant amb la creació de la Xarxa TECNIO. </div>
<div> </div>
<div>Aquesta xarxa, que aglutina els principals agents experts en investigació aplicada i transferència tecnològica de Catalunya, “ha de donar servei a totes les empreses catalanes i ser més competitiva mitjançant l’exportació de tecnologia i la internacionalització dels agents que en formen part”, ha puntualitzat el conseller.</div>
<div> </div>
<div>Al primer <strong>Dinar Digital </strong>han assistit, entre d’altres, <strong>Antoni Massanell</strong>, president de Barcelona Digital, <strong>Josep Morell</strong>, Comissionat de la presidència per a les TIC i la Societat de la Informació, <strong>Alfons Sauquet</strong>, degà d’ESADE, i <strong>Jordi Bosch</strong>, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.</div>
<div><br><strong>Cambra de Comerç de Barcelona </strong>(<a href="http://www.cambrabcn.cat/">www.cambrabcn.cat</a>)</div>
<div>La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona és una de les institucions més representatives de la societat civil catalana i un referent de primer ordre per a l’empresariat català i per al món socioeconòmic de l’Estat.</div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic </strong>(<a href="/">www.bdigital.org</a>)</div>
<div>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d’especialització del centre són la seguretat, la salut i la mobilitat. </div>
<div> </div>
<div>La cartera de serveis de Barcelona Digital inclou la investigació aplicada i el desenvolupament tecnològic, la valorització de la investigació, l’assessorament tecnològic, la formació especialitzada i la promoció i divulgació de l’ús de les TIC. El centre tecnològic gestiona l’Agrupació d’Empreses Innovadores TIC. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass2B0C77323FC94667B5AEEC93661FE9EF>
<div>“Currently the TECNIO network invoice 100 million Euros, 40 of which come from income by advanced technology centers, and we are working to make this figure to multiply by four in 2012&quot;. Thus has expressed the <strong>Conseller d’Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet</strong>, during the inauguration of the &quot;<strong>Dinars digitals</strong>&quot;, a forums for strategic reflection between major companies, ICT associations of Catalonia and senior members of the public administration for the momentum of the ICT catalan sector, organized jointly by <strong>Barcelona Digital Technology Centre </strong>and the <strong>Cambra de Comerç de Barcelona</strong>.  </div>
<div> </div>
<div>The Conseller <strong>Josep Huguet </strong>has insisted that &quot;is need to move in a cooperative vision, to extract the most yield of the innovative capacity of Catalonia&quot;, an aspect that from your Conselleria is already improving with the creation of the TECNIO network.</div>
<div> </div>
<div>This network, that brings together experts actors in applied research and technology transfer in Catalonia, &quot;must serve all Catalan enterprises and become more competitive by exporting technology and internationalization of agents&quot;, has pointed out the Conseller. </div>
<div> </div>
<div>The first &quot;<strong>Dinar Digital</strong>&quot; have attended, among others, <strong>Antoni Massanell</strong>, President of Barcelona Digital, <strong>Josep Morell</strong>, Commissioner of the Presidency to ICT and the Information Society, <strong>Alfons Sauquet</strong>, ESADE Dean, and <strong>Jordi Bosch</strong>, Secretari de Telecomunicaciones i Societat de la Informació of the Generalitat de Catalunya .</div>
<div> </div>
<div><strong>Cambra de Comerç de Barcelona</strong> (<a href="http://www.cambrabcn.cat/">www.cambrabcn.cat</a>)</div>
<div>The Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona is one of the most representative institutions of the Catalan civil society and a referent of first order for Catalan entrepreneurship and the socio-economic world of State.</div>
<div> </div>
<div><strong>About Barcelona Digital Technology Centre </strong>(<a href="/">www.bdigital.org</a>)</div>
<div>Barcelona Digital is the benchmark technological centre for ICT in Catalonia. Its stated mission is to contribute to the growth of the ICT sector in Catalonia and the development of the information society. Its areas of specialization are security, health and mobility. </div>
<div> </div>
<div>Its services include applied investigation and technological development, research evaluation, technological consultancy, training and the promotion and dissemination of the uses of ICT.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassC499167EA3E64ED794F381CBE9C05367>
<div>“Actualmente la red Tecnio factura 100 millones de euros, 40 de los cuales proceden de los ingresos por I+D de los centros tecnológicos avanzados y estamos trabajando para que esta cifra se multiplique por cuatro en 2012”. Así lo ha manifestado el <strong>Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa</strong>, <strong>Josep Huguet</strong>, durante la inauguración de los “<strong>Dinars Digitals</strong>”, unos foros para la reflexión estratégica conjunta entre directivos de las principales empresas, asociaciones TIC de Cataluña y altos cargos de la administración pública para el impulso del sector TIC catalán, organizados conjuntamente por <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico </strong>y la <strong>Cambra de Comerç de Barcelona</strong>.</div>
<div> </div>
<div>El Conseller <strong>Josep Huguet </strong>ha insistido en que “es necesario avanzar en una visión cooperativa, de conjunto, para extraer el máximo rendimiento de la capacidad innovadora de Cataluña”, un aspecto que desde su Conselleria ya se está mejorando con la creación de la Red TECNIO. </div>
<div> </div>
<div>Esta red, que aglutina a los principales agentes expertos en investigación aplicada y transferencia tecnológica de Cataluña, “debe dar servicio a todas las empresas catalanas y ser más competitiva mediante la exportación de tecnología y la internacionalización de los agentes que la conforman”, ha puntualizado el conseller.</div>
<div> </div>
<div>Al primer “<strong>Dinar digital</strong>” han asistido, entre otros, <strong>Antoni Massanell</strong>, presidente de Barcelona Digital, <strong>Josep Morell</strong>, Comisionado de la presidencia para las TIC y la Sociedad de la Información, <strong>Alfons Sauquet</strong>, decano de ESADE, y <strong>Jordi Bosch</strong>, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.</div>
<div><br><strong>Cambra de Comerç de Barcelona</strong> (<a href="http://www.cambrabcn.cat/">www.cambrabcn.cat</a>)</div>
<div>La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona es una de las instituciones más representativas de la sociedad civil catalana y un referente de primer orden para el empresariado catalán y para el mundo socioeconómico del Estado.</div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong> (<a href="/">www.bdigital.org</a>)</div>
<div>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización del centro son la seguridad, la salud y la movilidad. </div>
<div> </div>
<div>La cartera de servicios de Barcelona Digital incluye la investigación aplicada y el desarrollo tecnológico, la valorización de la investigación, el asesoramiento tecnológico, la formación especializada y la promoción y divulgación del uso las TIC. El centre tecnológico gestiona la Agrupación de Empresas Innovadoras TIC. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 01/10/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Fri, 02 Oct 2009 08:00:52 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=42</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital, el Instituto Guttmann y la UPF inician el proyecto europeo de I+D 'BrainAble'</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=43</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassD3D33BEC8D904256809CB250E2996FED>
<div>L’objectiu del projecte és millorar l’autonomia de les persones amb discapacitats físiques.</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass59A6C8CA7FCD4213B5FC6D649C64DE90>
<div>The project aims to improve the autonomy of persons with physical disabilities.</div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassF0C578F5792949DC91D6F7129EB0B324>
<div>El objetivo del proyecto es mejorar la autonomía de las personas con discapacidades físicas.</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital, l’Institut Guttmann i la UPF inicien el projecte europeu d’R+D &#39;BrainAble&#39;</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital, the Institut Guttmann and the UPF start the “BrainAble” R&amp;D European project</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital, el Instituto Guttmann y la UPF inician el proyecto europeo de I+D &#39;BrainAble&#39;</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass2CF0B408FD9C4A099BDB77FFE7D72C10>
<p><strong>• Es tracta del primer projecte europeu d’R+D finançat amb fons del 7è Programa Marc de la Comissió Europea que lidera el centre tecnològic Barcelona Digital. </strong></p>
<p><strong>• BrainAble compta amb un pressupost de 3M€ i finalitzarà el 2012.</strong></p>
<p><strong>• Els socis del projecte són laboratoris de recerca i empreses capdavanteres espanyoles, austríaques, portugueses i britàniques.</strong></p>
<div dir=ltr><strong>Barcelona Digital </strong>lidera el projecte d’R+D europeu <em>BrainAble</em> (Autonomia i inclusió social a través d’interfícies Persona-Ordinador: Connectant les persones amb discapacitat amb el seu entorn físic i social), dirigit a <strong>millorar l’autonomia de les persones amb discapacitats físiques</strong>. El projecte, cofinançat per la Comissió Europea en el context del 7è Programa Marc, es desenvoluparà durant els propers tres anys. Compta amb un pressupost de 3M€ i amb socis europeus de gran experiència i prestigi, com el <strong>BCI Lab de la Technische Universitaet Graz</strong>, pioner i líder europeu en la creació d’interfícies avançades home-màquina.</div>
<div dir=ltr><br><strong>Posar a l’abast de tothom les tecnologies avançades assistencials.</strong> Aquest és el resultat que persegueix el projecte<em> BrainAble</em>, que planteja que les persones puguin interactuar directament amb l’entorn a partir del disseny d’interfícies Persona-Ordinador compostes per sensors BCI (<em>Brain Computer Interface</em>) combinats amb computació afectiva (sensors que mesuren l’estat físic i emocional d’una persona) i entorns virtuals; i la connexió d’aquestes interfícies amb llars intel·ligents i xarxes socials a internet.</div>
<div dir=ltr> </div>
<div dir=ltr>L’objectiu final és millorar la inclusió social i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat superant dues barreres: la interacció de la persona amb el seu entorn social i amb el seu entorn físic.</div>
<div dir=ltr> </div>
<div dir=ltr>Els resultats del <em>BrainAble</em> es podrien comercialitzar en un període de 6 a 8 anys i tindran un impacte significatiu en el sector tecnològic assistencial (d’ajudes tècniques per discapacitats) i sectors més genèrics com el de les llars intel·ligents o el sector de l’entreteniment digital.</div>
<div dir=ltr> </div>
<div dir=ltr><strong>Participants del projecte</strong></div>
<div dir=ltr>A més de <strong>Barcelona Digital</strong>, <strong>qui coordina el projecte, els altres sis socis són: Universitat Pompeu Fabra </strong>(SPECS - Laboratory for Synthetic Perceptive, Emotive and Cognitive Systems) i la fundació privada <strong>Institut Guttmann de Neurorehabilitació</strong>; la <strong>Technische Universitaet Graz and Guger Technologies OEG Company </strong>d'Àustria; <strong>Meticube Sistemas de Informaçao, Comunicaçao i Multimèdia, Lda.</strong> de Portugal i <strong>AbilityNet</strong> del Regne Unit.</div>
<div dir=ltr> </div>
<div dir=ltr><strong>L’escenari de futur que planteja el projecte</strong></div>
<div dir=ltr>La Laia és una noia de 22 anys que va patir un accident l’any passat mentre conduïa la seva moto de camí cap a la universitat. El resultat va ser una lesió en la medul&quot;la espinal que li va provocar un 90% de discapacitat funcional. Va passar la major part de l’any a l’hospital, realitzant un programa intensiu de neurorehabilitació, i ara intenta refer la seva vida diària. Requereix, però, ajuda constant de la seva família per realitzar les coses més bàsiques del dia a dia i se sent socialment exclosa perquè també necessita assistència per comunicar-se de la mateixa manera que abans amb els seus amics. </div>
<div dir=ltr> </div>
<div dir=ltr>El projecte <em>BrainAble</em> contempla:</div>
<div dir=ltr>1) La lectura de l’activitat cerebral de la Laia utilitzant elèctrodes.<br>2) El processament d’aquesta informació per part d’un ordinador (ja sigui un PC, una blackberry, etc.)<br>3) Aquesta informació es complementarà amb d’altra procedent de sensors que mesuren paràmetres relacionats amb les seves emocions (alegria, excitació, preocupació, interès, etc.) <br>4) La Laia podrà expressar aquesta informació en el seu avatar de l’entorn virtual i comunicar-la a altres usuaris de la xarxa, compartint experiències. <br>5) D’altra banda, la Laia podrà traslladar també la informació a un entorn virtual que simularà l’entorn físic real on es troba, interactuant llavors amb el seu entorn domiciliari “intel·ligent” (domòtic), adequar el nivell de llums, triar el tipus de música, controlar els electrodomèstics, navegar per internet, etc.  </div>
<div dir=ltr><br><strong>Aspectes sobre els quals s’investigarà en el <em>BrainAble</em></strong></div>
<div dir=ltr>1) Creació d’una interfície Persona-Ordinador desenvolupada específicament. Integrarà BCI (<em>Brain Computer Interface</em>) amb altres tecnologies basades en sensors fisiològics<br>2) Creació d’una interfície virtual composada d’avatars i escenaris, pel control de la llar i elements urbans (botigues, caixers, etc.),  fomentant el contacte social i la formació<br>3) Creació d’un entorn d’intel·ligència ambiental amb serveis ubiqus de computació per una accessible integració dels dispositius<br>4) Creació d’eines d’expressió per a la interacció social (per poder expressar-se en diferents llenguatges com el textual, el musical, el dibuix, etc.) <br> <br>La finalitat de les tecnologies desenvolupades és fomentar la inclusió social de les persones amb discapacitat, acostar-les les noves tecnologies fent possible la interacció amb tot  tipus de dispositius, comunicar-se online i offline amb altres persones o formar-se en altres tasques.</div>
<div dir=ltr><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic (</strong><a href="/"><strong>www.bdigital.org</strong></a><strong>)</strong></div>
<div dir=ltr>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d’especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut. En aquesta darrera, el centre realitza activitats d’R+D+i en les tecnologies que permetin oferir una millor assistència sanitària, facilitant la feina del personal mèdic, simplificant els processos de prevenció, diagnosi i tractament de malalties, així com el desenvolupament d’instrumentació biomèdica.  </div>
<div dir=ltr> </div>
<div dir=ltr>Barcelona Digital forma part de la xarxa Tecnio, que aglutina els principals agents experts en investigació aplicada i transferència tecnològica de Catalunya.<br></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassC131FACA485C46E58930484420EDB7A5>
<div dir=ltr><strong>• This is the first R&amp;D European project financed with funds from the 7th framework Program of the European Commission leading by Barcelona Digital Technology Centre.</strong></div><strong>
<div dir=ltr><br>• BrainAble has a 3 M € budget and will end in 2012.</div>
<div dir=ltr><br>• The project partners are research laboratories and Austrian, Spanish, Portuguese and British leading companies.</strong></div>
<div dir=ltr><strong></strong> </div>
<div dir=ltr><strong>Barcelona Digital </strong>leads the <em>BrainAble </em>R&amp;D European project (Autonomy and social inclusion on interfaces Person-Computer: connecting people with disabilities with your physical and social environment), <strong>headed at improving the autonomy of persons with physical disabilities</strong>. The project, co-financed by the European Commission in the context of the 7th framework program, will develop over the next three years. It has a budget of 3M€ and with European partners of great experience and prestige, as the <strong>BCI Lab of the Technische Universitaet Graz</strong>, pioneer and European leader in the creation of advanced human-machine interfaces.</div>
<div dir=ltr> </div>
<div dir=ltr><strong>To put within reach of all the assistance advanced technologies. </strong>This is the result that pursues the <em>BrainAble</em>, project posed that people can interact directly with the environment from interface Person-Computer composed of sensors BCI (<em>Brain Computer Interface</em>) combined with affective computing (sensors that measure the physical and emotional condition of a person) and virtual environments; and the connection of these interfaces with smart homes and social networks on the internet.</div>
<div dir=ltr><br>The final objective is to improve social inclusion and the quality of life of persons with disabilities exceeding two barriers: the interaction of the person with your social and physical environment. </div>
<div dir=ltr><br>The <em>BrainAble</em> results could be marketed in a period of 6 to 8 years and will have a significant impact on the assistive technology industry (of technical helps for the disabled) and more generic sectors as of smart homes or digital entertainment sector.</div>
<div dir=ltr><br><strong>Project Participants </strong><br>In addition to <strong>Barcelona Digital, who is coordinating the project, </strong>the six<strong> other partners are Universitat Pompeu Fabra (</strong>SPECS - Laboratory for Synthetic Perceptive, Emotive and Cognitive Systems)<strong> and the Institut Guttmann de Neurorehabilitació </strong>private foundation<strong>; the Technische Universitaet Graz and Guger Technologies OEG Company </strong>of Austria<strong>; Meticube Sistemas de Informaçao, Comunicaçao e Multimedia, Lda. </strong>of Portugal<strong> and AbilityNet </strong>of United Kingdom<strong>.</strong></div>
<div dir=ltr> </div>
<div dir=ltr><strong>The future scenario that raise the project<br></strong>Laia is a girl of 22-year-old who had an accident last year while driving your motorbike of way toward the University. The result was a spinal cord injury caused by 90% of functional disability. Most of the year was in the hospital, carrying out an intensive program of neurorehabilitation, and now is trying to rebuild their daily lives. Even so, requires constant assistance of his family to perform the most basic things every day and feel socially excluded because requires assistance to communicate with your friends.</div>
<div dir=ltr><br>The <em>BrainAble</em> project includes:<br>1) The reading brain activity of Laia using electrodes.<br>2) The processing of this information from a computer (either a PC, a blackberry, etc.)<br>3) This information will be complemented by another from sensors measured parameters related to their emotions (joy, excitement, concern, interest, etc.)<br>4) Laia may express this information in your avatar of virtual environment and communicating with other users on the network, sharing experiences.<br>5) On the other hand, Laia may also move the information to a virtual environment that will simulate the real physical environment where it is, then interacting with your smart household environment, to adapt the levels of light, choose the type of music, control appliances, browsing the internet, etc.</div>
<div dir=ltr><br><strong>Aspects that the <em>BrainAble </em>will investigate</strong></div>
<div dir=ltr>1) Creation of a Person-Computer interface specifically developed. Integrate BCI (<em>Brain Computer Interface</em>) with technologies based in physiological sensors.<br>2) Creation of a virtual interface consisting of avatars and scenarios, for the control of household and urban elements (shops, cashiers, etc.), promoting social contact and formation.<br>3) Creation of an ambient intelligence environment with ubiquitous services of computing for an accessible integration of the devices.<br>4) Creation of expression tools for social interaction (to be able to express in different languages as the textual, the musical, drawing, etc.)</div>
<div dir=ltr>The aims of the developed technologies is to promote social inclusion of people with disabilities, to bring them new technologies by interaction with different devices, communicate online and offline with others, or form in other tasks.</div>
<div dir=ltr> </div>
<div dir=ltr><strong>About Barcelona Digital Technology Centre (</strong><a href="/"><strong>www.bdigital.org</strong></a><strong>)</strong></div>
<div dir=ltr>Barcelona Digital is the technology centre for Information and Communications Technology (ICT) in Catalonia. Its mission is contributing to the growth of the ICT sector and the development of the information society. It specializes in the areas of h, security, mobility and health. In this last area, the centre undertakes R&amp;D into technologies that enable better health assistance, facilitating the work of medical personnel, simplifying the processes of prevention, diagnosis and treatment of illnesses, as well as developing biomedical instrumentation.</div>
<div dir=ltr> </div>
<div dir=ltr>Barcelona digital is part of the TECNIO network, that brings together agents experts in applied research and technology transfer of Catalonia.<br></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass956441B950254AAF87994DA638B6C76B>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42><strong>• Se trata del primer proyecto europeo de I+D financiado con fondos del 7º Programa Marco de la Comisión Europea que lidera el centro tecnológico Barcelona Digital.</strong></div>
<p><strong>• BrainAble cuenta con un presupuesto de 3M€ y finalizará en el 2012.</strong></p>
<p><strong>• Los socios del proyecto son laboratorios de investigación y empresas punteras españolas, austríacas, portuguesas y británicas.</strong></p>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42><strong>Barcelona Digital </strong>lidera<strong> </strong>el proyecto de I+D europeo <em>BrainAble</em> (Autonomía e inclusión social a través de interfaces Persona-Ordenador: Conectando a las personas con discapacidad con su entorno físico y social), dirigido a <strong>mejorar la autonomía de las personas con discapacidades físicas</strong>. El proyecto, cofinanciado por la Comisión Europea en el contexto del 7º Programa Marco, se desarrollará durante los próximos tres años. Cuenta con un presupuesto de 3M€ y con socios europeos de gran experiencia y prestigio, como el <strong>BCI Lab de la Technische Universitaet Graz</strong>, pionero y líder europeo en la creación de interfaces avanzadas hombre-máquina.</div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42><br><strong>Poner al alcance de todos las tecnologías avanzadas asistenciales. </strong>Éste es el resultado que persigue el proyecto <em>BrainAble</em>, que plantea que las personas puedan interactuar directamente con el entorno a partir del diseño de interfaces Persona-Ordenador compuestas por sensores BCI (<em>Brain Computer Interface</em>) combinados con computación afectiva (sensores que miden el estado físico y emocional de una persona) y entornos virtuales; y la conexión de estas interfaces con los hogares inteligentes y redes sociales en internet.</div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42><br>El objetivo final es mejorar la inclusión social y la calidad de vida de las personas con discapacidad superando dos barreras: la interacción de la persona con su entorno social y con su entorno físico.</div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42><br>Los resultados del <em>BrainAble</em> se podrían comercializar en un período de 6 a 8 años y tendrán un impacto significativo en el sector tecnológico asistencial (de ayudas técnicas para discapacitados) y sectores más genéricos como el de los hogares inteligentes o el sector del entretenimiento digital.</div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42> </div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42><strong>Participantes del proyecto</strong></div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42>Además de <strong>Barcelona Digital</strong>, <strong>quién coordina el proyecto</strong>, <strong>los</strong> <strong>otros seis socios son</strong>: <strong>Universitat Pompeu Fabra </strong>(SPECS - Laboratory for Synthetic Perceptive, Emotive and Cognitive Systems) y la fundación privada <strong>Institut Guttmann de Neurorehabilitació</strong>; la <strong>Technische Universitaet Graz and Guger Technologies OEG Company</strong> de Austria; <strong>Meticube Sistemas de Informaçao, Comunicaçao e Multimedia, Lda.</strong> de Portugal y <strong>AbilityNet</strong> del Reino Unido.</div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42> </div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42><strong>El escenario de futuro que plantea el proyecto</strong></div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42>Laia es una chica de 22 años que sufrió un accidente el año pasado mientras conducía su moto de camino hacia la universidad. El resultado fue una lesión en la médula espinal que le provocó un 90% de discapacidad funcional. Pasó la mayor parte del año en el hospital, realizando un programa intensivo de neurorehabilitación, y ahora intenta rehacer su vida diaria. Aún así, requiere la ayuda constante de su familia para realizar las cosas más básicas del día a día y se siente socialmente excluida porque también necesita asistencia para comunicarse de la misma manera que antes con sus amigos.</div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42><br>El proyecto <em>BrainAble</em> contempla:</div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42>1) La lectura de la actividad cerebral de Laia usando electrodos. <br>2) El procesamiento de esta información por parte de un ordenador (sea un PC, una blackberry, etc.)<br>3) Esta información se complementará con otra procedente de sensores que miden parámetros relacionados con sus emociones (alegría, excitación, preocupación, interés, etc.)<br>4) Laia podrá expresar esta información en su avatar del entorno virtual y comunicarla a otros usuarios de la red, compartiendo experiencias. <br>5) Por otra parte, Laia podrá trasladar también la información a un entorno virtual que simulará el entorno físico real dónde se encuentra, interactuando entonces con su entorno domiciliario “inteligente” (domótico), adecuar los niveles de luz, escoger el tipo de música, controlar los electrodomésticos, navegar por internet, etc. </div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42> </div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42><strong>Aspectos sobre los cuales se investigará en el <em>BrainAble</em></strong></div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42>1) Creación de una interface Persona-Ordenador desarrollada específicamente. Integrará BCI (<em>Brain Computer Interface</em>) con las tecnologías basadas en sensores fisiológicos. <br>2) Creación de una interface virtual compuesta de avatares y escenarios, para el control del hogar y elementos urbanos (tiendas, cajeros, etc.), fomentando el contacto social y la formación.<br>3) Creación de un entorno de inteligencia ambiental con servicios ubicuos de computación para una accesible integración de los dispositivos.<br>4) Creación de herramientas de expresión para la interacción social (para poder expresarse en diferentes lenguajes como el textual, el musical, el dibujo, etc.)</div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42> </div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42>La finalidad de las tecnologías desarrolladas es fomentar la inclusión social de las personas con discapacidad, acercarlas las nuevas tecnologías haciendo posible la interacción con todo tipo de dispositivos, comunicarse online y offline con otras personas o formarse en otras tareas.</div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico (</strong><a href="/"><strong>www.bdigital.org</strong></a><strong>)</strong></div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Catalunya. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud. En esta última, el centro realiza actividades de I+D+i en las tecnologías que permiten ofrecer una mejor asistencia sanitaria, facilitando el trabajo del personal médico, simplificando los procesos de prevención, diagnóstico y tratamiento de enfermedades, así como el desarrollo de instrumentación biomédica. </div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42> </div>
<div dir=ltr class=ExternalClass6E163DEB22D74F97AC41433BA9F18E42>Barcelona Digital forma parte de la red TECNIO, que aglutina a los principales agentes expertos en investigación aplicada y transferencia tecnológica de Catalunya. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 14/10/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Wed, 14 Oct 2009 12:58:15 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=43</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital y la Fundación Joan XXIII firman un acuerdo estratégico para impulsar las TIC en el sector educativo catalán</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=44</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassA93078DA2A464D8B9AFDE172FBB71D86>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass5B32D9814B084193B88DB0BA60CCBE5C>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass145005FEEF8444C3BD284BE40F4D253C>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital i la Fundació Joan XXIII signen un acord estratègic per impulsar les TIC al sector educatiu català</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital and the Foundation Joan XXIII signed a strategic partnership to boost ICT in the Catalan education sector</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital y la Fundación Joan XXIII firman un acuerdo estratégico para impulsar las TIC en el sector educativo catalán</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass5E6E96768E0E498CB1E1C4A95FC5713A>
<div><strong>• La col·laboració implica la creació de la Fundació CETEI, que pretèn convertir-se en el centre de referència d’Educació i TIC a Catalunya per al foment de les tecnologies digitals en el sector educatiu català.</strong></div>
<div><br><strong>• El conveni estableix també la creació del clúster d’Educació i TIC, que es gestionarà des de la pròpia Fundació CETEI, com l’espai per excel·lència de relacions entre els agents del sistema.  </strong></div>
<div><strong> </div></strong>
<div align=left>El director general de <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>, <strong>Carles Fradera</strong>, i el director general de la <strong>Fundació Joan XXIII</strong>, <strong>Josep Menéndez</strong>, han signat avui un conveni de col·laboració entre ambdues institucions on acorden la constitució de la Fundació CETEI, un centre vertebrador i de referència per a l’Educació i les TIC a Catalunya. </div>
<div align=left><br>En el marc de la nova fundació es crearà el <strong>clúster català d’Educació i TIC</strong>, com l’espai per excel·lència de relacions entre els agents del sistema. Des del clúster s’impulsaran diferents tipus d’activitats de dinamització lligades a l’ús i l’expansió de les tecnologies digitals en els àmbits de l’ensenyament i es donaran a conèixer les bones pràctiques de l’aplicació de les TIC en el món educatiu.</div>
<div align=left><br>Per altra banda, les institucions es comprometen a promoure la creació d’un <strong>observatori permanent </strong>per a la realització d’estudis i informes anuals de prospectiva tecnològica aplicada a l’educació, que permetin valorar l’evolució periòdica i el nivell d’implementació de les TIC a l’ensenyament català.</div>
<div align=left><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic </strong>(<a href="/">www.bdigital.org</a>)</div>
<div align=left>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació.  El centre tecnològic forma part de la xarxa Tecnio, que aglutina els principals agents experts en investigació aplicada i transferència tecnològica de Catalunya. </div>
<div align=left> </div>
<div align=left><strong>Sobre la Fundació Joan XXIII</strong> (<a href="http://www.cetei.info/">www.cetei.info</a>)</div>
<div align=left>És una institució privada que té com a finalitat promoure un ensenyament innovador, compromès i personalitzat, seguint criteris de promoció social i qualitat. La Fundació va crear l’any 2005 el Centre de tecnologies ITUARTE, un institut de recerca, desenvolupament i innovació educativa amb l’objectiu d’ajudar a evolucionar i innovar en les metodologies i tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement.<strong></div></strong></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassF1EF210C56F54159AC14CA885C5A2DA6>
<div>
<div><strong>• The collaboration involves creating a CETEI Foundation, which aims to become the focal point of ICT and Education in Catalonia for the development of digital technologies in the Catalan education sector. </strong></div>
<div><br><strong>• The agreement also establishes cluster of Education and ICT, which will be run by the CETEI Foundation, as a space for excellence of relations between actors in the system.</strong></div>
<div><strong></strong></div>
<div> </div>
<div>The general manager of <strong>Barcelona Digital Technology Centre</strong>, <strong>Carles Fradera</strong>, and the general manager of the <strong>Foundation Joan XXIII</strong>, <strong>Josep Menéndez</strong>, signed a collaboration agreement between the two institutions where the constitution declared CETEI Foundation, a backbone and heart of reference for ICT Education in Catalonia. </div>
<div><br>Under the new foundation, there will be the creation of the <strong>Catalan cluster of Education and ICT</strong>, as the space par excellence of relations between actors in the system. The cluster will drive different types of dynamic activities, linked to the use and expansion of digital technologies in the fields of education and will be known for the implementation of the best practices of ICT in the educational world. </div>
<div> </div>
<div>Additionally, the institutions are committed to promoting the creation of a <strong>permanent observatory </strong>for studies and annual reports on technology foresight applied to education, for evaluating the periodic evolution and level of implementation of ICT in teaching Catalan.</div>
<div><br><strong>About Barcelona Digital Technology Center </strong>(<a href="/">www.bdigital.org</a>)</div>
<div>Barcelona Digital is the technology center of Information Technology and Communication (ICT) in Catalonia. Its mission is to contribute to the growth of the ICT sector and the development of the Information Society. The technology center is part of the Tecni network, which brings together key actors and experts in applied technology transfer research of Catalunya. </div>
<div> </div>
<div><strong>About the Foundation Joan XXIII </strong>(<a href="http://www.cetei.info/">www.cetei.info</a>)</div>
<div>It is a private institution that aims to promote innovative teaching, committed and personalized, according to social criteria and quality. The Foundation was established in 2005, as the Center for ITUARTE technologies (CETEI), a research, development and educational innovation in order to help evolve and innovate learning methodologies with technology and knowledge. </div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass94016D1A6932474FA7EDDFDF8043DF3D>
<div><strong>• La colaboración implica la creación de la Fundación CETEI, que pretende convertirse en el centro de referencia de Educación y TIC en Cataluña para el fomento de las tecnologías digitales en el sector educativo catalán. </strong></div><strong>
<div><br>• El convenio establece también la creación del clúster de Educación y TIC, que se gestionará desde la propia Fundación CETEI, como el espacio por excelencia de relaciones entre los agentes del sistema.</div>
<div></strong> </div>
<div>El director general de <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>, <strong>Carles Fradera</strong>, y el director general de la <strong>Fundación Joan XXIII</strong>, <strong>Josep Menéndez</strong>, han firmado hoy un convenio de colaboración entre las dos instituciones dónde acuerdan la constitución de la Fundación CETEI, un centro vertebrador y de referencia para la Educación y las TIC en Catalunya.</div>
<div><br>En el marco de la nueva fundación, se creará el <strong>cluster catalán de Educación y TIC</strong>, como el espacio por excelencia de relaciones entre los agentes del sistema. Desde el clúster se impulsarán diferentes tipos de actividades de dinamización ligadas al uso y la expansión de las tecnologías digitales en los ámbitos de la enseñanza y se darán a conocer las buenas prácticas de la aplicación de las TIC en el mundo educativo.</div>
<div><br>Por otra parte, las instituciones se comprometen a promover la creación de un <strong>observatorio permanente </strong>para la realización de estudios e informes anuales de prospectiva tecnológica aplicada a la educación, que permitan valorar la evolución periódica y el nivel de implementación de las TIC en la enseñanza catalana. </div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico </strong>(<a href="/">www.bdigital.org</a>)</div>
<div>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. El centro tecnológico forma parte de la red Tecnio, que aglutina a los principales agentes expertos en investigación aplicada y en transferencia tecnológica de Catalunya.   </div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre la Fundación Joan XXIII</strong> (<a href="http://www.cetei.info/">www.cetei.info</a>)</div>
<div>Es una institución privada que tiene como finalidad promover una enseñanza innovadora, comprometida y personalizada, siguiendo criterios de promoción social y calidad. La Fundación creó, en el año 2005, el Centro de tecnologías ITUARTE (CETEI), un instituto de investigación, desarrollo e innovación educativa con el objetivo de ayudar a evolucionar e innovar en las metodologías y tecnologías del aprendizaje y el conocimiento.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 29/10/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Thu, 29 Oct 2009 12:19:58 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=44</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Las TIC impulsarán la industria agroalimentaria y aportarán valor añadido a la producción</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=45</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass0F668296258C41CE84BE9C1FED3E004E>
<div>Barcelona Digital reuneix a més de 70 professionals en el Debat sobre l'Economia Digital del mes d’octubre.</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassFB32953D3FEA4A35B87FBFE61E9C1747>
<div>Barcelona Digital brought together over 70 professionals in October's Debate on the Digital Economy. </div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassEC0664A4D43C47FC8F86EF0CC2BA84A8>
<div>Barcelona Digital reúne a más de 70 profesionales en el Debate sobre la Economía Digital del mes de Octubre.</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Les TIC impulsaran la indústria agroalimentària i donaran valor afegit a la producció</div>
<div><b>Titulo EN:</b> ICT boosts the food industry and adds value to production</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Las TIC impulsarán la industria agroalimentaria y aportarán valor añadido a la producción</div>
<div><b>Subtitulo CA:</b> Invertir en la implementació i difusió de les TIC al sector primari facilitarà la innovació, la internacionalització del sector i oferirà àmplies oportunitats de negoci.</div>
<div><b>Subtitulo EN:</b> Investing in the implementation and diffusion of the primary sector of ICT will help facilitate innovation, as well as the internationalization of the sector and provide ample business opportunities.</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassB84A79AE47B1406CB3E4E2C55F3FAE2B>
<div>La indústria agroalimentària és un sector econòmic potent, capdavanter tant a Catalunya com a Europa, és el sector que millor suporta la crisi i té la capacitat de generar activitat econòmica i de vertebrar i cohesionar el territori, però cal augmentar la implantació de les tecnologies digitals per tal de donar valor afegit a la producció. Actualment, la industria agroalimentària genera, per sí sola, un 5% del PIB i un 20,4% de l’ocupació catalana, però les TIC al sector primari tenen un nivell d’aplicació que no arriba al 2%, el que obstrueix la innovació, la internacionalització del sector i no permet identificar les àmplies oportunitats de negoci que les TIC ofereixen.</div>
<div> </div>
<div>Aquestes són les principals conclusions a les quals s'ha arribat al debat <strong>&quot;El sector agroalimentari: un gran mercat obert a la innovació TIC” </strong>organitzat per <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>. L'acte, moderat pel director general del centre, <strong>Carles Fradera</strong>, ha reunit a més d’una setantena d’empresaris i industrials relacionats amb el sector agroalimentari. </div>
<div> </div>
<div><em>“Tenim un sector modernitzat amb tecnologia de primer nivell. De fet, és el sector tractor de la economia catalana, però hem d’aconseguir que les parts de la cadena siguin col·laboratives i no competitives. En cas contrari, els productors, el motor de la cadena, no sortiran de la crisi”, </em>ha advertit <strong>Joan Gené</strong>, Director General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya. </div>
<div> </div>
<div><strong>Gené </strong>ha recordat que la Generalitat dóna suport a l’impuls de les TIC i a projectes de desenvolupament tecnològic innovador aplicat al sector agrari i ramader, ofereix ajuts a la indústria agroalimentària, i promou la internacionalització i l’accés de les empreses catalanes als nous mercats. </div>
<div> </div>
<div>Per la seva banda, el Gerent del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL), <strong>Josep Clotet</strong>, ha afirmat que <em>“l’avantatge competitiu del PCiTAL rau en l’oportunitat d’una ferma especialització en l’agroindústria, sustentada en el pes del sector agroalimentari a l’economia catalana, però cal reforçar la competitivitat del teixit empresarial mitjançant la innovació, la prestació de serveis d’R+D a demanda i la difusió dels resultats d’aquesta innovació a les empreses”. </em>Tal i com ha recordat <strong>Clotet</strong>, entre les línies de recerca del PCiTAL destaca la investigació de tota la cadena del sector agroalimentari per obtenir productes naturals de major qualitat i generar pautes d’alimentació segons el genoma dels individus. </div>
<div> </div>
<div><em>“El principal repte del sector de la indústria de la agroalimentació és fer-se visible per que les polítiques d’incentivació i recolzament de l’R+D+i el tinguin en consideració d’una forma adequada al seu pes en termes del PIB i a la seva importància estratègica pel futur del país”</em>, ha afirmat <strong>Josep Maria Monfort</strong>, Director General del Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de la Generalitat de Catalunya. <strong>Monfort</strong> ha explicat que la despesa catalana en R+D+i al 2007 va ser de 3.000 milions d’euros, el que equival al 1,54% del PIB. <em>“Si s’hagués aplicat el mateix percentatge sobre el PIB agroalimentari, s’haurien d’haver dedicat 385 milions d’euros a R+D agroalimentària però, en el millor dels casos, es va destinar menys d’un 10% d’aquesta xifra”, </em>ha sentenciat.</div>
<div> </div>
<div>El director d’Innovació del Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris (CENTA), <strong>Narcís Grèbol</strong>, creu que un dels reptes per a la innovació TIC en la seguretat alimentària és assegurar que totes les empreses segueixin criteris uniformes de gestió productiva, afavorint la creació de bases de dades actualitzades en temps reals i centralitzades per tal de facilitar la ràpida retirada del producte en cas d’alarma, però també serviria com a eina de competitivitat per a l’exportació cap a països exigents en seguretat alimentària.</div>
<div> </div>
<div>Per <strong>Roger Galofré</strong>, veterinari especialista en xarxes de gestió d’Optimal Pork Production (OPP Group), el sector agrícola i ramader dóna un grau de valoració molt baix a les TIC i les considera prescindibles, complicades i amb moltes incidències, perquè està poc acostumat a treballar amb elles. Per capgirar aquestes tendències, cal apostar per la formació continuada de tots els agents implicats en la cadena productiva. <em>“Les TIC enfonsaran a les empreses que no s’hi sumin a elles”, </em>ha conclòs.</div>
<div> </div>
<div><strong>Els Debats sobre l'Economia Digital </strong></div>
<div>Els Debats sobre l'Economia Digital estan organitzats per Barcelona Digital Centre Tecnològic amb l'objectiu de promoure l'ús intensiu i extensiu de les TIC en l'empresa, les institucions i la societat civil. El cicle de debats està promogut per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, l’agència ACC1Ó CIDEM|COPCA, l’Ajuntament de Barcelona i “la Caixa”.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassD25A0626D4BD4D66B7222307AD206FCF>
<div>
<div>The food industry is a powerful economic sector, it is a leader in Catalonia as well as in Europe, it is a sector which has withstood the crisis and has the capacity to generate economic activity and unite the region, but we must increase the implementation of Digital technologies in order to add value to production. Currently, the agri-food industry alone is 5% of the GDP and contributes to 20.4% of Catalan occupations, but the primary sector in ICT has an application level that less than 2%, which inhibits the innovation and internationalization of the sector and does not reveal the extensive business opportunities that the ICT industry offers.</div>
<div> </div>
<div>These are the main conclusions reached in the debate <strong>&quot;The food industry: a great market open to ICT innovation&quot; </strong>organized by <strong>Barcelona Digital Technology Centre</strong>. The event, moderated by the director general of the center, <strong>Carles Fradera</strong>, brought together over seventy entrepreneurs and industrial developments in the agri-food sector.</div>
<div> </div>
<div><em>&quot;We have a modernized sector with world class technology. In fact, it is the driving industry in the Catalan economy, but the groups in the production chain are collaborative and not competitive. Otherwise, the producers, the starters of this chain does not come out of the crisis&quot;, </em>warned <strong>Joan Gené</strong>, General Director of Food, Quality, and Agri-food of the Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural of the Generalitat de Catalunya. </div>
<div> </div>
<div><strong>Gené</strong> pointed out that the Government provides support for the promotion of ICT and innovative technology development projects applied to agriculture and livestock, which offers support to the food industry, and promotes the internationalization and accessibility of the Catalan companies to new markets.</div>
<div> </div>
<div>Furthermore, the Manager of the Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL), <strong>Josep Clotet</strong>, said that <em>&quot;PCiTAL's competitive advantage lies in the opportunity for a firm specializing in agribusiness, based on the influence of the food industry in the Catalan economy, but we must strengthen the competitiveness of companies through innovation, R&amp;D´s service delivery demand and disseminating the results of this innovation in the enterprise&quot;. </em>As <strong>Clotet</strong> pointed out, PCiTAL´s research emphasizes the study of the whole chain of food industry for natural products of higher quality and feeding patterns generated by the genome of individuals.</div>
<div> </div>
<div><em>&quot;The main challenge of the food industry sector is to be visible for policies which encourage and support R&amp;D+I and will take this into account in an appropriate manner to their influence the GDP and its strategic importance for the future of region”</em>, said <strong>Josep Maria Monfort</strong>, Director General of the Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) of the Generalitat de Catalunya. <strong>Monfort</strong> explained Cataluña’s spending on R&amp;D in 2007 was 3,000 million Euros, equivalent to 1.54% of the GDP. <em>&quot;If we had applied the same percentage of GDP to food, they would have 385 million Euros allocated for R&amp;D of food but in the best case, less than 10% was allocated of this figure&quot;, </em>he has noted. </div>
<div> </div>
<div>The director of the Center for New Innovation and Food Process Technologies (CENTA), <strong>Narcís Grèbol</strong>, believes that one of the challenges for ICT innovation in food safety is to ensure that all companies follow standard criteria for production management, promoting the creation of databases updated in real time, centralized to facilitate rapid product recall in case of alarm, but also serve as a tool to compete for exportation to countries demanding food safety.</div>
<div> </div>
<div>For <strong>Roger Galofré</strong>, veterinary specialist in management networks at Optimal Pork Production (OPP Group), agriculture and livestock give a very low valuation grade of ICT and are considered expendable, complicated and has many incidents, because he is unaccustomed to working with them. To turn these trends, there must be a demonstration of commitment to continuing the education of all those involved in the production chain. <em>&quot;ICT companies will drive under those that do not join them&quot;, </em>he concluded. </div>
<div> </div>
<div><strong>The Debates on the Digital Economy</strong> </div>
<div>The Digital Economy Discussions are organized by Barcelona Digital Technology Centre with the aim of promoting the intensive and extensive use of ICT in business, institutions and civil society. The series of debates are promoted by the Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació of the Generalitat de Catalunya, the agency ACC1Ó CIDEM|COPCA, the Barcelona City Council, 22@Barcelona and &quot;la Caixa&quot;.</div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassE6252C6090CF4D7D85023C958C519BC2>
<div>La industria agroalimentaria es un sector económico potente, delantero tanto en Catalunya como en Europa, es el sector que mejor aguanta la crisis y tiene la capacidad de generar actividad económica y de vertebrar y cohesionar el territorio, pero hay que aumentar la implantación de las tecnologías digitales para dar valor añadido a la producción. Actualmente, la industria agroalimentaria genera, por sí sola, un 5% del PIB y un 20,4% de la ocupación catalana, pero las TIC en el sector primario tienen un nivel de aplicación que no llega al 2%, lo que obstruye la innovación, la internacionalización del sector y no permite identificar las amplias oportunidades de negocio que las TIC ofrecen. </div>
<div> </div>
<div>Éstas son las principales conclusiones a las que se ha llegado en el debate <strong>“El sector agroalimentario: un gran mercado abierto a la innovación TIC”</strong> organizado por <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>. El acto, moderado por el director general del centro, <strong>Carles Fradera</strong>, ha reunido a más de setenta empresarios e industriales relacionados con el sector agroalimentario.</div>
<div> </div>
<div><em>“Tenemos un sector modernizado con tecnología de primer nivel. De hecho, es el sector tractor de la economía catalana, pero debemos lograr que las partes de la cadena sean colaborativas y no competitivas. En caso contrario, los productores, el motor de esta cadena, no saldrán de la crisis”</em>, ha advertido<strong> Joan Gené</strong>, Director General de Alimentación, Calidad e Industrias Agroalimentarias del Departamento de Agricultura, Alimentación y Acción Rural de la Generalitat de Catalunya. </div>
<div> </div>
<div><strong>Gené </strong>ha recordado que la Generalitat ofrece apoyo al impulso de las TIC y a proyectos de desarrollo tecnológico innovador aplicado al sector agrario y ganadero, ofrece ayudas a la industria agroalimentaria, y promueve la internacionalización y el acceso de las empresas catalanas a los nuevos mercados. </div>
<div> </div>
<div>Por su parte, el Gerente del Parque Científico y Tecnológico Agroalimentario de Lleida (PCiTAL), <strong>Josep Clotet</strong>, ha afirmado que <em>“la ventaja competitiva del PCiTAL radica en la oportunidad de una firme especialización en la agroindustria, sustentada en el peso del sector agroalimentario en la economía catalana, pero hay que reforzar la competitividad del tejido empresarial mediante la innovación, la prestación de servicios de I+D a demanda y la difusión de los resultados de esta innovación en las empresas”. </em>Tal y como ha recordado <strong>Clotet</strong>, entre las líneas de investigación del PCiTAL destaca el estudio de toda la cadena del sector agroalimentario para obtener productos naturales de mayor calidad y generar pautas de alimentación según el genoma de los individuos.  </div>
<div> </div>
<div><em>“El principal reto del sector de la industria agroalimentaria es ser visible para que las políticas de incentivación y apoyo del I+D+i lo tengan en consideración de una forma adecuada a su peso en términos del PIB y a su importancia estratégica para el futuro del país”, </em>ha afirmado <strong>Josep Maria Monfort</strong>, Director General del Institut de Recerca I Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de la Generalitat de Catalunya. <strong>Monfort </strong>ha explicado que el gasto catalán en I+D+i en 2007 fue de 3.000 millones de euros, lo que equivale al 1,54% del PIB. <em>“Si se hubiese aplicado el mismo porcentaje sobre el PIB agroalimentario, se hubieran destinado 385 millones de euros a I+D agroalimentario pero, en el mejor de los casos, se destinó menos de un 10% de esta cifra”, </em>ha sentenciado. </div>
<div> </div>
<div>El director de Innovación del Centro de Nuevas Tecnologías y Procesos Alimentarios (CENTA), <strong>Narcís Grèbol</strong>, cree que uno de los retos para la innovación TIC en la seguridad alimentaria es asegurar que todas las empresas siguen criterios uniformes de gestión productiva, favoreciendo la creación de bases de datos actualizadas en tiempo real y centralizadas, para facilitar la rápida retirada del producto en caso de alarma, pero también serviría como herramienta de competitividad para la exportación hacia países exigentes en seguridad alimentaria. </div>
<div> </div>
<div>Para <strong>Roger Galofré</strong>, veterinario especialista en redes de gestión de Optimal Pork Production (OPP Group), el sector agrícola y ganadero da un grado de valoración muy bajo a las TIC y las considera prescindibles, complicadas y con muchas incidencias, porque está poco acostumbrado a trabajar con ellas. Para dar un vuelco a estas tendencias, se debe apostar por la formación continuada de todos los agentes implicados en la cadena productiva. <em>“Las TIC hundirán a las empresas que no se sumen a ellas”, </em>ha concluido. </div>
<div> </div>
<div><strong>Los Debates sobre la Economía Digital </strong></div>
<div>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por Barcelona Digital Centro Tecnológico con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil. El ciclo de debates está promovido por la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, la agencia ACC1Ó CIDEM|COPCA, el Ayuntamiento de Barcelona, 22@ Barcelona y “la Caixa”.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 27/10/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Tue, 03 Nov 2009 11:15:13 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=45</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital participa en el VI Foro @asLAN Expo Barcelona</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=46</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass8E01FB533ACB45F48EB6FBE4EF9E7609>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass0F8ECC25DC214E7A97D4F5467B2192DE>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass5D2C2CE54211475C93855E5C566BB759>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital participa al VI Fòrum @asLAN Expo Barcelona</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona digital participates in VI Forum @asLAN Expo Barcelona </div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital participa en el VI Foro @asLAN Expo Barcelona</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassE3B9D4FFDE08411B9764677542D6E46F>
<div>La <strong>VI edició del Fòrum @asLAN Expo Barcelona </strong>ha tancat les seves portes després de dos dies de treball, mantenint-se com punt de trobada entre professionals TIC i els proveïdors del sector a Catalunya, amb una participació d’uns 1.500 professionals i responsables TIC d’empreses i de l’Administració Pública. <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic </strong>ha participat de forma activa al llarg de les dues jornades, com expositor i dins del panell d’experts TIC.</div>
<div><br>Entre aquests <strong>panells d’experts </strong>ha destacat <strong>“Seguretat a les xarxes”</strong>, moderada pel <strong>cap de R+D Seguretat de Barcelona Digital</strong>, <strong>Toni Felguera</strong>, on s’ha analitzat el paper de les xarxes com a element cabdal en la continuïtat del negoci de les companyies, i la seguretat d’aquestes com a garantia de protecció de la integritat de la informació i dels diferents processos en xarxa.</div>
<div><br>D’altra banda, al llarg dels dos dies els visitants han pogut gaudir d’una <strong>zona d’expositors </strong>on, a través de les <strong>principals marques del mercat</strong>, entre elles <strong>Barcelona Digital</strong>, s’han donat a conèixer les darreres novetats tecnològiques relacionades amb les xarxes. En paral·lel, s’han organitzat tres activitats pràctiques. En primer lloc, una <strong>demostració dels productes </strong>per part dels mateixos estands. També, una <strong>presentació de projectes i casos d’èxit </strong>per part de proveïdors i responsables TIC, l’objectiu de la qual ha estat mostrar experiències reals de millora de la competitivitat mitjançant la reducció de costos, eficiència i innovació sustentada en xarxes i tecnologies convergents. A l’àrea d’accés exclusiu per a professionals d’empreses del sector TIC s’han realitzat <strong>dues taules rodones </strong>sobre les <strong>noves oportunitats de negoci </strong>dins el mercat tecnològic i sobre la millora de la competitivitat de les empreses catalanes i la rellevància del <strong>Pla TIC.cat </strong>en aquest procés. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassB5798278C81F48D196C2E00F374813F2>
<div>The <strong>VI edition of the Forum @asLAN Expo Barcelona </strong>has finished after two days of work as meeting point between ICT professionals and suppliers of the sector in Catalonia, with participation of 1.500 professionals and responsible for ICT companies and public administration. <strong>Barcelona Digital Technology Centre </strong>has participated actively in the two days, as exhibitor and within the ICT expert’s panel.</div>
<div><br>Between these <strong>expert panels</strong>, has emphasized <strong>&quot;Security networks&quot;</strong>, moderated by the <strong>head of R&amp;D Security of Barcelona Digital</strong>, <strong>Toni Felguera</strong>, where has analyzed the role of networks as a central element in the continuity of business and security as a guarantee of the information integrity and of different processes in network protection.</div>
<div><br>On the other hand, in the two days, the visitors have could enjoy of an <strong>exhibitors area </strong>where, from <strong>the leading brands of the market</strong>, including <strong>Barcelona Digital</strong>, given to know the latest technological developments related to the networks. In parallel, have been organized three practical activities. Firstly, a <strong>products demonstration </strong>by the same stands. Also, a <strong>projects and exit cases presentation </strong>by ICT responsible, the objective has been display actual experiences of improving competitiveness by reducing costs, efficiency and innovation based on networks and convergent technologies. In the area of exclusive access to the ICT professionals have been made<strong> two round tables </strong>on <strong>new business technological market opportunities</strong>, and improving the competitiveness of the Catalan companies and the relevance of the <strong>TIC.cat plan </strong>in this process.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassDC223BB7F1AC474EAAA510C30D4A5881>
<div>La <strong>VI edición del Foro @asLAN Expo Barcelona </strong>ha cerrado sus puertas después de dos días de trabajo, manteniéndose como punto de encuentro entre profesionales TIC y los proveedores del sector en Catalunya, con una participación de unos 1.500 profesionales y responsables TIC de empresas y de la Administración Pública. <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong> ha participado de forma activa a lo largo de las dos jornadas, como expositor y dentro del panel de expertos TIC.</div>
<div><br>Entre estos <strong>paneles de expertos</strong>, ha destacado <strong>“Seguridad en las redes”</strong>, moderada por el <strong>jefe de I+D Seguridad de Barcelona Digital</strong>, <strong>Toni Felguera</strong>, dónde se ha analizado el papel de las redes como elemento central en la continuidad del negocio de las compañías, y la seguridad de éstas como garantía de protección de la integridad de la información y de los diferentes procesos en red.</div>
<div><br>Por otra parte, a lo largo de los dos días los visitantes han podido disfrutar de una <strong>zona de expositores </strong>dónde, a través de las<strong> principales marcas del mercado</strong>, entre ellas <strong>Barcelona Digital</strong>, se han dado a conocer las últimas novedades tecnológicas relacionadas con las redes. En paralelo, se han organizado tres actividades prácticas. En primer lugar, una <strong>demostración de los productos </strong>por parte de los mismos stands. También, una <strong>presentación de proyectos y casos de éxito </strong>por parte de proveedores y responsables TIC, el objetivo de la cual ha sido mostrar experiencias reales de mejora de la competitividad mediante la reducción de costes, eficiencia e innovación sustentada en redes y tecnologías convergentes. En el área de acceso exclusivo para profesionales de empresas del sector TIC se han realizado <strong>dos mesas redondas </strong>sobre las <strong>nuevas oportunidades de negocio </strong>dentro del mercado tecnológico y sobre la mejora de la competitividad de las empresas catalanas y la relevancia del <strong>Plan TIC.cat </strong>en este proceso.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 04/11/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Thu, 05 Nov 2009 10:21:58 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=46</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital, en el VI Foro de Desarrollo de Negocios del Norte de África</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=47</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass0EBEE33C8CF2454A9074417B683306EB>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassFBA0665BAEEF4B9F8EED4D014903399E>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass36824DF282114B1A994371F7ADD0ED20>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital, al VI Fòrum del Desenvolupament de Negocis del Nord d’Àfrica</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital, in the VI Forum of Business Development of North Africa</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital, en el VI Foro de Desarrollo de Negocios del Norte de África</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass86FFBFCA65D448BBAE71637D55909221>
<div>El director general de <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>, <strong>Carles Fradera</strong>, va intervenir al <strong>VI Fòrum del Desenvolupament de Negocis del Nord d’Àfrica</strong>, que va tenir lloc els dies 2 i 3 de novembre a la Casa Llotja de Mar de Barcelona. El Fòrum va ser organitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona, ASCAME (Associació de Cambres de Comerç i Indústries del Mediterrani) i l’Institut de la Mediterrània. </div>
<div><br>L’objectiu d’aquestes jornades era reforçar la cooperació en sectors clau per al desenvolupament econòmic del Nord d’Àfrica, com és el sector TIC, i assegurar una resposta global als reptes d’aquesta regió.</div>
<div><br>En concret, <strong>Fradera</strong> va coordinar una sessió de treball el dia 2 de novembre titulada “Sector TIC al Magrib: bon progrés, moltes necessitats”. La sessió va comptar amb <strong>Josep Morell</strong>, comissionat de la Presidència per a les TIC i la Societat de la Informació de la Cambra Oficial de Comerç de Barcelona; <strong>Jawad Abbassi</strong>, president d’Arab Advisors Group (Jordània); <strong>Mohammed Slassi Sennou</strong>, vice-president de l’Associació d’Experts en Tecnologia de la Informació (Marroc); <strong>Jordi Roca</strong>, director de Cibernarium, de Barcelona Activa; i <strong>Basel H. Roshdy</strong>, director d’Inversions i director general de Nile Capital &amp; IT Ventures (Egipte).</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass83FB1B060C044C41A32DF056B0D6DC9F>
<div>The general manager of <strong>Barcelona Digital Technology Centre</strong>, <strong>Carles Fradera</strong>, intervened in the <strong>VI Forum of Business Development of North Africa</strong>, celebrated the days 2 and 3 of November in the Casa Llotja of Barcelona. The Forum was organized by the Cambra de Comerç de Barcelona, ASCAME (Association of Chambers of Commerce and Industry of the Mediterranean) and the Mediterranean Institute.</div>
<div><br>The objectives of these days are to reinforce the cooperation in key sectors for North Africa's economic development, such as the ICT sector and ensure a global response to the challenges of this region.</div>
<div><br>In particular, Fradera coordinated, the November 2th, a working session called &quot;ICT sector in the Maghreb: good progress, many needs&quot;. The session was attended by Josep Morell, Commissioner of the Presidency to ICT and Society of the Information of the Cambra Oficial de Comerç de Barcelona; Jawad Abbassi, President of Arab Advisors Group (Jordan); Mohammed Slassi Sennou, Vice-President of the Association of Information Technology Expert (Morocco); Jordi Roca, director of Cibernarium, of Barcelona Activa; and Basel H. Roshdy, director of investment and general manager of Nile Capital &amp; IT Ventures (Egypt).</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass009E74D4B64F4760BFA716A94524F758>
<div>El director general de <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>, <strong>Carles Fradera</strong>, intervino en el <strong>VI Foro de Desarrollo de Negocios del Norte de África</strong>, que tuvo lugar los días 2 y 3 de noviembre en la Casa Llotja de Mar de Barcelona. El Foro fue organizado por la Cambra de Comerç de Barcelona, ASCAME (Asociación de Cámaras de Comercio e Industrias del Mediterráneo) y el Instituto de la Mediterránea. </div>
<div><br>El objetivo de estas jornadas era reforzar la cooperación en sectores clave para el desarrollo económico del Norte de África, como es el sector TIC, y asegurar una respuesta global a los retos de esta región. </div>
<div><br>En concreto, <strong>Fradera</strong> coordinó una sesión de trabajo el día 2 de noviembre titulada “Sector TIC en el Magreb: buen progreso, muchas necesidades”. La sesión contó con <strong>Josep Morell</strong>, comisionado de la Presidencia para las TIC y la Sociedad de la Información de la Cambra Oficial de Comerç de Barcelona; <strong>Jawad Abbassi</strong>, presidente de Arab Advisors Group (Jordania); <strong>Mohammed Slassi Sennou</strong>, vicepresidente de la Asociación de Expertos en Tecnología de la Información (Marruecos); <strong>Jordi Roca</strong>, director de Cibernarium, de Barcelona Activa; i <strong>Basel H. Roshdy</strong>, director de Inversiones y director general de Nile Capital &amp; IT Ventures (Egipto).</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 04/11/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Fri, 13 Nov 2009 09:07:13 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=47</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital aumenta su plantilla un 45% en 9 meses</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=48</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass66BC455053D84CA2B16E151CC0249301>
<div> </div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass39ADF88FD8C84FD88174A504325291B3>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassEC87A212115B4CE4BC39E74128EADA36>
<div> </div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital augmenta la seva plantilla un 45% en 9 mesos</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital increased its workforce by 45% in 9 months</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital aumenta su plantilla un 45% en 9 meses</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassB8ADE92BE8064943AB38C7BE08750E7C>
<div><strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong> ha incrementat la seva plantilla un 45% durant el període gener – setembre d’aquest any,  passant de 31 a 45 empleats en tan sols 9 mesos. Està previst que la plantilla segueixi creixent durant l’últim trimestre de l’any i al llarg del 2010.</div>
<div><br>La raó d’aquesta important inversió en capital humà és que <strong>Barcelona Digital</strong> ha començat nous projectes d’R+D de gran abast en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), tant a nivell nacional como europeu, que el situen com centre tecnològic de referència pel sector TIC a Barcelona i Catalunya.</div>
<div><br>En concret, participa en 12 projectes nacionals i internacionals, entre ells:</div>
<div> </div>
<div>• <strong>BrainAble</strong>, projecte del 7è Programa Marc de la Unió Europea. Barcelona Digital lidera un consorci d’investigació europeu amb l’objectiu d’investigar i desenvolupar noves interfícies Persona-Ordinador que permetin <strong>captar l’estat físic i emocional de les persones discapacitades</strong> per tal que puguin interactuar millor amb el seu entorn, mitjançant el control de la seva <strong>casa domòtica</strong> i/o l’ús de <strong>xarxes socials</strong>.</div>
<div> </div>
<div>• <strong>INREDIS</strong>, projecte CENIT, del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITYC). Liderat por Technosite, empresa tecnològica de la Fundación ONCE, INREDIS persegueix la creació de canals de comunicació i interacció adaptats entre usuaris amb algun tipus de necessitat especial i el seu entorn, utilitzant les  noves tecnologies de la informació i la comunicació. Barcelona Digital desenvolupa tecnologies i arquitectures destinades a facilitar a aquest col•lectiu l’<strong>accessibilitat i usabilitat de serveis bancaris dispensats mitjançant caixers i terminals de venda</strong>.  </div>
<div> </div>
<div>• <strong>RAFFI</strong>, projecte consorciat amb el recolzament de l’agencia ACC1Ó, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la <strong>Generalitat de Catalunya</strong>, en el que s’estan desenvolupant línees d’investigació pioneres que busquen la detecció i prevenció en temps real d’intents de <strong>frau financer</strong> als que puguin estar sotmesos els <strong>diferents canals d’accés a la banca electrònica de manera integral</strong> (web, telèfons mòbils i la televisió digital). </div>
<div> </div>
<div>• <strong>Parkonline</strong>, projecte del programa AVANZA-Servicios Públicos Digitales, i del MITYC, en el que Barcelona Digital participa com proveïdor tecnològic dels ajuntaments de Torrelavega i Lleida per a desenvolupar un sistema de monitoratge i publicació de places d’aparcament en zona urbana basat en sensòrica especialitzada i tecnologia <em>ZigBee</em>.</div>
<div> </div>
<div>Actualment, <strong>Barcelona Digital</strong> compta amb una plantilla jove -amb una mitjana d’edat de 34 anys- i altament qualificada: un 67% d’ells són enginyers superiors o llicenciats, un 13% són doctors i un 9% són enginyers tècnics.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass73FA2C33AC2C4371824AB9E17DC7AD50>
<div><strong>Barcelona Digital Technology Center</strong> has increased its workforce by 45% during the period from January to September, from 31 to 45 employees in just 9 months. Template is expected to continue to grow during the fourth quarter and throughout 2010. </div>
<div> </div>
<div>The reason for this important investment in human capital is <strong>Barcelona Digital</strong> has started new R &amp; D major in the field of Information Technology and Communication (ICT), both at national and European level, which puts him as a technological center of reference for the ICT sector in Barcelona and Catalonia. </div>
<div> </div>
<div>In particular, participates in 12 national and international projects, including: </div><u></u>
<div><br>• <strong>BrainAble</strong>, a project of 7th Framework Program of the European Union. Barcelona Digital heads a European research consortium whose objective is to investigate and develop new Human-Computer interfaces that <strong>capture the physical and emotional state of persons with disabilities</strong> to better interact with their environment through control of home automation and / or the use of social networks.</div>
<div><br>• <strong>INREDIS</strong>, CENIT project, the Ministry of Industry, Tourism and Trade (MITYC). Led by Technosite technology company of the ONCE Foundation, INREDIS pursues the creation of channels of communication and interaction between users adapted with some kind of special needs and their environment, using new communication and information technologies. Barcelona Digital develops technologies and architectures for facilitating this group with the <strong>usability and accessibility of banking services dispensed through ATMs and point of sale terminals. </strong></div><strong></strong>
<div><br>• <strong>RAFFI</strong> , consortial project supported ACC1Ó agency, the Department of Innovation, Universities and Enterprise of the <strong>Generalitat de Catalunya</strong>, which is developing lines of research pioneers seeking detection and real-time prevention of fraud attempts Financial those who may be under <strong>different channels of access to electronic banking in an integrated manner</strong> (web, mobile phones and digital TV). </div>
<div><br>• <strong>Parkonline</strong>, draft program STOPS - Digital Public Services, and MITYC, which participates as Barcelona Digital technology provider of municipalities of Lleida Torrelavega and to develop a monitoring system and issuance of parking spaces in urban area based on sensors specialized and <em>ZigBee</em> technology. </div>
<div> </div>
<div>Today, <strong>Barcelona Digital</strong> employs young man with a mean age of 34 years, and highly qualified: 67% of them are senior engineers or graduates, 13% are doctors and 9% are engineers. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass3A2253E35C9746D6A69A863CBF996A20>
<div><strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong> ha incrementado su plantilla un 45% durante el período enero – septiembre,  pasando de 31 a 45 empleados en tan sólo 9 meses. Está previsto que la plantilla siga creciendo durante el último trimestre del año y a lo largo del 2010.</div>
<div><br>La razón de esta importante inversión en capital humano es que <strong>Barcelona Digital</strong> ha empezado nuevos proyectos de I+D de gran envergadura en el ámbito de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC), tanto a nivel nacional como europeo, que le sitúan como centro tecnológico de referencia para el sector TIC en Barcelona y Cataluña.</div>
<div><br>En concreto, participa en 12 proyectos nacionales e internacionales, entre ellos:</div>
<div> </div>
<div>• <strong>BrainAble</strong>, proyecto del 7º Programa Marco de la Unión Europea. Barcelona Digital lidera un consorcio de investigación europeo cuyo objetivo es investigar y desarrollar nuevas interfaces Persona-Ordenador que permitan <strong>captar el estado físico y emocional de las personas discapacitadas</strong> para que puedan interactuar mejor con su entorno, a través del control de su <strong>hogar domótico</strong> y/o del uso de <strong>redes sociales</strong>.</div>
<div> </div>
<div>• <strong>INREDIS,</strong> proyecto CENIT, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (MITYC). Liderado por Technosite, empresa tecnológica de la Fundación ONCE, INREDIS persigue la creación de canales de comunicación e interacción adaptados entre usuarios con algún tipo de necesidad especial y su entorno, utilizando las  nuevas tecnologías de comunicación e información. Barcelona Digital desarrolla tecnologías y arquitecturas destinadas a facilitar a este colectivo la <strong>accesibilidad y usabilidad de servicios bancarios dispensados a través de cajeros y terminales de venta</strong>.  </div>
<div> </div>
<div>• <strong>RAFFI</strong>, proyecto consorciado con el apoyo de la agencia ACC1Ó, del Departamento de Innovación, Universidades y Empresa de la <strong>Generalitat de Catalunya</strong>, en el que se está desarrollando líneas de investigación pioneras que buscan la detección y prevención en tiempo real de intentos de <strong>fraude financiero</strong> a los que pueden estar sometidos los <strong>diferentes canales de acceso a la banca electrónica de manera integral</strong> (web, teléfonos móviles y la televisión digital).</div>
<div> </div>
<div>• <strong>Parkonline,</strong> proyecto del programa AVANZA – Servicios Públicos Digitales, y del MITYC, en el que Barcelona Digital participa como proveedor tecnológico de los ayuntamientos de Torrelavega y Lleida para desarrollar un sistema de monitorización y publicación de plazas de aparcamiento en zona urbana basado en sensórica especializada y tecnología <em>ZigBee</em>.</div>
<div><br>Actualmente, <strong>Barcelona Digital </strong>cuenta con una plantilla joven -con una media de edad de 34 años- y altamente cualificada: un 67% de ellos son ingenieros superiores o licenciados, un 13% son doctores y un 9% son ingenieros técnicos.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 19/11/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Thu, 19 Nov 2009 14:43:02 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=48</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Un investigador de Barcelona Digital entra en el SNI de México</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=49</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass191370EDB9C645419AC1E0A0BA04A5AA>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassE8F38527F977464EA4E1AAE98DF12837>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass9C6ECEB13EB94F2EAE0175FFF7BF30D7>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Un investigador de Barcelona Digital entra al SNI de Mèxic</div>
<div><b>Titulo EN:</b> A researcher from Barcelona Digital enters in the SNI of Mexico</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Un investigador de Barcelona Digital entra en el SNI de México</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassB778066CBA2E4CA1B83DE609F47BEFC0>
<div><strong>Jesús Luna García</strong>, Doctor en Arquitectura i Tecnologia de Computadors per la Universitat Politècnica de Catalunya i investigador de l’àrea de<strong> R+D Seguretat de Barcelona Digital</strong>, ha estat recentment admès al <strong>Sistema Nacional d’Investigadors (SIN)</strong>, entitat del Consell Nacional de Ciència i Tecnologia (CONACYT) del Govern de Mèxic. Es tracta del mecanisme oficial per desenvolupar l’activitat científica a grups d’investigació d’alt nivell, tant dins com fora de Mèxic.</div>
<div> </div>
<div>L’objectiu del SNI és reconèixer la tasca de les persones dedicades a produir coneixement científic i tecnologia, a través d’una exhaustiva avaluació. Integrar-se al SNI implica mantenir un elevat estàndard de qualitat i volum d’investigació per poder mantenir aquest prestigiós reconeixement. </div>
<div><br>Actualment, <strong>Jesús Luna </strong>treballa a l’àrea de R+D Seguretat de Barcelona Digital Centre Tecnològic, en projectes d’investigació relacionats amb mecanismes  anti-cibercrim, així com seguretat i privacitat al Núvol (Cloud Computing).</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass46F7695BF1024780AF803AC6EABDDC18>
<div><strong>Jesús Luna García</strong>, Doctor of Architecture and Computer Technology at the Universitat Politècnica de Catalunya and <strong>R&amp;D security researcher of Barcelona Digital</strong>, has been recently admitted in the <strong>National System of Researchers (SNI)</strong>, entity of the National Council for Science and Technology (CONACYT) of the Mexican Government. This is the official mechanism to develop scientific research in high-level groups, both inside and outside of Mexico.</div>
<div><br>The objective of SNI is recognise the work of persons does to produce scientific and technology knowledge, by means of a exhaustive evaluation. Incorporate in the SNI required to maintain a high standard of quality and volume of research in order to maintain this prestigious recognition.</div>
<div><br><strong>Jesús Luna </strong>works in the R&amp;D Security area of Barcelona Digital Technology Centre, in research projects related with anti-cybercrime mechanisms, as well as security and privacy in cloud (Cloud Computing).</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassE58311CEBEBD4FC48810472974773308>
<div><strong>Jesús Luna García</strong>, Doctor en Arquitectura y Tecnología de Computadores por la Universitat Politécnica de Catalunya e investigador del área <strong>I+D Seguridad de Barcelona Digital</strong>, ha sido recientemente admitido en el <strong>Sistema Nacional de Investigadores (SNI)</strong>, entidad del Consejo Nacional de Ciencia y Tecnología (CONACYT) del Gobierno de México. Se trata del mecanismo oficial para desarrollar la actividad científica en grupos de investigación de alto nivel, tanto dentro como fuera de México. </div>
<div><br>El objetivo de SNI es reconocer la labor de las personas dedicadas a producir conocimiento científico y tecnología, a través de una exhaustiva evaluación. Formar parte del SNI exige mantener un elevado estándar de calidad y volumen de investigación para poder mantener este prestigioso reconocimiento.</div>
<div><br>Actualmente, <strong>Jesús Luna </strong>trabaja en el área de I+D Seguridad de Barcelona Digital Centro Tecnológico, en proyectos de investigación relacionados con mecanismos anti-cibercrimen, así como seguridad y privacidad en la Nube (Cloud Computing).</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 24/11/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Tue, 24 Nov 2009 11:18:54 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=49</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital participa en un workshop de la Comisión Europea</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=50</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass2A528DE4B8334DEF8591ACF530540845>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass622FF107EC8C490C9B23F71CBAD33D9A>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassDBCE8FB1672447E4B7FBB30CBEE10E28>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital participa en un workshop de la Comissió Europea</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital participates in a workshop of the European Commission</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital participa en un workshop de la Comisión Europea</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassCA8272408ECB4BDF81215C9108202C51>
<div>El proper 7 de desembre se celebrarà a Brussel·les un workshop organitzat per la Comissió Europea , que reunirà alguns dels majors experts europeus sobre tecnologies d’assistència i terminals d’autoserveis com, per exemple, els caixers automàtics. En aquest sentit, <strong>Barcelona Digital </strong>està treballant al <strong>projecte INREDIS</strong>, centrat en el desenvolupament d’entorns més accessibles per facilitar les activitats quotidianes de les persones amb diversitat funcional. </div>
<div><br>Aquest tipus de servei pot resultar de difícil accés per usuaris amb discapacitat, persones amb poc coneixement de les tecnologies o usuaris d’edat avançada. Aquestes circumstàncies poden millorar-se mitjançant l’adaptació dels terminals en quant al seu disseny físic, el software i les interfícies. <strong>Barcelona Digital </strong>ha estat convidada a participar en el workshop de Brussel·les junt amb altres importants entitats, com Visa, “la Caixa”, la Universitat de York i el Royal National Institute of Blind People. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass9DC08D6414EC4FA590EDADBA57242EC8>
<div>
<div>
<div class=ExternalClassEC0A10E1DCE04E9FAD55A15957BD80FC>The next December 7 will take place in Brussels a workshop organise by the European Commission, which meet some of the greatest European experts on assistive technologies and auto service terminals, such as for example the cash point. In this sense, <strong>Barcelona Digital </strong>is working in the <strong>INREDIS project</strong>, focused on the environments development more accessible to facilitate the daily activities of persons with functional diversity.</div>
<div class=ExternalClassEC0A10E1DCE04E9FAD55A15957BD80FC><br>These services may be inaccessible to users with disabilities, people with little knowledge of technologies or elderly users. These circumstances can be improved by the adaptation of terminals in physical design, software and interfaces. <strong>Barcelona Digital </strong>has been invited to participate in the workshop of Brussels, with other important entities, such as visa, &quot;la Caixa&quot;, the University of York and the Royal National Institute of Blind People.</div></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassEC0A10E1DCE04E9FAD55A15957BD80FC>
<div>El próximo 7 de diciembre tendrá lugar en Bruselas un workshop organizado por la Comisión Europea, que reunirá algunos de los mayores expertos europeos sobre tecnologías de asistencia y terminales de autoservicios, como por ejemplo los cajeros automáticos. En este sentido, <strong>Barcelona Digital </strong>está trabajando en el <strong>proyecto INREDIS</strong>, centrado en el desarrollo de entornos más accesibles para facilitar las actividades cotidianas de las personas con diversidad funcional.</div>
<div><br>Este tipo de servicios pueden resultar de difícil acceso para usuarios con discapacidad,  personas con poco conocimiento de las tecnologías o usuarios de edad avanzada. Estas circunstancias pueden mejorarse mediante la adaptación de los terminales en cuanto a su diseño físico, el software y las interfaces. <strong>Barcelona Digital </strong>ha sido invitada a participar en el workshop de Bruselas junto a otras importantes entidades, como Visa, “la Caixa”, la Unversidad de York y el Royal National Institute of Blind People. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 04/12/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Fri, 04 Dec 2009 14:10:48 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=50</guid>
    </item>
    <item>
      <title>La UPC y la UPF se incorporan al patronato de Barcelona Digital</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=51</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass0DD79E413350478BABB3A5B150DCD917>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassAB52192BED90438EB2627D8136B53E42>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassD29B3799DA664F64B8C9424043FE66A2>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> La UPC i la UPF s’incorporen al patronat de Barcelona Digital</div>
<div><b>Titulo EN:</b> UPC and UPF join in the sponsorship of Barcelona Digital</div>
<div><b>Titulo ES:</b> La UPC y la UPF se incorporan al patronato de Barcelona Digital</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass40A363B3F09B431D9793248B68B50E63>
<p><strong>• Amb aquest acord, Barcelona Digital Centre Tecnològic avança en el seu model de dinamització i excel·lència a la investigació aplicada, pel qual col·laborarà activament amb les dues institucions. </strong></p>
<p><strong>• UPC i UPF es sumen a ESADE, patró fundacional, reforçant així el paper de la Universitat al patronat del centre tecnològic.</strong></p>
<p>La Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra acaben d’entrar al patronat de Barcelona Digital, centre tecnològic especialitzat en R+D+i de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació).  </p>
<p>L'elecció d’aquestes institucions ha estat motivada pel seu <strong>gran prestigi en investigació</strong>, àmbit en el que ambdues parts desitgen col·laborar impulsant nous projectes de R+D aplicada, nacionals i internacionals. Aquesta aportació contribuirà a l’excel·lència en la investigació, sent el trasllat al teixit empresarial una de les línies de serveis prioritàries per a Barcelona Digital, àmbit que està experimentant un important creixement en els darrers dos anys. Actualment, <strong>Barcelona Digital </strong>està treballant en <strong>17 projectes de R+D+i nacionals i internacionals. </strong></p>
<p>La incorporació de la Universitat Politècnica de Catalunya, reconeguda internacionalment com un referent en R+D+i en TIC, suposarà l’oportunitat de reforçar i facilitar el creixement en investigació aplicada i innovació de Barcelona Digital, tal i com remarca el Vicerector de Política Universitària de la UPC, <strong>Josep Casanovas</strong>: <em>“La universitat té un paper clau en els processos d’impuls de la innovació, tal i com planteja Barcelona Digital a l’àmbit TIC. S’ha d’establir les relacions en aquells formats que permeten una aproximació profitosa per a les dues parts que, a la vegada que desenvolupi un teixit productiu i enriqueixi el territori, permeti consolidar els grups i centres d’investigació que constitueixen el nucli creador i transformador de coneixement de la universitat”.</em></p>
<p>Per la seva part, el Vicerector de Qualitat i Estratègia Institucional de la UPF, <strong>Miquel Oliver</strong>, ha assenyalat els beneficis que suposarà l’entrada d’aquesta institució al patronat de Barcelona Digital: <em>“Vehicular la investigació més aplicada de les institucions com la UPF a través de centres tecnològics com Barcelona Digital és un benefici clar, fruit de la raó de ser del propi centre. La proximitat de la investigació, i la disseminació de les activitats que els centres i universitats fem en fòrums més o menys especialitzats ajuda a reduir la separació entre universitat i empresa”.</em></p>
<p>Així mateix, <strong>Oliver</strong> ha destacat les línies de col·laboració que resulten prioritàries en aquest nou marc de relació: <em>“Seguint el pla de treball de Barcelona Digital, la investigació en temes de salut, mobilitat i seguretat són objectius prioritaris. La UPF té una àmplia experiència en els dos primers, i des de perspectives clarament complementàries”.</em> <br></p>
<p><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong></p>
<p>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d’especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut que, per la seva transversalitat, són d’aplicació a sectors tan dispars com serveis, agroalimentari, hospitalari, educació o automoció. </p>
<p>Barcelona Digital forma part de la xarxa TECNIO, que aglutina als principals agents experts en investigació aplicada i transferència tecnològica de Catalunya. </p></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass8C50D958A6834717996B8D55B41EA76B>
<div>
<div><strong>• With this agreement, Barcelona Digital Technology Center advances their dynamic model and excellence in applied research, in which they actively work with both Universities. </strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• UPC and UPF have added ESADE, a founding patron, thereby enhancing the role of the University in the patronage of the technology center. </strong></div>
<div><strong><br></strong>The Universitat Politècnica of Catalunya and the Universitat Pompeu Fabra just joined the sponsorship of Barcelona Digital, a technological center specialized in R &amp; D in ICT (Information and Communication Technology). </div>
<div> </div>
<div>The choice of these institutions has been motivated by their <strong>great prestige in research</strong>, an area in which both parties wish to collaborate to drive new of national and international R &amp; D projects. This contribution will contribute to research excellence, whose transfer to the business fabric of the lines is a priority service for Barcelona Digital, and has experienced significant growth over the past two years. Currently, <strong>Barcelona Digital </strong>is working on <strong>17 projects of national and international R &amp; D</strong>.</div>
<div> </div>
<div>The incorporation of University Politècnica de Catalunya (UPC), which is internationally recognized as a reference in ICT R&amp;D, will create the opportunity to strengthen and facilitate growth in applied research and innovation at Barcelona Digital, as states the Vice Chancellor of UPC, <strong>Josep Casanovas: </strong><em>&quot;The university has a key role in the process of boosting innovation as Barcelona Digital arises in the ICT field. We must establish relationships which are useful for both parties, while developing productive material and enriching the country, to consolidate the groups and research centers which form the core knowledge and transform the knowledge of the university&quot;.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div>The Vice President for Institutional Quality and Strategy at UPF, <strong>Miquel Oliver</strong>, said the benefits will lead to the entry of this institution in the sponsorship of Barcelona Digital: <em>&quot;Vehicular more applied research institutions such as the UPF through technology centers like Barcelona Digital is a clear benefit, the main reason for the school itself. The proximity of research and dissemination of activities that schools and universities do in more or less specialized forums help reduce the gap between academia and industries&quot;.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div>In addition, <strong>Oliver</strong> has highlighted the lines of collaboration that are priorities in this new framework of relations: <em>&quot;Following the work plan of Barcelona Digital, research in health, mobility and security are priorities. The UPF has extensive experience in the first two and clearly complementary perspectives&quot;.</em></div>
<div> </div>
<div><strong>About Barcelona Digital</strong></div>
<div>Barcelona Digital is the technology center of Information Technology and Communication (ICT) in Catalonia. Their mission is to contribute to the growth of the ICT sector and the development of the Information Society. Areas of specialization include security, mobility and health, which in turn applies to transversality sectors such as service, food, hospitality, education and automotive. </div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital is part of the TECNIO network, which brings together key actors and experts in applied research and technology transfer, in Catalonia.</div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass3C0361A624C643C3ADF99A38C3D6B811>
<div><strong>• Con este acuerdo, Barcelona Digital Centro Tecnológico avanza en su modelo  de dinamización y excelencia en la investigación aplicada, para el que colaborará activamente con ambas universidades.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• UPC y UPF se añaden a ESADE, patrón fundacional, reforzando así el papel de la Universidad en el patronato del centro tecnológico.</strong></div>
<p>La Universitat Politècnica de Catalunya y la Universitat Pompeu Fabra acaban de entrar en el patronato de Barcelona Digital, centro tecnológico especializado en I+D+i de las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación).  </p>
<p>La elección de estas instituciones ha sido motivada por su <strong>gran prestigio en investigación</strong>, ámbito en el que ambas partes desean colaborar impulsando nuevos proyectos de I+D aplicada nacionales e internacionales. Esta aportación contribuirá a la excelencia en investigación, cuyo traslado al tejido empresarial es una de las líneas de servicios prioritarias para Barcelona Digital, y que está experimentando un importante crecimiento en los últimos dos años. Actualmente, <strong>Barcelona Digital </strong>está trabajando en <strong>17 proyectos de I+D+i nacionales e internacionales</strong>.  </p>
<p>La incorporación de la Universitat Politècnica de Catalunya, reconocida internacionalmente como un referente en I+D+i en TIC, supondrá la oportunidad de reforzar y facilitar el crecimiento en investigación aplicada e innovación de Barcelona Digital, tal y como remarca el Vicerrector de Política Universitaria de la UPC, <strong>Josep Casanovas</strong>: <em>&quot;La universidad tiene un papel clave en los procesos de impulso de la innovación como el que se plantea Barcelona Digital en el ámbito TIC. Hay que establecer las relaciones en aquellos formatos que permitan una aproximación provechosa para las dos partes que, a la vez que desarrolla un tejido productivo y enriquece el territorio, permita consolidar los grupos y centros de investigación que constituyen el núcleo creador y transformador de conocimiento de la universidad”.</em></p>
<p>Por su parte, el Vicerrector de Calidad y Estrategia Institucional de la UPF, <strong>Miquel Oliver</strong>, ha señalado los beneficios que supondrá la entrada de esta institución en el patronato de Barcelona Digital: <em>“Vehicular la investigación más aplicada de las instituciones como la UPF a través de centros tecnológicos como Barcelona Digital es un beneficio claro, fruto de la razón de ser del propio centro. La proximidad de la investigación, y la diseminación de las actividades que los centros y universidades hacemos en foros más o menos especializados ayuda a reducir la separación entre universidad y empresa”</em></p>
<p>Asimismo, <strong>Oliver </strong>ha destacado las líneas de colaboración que resultan prioritarias en este nuevo marco de relación: <em>“Siguiendo el plan de trabajo de Barcelona Digital, la investigación en temas de salud, movilidad y seguridad son objetivos prioritarios. La UPF tiene una amplia experiencia en los dos primeros, y desde perspectivas claramente complementarias”.</em></p>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong></div>
<div>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud , que por su transversalidad son de aplicación a sectores tan dispares como servicios, agroalimentario, hospitalario, educación o automoción. </div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma parte de la red TECNIO, que aglutina a los principales agentes expertos en investigación aplicada y transferencia tecnológica de Cataluña. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 10/12/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Thu, 10 Dec 2009 10:11:39 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=51</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Las TIC han cambiado las profesiones y han creado nuevos modelos de negocio</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=52</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass2D877A5434604B2FBFA892A86C2B3907>
<div>El cicle de Debats sobre l'Economia Digital ha reunit a més de 3.000 assistents al llarg de 2009</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassD0E85CC68AC143DC95969391BF4F2FAE>
<div>El ciclo de Debates sobre la Economía Digital ha reunido a más de 3000 asistentes a lo largo de 2009</div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassFA12F52B3BF54F7AB68646E5A3F6E0F2>
<div>El ciclo de Debates sobre la Economía Digital ha reunido a más de 3000 asistentes a lo largo de 2009</div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Les TIC han canviat les professions i han creat nous models de negoci</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Las TIC han cambiado las profesiones y han creado nuevos modelos de negocio</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Las TIC han cambiado las profesiones y han creado nuevos modelos de negocio</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass57A482E37B8144A08FE27C006AFC1473>
<div><strong>• El meteoròleg Tomàs Molina, el músic Guillamino, el pastisser Christian Escribà, l'artista Marcel·lí Antúnez o la doctora Assumpta Company, entre d'altres professionals, han explicat com la tecnologia està afectant els seus sectors.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• La interacció social i els nous models de negoci que permeten les TIC són algunes de les claus que han canviat les professions i la seva relació amb el públic.</strong></div>
<div> </div>
<div>L'Especial 12x12, organitzat per Barcelona Digital, ha reunit a 12 destacats ponents, professionals de diferents disciplines, que han explicat la seva experiència sobre com la tecnologia ha impactat en la seva professió i en el model de negoci. La jornada ha servit per clausurar el cicle anual de Debats sobre l'Economia Digital, que ha reunit a més de 3000 assistents al llarg de 2009.</div>
<div><br><strong>Les TIC han generat noves formes de comunicació social, en les que la interacció és una de les claus</strong> que ha servit per apropar i difondre diferents projectes professionals a la societat i, en alguns casos, per canviar completament algunes professions. A més, <strong>la implementació de les noves tecnologies en els negocis ha generat nous models de producció més eficients</strong>, reduint els costos i augmentant la qualitat del producte final. Aquestes han estat les principals conclusions a què han arribat els dotze professionals ponents en l'Especial 12x12.</div>
<div><br>La presentació del debat ha estat a càrrec de <strong>Carles Fradera, director general de Barcelona Digital, i d'Oriol Alcoba, Gerent de l'Àrea de Transferència Tecnològica d'ACC1Ó </strong>(Generalitat de Catalunya). Carles Fradera ha fet menció especial a alguns centres de la Xarxa TECNIO, així com a la resta de col·laboradors del debat, i ha apuntat la importància de conèixer <em>&quot;les necessitats d'altres sectors professionals en referència a les TIC, cóm les fan servir i quines són les tendències que poden marcar salts d'innovació&quot;</em>. Per la seva banda, Oriol Alcoba ha destacat Catalunya com una zona de gran rellevància en la investigació, donant com a exemple la xarxa TECNIO, formada per 100 agents de transferència tecnològica a Catalunya, que <em>&quot;generen i capten coneixements i els transformen en avantatges competitius&quot;.</em></div><em></em>
<div><br><strong>12 professionals, 12 experiències<br></strong>Cadascú dels ponents va poder exposar les seves conclusions sobre com les TIC han canviat les seves professions, els seus processos de treball i la seva forma d'interactuar amb la societat, i han presentat alguns projectes interessants relacionats amb aquestes eines. La primera part s'ha centrat en sectors més socials, com ara l'educació, el periodisme o la medicina. El primer ponent, <strong>César Caballero, professor de l'Escola Sant Ignasi de Sarrià</strong>, ha mostrat el seu interès en la web 2.0 com a eina de futur en la relació entre estudiants, escoles i alumnes. Caballero ha considerat que fins i tot l'escola hauria de <em>&quot;prendre una actitud 2.0.&quot;</em> i que gràcies a les TIC els estudiants poden deixar de ser <em>&quot;receptors passius i començar a seleccionar la informació&quot;</em>, a més de <em>&quot;guanyar una sèrie de competències que s'estan demanant des del mercat laboral&quot;.</em></div>
<div> </div>
<div>Per la seva banda, la doctora <strong>Assumpta Company</strong>, <strong>de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), </strong>ha explicat interessants projectes d'e-Learning adreçats als professionals mèdics, dins de la Universitat Virtual d'Oncologia, que facilita informació, formació i comunicació especialitzada. Per exemple, Company ha explicat el cas d'un curs virtual d'Oncologia pediàtrica dut a terme al Perú, que ha permès formar 60 pediatres fins i tot en zones rurals, i que els ha ajudat a diagnosticar ràpidament casos de càncer infantil.</div>
<div><br><em>&quot;Així com fan les Administracions, la Justícia també hauria de facilitar els tràmits en línia&quot;.</em> Aquesta ha estat una de les propostes de <strong>José Ramón Gil, advocat del despatx FGV-Legal</strong>. Entre alguns dels canvis més importants aportats per les TIC en el sector jurídic, Gil ha esmentat la validesa legal extrajudicial de les comunicacions digitals. </div>
<div> </div>
<div>La revolució als mitjans de comunicació ha estat el tema principal de debat de <strong>Gumersindo Lafuente</strong>,<strong> periodista i exdirector de Soitu.es.</strong> Lafuente ha assegurat que la indústria dels mitjans està passant per <em>&quot;la crisi més important que ha patit possiblement en tota la seva història&quot;</em> i que <em>&quot;la indústria dels mitjans estàvem monopolitzant la intermediació entre els poders i el públic. Els periodistes estàvem acostumats a parlar des d'una tribuna. Això ha estat dinamitat pel naixement de la xarxa, per l'ús intensiu d'Internet, que permet a qualsevol emetre informació i participar en aquest discurs&quot;. </em></div>
<div><em></em> </div>
<div>Els sectors més creatius, com la moda o el disseny, han centrat un segon bloc de les ponències. La música també s'ha vist profundament afectada pels nous formats tecnològics. Tal com ha afirmat el <strong>músic Guillamino (Pau Guillamet)</strong> <em>&quot;el format digital de la música és el futur i el CD està en via de desaparició&quot;</em>. Això sí, Guillamino considera que la <em>&quot;supervivència de la qualitat de la música no resideix a Internet, si no als concerts&quot;</em>. Guillamino ha apuntat a l'intercanvi de música en línia, o a les col·laboracions per fer música en xarxa, fins i tot en directe, com alguns dels exemples de tendència en aquest sector. </div>
<div> </div>
<div>L'arquitectura també ha tingut el seu espai en aquest debat, encara que via vídeo, a través de les paraules de l'<strong>arquitecte</strong> <strong>Esteve Gasulla</strong>, que ha mostrat algunes aplicacions 3D i interactives relacionades amb un dels seus projectes més interessants, el nou estadi del RCD Espanyol. </div>
<div><br><strong>Belén Larruy, directora de disseny de la signatura Guillermina Baeza</strong>, ha explicat pas a pas com les TIC han canviat el procés creatiu de disseny en moda, des de l'elecció dels patrons fins a la recerca d'idees i tendències: <em>&quot;Abans la captació de tendència es feia a través dels viatges. Ara hi ha webs molt especialitzades en les que pots veure com està canviant la moda als diferents països, i veure fins i tot els aparadors de ciutats com Londres, les seves tendències de colors, etc.&quot;. </em>Un altre exemple interessant aportat per Larruy és l'ús de maniquins en programes 3D, que donen volum a una persona virtual per veure la posada en escena final d'un estilisme. </div>
<div><br><strong>Alba G. Corral, de l'Estudi Mariscal</strong>, ha assenyalat la necessitat <em>d’&quot;apropar llenguatges entre el món digital i l'analògic&quot;</em> i ha destacat l'evolució de les eines informàtiques, com ara el Cloud Computing, o les formes de comunicació com Skype, com algunes de les importants aportacions de les TIC en el seu treball quotidià. </div>
<div> </div>
<div><strong>Christian Escribà, membre de la prestigiosa pastisseria Escribà de Barcelona</strong>, ha reflexionat sobre el futur de la pastisseria i ha explicat com ha començat a dissenyar pastissos únics gràcies a l'aplicació de la Realitat Augmentada, aplicada al seu sector. Escribà ha explicat l'intens procés creatiu en xarxa que es realitza entre diferents persones, fins i tot des de diferents llocs del món, fins arribar a un projecte totalment únic i original. </div>
<div><br><strong>Pau Mirabet, director de fotografia,</strong> ha assegurat per la seva banda que <em>&quot;cada vegada s'imposen més les noves formes de producció digital&quot;</em>, i que <em>&quot;les TIC permeten personalitzar el treball i obtenir la qualitat esperada pel creador&quot;. </em>Miravet ha destacat també l'impacte econòmic de les tecnologies digitals en el sector cinematogràfic, i els diferents interessos que s'han creat entre la producció en cel·luloide i la digital, ja que aquesta permet costos de producció més baix i, per tant, un major retorn econòmic.</div>
<div><br>El reconegut artista <strong>Marcel.lí Antúnez, fundador de la Fura del Baus</strong>, fa temps que incorpora la tecnologia i la interacció amb el públic en les seves innovadores performances, conferències i exposicions. Antúnez parla en aquest sentit de <em>&quot;sistematúrgia&quot;</em>, un concepte que uneix noves tecnologies amb arts escèniques, i que considera <em>&quot;el substitut del cinema tradicional, ja que configura el llenguatge narratiu fent partícip al públic en els seus continguts&quot;</em>. </div>
<div><br><strong>Tomàs Molina, periodista i meteoròleg de TV3</strong>, ha estat l'últim ponent de l'Especial 12x12. Molina ha reflexionat sobre com <em>&quot;les TIC canvien la nostra forma de comunicar-nos, ens donen més dades i ofereixen més serveis, el que derivarà cap a una TV feta per l'individu, ja que podrà seleccionar els seus continguts.&quot; </em>En aquesta mateixa línia, Molina ha mostrat un interessant projecte d’<em>&quot;home del temps virtual&quot;</em>, capaç d'ensenyar-nos el temps que farà en qualsevol lloc que desitgem. </div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d'especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut, que per la seva transversalitat són d'aplicació a sectors tan dispars com serveis, agroalimentari, hospitalari, educació o automoció. </div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma part de la xarxa TECNIO, que aglutina els principals agents experts en recerca aplicada i transferència tecnològica de Catalunya.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass8664F5F4C2BA407D8DF27C7303FA785C>
<div>
<div class=ExternalClass859A508A975B4ABF802954493BAB5BD9>
<div><strong>• El meteorólogo Tomàs Molina, el músico Guillamino, el pastelero Christian Escribà, el artista Marcel.lí Antúnez o la doctora Assumpta Company, entre otros profesionales, han explicado cómo la tecnología está afectando sus sectores. </strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• La interacción social y los nuevos modelos de negocio que permiten las TIC son algunas de las claves que han cambiado las profesiones y su relación con el público. </strong></div>
<div><br>El Especial 12x12, organizado por Barcelona Digital, ha reunido a 12 destacados ponentes, profesionales de diferentes disciplinas, que han explicado su experiencia sobre cómo la tecnología ha impactado en su profesión y en el modelo de negocio. La jornada ha servido para clausurar el ciclo anual de Debates sobre la Economía Digital, que ha reunido a más de 3000 asistentes a lo largo de 2009.</div>
<div><br><strong>Las TIC han generado nuevas formas de comunicación social, en el que la interacción es una de las claves</strong> que ha servido para acercar y difundir diferentes proyectos profesionales a la sociedad y, en algunos casos, para cambiar completamente algunas profesiones. Además, <strong>la implementación de las nuevas tecnologías en los negocios ha generado nuevos modelos de producción más eficientes</strong>, reduciendo los costes y aumentando la calidad del producto final. Estas han sido las principales conclusiones a las que han llegado los doce profesionales ponentes en el Especial 12x12. </div>
<div><br>La presentación del debate ha ido a cargo de <strong>Carles Fradera, Director General de Barcelona Digital, y de Oriol Alcoba, Gerente del Área de Transferencia Tecnológica de ACC1Ó </strong>(Generalitat de Catalunya). Carles Fradera ha hecho mención especial a algunos centros de la Red TECNIO, así como al resto de colaboradores del debate, y ha apuntado la importancia de conocer <em>“las necesidades de otros sectores profesionales en referencia a las TIC, cómo las usan y cuáles son las tendencias que pueden marcar saltos de innovación”. </em>Por su parte, Oriol Alcoba ha destacado Cataluña como una zona de gran relevancia en la investigación, dando como ejemplo la red TECNIO, formada por 100 agentes de transferencia tecnológica en Cataluña, que <em>“generan y captan conocimientos y lo transforman en ventajas competitivas”.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div><strong>12 profesionales, 12 experiencias <br></strong>Cada uno de los ponentes pudo exponer sus conclusiones sobre como las TIC han cambiado sus profesiones, sus procesos de trabajo y su forma de interactuar con la sociedad, y han presentado algunos proyectos interesantes relacionados con estas herramientas. La primera parte se ha centrado en sectores más sociales, como la educación, el periodismo o la medicina. El primer ponente, <strong>César Caballero, profesor de la Escuela Sant Ignasi de Sarrià</strong>, ha mostrado su interés en la web 2.0 como importante herramienta de futuro para la relación entre estudiantes, escuelas y alumnos. Caballero ha considera que incluso la escuela debería <em>“tomar una actitud 2.0.” </em>y que gracias a las TIC los estudiantes pueden dejar de ser <em>“receptores pasivos y empezar a seleccionar la información”, </em>además de <em>“ganar una serie de competencias que se están pidiendo desde el mercado laboral”.</em></div>
<div><em> </div></em>
<div>Por su parte, la doctora <strong>Assumpta Company, del Institut Català d’Oncologia (ICO)</strong>, ha explicado interesantes proyectos de e-Learning dirigidos a los profesionales médicos, dentro de la Universidad Virtual de Oncología, que facilita información, formación y comunicación especializada. A modo de ejemplo, se ha explicado el caso de un curso virtual de Oncología pediátrica llevado a cabo en Perú, que ha permitido formar 60 pediatras incluso en zonas rurales, y que les ayuda a diagnosticar rápidamente casos de cáncer infantil. </div>
<div><br><em>“Igual que las Administraciones, la Justicia también debería facilitar los trámites online”. </em>Ésta ha sido una de las propuestas de <strong>José Ramón Gil, abogado del despacho FGV-Legal.</strong> Entre algunos de los cambios más destacados aportados por las TIC, Gil ha mencionado la validez legal extrajudicial de las comunicaciones digitales.</div>
<div><br>La revolución en los medios de comunicación ha sido el tema principal de debate de <strong>Gumersindo Lafuente, periodista y exdirector de Soitu.es</strong>. Lafuente ha asegurado que  la industria de los medios está pasando por <em>“la crisis más importante que ha sufrido posiblemente en toda su historia”</em> y que<em> “la industria de los medios estábamos monopolizando la intermediación entre los poderes y el público. Los periodistas estábamos acostumbrados a hablar desde una tribuna. Esto ha sido dinamitado por el nacimiento de la red, por el uso intensivo de Internet, que permite a cualquiera emitir información y participar en ese discurso”</em>. </div>
<div><br>Los sectores más creativos, como la moda o el diseño, han centrado un segundo bloque de las ponencias. La música también se ha visto profundamente afectada por los nuevos formatos tecnológicos. Tal y como ha afirmado el <strong>músico Guillamino (Pau Guillamet)</strong> <em>“el formato digital de la música es el futuro y el CD está en vía de desaparición”</em>. Eso sí, Guillamino considera que la<em> “supervivencia de la calidad de la música no está en Internet, si no en los conciertos”. </em>Guillamino ha apuntado al intercambio de música online, o las colaboraciones para realizar música en red, incluso en directo, como algunos de los ejemplos de mayor tendencia en este sector. </div>
<div><br>La arquitectura también ha tenido su espacio en estos debates, aunque vía video, a través de las palabras del <strong>arquitecto</strong> <strong>Esteve Gasulla</strong>, que ha mostrado algunas aplicaciones 3D e interactivas relacionadas con uno de sus proyectos más interesantes, el nuevo estadio del RCD Espanyol. </div>
<div><br><strong>Belén Larruy, directora de diseño de la firma Guillermina Baeza</strong>, ha explicado paso por paso como las TIC han cambiado el proceso creativo de diseño en moda, desde la elección de los patrones hasta la búsqueda de ideas y tendencias: <em>“Antes la captación de tendencia era a través de los viajes. Ahora hay webs muy especializadas en las que puedes ver cómo está cambiando la moda en los diferentes países, y ver incluso los escaparates de ciudades como Londres, sus tendencias de colores, etc.”</em>. Otro ejemplo interesante aportado por Larruy es el uso de maniquís en programas 3D, que dan volumen a una persona virtual para ver la puesta en escena final de un estilismo. </div>
<div><br><strong>Alba G. Corral, del Estudio Mariscal</strong>, ha señalado la necesidad de <em>“acercar lenguajes entre el mundo digital y el analógico” </em>y ha destacado la evolución de las herramientas informáticas, como por ejemplo el Cloud Computing, o las formas de comunicación como Skype, como algunas de las importantes aportaciones de las TIC en su trabajo cotidiano.  <br><strong>Christian Escribà, miembro de la prestigiosa pastelería Escribà de Barcelona</strong>, ha reflexionado sobre el futuro de la pastelería y ha explicado cómo ha empezado a diseñas tartas únicas gracias a la aplicación de la Realidad Aumentada, aplicada a su sector. Escribà ha explicado el intenso proceso creativo en línea que se realiza entre diferentes personas, incluso desde diferentes lugares del mundo, hasta llegar a un proyecto totalmente único y original.</div>
<div><br><strong>Pau Mirabet, Director de fotografía</strong>, ha asegurado por su parte que<em> “cada vez se imponen más las nuevas formas de producción digital”, </em>y que <em>“las TIC permiten personalizar el trabajo y obtener la calidad esperada por el creador”</em>. Miravet ha destacado también el impacto económico de las tecnologías digitales en el sector cinematográfico, y los diferentes intereses que se han creado entre la producción en celuloide y la digital, ya que ésta permite costes de producción más bajo y un mayor retorno económico.</div>
<div><br>El reconocido artista <strong>Marcel.lí Antúnez, fundador de la Fura del Baus</strong>, lleva tiempo incorporando la tecnología y la interacción con el público en sus innovadoras performances, conferencias y exposiciones. Antúnez habla en este sentido de <em>“sistematurgia”, </em>un concepto que une nuevas tecnologías con artes escénicas, y que considera <em>“el substituto del cine tradicional porque configura el lenguaje narrativo haciendo partícipe al público en sus contenidos”</em>. </div>
<div><br><strong>Tomàs Molina, periodista y meteorólogo de TV3</strong>, ha sido el último ponente del Especial 12x 12. Molina ha reflexionado sobre cómo<em> “las TIC cambian nuestra forma de comunicarnos, nos dan más datos y ofrecen más servicios, lo que derivará hacia una TV hecha para el individuo, ya que podrá seleccionar sus contenidos.”</em> En esta misma línea, Molina ha presentado un interesante proyecto de <em>“hombre del tiempo virtual”</em>, capaz de enseñarnos el tiempo en la ciudad que deseemos. </div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud, que por su transversalidad son de aplicación a sectores tan dispares como servicios, agroalimentario, hospitalario, educación o automoción. </div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma parte de la red TECNIO, que aglutina a los principales agentes expertos en investigación aplicada y transferencia tecnológica de Cataluña. </div></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass859A508A975B4ABF802954493BAB5BD9>
<div><strong>• El meteorólogo Tomàs Molina, el músico Guillamino, el pastelero Christian Escribà, el artista Marcel.lí Antúnez o la doctora Assumpta Company, entre otros profesionales, han explicado cómo la tecnología está afectando sus sectores. </strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• La interacción social y los nuevos modelos de negocio que permiten las TIC son algunas de las claves que han cambiado las profesiones y su relación con el público. </strong></div>
<div><br>El Especial 12x12, organizado por Barcelona Digital, ha reunido a 12 destacados ponentes, profesionales de diferentes disciplinas, que han explicado su experiencia sobre cómo la tecnología ha impactado en su profesión y en el modelo de negocio. La jornada ha servido para clausurar el ciclo anual de Debates sobre la Economía Digital, que ha reunido a más de 3000 asistentes a lo largo de 2009.</div>
<div><br><strong>Las TIC han generado nuevas formas de comunicación social, en el que la interacción es una de las claves</strong> que ha servido para acercar y difundir diferentes proyectos profesionales a la sociedad y, en algunos casos, para cambiar completamente algunas profesiones. Además, <strong>la implementación de las nuevas tecnologías en los negocios ha generado nuevos modelos de producción más eficientes</strong>, reduciendo los costes y aumentando la calidad del producto final. Estas han sido las principales conclusiones a las que han llegado los doce profesionales ponentes en el Especial 12x12. </div>
<div><br>La presentación del debate ha ido a cargo de <strong>Carles Fradera, Director General de Barcelona Digital, y de Oriol Alcoba, Gerente del Área de Transferencia Tecnológica de ACC1Ó </strong>(Generalitat de Catalunya). Carles Fradera ha hecho mención especial a algunos centros de la Red TECNIO, así como al resto de colaboradores del debate, y ha apuntado la importancia de conocer <em>“las necesidades de otros sectores profesionales en referencia a las TIC, cómo las usan y cuáles son las tendencias que pueden marcar saltos de innovación”. </em>Por su parte, Oriol Alcoba ha destacado Cataluña como una zona de gran relevancia en la investigación, dando como ejemplo la red TECNIO, formada por 100 agentes de transferencia tecnológica en Cataluña, que <em>“generan y captan conocimientos y lo transforman en ventajas competitivas”.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div><strong>12 profesionales, 12 experiencias <br></strong>Cada uno de los ponentes pudo exponer sus conclusiones sobre como las TIC han cambiado sus profesiones, sus procesos de trabajo y su forma de interactuar con la sociedad, y han presentado algunos proyectos interesantes relacionados con estas herramientas. La primera parte se ha centrado en sectores más sociales, como la educación, el periodismo o la medicina. El primer ponente, <strong>César Caballero, profesor de la Escuela Sant Ignasi de Sarrià</strong>, ha mostrado su interés en la web 2.0 como importante herramienta de futuro para la relación entre estudiantes, escuelas y alumnos. Caballero ha considera que incluso la escuela debería <em>“tomar una actitud 2.0.” </em>y que gracias a las TIC los estudiantes pueden dejar de ser <em>“receptores pasivos y empezar a seleccionar la información”, </em>además de <em>“ganar una serie de competencias que se están pidiendo desde el mercado laboral”.</em></div>
<div><em> </div></em>
<div>Por su parte, la doctora <strong>Assumpta Company, del Institut Català d’Oncologia (ICO)</strong>, ha explicado interesantes proyectos de e-Learning dirigidos a los profesionales médicos, dentro de la Universidad Virtual de Oncología, que facilita información, formación y comunicación especializada. A modo de ejemplo, se ha explicado el caso de un curso virtual de Oncología pediátrica llevado a cabo en Perú, que ha permitido formar 60 pediatras incluso en zonas rurales, y que les ayuda a diagnosticar rápidamente casos de cáncer infantil. </div>
<div><br><em>“Igual que las Administraciones, la Justicia también debería facilitar los trámites online”. </em>Ésta ha sido una de las propuestas de <strong>José Ramón Gil, abogado del despacho FGV-Legal.</strong> Entre algunos de los cambios más destacados aportados por las TIC, Gil ha mencionado la validez legal extrajudicial de las comunicaciones digitales.</div>
<div><br>La revolución en los medios de comunicación ha sido el tema principal de debate de <strong>Gumersindo Lafuente, periodista y exdirector de Soitu.es</strong>. Lafuente ha asegurado que  la industria de los medios está pasando por <em>“la crisis más importante que ha sufrido posiblemente en toda su historia”</em> y que<em> “la industria de los medios estábamos monopolizando la intermediación entre los poderes y el público. Los periodistas estábamos acostumbrados a hablar desde una tribuna. Esto ha sido dinamitado por el nacimiento de la red, por el uso intensivo de Internet, que permite a cualquiera emitir información y participar en ese discurso”</em>. </div>
<div><br>Los sectores más creativos, como la moda o el diseño, han centrado un segundo bloque de las ponencias. La música también se ha visto profundamente afectada por los nuevos formatos tecnológicos. Tal y como ha afirmado el <strong>músico Guillamino (Pau Guillamet)</strong> <em>“el formato digital de la música es el futuro y el CD está en vía de desaparición”</em>. Eso sí, Guillamino considera que la<em> “supervivencia de la calidad de la música no está en Internet, si no en los conciertos”. </em>Guillamino ha apuntado al intercambio de música online, o las colaboraciones para realizar música en red, incluso en directo, como algunos de los ejemplos de mayor tendencia en este sector. </div>
<div><br>La arquitectura también ha tenido su espacio en estos debates, aunque vía video, a través de las palabras del <strong>arquitecto</strong> <strong>Esteve Gasulla</strong>, que ha mostrado algunas aplicaciones 3D e interactivas relacionadas con uno de sus proyectos más interesantes, el nuevo estadio del RCD Espanyol. </div>
<div><br><strong>Belén Larruy, directora de diseño de la firma Guillermina Baeza</strong>, ha explicado paso por paso como las TIC han cambiado el proceso creativo de diseño en moda, desde la elección de los patrones hasta la búsqueda de ideas y tendencias: <em>“Antes la captación de tendencia era a través de los viajes. Ahora hay webs muy especializadas en las que puedes ver cómo está cambiando la moda en los diferentes países, y ver incluso los escaparates de ciudades como Londres, sus tendencias de colores, etc.”</em>. Otro ejemplo interesante aportado por Larruy es el uso de maniquís en programas 3D, que dan volumen a una persona virtual para ver la puesta en escena final de un estilismo. </div>
<div><br><strong>Alba G. Corral, del Estudio Mariscal</strong>, ha señalado la necesidad de <em>“acercar lenguajes entre el mundo digital y el analógico” </em>y ha destacado la evolución de las herramientas informáticas, como por ejemplo el Cloud Computing, o las formas de comunicación como Skype, como algunas de las importantes aportaciones de las TIC en su trabajo cotidiano.  <br><strong>Christian Escribà, miembro de la prestigiosa pastelería Escribà de Barcelona</strong>, ha reflexionado sobre el futuro de la pastelería y ha explicado cómo ha empezado a diseñas tartas únicas gracias a la aplicación de la Realidad Aumentada, aplicada a su sector. Escribà ha explicado el intenso proceso creativo en línea que se realiza entre diferentes personas, incluso desde diferentes lugares del mundo, hasta llegar a un proyecto totalmente único y original.</div>
<div><br><strong>Pau Mirabet, Director de fotografía</strong>, ha asegurado por su parte que<em> “cada vez se imponen más las nuevas formas de producción digital”, </em>y que <em>“las TIC permiten personalizar el trabajo y obtener la calidad esperada por el creador”</em>. Miravet ha destacado también el impacto económico de las tecnologías digitales en el sector cinematográfico, y los diferentes intereses que se han creado entre la producción en celuloide y la digital, ya que ésta permite costes de producción más bajo y un mayor retorno económico.</div>
<div><br>El reconocido artista <strong>Marcel.lí Antúnez, fundador de la Fura del Baus</strong>, lleva tiempo incorporando la tecnología y la interacción con el público en sus innovadoras performances, conferencias y exposiciones. Antúnez habla en este sentido de <em>“sistematurgia”, </em>un concepto que une nuevas tecnologías con artes escénicas, y que considera <em>“el substituto del cine tradicional porque configura el lenguaje narrativo haciendo partícipe al público en sus contenidos”</em>. </div>
<div><br><strong>Tomàs Molina, periodista y meteorólogo de TV3</strong>, ha sido el último ponente del Especial 12x 12. Molina ha reflexionado sobre cómo<em> “las TIC cambian nuestra forma de comunicarnos, nos dan más datos y ofrecen más servicios, lo que derivará hacia una TV hecha para el individuo, ya que podrá seleccionar sus contenidos.”</em> En esta misma línea, Molina ha presentado un interesante proyecto de <em>“hombre del tiempo virtual”</em>, capaz de enseñarnos el tiempo en la ciudad que deseemos. </div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud, que por su transversalidad son de aplicación a sectores tan dispares como servicios, agroalimentario, hospitalario, educación o automoción. </div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma parte de la red TECNIO, que aglutina a los principales agentes expertos en investigación aplicada y transferencia tecnológica de Cataluña. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 15/12/2009</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Thu, 17 Dec 2009 12:10:49 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=52</guid>
    </item>
    <item>
      <title>El SecureCloud2010 se celebra por primera vez en Barcelona, con la colaboración de Barcelona Digital</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=53</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassE3B5E0D052CB464AAAB74A7D5933AE5D>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass0DF53546D74D4781AA761EB2AE7CB3BE>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassDB0B8385992541BDB6BEBBF63C74AD74>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> El SecureCloud2010 es celebra per primera vegada a Barcelona, amb la col·laboració de Barcelona Digital</div>
<div><b>Titulo EN:</b> SecureCloud2010 is celebrated for the first time in Barcelona, with the collaboration of Barcelona Digital</div>
<div><b>Titulo ES:</b> El SecureCloud2010 se celebra por primera vez en Barcelona, con la colaboración de Barcelona Digital</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassD84650180A5C46C5A7FA93FDA5B44C29>
<div><strong>• Es tracta d’una trobada amb experts de tot el món per debatre sobre l’estat de la seguretat en Cloud Computing i exposar els reptes de futur.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• Barcelona serà la primera ciutat en acollir aquest esdeveniment.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• L’esdeveniment està co-organitzat per la Xarxa Europea d’Informació i Seguretat (ENISA), la Cloud Security Alliance (CSA) i ISACA, tres de les principals associacions del sector, juntament amb la col.laboració del centre tecnològic Barcelona Digital.<br></strong><br></div>
<div><strong>Barcelona Digital</strong>, centre tecnològic especialitzat en R+D+i de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), participa en la organització de la primera edició del <strong><a href="http://www.cloudsecurityalliance.org/sc2010.html">SecureCloud Barcelona 2010</a>, una trobada mundial d’experts de l’àmbit de les noves tecnològies per debatre sobre l’estat de la seguretat en <em>Cloud Computing</em></strong> i per presentar quins seran els reptes del futur. La jornada es celebrarà els propers 16 i 17 de març a l’Hotel Majestic de Barcelona.</div>
<div> </div>
<div>La trobada es centrarà en conèixer propostes per promoure la seguretat, la privacitat i la confiança a la xarxa i en relació al <em>Cloud Computing</em>, amb una perspectiva pràctica i orientada als <em>decisions makers</em>, a través de presentacions dels principals líders del sector. Amb aquest objectiu, el programa engloba dues grans temàtiques: Seguretat i Privacitat, que analitzarà els reptes per donar confiança a l’ús de la tecnologia Cloud i valorarà les amenaces del futur més proper; i, per altra banda, aspectes Jurídics i de Garanties, com ara certificacions professionals, normes i regulacions, marcs de gestió, etc. </div>
<div> </div>
<div>El <strong><em>Cloud Computing</em></strong> és una <strong>tecnologia que permet allotjar infraestructures, informació i aplicacions a Internet, i accedir-hi des de qualsevol equip informàtic (portàtils, PDAs, etc) de forma senzilla i donant sempre el mateix nivell de servei independentment del nombre d’usuaris sense necessitat de ser un expert</strong>, oferint tots aquells serveis i recursos que proporciona un sistema informàtic, en una modalitat de pagament-per-ús, facilitant així el desplegament dinàmic d’infraestructures, plataformes i <em>software</em>. <strong>Google, Microsoft </strong>o <strong>Amazon</strong> ja han començat a preparar productes i sistemes basats en Cloud Computing per a les empreses. El fet d’estar penjat a la Xarxa, no obstant, comporta problemes de seguretat i privacitat, entre d’altres. Aquests problemes són precisament els que s’abordaran a l’esdeveniment SecureCloud2010. </div>
<div> </div>
<div>Juntament amb la <strong>Xarxa Europea d’Informació i Seguretat (ENISA), la Cloud Security Alliance (CSA) i ISACA</strong>, tres de les principals organitzacions del sector, <strong>Barcelona Digital</strong> participa en la coordinació del programa i en la selecció dels ponents, entre els quals destaquen Dave Cullinane, delegat d’Informació i Seguretat d’Ebay i president de la Junta del CSA, i el Dr. Udo Helmbrecht, director executiu d’ENISA. També destaca la col.laboració en l’esdeveniment de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, que participarà en un panell de seguretat en infraestructures Cloud per eGoverment.</div>
<div> </div>
<div>El <strong>SecureCloud 2010</strong> és una trobada gratuïta, dirigida a emprenedors, líders empresarials, responsables polítics i, en global, a professionals de la seguretat de la informació, i pretén apropar la seguretat de la xarxa a la ciutadania, així com esdevenir un espai de networking empresarial, per posar en contacte a líders polítics amb experts del sector. Pots inscriure't a través del <a href="http://securecloud2010.eventbrite.com/">formulari</a>.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre la Cloud Security Alliance</strong></div>
<div>La Cloud Security Alliance és una organització sense ànim de lucre que debat i promou l’ús de millores pràctiques per garantir la seguretat a la xarxa, proporcionant educació sobre els usos d’Internet per ajudar a garantir tot tipus de transacció virtual.</div>
<div> </div>
<div>El CSA està composat per experts de diferents disciplines, units per promoure un nivell comú d’enteniment entre els consumidors i proveïdors informàtics en relació als requisits de seguretat necessaris i al certificat de garantia; impulsar la investigació independent enfocada a trobar millores pràctiques per la seguretat informàtica; llançar campanyes de sensibilització i programes educatius sobre l’ús adequat de la xarxa i solucions segures; i crear llistes de consens en qüestions d’orientació i garantia de seguretat. Barcelona Digital està adherida a aquesta organització.</div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong></div>
<div>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d'especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut, que per la seva transversalitat són d'aplicació a sectors tan diferents com serveis, agroalimentari, hospitalari, financer, educació o automoció.</div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma part de la xarxa TECNIO, que aglutina els principals agents experts en recerca aplicada i transferència tecnològica de Catalunya.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass80D258E1513748E280FE055B02B729E7>
<div>
<div><strong>• It’s a meeting with experts from the world to debate the state of security in Cloud Computing and to expose the challenges of the future. <br><br></strong></div>
<div><strong>• Barcelona will be the first city to host this event.<br>  <br></strong></div>
<div><strong>• The event is co organized by the European Network of Information and Security (ENISA), the Cloud Security Alliance (CSA) and ISACA, three of the main associations of the group, along with the contribution of the technological center Barcelona Digital.</strong></div>
<div></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>Barcelona Digital</strong>, technological center specialized in Research and Development of the ICT (Information and Communication Technologies), <strong>participates in the organization of the first edition of SecureCloud Barcelona 2010</strong>, <strong>a world meeting of experts in the environment of new technologies, to debate the state of the security in Cloud Computing </strong>and to present the challenges of the future. The conference will take place the 16th and 17th of March in the Hotel Majestic of Barcelona.</div>
<div> </div>
<div>The meeting will be centered on knowing the proposals to promote security, privacy and confidence in the network, and on relating to Cloud Computing, with a practical perspective oriented to the decisions makers, through presentations by the main leaders of the group.  With this objective, the program, which includes two large subject matters: Security and Privacy, will analyze the challenges to give confidence to the use of Cloud technology and will value the threats of the near future; and, on the other hand, Legal aspects and Guarantees, as professional certifications, norms and regulations, frameworks of management, etc.</div>
<div> </div>
<div><strong>Cloud Computing is a technology that allows the set up of infrastructures, information and applications on the Internet, and permits access of any simple form of data processing team (laptops, PDAs, etc.) and always provide the same level of service regardless of the number of users without need to be an expert,</strong> offering all those services and resources that provide a data processing system, in a method of payment-by-use, thus facilitating the dynamic display of infrastructures, platforms, and software. <strong>Google, Microsoft or Amazon </strong>has already begun to prepare products and systems based on Cloud Computing for businesses. <strong>The fact that remains in the Network, nevertheless, there are problems of security and privacy</strong>, among others<strong>.</strong> These problems are exactly the ones that will be dealt with in the SecureCloud2010 event.</div>
<div> </div>
<div>Along with the <strong>European Network of Information and Security (ENISA), the Cloud Security Alliance (CSA) and ISACA</strong>, three of the main organizations of the group, <strong>Barcelona Digital </strong>is participating in the coordination of the program and in the selection of the speakers, of which they emphasize Dave Cullinane, delegate of Information and Security of Ebay and president of the Meeting of the CSA, and Dr. Udo Helmbrecht, executive director of ENISA. It also emphasizes the collaboration in the event from the Secretary of Telecommunications i Societad of the Informació of the Generalitat of Catalonia, that will participate in a security board in Cloud infrastructures for eGoverment.  </div>
<div> </div>
<div>SecureCloud 2010 is a free meeting, directed to enterprisers, business leaders, political heads and, overall, to security and information professionals, and intends to bring closer the security of the network to the citizens, as well as to be become a business networking space, to put political leaders in contact with experts of the group.  </div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassE5B5CC274E9E4210AF2960A4594A0B60>
<div><strong>• Se trata de un encuentro con expertos de todo el mundo para debatir sobre el estado de la seguridad en Cloud Computing y exponer los retos de futuro.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• Barcelona será la primera ciudad en acoger este acontecimiento.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• El acontecimiento está coorganizado por la Red Europea de Información y Seguridad (ENISA), la Cloud Security Alliance (CSA) e ISACA, tres de las principales asociaciones del sector, junto con la colaboración del centro tecnológico Barcelona Digital.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>Barcelona Digital</strong>, centro tecnológico especializado en I+D+i de las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación), participa en la organización de la primera edición del <strong><a href="http://www.cloudsecurityalliance.org/sc2010.html">SecureCloud Barcelona 2010</a></strong>, un <strong>encuentro mundial de expertos del ámbito de las nuevas tecnologías para debatir sobre el estado de la seguridad en <em>Cloud Computing</em></strong><em> </em>y para presentar cuáles serán los retos del futuro. La jornada se celebrará los próximos 16 y 17 de marzo en el Hotel Majestic de Barcelona.</div>
<div><br>El encuentro se centrará en conocer propuestas para promover la seguridad, la privacidad y la confianza en la red y en relación al <em>Cloud Computing</em>, con una perspectiva práctica y orientada a los <em>decisions makers</em>, a través de presentaciones de los principales líderes del sector. Con este objetivo, el programa engloba dos grandes temáticas: Seguridad y Privacidad, que analizará los retos para dar confianza al uso de la tecnología Cloud y valorará las amenazas del futuro más próximo; y, por otra parte, aspectos Jurídicos y de Garantías, como certificaciones profesionales, normas y regulaciones, marcos de gestión, etc.</div>
<div> </div>
<div>El <em><strong>Cloud Computing </strong></em>es una <strong>tecnología que permite alojar infraestructuras, información y aplicaciones en Internet, y acceder desde cualquier equipo informático (portátiles, PDAs, etc.) de forma sencilla y dando siempre el mismo nivel de servicio independientemente del número de usuarios sin necesidad de ser un experto</strong>, ofreciendo todos aquellos servicios y recursos que proporciona un sistema informático, en una modalidad de pago-por-uso, facilitando así el despliegue dinámico de infraestructuras, plataformas y <em>software</em>. <strong>Google, Microsoft </strong>o <strong>Amazon</strong> ya han empezado a preparar productos y sistemas basados en Cloud Computing para las empresas. El hecho de estar colgado en la Red, no obstante, comporta problemas de seguridad y privacidad, entre otros. Estos problemas son precisamente los que se abordarán en el acontecimiento SecureCloud2010.</div>
<div> </div>
<div>Junto con la <strong>Red Europea de Información y Seguridad (ENISA), el Cloud Security Alliance (CSA) e ISACA</strong>, tres de las principales organizaciones del sector, <strong>Barcelona Digital </strong>participa en la coordinación del programa y en la selección de los ponentes, entre los cuales destacan Dave Cullinane, delegado de Información y Seguridad de Ebay y presidente de la Junta del CSA, y el Dr. Udo Helmbrecht, director ejecutivo de ENISA. También destaca la colaboración en el acontecimiento de la Secretaria de Telecomunicacions i Societad de la Informació de la Generalitat de Catalunya, que participará en un panel de seguridad en infraestructuras Cloud per eGoverment.</div>
<div> </div>
<div>El <strong>SecureCloud 2010</strong> es un encuentro gratuito, dirigido a emprendedores, líderes empresariales, responsables políticos y, en global, a profesionales de la seguridad de la información, y pretende acercar la seguridad de la red a la ciudadanía, así como convertirse en un espacio de networking empresarial, para poner en contacto a líderes políticos con expertos del sector. Puedes inscribirte a través del <a href="http://securecloud2010.eventbrite.com/">formulario</a>. </div>
<div><br><strong>Sobre el Cloud Security Alliance</strong></div>
<div>La Cloud Security Alliance es una organización sin ánimo de lucro que debate y promueve el uso de mejoras prácticas para garantizar la seguridad en la red, proporcionando educación sobre los usos de Internet para ayudar a garantizar todo tipo de transacción virtual.</div>
<div> </div>
<div>El CSA está compuesto por expertos de diferentes disciplinas, unidos para promover un nivel común de entendimiento entre los consumidores y proveedores informáticos en relación a los requisitos de seguridad necesarios y al certificado de garantía; impulsar la investigación independiente enfocada a encontrar mejoras prácticas por la seguridad informática; lanzar campañas de sensibilización y programas educativos sobre el uso adecuado de la red y soluciones seguras; y crear listas de consenso en cuestiones de orientación y garantía de seguridad. Barcelona Digital está adherida a esta organización.</div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong></div>
<div>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Catalunya. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud, que por su transversalidad son de aplicación en sectores tan diferentes como servicios, agroalimentario, hospitalario, financiero, educación o automoción.</div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma parte de la red TECNIO, que aglutina a los principales agentes expertos en investigación aplicada y transferencia tecnológica de Catalunya. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 25/01/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Mon, 25 Jan 2010 12:43:45 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=53</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital participa en la constitución de la Fundación del CESICAT</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=54</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassD79D0BEA3D914A6E9040832A98AE56C1>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassD641BF32AC6E40A9917B81D2CCA1E838>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassE3ACDD9A32344AFE97BFB16675FEAE14>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital participa en la constitució de la Fundació del CESICAT </div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital participates in the constitution of the CESICAT Foundation</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital participa en la constitución de la Fundación del CESICAT</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass0451506A536D45AFB9F43356949DAE47>
<div>Avui s’ha constituït la <strong>Fundació CESICAT</strong>, de la qual <strong>Barcelona Digital és membre</strong>, amb l’objectiu <strong>d’executar les polítiques públiques de seguretat en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i de generar un teixit empresarial català dedicat a la seguretat en les TIC.<br></strong><br></div>
<div>A la Fundació CESICAT hi participen, per part de la Generalitat de Catalunya, tots aquells departaments i òrgans competents en matèria de societat de la informació, seguretat pública i recerca: Governació i Administracions Públiques; Interior, Relacions Institucionals i Participació; Innovació, Universitats i Empresa; el Centre de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (CTTI); ACC1Ó i el Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (AOC). També hi són presents el Consell General de Cambres de Catalunya, l’Ajuntament de Reus i la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. D’aquesta manera, a la Fundació hi estan representats el sector públic de la Generalitat, el món local, el món de la recerca i el sector empresarial. <br><br></div>
<div>Després de l’acte de signatura de constitució de la Fundació CESICAT, s’ha reunit el primer patronat de la Fundació. <br><br></div>
<div>El CESICAT neix amb l’objectiu de garantir una Societat de la Informació segura per a la ciutadania, les empreses i les administracions públiques, i per donar resposta a la problemàtica dels incidents informàtics. Aquests incidents afecten molt negativament la confiança en els mitjans electrònics, cosa que inhibeix el desplegament de la Societat de la Informació com a eina per a la circulació d’idees, informació i coneixement, i també de la seva utilització per relacionar-se amb les administracions públiques o per efectuar transaccions comercials. <br><br></div>
<div>El CESICAT, per tant, és l’òrgan destinat a executar les polítiques públiques de seguretat en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació, definides al Pla de seguretat de la informació a Catalunya. Aquesta és una eina per millorar les condicions de seguretat de la utilització de les TIC, tant de les xarxes i infraestructures com dels continguts digitals. Donada la seva importància, aquesta nova eina implica tant a l’administració, que és qui té les competències en telecomunicacions, modernització, consum i comerç electrònic, com les administracions locals, la xarxa d’universitats i el sector privat, a través de cambres de comerç i empreses. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass9E4AB5658D93420CBFB022F63EF7548A>
<div>Today the <strong>CESICAT Foundation </strong>has been constituted, of which <strong>Barcelona Digital is a member</strong>, with the objective <strong>to execute the public politics of security in the environment of information technologies, the communication (TIC) and to generate a weaving Catalan business dedicated to the security in the TIC.  </strong></div>
<div> </div>
<div>In the CESICAT Foundation they participate, by the Generalitat de Catalunya, all those departments and competent organs in regards to the information society, public security and investigation: Governació i Administracions Públiques; Interior, Relacions Institucionals i Participació; Innovació, Universitats i Empresa; el Centre de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (CTTI); ACC1Ó and the Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya (AOC).  Also present, the General Counsel of Chambers of Catalonia, the City Council of Reus and la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona. In this manner, the Foundation is represented to the public sector of the Generalitat, the local world, the world of investigation and business sector.  </div>
<div><br>After the signing of the CESICAT Foundation constitution, it has reunited the first patronage of the Foundation. </div>
<div> <br>The CESICAT is born with the objective to guarantee a Society of the definite Information for the citizenship, the businesses and the public administrations, and to give answers to problematic computing incidents.  These incidents affect very negatively to the confidence in the electronic environment, things that inhibit the deployment of the Information Society as a tool for the circulation of ideas, information and knowledge, and also its utilization to relate to the public administrations or to execute commercial transactions.  </div>
<div><br>The CESICAT, therefore, is the destined organ to execute the public politics of security in the environment of information technologies and communication, clearly-defined in the Information Security Plan in Catalonia. This is a tool to improve the utilization of security conditions of the TIC, so many of the networks and infrastructures such as the digital contents.  Given their importance, this new tool implies greatly to the administration, which has the competences in telecommunications, modernization, consumption and electronic commerce, like the local administrations, the network of universities and the private sector, through the chambers of commerce and businesses.  </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass48BA70D0E3174FEFAF1FEF11FC0AD768>
<div>Hoy se ha constituido la <strong>Fundación CESICAT</strong>, de la cual <strong>Barcelona Digital es miembro</strong>, con el objetivo de <strong>ejecutar las políticas públicas de seguridad en el ámbito de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y generar un tejido empresarial catalán dedicado a la seguridad en las TIC.<br><br></strong></div>
<div>En la Fundación CESICAT participan, por parte de la Generalitat de Catalunya, todos aquellos departamentos y órganos competentes en materia de sociedad de la información, seguridad pública e investigación: Gobernación y Administraciones Públicas; Interior, Relaciones Institucionales y Participación; Innovación, Universidades y Empresa; el Centro de Tecnologías de la Información y la Comunicación (CTTI); ACC1Ó y el Consorcio Administración Abierta Electrónica de Cataluña (AOC). También están presentes el Consejo General de Cámaras de Cataluña, el Ayuntamiento de Reus y la Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona. De esta manera, a la Fundación están representados el sector público de la Generalitat, el mundo local, el mundo de la investigación y el sector empresarial.<br><br></div>
<div>Después del acto de firma de constitución de la Fundación CESICAT, se ha reunido el primer patronato de la Fundación.<br></div>
<div><br>El CESICAT nace con el objetivo de garantizar una Sociedad de la Información segura para la ciudadanía, las empresas y las administraciones públicas, y para dar respuesta a la problemática de los incidentes informáticos. Estos incidentes afectan muy negativamente a la confianza en los medios electrónicos, cosa que inhibe el despliegue de la Sociedad de la Información como herramienta para la circulación de ideas, información y conocimiento, y también de su utilización para relacionarse con las administraciones públicas o para efectuar transacciones comerciales.<br><br></div>
<div>El CESICAT, por lo tanto, es el órgano destinado a ejecutar las políticas públicas de seguridad en el ámbito de las tecnologías de la información y la comunicación, definidas en el Plan de seguridad de la información en Cataluña. Ésta es una herramienta para mejorar las condiciones de seguridad de la utilización de las TIC, tanto de las redes e infraestructuras como de los contenidos digitales. Dada su importancia, esta nueva herramienta implica tanto a la administración, que es quien tiene las competencias en telecomunicaciones, modernización, consumo y comercio electrónico, como las administraciones locales, la red de universidades y el sector privado, a través de cámaras de comercio y empresas.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 02/02/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Thu, 04 Feb 2010 13:21:29 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=54</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Un experto de Barcelona Digital en un libro sobre las futuras tecnologías de comunicación entre vehículos</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=55</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass929EAE59536D439FBA1A9C467744F852>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass37525C26836C4CEEB70157ED8682806D>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassCB53311156BF4CB5994165FEC7F42A4B>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Un expert de Barcelona Digital en un llibre sobre les futures tecnologies de comunicació entre vehicles</div>
<div><b>Titulo EN:</b> An expert of Barcelona Digital in a book about the future technologies of communication among vehicles</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Un experto de Barcelona Digital en un libro sobre las futuras tecnologías de comunicación entre vehículos</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassEB818BFA75A24B19BFFDE1B34D22DBE6>
<div>El responsable de <strong>R+D Mobilitat de Barcelona Digital </strong>Centre Tecnològic,<strong> el Dr. Marc Torrent</strong>, ha participat en l'elaboració del llibre titulat <em>VANET: Vehicular Applications and interNetworking Technologies</em>, publicat el passat mes de gener per l'editorial anglesa John Wiley &amp; Sons, que ofereix un anàlisi de l'estat de l'art i perspectives de les comunicacions entre vehicles, demostrant que serveixen per reduir accidents, millorar l'eficiència del transport i minimitzar l'impacte mediambiental. En més detall, <strong>Torrent </strong>és coautor del capítol &quot;MAC Layer and Scalability Aspects of Vehicular Communication Networks&quot;, on es proposen diferents tècniques d'accés al canal per solucionar els reptes existents.</div>
<div> </div>
<div>El llibre, coordinat per Hannes Hartenstein, professor de sistemes i serveis descentralitzats del Karlsruhe Institute of Technology (KIT) d'Alemanya, i per Kenneth Laberteaux, investigador principal del Toyota Technical Center dels Estats Units, reuneix les principals aportacions realitzades per destacats experts tecnològics d'aquest camp, abordant les comunicacions vehicle a vehicle i vehicle a infraestructura.</div>
<div> </div>
<div>Les VANET, una de les línies d'investigació de l'àrea de R+D Mobilitat de Barcelona Digital, és un concepte de xarxa de comunicacions mòbils capaces de transmetre informació entre els vehicles i les infraestructures de trànsit (cartells, semàfors, punts d'informació, peatges, etc.). Aquest tipus de xarxes s'engloben dins dels sistemes intel·ligents de transport o ITS. El principal objectiu de les mateixes és el de proveir seguretat i confort als usuaris de vehicles, alhora que permeten l'accés a continguts multimèdia i Internet.</div>
<div> </div>
<div>Més informació en <a href="http://www.vanetbook.com/">VANET Book</a> </div>
<div><br>El llibre es pot adquirir a través del <a href="http://eu.wiley.com/WileyCDA/WileyTitle/productCd-0470740566.html">següent enllaç</a>.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass977560FB602648FDB87349125443DFFD>
<div>The responsible for the <strong>R&amp;D Mobility area of Barcelona Digital </strong>Technologyl Centre, <strong>Dr. Marc Torrent</strong>, has participated in the elaboration of a book titled <em>VANET:  Vehicular Applications and Inter-Networking Technologies</em>, published this past month in January by the English editorial John Wiley &amp; Sons, and offers an analysis of the state of the art and perspectives of the communications among vehicles, demonstrating that they serve to reduce accidents, improve the efficiency of the transportation and minimize the environmental impact.  In more detail, <strong>Torrent</strong> is the co-author of the chapter titled, &quot;MAC Layer and Scalability Aspects of Vehicular Communication Networks&quot;, where different techniques of access to the channel are proposed in order to solve the existing challenges.  </div>
<div><br>The book, coordinated by Hannes Hartenstein, professor of decentralized systems and services of the Karlsruhe Institute of Technology (KIT) of Germany, and by Kenneth Laberteaux, main researcher of the United States Toyota Technical Center, gathers the principal contributions fulfilled by distinguished technological experts from this field, undertaking the vehicle to vehicle communications and vehicle to infrastructure.  </div>
<div><br>The VANET, one of the lines of investigation of the area of R&amp;D Mobility of Barcelona Digital, is a mobile communications network concept capable of transmitting information between vehicles and traffic infrastructures (placards, traffic lights, information centers, tolls, etc.).  This type of network is included inside the intelligent systems of transportation or ITS.  The main objective is to provide security and comfort to the users of vehicles, at the same time permit the access to multimedia contents and Internet.  </div>
<div> </div>
<div>More information in <a href="http://www.vanetbook.com/">VANET Book</a><br><br>The book can be buy through the <a href="http://eu.wiley.com/WileyCDA/WileyTitle/productCd-0470740566.html">following link</a></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass55D673AB6E1F477B8CB1151EE6281C8B>
<div>El <strong>responsable de I+D Movilidad de Barcelona Digital </strong>Centro Tecnológico, el <strong>Dr. Marc Torrent</strong>, ha participado en la elaboración del libro titulado <em>VANET: Vehicular Applications and Inter-Networking Technologies</em>, publicado el pasado mes de enero por la editorial inglesa John Wiley &amp; Sons, que ofrece un análisis del estado del arte y perspectivas de las comunicaciones entre vehículos, demostrando que sirven para reducir accidentes, mejorar la eficiencia del transporte y minimizar el impacto medioambiental. En más detalle, <strong>Torrent </strong>es co-autor del capítulo titulado “MAC Layer and Scalability Aspects of Vehicular Communication Networks”, dónde se proponen diferentes técnicas de acceso al canal para solucionar los retos existentes.</div>
<div> </div>
<div>El libro, coordinado por Hannes Hartenstein, profesor de sistemas y servicios descentralizados del Karlsruhe Institute of Technology (KIT) de Alemania, y por Kenneth Laberteaux, investigador principal del Toyota Technical Center de Estados Unidos, reúne las principales aportaciones realizadas por destacados expertos tecnológicos de este campo, abordando las comunicaciones vehículo a vehículo y vehículo a infraestructura. </div>
<div> </div>
<div>Las VANET, una de las líneas de investigación del área de I+D Movilidad de Barcelona Digital, es un concepto de red de comunicaciones móviles capaces de transmitir información entre los vehículos y las infraestructuras de tráfico (carteles, semáforos, puntos de información, peajes, etc.). Este tipo de redes se engloban dentro de los sistemas inteligentes de transporte o ITS. El principal objetivo de las mismas es el de proveer seguridad y confort a los usuarios de vehículos, a la vez que permiten el acceso a contenidos multimedia e Internet.</div>
<div> </div>
<div>Más información en <a href="http://www.vanetbook.com/">VANET Book</a><br><br>El libro se puede adquirir a través del <a href="http://eu.wiley.com/WileyCDA/WileyTitle/productCd-0470740566.html">siguiente enlace</a>.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 08/02/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Mon, 08 Feb 2010 08:41:55 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=55</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital, en la 5ª edición del Mobile World Congress de Barcelona</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=56</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass7F93B15690B04B9E9DBDC78FE92200B2>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass163F216899814BC79421ED7C8F3A1148>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass928F92A0C4DD4510BC079ACE3AB7FC27>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital, en la 5a edició del Mobile World Congress de Barcelona</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital, in the 5th edition of the Mobile World Congress of Barcelona</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital, en la 5ª edición del Mobile World Congress de Barcelona</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassE282FA4CCDC94995823590EFCA8C0B1E>
<div>A partir del proper 15 de febrer, el centre tecnològic <strong>Barcelona Digital </strong>estarà present en la <strong><a href="http://www.mobileworldcongress.com/index.htm">5a edició del Mobile World Congress (MWC)</a></strong>, (pavelló català, C402) una <strong>trobada mundial que reuneix importants líders i personalitats del sector Mobility</strong>, per compartir coneixements i experiències de negoci, i <strong>debatre sobre el futur del sector</strong>.</div>
<div> </div>
<div>L'esdeveniment tindrà lloc del <strong>15 el 18 de febrer </strong>a <strong>Fira de Barcelona</strong>, comptarà amb <strong>1.300 empreses expositores </strong>i té una previsió de <strong>47.000 participants</strong>. El MWC permetrà mostrar els productes d'avantguarda i la tecnologia que definirà el futur mòbil, interactuant amb el públic objectiu i clients potencials, obrint la porta a noves possibilitats de negoci durant i després del congrés.</div>
<div> </div>
<div><strong>Barcelona Digital </strong>serà present mitjançant un <strong>estand al Pavelló Català</strong>, espai coordinat i organitzat per ACC1Ó en col·laboració amb la Secretària de Telecomunicacions i Societat de la Informació, que acull empreses catalanes del sector de la telefonia mòbil i les telecomunicacions, i amb experiència en l'àmbit de la innovació i la internacionalització per donar a conèixer els seus productes i serveis.</div>
<div> </div>
<div>El centre treballa, dins de l'àmbit del <a href="/CA/rdi/Pagines/DetallesProyecto.aspx?xid=1"><strong>projecte INREDIS</strong></a>, en <strong>la investigació i el desenvolupament de tecnologies d'interoperabilitat basades en dispositius mòbils</strong>. I és que els mòbils poden disposar d'interfícies adaptades per a persones amb necessitats especials, possibilitant que interactuïn amb altres dispositius no adaptats. Aquestes tecnologies fan possible que aquestes persones disposin d'un canal accessible, adaptat, ubic i segur que facilita el seu accés a serveis digitals de tot tipus en entorns urbans i domèstics. En aquest sentit, el projecte que Barcelona Digital mostrarà en el Mobile World Congress 2010 presenta una simulació de la interacció o procés de compra, gràcies al telèfon mòbil, entre una persona amb necessitats especials i un terminal d'autoservei.</div>
<div> </div>
<div>En el 2009, el Congrés va reunir uns 47.000 participants, i més de 500 empreses de 22 països van presentar els seus serveis tecnològics. Durant els 4 dies, es van celebrar unes 1.200 trobades empresarials.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassC8D244B99A364487AF3B98C65D1FE3F8>
<div>From the next 15 of February, the technological center Barcelona Digital will be present in the <a href="http://www.mobileworldcongress.com/index.htm"><strong>5th edition of the Mobile World Congress (MWC),</strong> </a>(Pavelló Català, C402) a<strong> world encounter between important leaders and personalities of the Mobility sector</strong>, to share knowledge and experiences of business, and <strong>to debate about the future of the sector</strong>.  </div>
<div><br>The event will take place from the <strong>15th to the 18th of February</strong> <strong>in Fira of Barcelona</strong>, the event will include <strong>1,300 exhibiting businesses </strong>and has a forecast of <strong>47,000 participants.</strong> The MWC will permit to show the products of vanguard and the technology that will define the mobile future, interacting with the objective public and potential clients, opening the door to new possibilities of business during and after the congress.  </div>
<div><br><strong>Barcelona Digital </strong>will be present through a <strong>stand in the Pavelló Català</strong>, space coordinated and organized by ACC1Ó in collaboration with the Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, that accepts Catalonian businesses of the mobile phone system and telecommunications sector, and with experience in the field of innovation and internationalization to make known your products and services.  </div>
<div><br>The center works, inside the field of the <a href="/EN/rdi/Pages/DetallesProyecto.aspx?xid=1"><strong>INREDIS project</strong></a>, in the investigation and development  of technologies of interoperabilidad based on mobile devices. The mobiles can have interfaces adapted for people with special needs, making it possible to interact with other unadaptable devices.  These technologies make it possible for these people to have a channel that is accessible, adapted, ubiquitous and sure that it facilitates access to digital services of all types in domestic and urban environments.  In this sense, the demonstrator project that Barcelona Digital will present in the Mobile World Congress 2010 is a interaction simulation or buy process, thanks to the mobile phone, between a person with special needs and a terminal of self-service.    </div>
<div><br>In the 2009, the Congress gathered some 47,000 participants, and more than 500 businesses from 22 countries presented their technological services.  During those 4 days, some 1,200 business encounters were celebrated.  </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass4D2D023F56DE41D2B0B56055A3BD2B44>
<div>A partir del próximo 15 de febrero, el centro tecnológico <strong>Barcelona Digital </strong>estará presente en la <strong><a href="http://www.mobileworldcongress.com/index.htm">5ª edición del Mobile World Congress (MWC)</a></strong>, (pabellón catalán, C402) un <strong>encuentro mundial que reúne importantes líderes y personalidades del sector Mobility</strong>, para compartir conocimientos y experiencias de negocio, y <strong>debatir sobre el futuro del sector</strong>. </div>
<div> </div>
<div>El evento tendrá lugar del <strong>15 el 18 de febrero </strong>en <strong>Fira de Barcelona</strong>, contará con <strong>1.300 empresas expositoras </strong>y tiene una previsión de <strong>47.000 participantes</strong>. El MWC permitirá mostrar los productos de vanguardia y la tecnología que definirá el futuro móvil, interactuando con el público objetivo y clientes potenciales, abriendo la puerta a nuevas posibilidades de negocio durante y después del congreso. </div>
<div> </div>
<div><strong>Barcelona Digital </strong>estará presente mediante un <strong>stand en el Pabellón Catalán</strong>, espacio coordinado y organizado por ACC1Ó en colaboración con la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, que acoge empresas catalanas del sector de la telefonía móvil y las telecomunicaciones, y con experiencia en el ámbito de la innovación y la internacionalización para dar a conocer sus productos y servicios. </div>
<div> </div>
<div>El centro trabaja, dentro del ámbito del <a href="/ES/rdi/Paginas/DetallesProyecto.aspx?xid=1"><strong>proyecto INREDIS</strong></a>, en la <strong>investigación y el desarrollo de tecnologías de interoperabilidad basadas en dispositivos móviles</strong>. Y es que los móviles pueden disponer de interfaces adaptadas para personas con necesidades especiales, posibilitando que interactúen con otros dispositivos no adaptados. Estas tecnologías hacen posible que estas personas dispongan de un canal accesible, adaptado, ubicuo y seguro que facilita su acceso a servicios digitales de todo tipo en entornos urbanos y domésticos. En este sentido, el proyecto demostrador que Barcelona Digital mostrará en el Mobile World Congress 2010 presenta una simulación de la interacción o proceso de compra, gracias al teléfono móvil, entre una persona con necesidades especiales y un terminal de autoservicio.</div>
<div> </div>
<div>En el 2009, el Congreso reunió unos 47.000 participantes, y más de 500 empresas de 22 países presentaron sus servicios tecnológicos. Durante los 4 días, se celebraron unos 1.200 encuentros empresariales. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 09/02/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Tue, 09 Feb 2010 12:08:55 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=56</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Alianza entre Barcelona Digital y CTecno para fomentar la innovación entre las empresas catalanas</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=57</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass84F7AA3FA7484925B01B65658F649F6D>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass1E194CBB46114D2193C5CDD7E95001BA>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass1A1CDA1E0FFD45DBAB21ECD4FC7FC2E7>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Aliança entre Barcelona Digital i CTecno per fomentar la innovació entre les empreses catalanes</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Alliance between Barcelona Digital and CTecno to promote the innovation among the Catalonian businesses</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Alianza entre Barcelona Digital y CTecno para fomentar la innovación entre las empresas catalanas</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassC2AE4F2AA36A4F4C9E82C80A5F758F17>
<div>La Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) i Barcelona Digital Centre Tecnològic treballaran conjuntament per afavorir la implantació de la tecnologia en el teixit empresarial català, mitjançant el desenvolupament d’activitats de promoció de la innovació, de recerca científica i transferència tecnològica. Així es desprèn de l’acord de col·laboració signat avui entre el director general del Cercle Tecnològic de Catalunya, <strong>Carles Flamerich</strong>, i el director general de Barcelona Digital Centre Tecnològic, <strong>Carles Fradera</strong>. </div>
<div> </div>
<div><strong>Carles Fradera</strong> ha assenyalat que la signatura del conveni té com a finalitat “esperonar la generació d’iniciatives per a la recerca i el desenvolupament, tant de les TIC i del seu sector d’activitat empresarial, com de la modernització dels sectors d’activitat de l’economia tradicional”. Per la seva part, <strong>Carles Flamerich</strong> ha destacat que “aquest pas aportarà valor, energia i imaginació per tal d’avançar vers l’excel•lència del sector”. </div>
<div> </div>
<div>Entre els punts de l’acord, destaca la col·laboració en la promoció de la innovació. Ambdues institucions <strong>sumaran forces per difondre i fomentar la innovació tecnològica entre la societat empresarial catalana</strong>, fent arribar a les empreses usuàries de TIC la importància de la digitalització dels processos per tal d’incrementar la seva productivitat i competitivitat. Entre aquestes activitats, destaquen els <strong>Fòrums tecnològics de reflexió estratègica</strong>, organitzats pel Cercle Tecnològic de Catalunya, així com els <strong>Debats sobre l’Economia Digital</strong>, els <strong>Dinars Digitals</strong> o el <strong>BDigital Global Congress,</strong> esdeveniments organitzats per Barcelona Digital.<br></div>
<div>Tanmateix, el Cercle Tecnològic de Catalunya col·laborarà amb el <strong>Clúster de Barcelona Digital</strong>, una Associació Empresarial Innovadora (AEI), que té com a missió potenciar el desenvolupament de les empreses del sector TIC de Catalunya augmentant la seva competitivitat i volum de negoci.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass5E88E179AE074153923596D8ACCE028F>
<div>
<div class=ExternalClass132A86B776824456BA4D8A46DD58A3DF>
<div>The Foundation Cercle Tecnològic of Catalonia (CTecno) and Barcelona Digital Technology Centre will work together to promote the technology deployment in the catalan business, through promotion activities that develop innovation, of scientific investigation and technological transfer. Thus it is removed from the collaboration agreement signed today between the general director of the Cercle Tecnològic of Catalonia, <strong>Carles Flamerich</strong>, and the general director of Barcelona Digital Technology Centre, <strong>Carles Fradera</strong>.  </div>
<div> </div>
<div><strong>Carles Fradera</strong> has indicated that the agreement is to &quot;to stimulate the generation of initiatives for the investigation and the development, so much of the TIC and of its sector of business activity, like of the modernization of the sectors of activity of the traditional economy&quot;.  For his part, <strong>Carles Flamerich</strong> has stressed that &quot;this step will contribute value, energy and imagination to advance toward the excellence of the sector&quot;.  </div>
<div><br> </div>
<div>Among the points of the agreement, emphasizes the contribution in the promotion of the innovation. Both institutions will <strong>add forces to spread and to promote the technological innovation between the Catalonian Business society</strong>, promoting among the businesses users of the TIC the importance of the digitalization of the processes to increase their productivity and competitiveness.  Among these activities, they emphasize the <strong>technological Forums of strategic reflection,</strong> organized by the Cercle Tecnològic de Catalunya, the <strong>Debates about the Digital Economy</strong>, the <strong>Dinars Digitals </strong>or the <strong>BDigital Global Congress</strong>, organized events by Barcelona Digital.  </div>
<div> </div>
<div>Also, the Cercle Tecnològic de Catalunya will collaborate with the Cluster of Barcelona Digital, an Innovative Business Association (IBA) that has a mission to promote the development of the businesses of the TIC sector of Catalonia increasing their competitiveness and volume of business.  </div></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass132A86B776824456BA4D8A46DD58A3DF>
<div>La Fundación Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) y Barcelona Digital Centro Tecnológico trabajarán conjuntamente para favorecer la implantación de la tecnología en el tejido empresarial catalán, mediante el desarrollo de actividades de promoción de la innovación, de investigación científica y de transferencia tecnológica. Así se desprende del acuerdo de colaboración firmado hoy entre el director general del Cercle Tecnològic de Catalunya, <strong>Carles Flamerich</strong>, y el director general de Barcelona Digital Centro Tecnológico, <strong>Carles Fradera</strong>.</div>
<div> </div>
<div><strong>Carles Fradera</strong> ha señalado que la firma del convenio tiene como finalidad &quot;estimular la generación de iniciativas para la investigación y el desarrollo, tanto de las TIC y de su sector de actividad empresarial, como de la modernización de los sectores de actividad de la economía tradicional&quot;. Por su parte, <strong>Carles Flamerich</strong> ha destacado que &quot;este paso aportará valor, energía e imaginación para avanzar hacia la excelencia del sector&quot;.</div>
<div> </div>
<div>Entre los puntos del acuerdo, destaca la colaboración en la promoción de la innovación. Ambas instituciones <strong>sumarán fuerzas para difundir y fomentar la innovación tecnológica entre la sociedad empresarial catalana</strong>, fomentando entre las empresas usuarias de las TIC la importancia de la digitalización de los procesos para incrementar su productividad y competitividad. Entre estas actividades, destacan los <strong>Foros tecnológicos de reflexión estratégica</strong>, organizados por el Cercle Tecnològic de Catalunya, así como los <strong>Debates sobre la Economía Digital</strong>, los <strong>Almuerzos Digitales</strong> o el <strong>BDigital Global Congress</strong>, eventos organizados por Barcelona Digital.</div>
<div> </div>
<div>Asimismo, el Cercle Tecnològic de Catalunya colaborará con el <strong>Clúster de Barcelona Digital</strong>, una Asociación Empresarial Innovadora (AEI), que tiene como misión potenciar el desarrollo de las empresas del sector TIC de Cataluña aumentando su competitividad y volumen de negocio.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 10/02/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Thu, 11 Feb 2010 09:54:41 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=57</guid>
    </item>
    <item>
      <title>La Internet del Futuro y la innovación orientada al mercado, prioridades del plan de trabajo de I+D 2011-2013 de la Comisión Europea</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=58</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass34F7199A23BD42009ED0BC11730FB29F>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass384F2AF479B24A7DB1E7161138511D3F>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassAD4153AE1D0542D49194BD3F395E2806>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> La Internet del Futur i la innovació orientada al mercat,  prioritats del pla de treball d’R+D 2011-2013 de la Comissió Europea</div>
<div><b>Titulo EN:</b> The Internet of the Future and the market oriented innovation, priorities of the R&amp;D work plan 2011-2013 of the European Commission</div>
<div><b>Titulo ES:</b> La Internet del Futuro y la innovación orientada al mercado, prioridades del plan de trabajo de I+D 2011-2013 de la Comisión Europea</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassFE30E2C779A14486BFFD4A3C3F064DBC>
<div><strong>• Algunes de les característiques de la Internet del Futur, com les TIC aplicades a la eficiència energètica, al transport intel·ligent i a la salut, són eixos de recerca destacats dins del pla de treball d’R+D de la Comissió Europea.</strong></div>
<div><strong> </div></strong>
<div><strong>• Així ho ha manifestat el Director de Xarxes i Serveis Convergents de la Comissió Europea, Luís Rodríguez-Roselló, durant el “Dinar Digital” que avui ha tingut lloc a Barcelona.</strong></div>
<div><strong> </div></strong>
<div>Els <strong>“Dinars Digitals”</strong> són un fòrum per a la reflexió estratègica conjunta entre els directius de les principals empreses, les associacions TIC de Catalunya i els alts càrrecs de l’administració pública per a l’impuls del sector TIC, organitzats conjuntament per <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic </strong>i la <strong>Cambra de Comerç de Barcelona</strong>. <br> <br>El Director de Xarxes i Serveis Convergents de la Comissió Europea, <strong>Luís Rodríguez-Roselló</strong>, ha estat el convidat principal de la trobada d'avui, en la que ha exposat les principals polítiques futures de la Comissió Europea sobre les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), les tendències en R+D, així com el pla de treball de recerca TIC previst per al període 2011-2013.</div>
<div> </div>
<div>En aquest pla de treball, que està dotat de 4.422 M€ per als pròxims 3 anys, <strong>Rodríguez-Roselló </strong>ha explicat que la seva unitat està liderant en concret una iniciativa sobre la Internet del Futur, aprovada recentment per la Comissió i que compta amb 300M€, que estableix un Partenariat Públic Privat (PPP) sobre les plataformes i serveis d'Internet en diversos sectors d'aplicació, com per exemple l'eficiència energètica, el transport intel·ligent, la tecnologia aplicada al sector de la salut, etc.</div>
<div> </div>
<div><strong>Rodríguez-Roselló </strong>ha explicat que <em>&quot;la Internet del Futur impulsarà la capacitat d'ample de banda de forma il·limitada, el rendiment informàtic, l'accés sense fil en qualsevol lloc, milers de milions de dispositius interconnectats, serveis de seguretat integrats, serveis adaptables i personalitzats i eines com sistemes de navegació basats en 3D&quot;.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div><em>&quot;L'enfocament fonamental -ha insistit Rodríguez-Roselló- és el d'un món més intel·ligent, en el que s'apliquin les TIC a la salut, a l'eficiència energètica, al transport, etc. El Partenariat Públic Privat (PPP) impulsat per la Comissió Europea en aquest sentit, permetrà crear una plataforma comuna per desenvolupar la Internet del Futur, amb una visió conjunta de la indústria i un clar enfocament al mercat de la investigació&quot;.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div>Finalment, <strong>Rodríguez-Roselló </strong>ha conclòs que, per assolir els objectius marcats per la Comissió Europea,<em> &quot;les empreses espanyoles estan ben posicionades, però han de preparar-se per liderar iniciatives de major escala i ambició&quot;.</em></div>
<div> </div>
<div>Al &quot;Dinar Digital&quot; d'avui han assistit, entre altres, <strong>Carles Fradera</strong>, Director general de Barcelona Digital Centre Tecnològic; <strong>Xavier Ricart</strong>, Vicegerent de Promoció Empresarial i Director de l'Àrea de Desenvolupament Empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona, i <strong>Françoise Collet</strong>, professor d'Esade.</div>
<div><br><strong>Sobre la Cambra de Comerç de Barcelona </strong></div>
<div>La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona és una de les institucions més representatives de la societat civil catalana i un referent de primer ordre per a l'empresariat català i per al món socioeconòmic de l'Estat.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic </strong></div>
<div>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d'especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut. En aquesta última, el centre realitza activitats d’R+D+i en les tecnologies que permeten oferir una millor assistència sanitària, facilitant el treball del personal mèdic, simplificant els processos de prevenció, diagnòstic i tractament de malalties, així com el desenvolupament d'instrumentació biomèdica.</div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma part de TECNIO - la xarxa única que potencia la transferència tecnològica i la innovació empresarial a Catalunya -, que compta amb més de 100 agents especialitzats entre centres tecnològics, centres de difusió tecnològica i grups universitaris, impulsant d'aquesta forma la competitivitat i l'excel·lència catalana tant a nivell d’R+D com en l'àmbit de l'empresa.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassA0E2BADAD0574C9B8B112677228029B0>
<div>
<div><strong>• Some of the facets of the future Internet, like those that the Information and Communication Technology (ICT) applied to energy efficiency, intelligent transportation and health, are axes of distinguished investigation inside the work plan of the European Commission R&amp;D department.</strong></div>
<div><strong> </div></strong>
<div><strong>• The Director of Networks and Convergent Services of the European Commission, Luís Rodriguez-Roselló, has declared during the Dinar Digital that has taken place today in Barcelona.</strong></div>
<div><strong> </div></strong>
<div>The &quot;<strong>Dinars Digitals</strong>&quot; are forums for the joint strategic reflection among executives of the main businesses, associations ICT of Catalonia and high-ranking officials of the public administration for the impulse of the ICT sector, organized jointly by <strong>Barcelona Digital Technology Centre </strong>and the <strong>Cambra de Comerç de Barcelona</strong>.</div>
<div> </div>
<div>The Director of Networks and Convergent Services of the European Commission, <strong>Luís Rodriguez-Roselló</strong>, was the main guest of today's meeting, in which he has exposed the principal future politics of the European Commission about the ICT, the R&amp;D tenders, as well as the work investigation plan in ITC predicted for the period 2011-2013.</div>
<div> </div>
<div>Inside this work plan, that is provided 4,422 million € for the next 3 years, <strong>Rodriguez-Roselló </strong>has explained that its unit is heading a fixed initiative about the Internet of the Future, approved recently by the Commission and that relies on 300 million €, that establishes a Paternariado Público y Privado (PPP) on the Internet platforms and services in various sectors of application, as in for example energy efficiency, Intelligent transportation, technology applied to the sector health, etc.</div>
<div> </div>
<div><strong>Rodriguez-Roselló</strong> has explained that<em> &quot;the Internet of the Future will prompt the broadband capacity of unlimited form, data processing performance, wireless access in any place, thousands of millions of interconnected devices, integrated security services, adaptable and personalized services and system navigation tools based on 3D&quot;.</em></div>
<div><em> </div></em>
<div><em>&quot;The fundamental focus- insisted Rodriguez-Roselló- is that of a more intelligent world, in which they apply ICT to health, energy efficiency, transportation, etc.  The partenarieado public private (PPP) prompted by the European Commission in this sense, will permit the creation of a common platform to develop the Internet of the Future, with a joint vision of the industry and a clear focus to the investigation market&quot;.</em></div>
<div> </div>
<div>Finally, <strong>Rodriguez-Roselló </strong>has concluded that, in order to reach the objectives laid out by the European Commission, <em>&quot;the Spanish businesses are well positioned, but they should be prepared to head larger and more ambitious initiatives&quot;.</em></div>
<div><em> </div></em>
<div>Among others who have attended the &quot;Dinar Digital&quot; today, <strong>Carles Fradera</strong>, General Manager of Barcelona Digital Technological Center; <strong>Xavier Ricart</strong>, Vice-manager of Business Promotion and Director of the Cambra of Comerç of Barcelona Business Area Development, and <strong>Françoise Collet</strong>, professor of Esade. <strong>Collet</strong>, who has spoken of the current importance of the social professional networks and of concrete applications of Human Resources, has affirmed that <em>&quot;said social networks are utilized by businesses as channels to find high quality workers and can help reduce the effort of the search&quot;.<br><br></em><strong>About the Cambra de Comerç de Barcelona <br></strong>The Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona is one of the most representative institutions of the Catalonian civil company and a leading reference one for the Catalonian business and for the socioeconomic world of the State.</div>
<div> </div>
<div><strong>About Barcelona Digital Technology Centre <br></strong>Barcelona Digital is the technological center of information and communication technology (ICT) in Catalonia.  Its mission is to contribute to the growth of the ICT sector and to the development of the Information Company. The areas of specialization are security, mobility and health. In this last one, the center carries out activities of R&amp;D in the technologies that allow offering a better health care, facilitating the work of medical personnel, simplifying the prevention processes, diagnostics and processing of illnesses, as well as the development of biomedical orchestration.  </div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital is part of TECNIO – the unique network that powers technological transfer and business innovation in Catalonia – that relies on more than 100 agents specialized among technological centers, centers of technological diffusion and university groups, prompting in this way the competitiveness and the Catalonian excellence to level R&amp;D as in the environment of the business.</div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassF5F2CAE4E4634188AE807A234DA5692E>
<div><strong>• Algunas de las facetas de la Internet del futuro, como las TIC aplicadas a la eficiencia energética, al transporte inteligente y a la salud, son ejes de investigación destacados dentro del plan de trabajo de I+D de la Comisión Europea.<br><br></strong></div>
<div><strong>• Así lo ha manifestado el Director de Redes y Servicios Convergentes de la Comisión Europea, Luís Rodríguez-Roselló, durante el “Almuerzo Digital” que ha tenido lugar hoy en Barcelona.<br></strong><br></div>
<div>Los <strong>“Almuerzos digitales”</strong> son unos foros para la reflexión estratégica conjunta entre directivos de las principales empresas, asociaciones TIC de Cataluña y altos cargos de la administración pública para el impulso del sector TIC, organizados conjuntamente por <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong> y la <strong>Cambra de Comerç de Barcelona</strong>. <br> <br>El Director de Redes y Servicios Convergentes de la Comisión Europea, <strong>Luís Rodríguez-Roselló</strong>, ha sido el invitado principal del encuentro de hoy, en el que ha expuesto las principales políticas futuras de la Comisión Europea sobre las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación), las tendencias en I+D, así como el plan de trabajo de investigación en TIC previsto para el periodo 2011-2013. </div>
<div> </div>
<div>Dentro de este plan de trabajo, que está dotado de 4.422 M€ para los próximos 3 años, <strong>Rodríguez-Roselló </strong>ha explicado que su unidad está liderando en concreto una iniciativa sobre el Internet del Futuro, aprobada recientemente por la Comisión y que cuenta con  300M€, que establece un Partenariado Publico Privado (PPP) sobre las plataformas y servicios de Internet en varios sectores de aplicación, como por ejemplo la eficiencia energética, el transporte inteligente, la tecnología aplicada al sector salud, etc. <br></div>
<div>Rodríguez-Roselló ha explicado que <em>“la Internet del Futuro impulsará la capacidad de ancho de banda de forma ilimitada, el rendimiento informático, el acceso inalámbrico en cualquier lugar, miles de millones de dispositivos interconectados, servicios de seguridad integrados, servicios adaptables y personalizados y herramientas como sistemas de navegación basados en 3D”</em>.</div>
<div> </div>
<div><em>“El enfoque fundamental -ha insistido Rodríguez-Roselló- es el de un mundo más inteligente, en el que se apliquen las TIC a la salud, a la eficiencia energética, al transporte, etc. El partenarieado público privado (PPP) impulsado por la Comisión Europea en este sentido, permitirá crear una plataforma común para desarrollar la Internet del Futuro, con una visión conjunta de la industria y un claro enfoque al mercado de la investigación”.</em></div>
<div><em> </div></em>
<div>Finalmente, Rodríguez-Roselló ha concluido que, para alcanzar los objetivos marcados por la Comisión Europea, <em>“las empresas españolas están bien posicionadas, pero han de prepararse para liderar iniciativas de mayor escala y ambición”.</em></div>
<div><em> </div></em>
<div>Al “Almuerzo Digital” de hoy han asistido, entre otros, <strong>Carles Fradera</strong>, Director general de Barcelona Digital Centro Tecnológico; <strong>Xavier Ricart</strong>, Vicegerente de Promoción Empresarial y Director del Area de Desarrollo Empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona, y <strong>Françoise Collet</strong>, profesor de Esade. Collet, que ha explicado la importancia de las redes sociales profesionales en la actualidad y en concreto aplicadas a los Recursos Humanos, ha afirmado que <em>“dichas redes sociales se utilizan  por parte de las empresas como canales para encontrar trabajadores de gran calidad y pueden ayudar a una reducir el esfuerzo de la búsqueda”. </em></div>
<div><br><strong>Sobre la Cambra de Comerç de Barcelona</strong><br>La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona es una de las instituciones más representativas de la sociedad civil catalana y un referente de primer orden para el empresariado catalán y para el mundo socioeconómico del Estado.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong><br>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Catalunya. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud. En esta última, el centro realiza actividades de I+D+i en las tecnologías que permiten ofrecer una mejor asistencia sanitaria, facilitando el trabajo del personal médico, simplificando los procesos de prevención, diagnóstico y tratamiento de enfermedades, así como el desarrollo de instrumentación biomédica. <br><br>Barcelona Digital forma parte de TECNIO – la red única que potencia la transferencia tecnológica y la innovación empresarial en Catalunya –, que cuenta con más de 100 agentes especializados entre centros tecnológicos, centros de difusión tecnológica y grupos universitarios, impulsando de esta forma la competitividad y la excelencia catalana tanto a nivel I+D como en el ámbito de la empresa.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 15/02/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Tue, 16 Feb 2010 08:54:41 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=58</guid>
    </item>
    <item>
      <title>El responsable de I+D Seguridad de Barcelona Digital, ponente de la 9ª Convocatoria Internacional de IDC sobre seguridad TIC en España</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=59</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassB2BA53FFEEF44304BCC7C4F513C63C31>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassA082E2EDCCC44F55A251679C84882110>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassD9723FA66EAB4D298EC0C2BDB6B3121B>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> El responsable de R+D Seguretat de Barcelona Digital, ponent de la 9a Convocatòria Internacional d&#39;IDC sobre seguretat TIC a Espanya</div>
<div><b>Titulo EN:</b> The head of R&amp;D Security of Barcelona Digital, speaker of the 9th International Congress of IDC on ICT security in Spain</div>
<div><b>Titulo ES:</b> El responsable de I+D Seguridad de Barcelona Digital, ponente de la 9ª Convocatoria Internacional de IDC sobre seguridad TIC en España</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassE74658B30DC14FBA9F41EFEC49764F34>
<div>El responsable de R+D Seguretat de <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>, <strong>Toni Felguera</strong>, participarà com a ponent a la <strong><a href="/Documents/Seguridad_10.pdf">9a edició internacional d'IDC sobre seguretat TIC a Espanya</a></strong>, que se celebrarà el pròxim <strong>23 de febrer a l'Hotel Rey Juan Carlos I de Barcelona</strong>, on exposarà l'experiència del centre tecnològic en l'àmbit de la seguretat TIC, fent menció especial en la investigació en cibercrim financer.<br><br></div>
<div>L'edició d'aquest any, sota l'epígraf <em>Cap a la gestió proactiva del risc</em>, se centrarà en el paper de la seguretat de la informació en l'àmbit de l'economia. L'objectiu és, a través dels principals experts en seguretat tecnològica, analitzar les amenaces empresarials actuals i futures, com a punt de partida per neutralitzar-las.<br><br></div>
<div>El cibercrim utilitza les últimes tecnologies per perpetrar els seus atacs, la qual cosa comporta que les organitzacions inverteixin grans pressuposts en TIC de prevenció de fuga de dades. Segons IDC, els ingressos del Mercat d'Aplicacions de Seguretat a Europa Occidental van arribar, en el segon trimestre de 2009, els 390 milions de dòlars.<br><br></div>
<div>Durant la seva ponència, <strong>Felguera</strong> analitzarà les tendències actuals en cibercrim financer, l'estat de la protecció en infraestructures crítiques d'Espanya i els vectors d'investigació en la lluita contra el frau i el cibercrim financer.<br><br></div>
<div>La trobada també comptarà amb l'experiència del Centre de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya en l'àmbit de la seguretat de la informació, que analitzarà els factors que han originat el fracàs de l'aliança entre Seguretat i ITIL.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass4F9E856925744D85A1A63C66E1B2099B>
<p><strong>Toni Felguera, head of R &amp; D Security of Barcelona Digital Technology Centre</strong>, will participate as speaker of the <a href="/Documents/Seguridad_10.pdf"><strong>9th international edition of IDC on security ICT in Spain</strong></a>, which will take place next <strong>February 23th in the Hotel Rey Juan Carlos I of Barcelona</strong>, where will be exposed the experience of the technological center in the security ICT environment, putting special emphasis on the investigation in financial cyber-crime.<br><br>This year's edition, under the epigraph<em> Toward the proactive management of risk</em>, will be centered on the role of information security in the economic environment.  The objective is to analyze the current and future business threats, through the main experts in technological security.<br><br>The cybercrime utilizes the latest technologies to carry out their attacks, which involves the organizations investing large budgets in ICT of data flight prevention. According to IDC, the incomes of the Security Applications Market in Western Europe reached 390 million dollars in the second trimester of 2009.<br><br>During his presentation,<strong> Felguera </strong>will analyze the current trends in financial cyber crime, the state of protection in Spanish critical infrastructures and the investigation vectors in the fight against fraud and financial cyber crime.<br><br>The meeting will also include the experience of the Telecommunications Center and Information Society of the Generalitat de Catalunya in the information security environment that will analyze the factors that originated from the failure of the alliance between Security and ITIL.</p></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass0DB33C4EF1F1494AA4BE0C26E9D54DDC>
<p>El responsable de<strong> </strong>I+D Seguridad de <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>, <strong>Toni Felguera</strong>, participará como ponente en la <strong><a href="/Documents/Seguridad_10.pdf">9ª edición internacional de IDC sobre seguridad TIC en España</a></strong>, que se celebrará el próximo <strong>23 de febrero en el Hotel Rey Juan Carlos I de Barcelona</strong>, dónde expondrá la experiencia del centro tecnológico en el ámbito de la seguridad TIC, haciendo especial hincapié en la investigación en cibercrimen financiero.<br><br>La edición de este año, bajo el epígrafe <em>Hacia la gestión proactiva del riesgo</em>, se centrará en el papel de la seguridad de la información en el ámbito de la economía. El objetivo es, a través de los principales expertos en seguridad tecnológica, analizar las amenazas empresariales actuales y futuras, como punto de partida para neutralizarlas.  <br><br>El cibercrimen utiliza las últimas tecnologías para perpetrar sus ataques, lo que conlleva que las organizaciones inviertan grandes presupuestos en TIC de prevención de fuga de datos. Según IDC, los ingresos del Mercado de Aplicaciones de Seguridad en Europa Occidental alcanzaron, en el segundo trimestre de 2009, los 390 millones de dólares.<br><br>Durante su ponencia, <strong>Felguera</strong> analizará las tendencias actuales en cibercrimen financiero, el estado de la protección en infraestructuras críticas de España y los vectores de investigación en la lucha contra el fraude y el cibercrimen financiero. <br><br>El encuentro también contará con la experiencia del Centro de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya en el ámbito de la seguridad de la información, que analizará los factores que han originado el fracaso de la alianza entre Seguridad e ITIL.</p></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 18/02/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Thu, 18 Feb 2010 13:55:20 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=59</guid>
    </item>
    <item>
      <title>El centro tecnológico Barcelona Digital presenta sus proyectos internacionales de I+D en el Cebit</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=60</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass0F45EABE98594CC58E5F0E6A6F4377DF>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassA039928CD6D942879230094840CAADCD>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassE37762D68A494CCDB043BBB8C8EAA55D>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> El centre tecnològic Barcelona Digital presenta els seus projectes internacionals d’R+D al Cebit</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital Technology centre presents their R+D international projects in CeBIT</div>
<div><b>Titulo ES:</b> El centro tecnológico Barcelona Digital presenta sus proyectos internacionales de I+D en el Cebit</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassDDA15E4A70F9421091A01373D49E058B>
<div><strong>Del 2 al 6 de març, el centre tecnològic Barcelona Digital estarà present al <a href="http://www.cebit.de/homepage_e">Cebit</a> (Hannover, Alemanya), la fira de telecomunicacions i tecnologies més important del món, on mostrarà els seus últims projectes de recerca relacionats amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), entre ells el projecte europeu BrainAble, enfocat a millorar l'autonomia de les persones amb discapacitats físiques.</strong></div>
<div> </div>
<div>La tecnologia 3D, la incorporació d’intel·ligència als electrodomèstics, l'estalvi energètic i les connexions ràpides a Internet estaran molt presents en una fira en la qual es donaran cita 4.157 empreses de 68 països. Espanya és el país convidat d'aquesta edició, i comptarà amb un pavelló institucional, la presència de 11 comunitats autònomes i 86 empreses. </div>
<div> </div>
<div><strong>Barcelona Digital estarà present al Hall 9, Stand A20 (3), </strong>on mostrarà els seus últims projectes de recerca relacionats amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), entre ells el projecte europeu BrainAble, enfocat a millorar la autonomia de les persones amb discapacitats físiques. El projecte planteja la possibilitat que les persones amb discapacitat puguin interactuar amb el seu entorn gràcies a interfícies persona-ordinador i sensors que mesuren el seu estat físic i emocional. </div>
<div> </div>
<div>Cofinançat per la Comissió Europea en el context del 7è Programa Marc, BrainAble es desenvoluparà durant els pròxims tres anys. Compta amb un pressupost de 3M € i amb socis europeus de gran experiència i prestigi, com ara la universitat austríaca Technische Universitaet Graz, pionera i líder europeu en la creació d'interfícies avançades home-màquina. </div>
<div> </div>
<div>El projecte BrainAble planteja que les persones puguin interactuar directament amb l'entorn a partir del disseny d'interfícies Persona-Ordinador formades per sensors BCI (Brain Computer Interface) combinats amb computació afectiva (sensors que mesuren l'estat físic i emocional d'una persona) i entorns virtuals, i la connexió d'aquestes interfícies amb les llars intel·ligents i xarxes socials a Internet.</div>
<div> </div>
<div>L'objectiu final és millorar la inclusió social i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat superant dues barreres: la interacció de la persona amb el seu entorn social i amb el seu entorn físic. </div>
<div> </div>
<div>Els resultats del BrainAble es podrien comercialitzar en un període de 6 a 8 anys i tindran un impacte significatiu en el sector tecnològic assistencial (d'ajudes tècniques per a discapacitats) i sectors més genèrics com el de les llars intel·ligents o el sector de l'entreteniment digital.</div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong></div>
<div>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d'especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut. En aquesta última, el centre realitza activitats d'R+D+i a les tecnologies que permeten oferir una millor assistència sanitària, facilitant el treball del personal mèdic, simplificant els processos de prevenció, diagnòstic i tractament de malalties, així com el desenvolupament d'instrumentació biomèdica.</div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma part de tècnics - la xarxa única que potencia la transferència tecnològica i la innovació empresarial a Catalunya -, que compta amb més de 100 agents especialitzats entre centres tecnològics, centres de difusió tecnològica i grups universitaris, impulsant d'aquesta manera la competitivitat i l’excel·lència catalana tant a nivell R+D com en l'àmbit de l'empresa.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassF01435BBC8AB4F4FBB8F0456734B9FB1>
<div>
<div><strong>From the 2nd to the 6th of March, Barcelona Digital Technology Centre was present in the </strong><a href="http://www.cebit.de/homepage_d"><strong>CeBIT</strong></a><strong> (Hannover, Germany), the greatest telecommunications and technologies fair of the world, where will show their latest research projects related to the Information and Communication Technologies (ICT), among them is the European BrainAble project, directed to improve the autonomy of people with physical disabilities. </strong></div>
<div> </div>
<div>The 3D technology, the incorporation of intelligence with domestic electrical appliances, the energy savings, and the fast Internet connections will be very present in the fair in which they come together with 4,157 businesses from 68 countries. Spain is the guest country of this edition, and will have an institutional pavilion, the presence of 11 autonomous regions and 86 businesses. <br></div>
<div><strong>Barcelona Digital will be present in the CeBIT in the Hall 9, Stand A20 (3), </strong>where their will show the last research projects related to the Information and Communication Technologies (ICT), among them is the European BrainAble project, directed to improve the autonomy of people with physical disabilities.</div>
<div>The project presents the possibility that people with disability can interact with their environment thanks to person-computer interfaces and sensors that measure their emotional and physical state. </div>
<div> </div>
<div>Co-financed by the European Commission in the context of the 7th Framework Program, BrainAble will developed during the next three years. Has a budget of 3 million euro and with European associates of great experience and prestige, like the Austrian university, Technische Universitaet Graz, a European pioneer and leader in the creation of advanced man-machine interfaces. </div>
<div> </div>
<div>The BrainAble project presents that people can directly interact with the environment from the design of Person-Computer interfaces composed of BCI (Brain Computer Interface) sensors combined with emotional computation (sensors that measure the physical and mental state of a person) and virtual environments; and the connections of these interfaces with intelligent homes and social networks on the internet.</div>
<div> </div>
<div>The final objective is to improve the social inclusion and the quality of life of people with disabilities surpassing two barriers: the interaction of the person with their social and physical environment.</div>
<div> </div>
<div>The results of the BrainAble would be able to market in a period from 6 to 8 years and they will have a significant impact on the welfare technology sector (with technical aids for disabled) and more generic sectors as the intelligent homes or the digital entertainment sector.</div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass98A7259FAB494855873E1F215A83CAF2>
<div><strong>Del 2 al 6 de marzo, el centro tecnológico Barcelona Digital estará presente en el <a href="http://www.cebit.de/homepage_e">Cebit</a> (Hannover, Alemania), la mayor feria de telecomunicaciones y tecnologías del mundo, donde mostrará sus últimos proyectos de investigación relacionados con las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC), entre ellos el proyecto europeo BrainAble, dirigido a mejorar la autonomía de las personas con discapacidades físicas.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div>La tecnología 3D, la incorporación de inteligencia a los electrodomésticos, el ahorro energético y las conexiones veloces a Internet estarán muy presentes en una feria en la que se darán cita 4.157 empresas de 68 países. España es el país invitado de esta edición, y contará con un pabellón institucional, la presencia de 11 comunidades autónomas y 86 empresas. CeBit ha elegido a España como socio de honor por su importante desarrollo en los últimos años en el ámbito de la Sociedad de la Información.  La administración electrónica, la telemedicina o los efectos especiales serán algunos de los sectores en los que España mostrará su oferta. </div>
<div> </div>
<div><strong>Barcelona Digital estará presente en el Cebit en el Hall 9, Stand A20 (3), </strong>dónde mostrará sus últimos proyectos de investigación relacionados con las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC), entre ellos el proyecto europeo BrainAble, dirigido a mejorar la autonomía de las personas con discapacidades físicas. El proyecto plantea la posibilidad de que las personas con discapacidad puedan interactuar con su entorno gracias a interfaces persona-ordenador y a sensores que miden su estado físico y emocional.</div>
<div> </div>
<div>Cofinanciado por la Comisión Europea en el contexto del 7º Programa Marco, BrainAble se desarrollará durante los próximos tres años. Cuenta con un presupuesto de 3M€ y con socios europeos de gran experiencia y prestigio, como la universidad austríaca Technische Universitaet Graz, pionera y líder europeo en la creación de interfaces avanzadas hombre-máquina.</div>
<div> </div>
<div>El proyecto BrainAble plantea que las personas puedan interactuar directamente con el entorno a partir del diseño de interfaces Persona-Ordenador compuestas por sensores BCI (Brain Computer Interface) combinados con computación afectiva (sensores que miden el estado físico y emocional de una persona) y entornos virtuales; y la conexión de estas interfaces con los hogares inteligentes y redes sociales en internet.</div>
<div> </div>
<div>El objetivo final es mejorar la inclusión social y la calidad de vida de las personas con discapacidad superando dos barreras: la interacción de la persona con su entorno social y con su entorno físico.</div>
<div> </div>
<div>Los resultados del BrainAble se podrían comercializar en un período de 6 a 8 años y tendrán un impacto significativo en el sector tecnológico asistencial (de ayudas técnicas para discapacitados) y sectores más genéricos como el de los hogares inteligentes o el sector del entretenimiento digital.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong></div>
<div>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Catalunya. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud. En esta última, el centro realiza actividades de I+D+i en las tecnologías que permiten ofrecer una mejor asistencia sanitaria, facilitando el trabajo del personal médico, simplificando los procesos de prevención, diagnóstico y tratamiento de enfermedades, así como el desarrollo de instrumentación biomédica. </div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma parte de TECNIO – la red única que potencia la transferencia tecnológica y la innovación empresarial en Catalunya –, que cuenta con más de 100 agentes especializados entre centros tecnológicos, centros de difusión tecnológica y grupos universitarios, impulsando de esta forma la competitividad y la excelencia catalana tanto a nivel I+D como en el ámbito de la empresa.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 01/03/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Mon, 01 Mar 2010 12:10:35 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=60</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital participa en las jornadas Ready 4 Growth </title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=61</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass946B001E48D749FEBB2B905D9DBD36A8>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassDE9755F6CE0341569326BB51478D298A>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass73C2457BFA6A40C6BE620066868146B6>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital participa a les jornades Ready 4 Growth</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital participates in the Ready 4 Growth Day&#39;s</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital participa en las jornadas Ready 4 Growth </div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassEEB441DE83CF4C3C88083B49D2A187C5>
<div>El passat 25 i 26 de febrer es va celebrar el seminari <strong>Ready 4 Growth</strong>, organitzat per Barcelona Activa amb la col·laboració de Barcelona Digital i Barcelona Media. Les jornades anaven destinades a <strong>joves empreses innovadores </strong>dedicades al sector <strong>Digital Entertainment </strong>(empreses desenvolupadores de jocs, cinema, aplicacions i altres continguts per a dispositius mòbils, Internet, TV, PC i consoles), per millorar les seves capacitats per assolir finançament i créixer.</div>
<div> </div>
<div>El Director General de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, va participar en la sessió de benvinguda, junt amb Anna Molero, Directora General de Barcelona Activa, i Vicente López, Vicepresident de Barcelona Mitja Centre d'Innovació. Durant la sessió <em>Tendències i oportunitats de negoci de l'entreteniment digital</em>, el Director de Negoci de Barcelona Digital, <strong>Joan Mas</strong>, va moderar la taula rodona composta per Carlos Domingo, Director de l'Àrea d'Internet i Multimèdia de Telefónica I+D; Daniel Sánchez Crespo, Director General de Novarama; Xavier Carrillo, President de Digital Legends, i Eduard Vinyamata, cofundador de Bamboo.</div>
<div> </div>
<div>Per la seva part, el Responsable de Desenvolupament de Negoci de Barcelona Digital, <strong>Carles Sans</strong>, va moderar la taula rodona sobre <em>Finançament Institucional</em>, formada per Rosada Flor, tècnica de finançament de ACC10; Pedro Granado, Director de consultoria financera d'ENISA; Luis Maeso, Membre del departament de Coordinació i dinamització adscrit a Direcció de Tecnologia del CDTI; i Edgar García, Director de l'Àrea de desenvolupament empresarial d'ICIC.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass940A810420394AC091E5E387FD2804C2>
<div>The past February 25th and 26th was celebrated the <strong>Ready 4 Growth</strong> day's, organized by Barcelona Activa with the contribution of Barcelona Digital and Barcelona Media. The seminars was meant to <strong>young innovative businesses </strong>dedicated to the <strong>Digital Entertainment </strong>sector (development businesses of games, movies, applications and other contents for mobile devices, Internet, TV, PC and consoles), to improve their capacities for financing and growth.</div>
<div> </div>
<div>The General Manager of Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, participated in the welcome session, along with Anna Molero, General Manager of Barcelona Activa, and Vicente López, vice President of Barcelona Media Innovation Centre.  During the <em>Trends and opportunities of the digital entertainment business </em>session, the Business Director of Barcelona Digital, <strong>Joan Mas</strong>, moderated the forum composed by Carlos Domingo, Director of the R&amp;D Internet and Multimedia area of Telefónica; Daniel Sánchez Crespo, General Manager of Novarama; Xavier Carrillo, President of Digital Legends, and Eduard Vinyamata, cofounder of Bamboo.</div>
<div> </div>
<div><strong>Carles Sans</strong>, head of Business Development of Barcelona Digital, moderated the round table about the <em>Institutional Financing</em>, composed by Rocío Flor, financial technician from ACC1Ó; Pedro Granado, Financial Consultant Manager from ENISA; Luis Maeso, Member of the department of Coordination and promotion adhering to Technology Management of the CDTI; and Edgar Garcia, Business Development Manager of ICIC.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassB94616B8279A4176ABF8A0BB7DED9B4A>
<div>El pasado 25 y 26 de febrero se celebró el seminario <strong>Ready 4 Growth</strong>, organizado por Barcelona Activa con la colaboración de Barcelona Digital y Barcelona Media. Las jornadas iban destinadas a <strong>jóvenes empresas innovadoras </strong>dedicadas al sector <strong>Digital Entertainment </strong>(empresas desarrolladoras de juegos, cine, aplicaciones y otros contenidos para dispositivos móviles, Internet, TV, PC y consolas), para mejorar sus capacidades para alcanzar financiación y crecer.</div>
<div> </div>
<div>El Director General de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, participó en la sesión de bienvenida, junto con Anna Molero, Directora General de Barcelona Activa, y Vicente López, Vicepresidente de Barcelona Media Centro de Innovación. Durante la sesión <em>Tendencias y oportunidades de negocio del entretenimiento digital</em>, el Director de Negocio de Barcelona Digital, <strong>Joan Mas</strong>, moderó la mesa redonda compuesta por Carlos Domingo, Director del Área de Internet y Multimedia de Telefónica I+D; Daniel Sánchez Crespo, Director General de Novarama; Xavier Carrillo, Presidente de Digital Legends, y Eduard Vinyamata, cofundador de Bamboo. </div>
<div> </div>
<div>Por su parte, el Responsable de Desarrollo de Negocio de Barcelona Digital, <strong>Carles Sans</strong>, moderó la mesa redonda sobre <em>Financiación Institucional</em>, compuesta por Rocío Flor, técnica de financiación de ACC10; Pedro Granado, Director de consultoría financiera de ENISA; Luis Maeso, Miembro del departamento de Coordinación y dinamización adscrito a Dirección de Tecnología del CDTI; y Edgar García, Director del Área de desarrollo empresarial de ICIC.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 26/02/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Thu, 04 Mar 2010 14:02:44 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=61</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital es la primera entidad que se traslada al edificio MediaTIC</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=62</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassBCCF1FEA8EB34879AA0CE9214B48DD87>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass73477F6097564E8597C2AB8CDF11D8F3>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassB7B7A65DEB5F4642B44B33368926D040>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital és la primera entitat que es trasllada a l’edifici MediaTIC</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital is the first organization to move to the Media-ICT building</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital es la primera entidad que se traslada al edificio MediaTIC</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass8E56326A0C634417865E519D1BD943AE>
<div><strong>• L’edifici, obra de l’arquitecte Enric Ruiz-Geli i promogut pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, està concebut com un punt de trobada de les entitats del sector TIC.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• L’important creixement de Barcelona Digital ha motivat el canvi de seu corporativa del centre, i és que al 2009 la plantilla va créixer un 80%, arribant a més de 60 col·laboradors. </strong></div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital, centre tecnològic especialitzat en R+D+i de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), s’ha traslladat a l’edifici MediaTIC, ubicat a la zona del 22@Barcelona, sent la primera entitat que entra en aquest emblemàtic edifici. L’important creixement de Barcelona Digital ha motivat el canvi de seu corporativa, i és que <strong>al 2009 la plantilla va créixer un 80%, arribant a més de 60 treballadors</strong>. Les actuals oficines, que ocupen una superfície de 800 m2, permetran seguir l’expansió del centre amb tot l’equipament i espai necessari, gràcies a les excepcionals característiques de l’edifici MediaTIC. </div>
<div> </div>
<div>Obra de l’arquitecte Enric Ruiz-Geli, el MediaTIC està concebut com un punt de trobada de les empreses i institucions del món de les tecnologies TIC. Amb aquest nou espai emblemàtic, les empreses i institucions dels sectors TIC del 22@Barcelona poden crear sinèrgies i desenvolupar les seves activitats de manera conjunta en un entorn especialment dissenyat per acollir-les, sent aquest un dels principals motius que converteix l’edifici en l’elecció perfecta com a seu corporativa del centre tecnològic Barcelona Digital.</div>
<div> </div>
<div>A més, el MediaTIC està concebut amb una elevada exigència d’eficiència ambiental i energètica. L’edifici està format per unes grans jàsseres de ferro cobertes per un revestiment de plàstic de bombolles inflables, que, juntament amb altres elements, en regulen la llum i la temperatura, reduint-ne un 37% les emissions de CO2.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong></div>
<div>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d'especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut, que per la seva transversalitat són d'aplicació a sectors tan diferents com serveis, agroalimentari, hospitalari, financer, educació o automoció.</div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma part de la xarxa TECNIO, que aglutina els principals agents experts en recerca aplicada i transferència tecnològica de Catalunya.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass7BDE191B34AB4C849CEE3BE02C98A7B8>
<p><strong>• The building, work of the architect Enric Ruiz-Geli and promoted by the Consortium of the Zona Franca of Barcelona, it has been conceived as one of the meeting points of the ICT sector organizations.  <br></strong><strong><br>• The important growth of Barcelona Digital has motivated the change of the corporate headquarters of the center, because during 2009 the staff has grown 80%, to more than 60 employees.<br></strong><strong><br></strong>Barcelona Digital, technology center specialized in R&amp;D+i of the ICT (Information and Communication Technologies), has moved to the Media-ICT building located in the zone of 22@Barcelona, being the first organization that enters in this emblematic building. The important growth of Barcelona Digital has motivated the change of the corporate headquarters, because <strong>during 2009 their staff has grown 80%, arriving to more than 60 employees.</strong> The current offices, that occupy a surface of 800 m2, will permit to continue the expansion of the center with all the equipment and necessary space, thanks to the exceptional characteristics to the Media-ICT building. </p>
<div>Work of the architect Enric Ruiz-Geli, the Media-ICT is conceived as one of the meeting points of the businesses and institutions of the world of the ICT technologies. With this new emblematic space, the businesses and institutions of the ICT sectors of 22@Barcelona can create synergies and develop activities in a joint manner in an environment especially designed to receive them, being that one of the main motives that converts the building in the perfect election as corporate headquarters of the Barcelona Digital Technology centre.</div>
<div> </div>
<div>Additionally, the Media-ICT is conceived with a high demand of energy and environmental efficiency. The building is formed by some large iron beams covered by a coating of inflatable plastic bubbles, which, along with other elements, regulate the light and the temperature, reducing CO2 emissions a 37%. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass84DBACE363944AABAC1F0976BC7E21DC>
<div><strong>• El edificio, obra del arquitecto Enric Ruiz-Geli y promovido por el Consorcio de la Zona Franca de Barcelona, se ha concebido como punto de encuentro de las entidades del sector TIC.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• El importante crecimiento de Barcelona Digital ha motivado el cambio de sede corporativa del centro, ya que durante el 2009 la plantilla ha crecido un 80%, llegando a más 60 empleados.</strong></div>
<div><br>Barcelona Digital, centro tecnológico especializado en I+D+i de las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación), se ha trasladado al edificio MediaTIC, ubicado en la zona del 22@Barcelona, siendo la primera entidad que entra en este emblemático edificio. El importante crecimiento de Barcelona Digital ha motivado el cambio de sede corporativa, y es que durante <strong>el 2009 su plantilla ha crecido un 80%, llegando a más 60 empleados.</strong> Las actuales oficinas, que ocupan una superficie de 800 m2, permitirán seguir la expansión del centro con todo el equipamiento y espacio necesario, gracias a las excepcionales características del edificio MediaTIC.</div>
<div><br>Obra del arquitecto Enric Ruiz-Geli, el MediaTIC está concebido como un punto de encuentro de las empresas e instituciones del mundo de las tecnologías TIC. Con este nuevo espacio emblemático, las empresas e instituciones de los sectores TIC del 22@Barcelona pueden crear sinergias y desarrollar sus actividades de manera conjunta en un entorno especialmente diseñado para acogerlas, siendo este uno de los principales motivos que convierte el edificio en la elección perfecta como sede corporativa del centro tecnológico Barcelona Digital. </div>
<div><br>Además, el MediaTIC está concebido con una elevada exigencia de eficiencia ambiental y energética. El edificio está formado por unas grandes jácenas de hierro cubiertas por un revestimiento de plástico de burbujas hinchables, que, junto con otros elementos, regulan la luz y la temperatura, reduciendo un 37% las emisiones de CO2.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong></div>
<div>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y el desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud, que por su transversalidad son de aplicación en sectores tan diferentes como servicios, agroalimentario, hospitalario, financiero, educación o automoción.</div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma parte de la red TECNIO, que aglutina a los principales agentes expertos en investigación aplicada y transferencia tecnológica de Cataluña.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 18/03/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Fri, 19 Mar 2010 09:56:46 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=62</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Más de 400 expertos en seguridad en Internet se han reunido en Barcelona durante el primer encuentro Secure Cloud 2010</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=63</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass355ACC4D70F04057AF4A1989B39A5C3B>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassDF4A871830AD43EDB7261D6C2FBEA102>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassF99F2E4078DE460F8FE59E0B06BA0124>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Més de 400 experts en seguretat a Internet s’han reunit a Barcelona durant la primera trobada Secure Cloud 2010</div>
<div><b>Titulo EN:</b> More than 400 experts in security on the Internet have met in Barcelona during the first encounter Secure Cloud 2010</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Más de 400 expertos en seguridad en Internet se han reunido en Barcelona durante el primer encuentro Secure Cloud 2010</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassBC61CCC3D8B444AB8E91A5A026604C45>
<p><strong>• Els més de 400 experts en seguretat a Internet que s’han reunit a Barcelona durant la Secure Cloud 2010 aposten per la regulació legal internacional i col·laboració entre proveïdors i clients de serveis en xarxa per tal de millorar la protecció de la informació.<br><br>• La trobada ha comptat amb ponents destacats com ara Udo Helmbrecht, director executiu d’ENISA, Pamela Jones Harbour, comissaria de la US Federal Trade Commission i Dave Cullinane, Chief Information Security Officer (CISO) d’eBay, entre d’altres.<br><br>• El Cloud Computing és un model de negoci amb grans possibilitats de creixement perquè permet a les empreses disposar de serveis a través de la xarxa amb costos reduïts.<br><br></strong>Més de 400 experts en Cloud Computing s’han reunit durant el <strong>Secure Cloud 2010</strong>, que va tenir lloc els dies 16 i 17 de març al Hotel Majestic de Barcelona. La organització de la jornada ha estat a càrrec de la <strong>Xarxa Europea d’Informació i Seguretat (ENISA), la Cloud Security Alliance (CSA) i ISACA</strong>, tres de les principals organitzacions del sector, amb la col·aboració del centre tecnològic <strong>Barcelona Digital</strong>. El Cloud Computing és una tecnologia que permet a les empreses allotjar a Internet informació i aplicacions i que, normalment en la modalitat de pagament-per-ús, facilita el desplegament dinàmic d’infraestructures, plataformes i software. D’aquesta manera les empreses disposen de serveis a mida als que poden accedir a través de la xarxa. <br><br>Durant la trobada s’ha posat especial èmfasi en la millora de la seguretat i privacitat per mitjà de normatives legals i contractuals. En aquest sentit, <strong>Udo Helmbrecht</strong>, director executiu de la<strong> Xarxa Europea d’Informació i Seguretat (ENISA)</strong> ha remarcat la importància de promoure la cooperació entre els proveïdors de serveis de Cloud Computing i els organismes reguladors nacionals i internacionals per tal d’establir un març legal comú que garanteixi la protecció de la informació en aquests tipus de serveis. <strong>Alexander Seger</strong>, en representació del <strong>Consell Europeu</strong>, ha destacat el Conveni del Consell Europeu sobre cibercrim i que compta amb nombrosos països no europeus entre els signataris, com un instrument internacional que ofereix solucions legals per tots els agents implicats en serveis en Cloud Computing <em>“tot i que encara falten desenvolupar més estàndards legals”.<br><br></em>El segon dia de les jornades va comptar també amb les ponències d’experts internacionals destacats, com ara <strong>Pamela Jones Harbour</strong>, comissaria de la <strong>US Federal Trade Commission </strong>i <strong>Dave Cullinane</strong>, <strong>Chief Information Security Officer (CISO) d’eBay.</strong> </p>
<p>El Secure Cloud 2010 ha servit per identificar les amenaces a les que s’enfronta aquest creixent model de negoci basat en l’ús de serveis a Internet per part de les empreses. Les accions procedents d’organitzacions ciber-criminals i que inclouen des del frau econòmic, la instal·ació de malware en servidors o el robatori de les claus personals dels usuaris en xarxa per poder accedir a informació confidencial són algunes de les actuacions que cal treballar per prevenir i minimitzar el seu impacte. Reconvertir aquesta necessitat de protecció en una nova via de negoci ha sigut una de les tendències que ha despertat un major interès entre els assistents. <br><br>El SecureCloud 2010 va incloure sessions de tallers i panells sobre diferents temàtiques d’actualitat relacionades amb la seguretat en Cloud Computing. Per exemple, el primer dia va tenir lloc una sessió plenària especial sobre usos del Cloud en eGovernment. De les diferents sessions del segon dia de la conferència, va destacar la sessió especial sobre “Proveïdors Cloud”, amb ponències d’experts com d’empreses com Zynga, Google, Microsoft i Amazon.<br><br><strong>Sobre la Cloud Security Alliance<br><br></strong>La Cloud Security Alliance és una organització sense ànim de lucre que debat i promou l’ús de millores pràctiques per garantir la seguretat a la xarxa, proporcionant educació sobre els usos d’Internet per ajudar a garantir tot tipus de transacció virtual.<br><br>El CSA està composat per experts de diferents disciplines, units per promoure un nivell comú d’enteniment entre els consumidors i proveïdors informàtics en relació als requisits de seguretat necessaris i al certificat de garantia; impulsar la investigació independent enfocada a trobar millores pràctiques per la seguretat informàtica; llançar campanyes de sensibilització i programes educatius sobre l’ús adequat de la xarxa i solucions segures; i crear llistes de consens en qüestions d’orientació i garantia de seguretat. Barcelona Digital està adherida a aquesta organització.<br><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic<br><br></strong>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d'especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut, que per la seva transversalitat són d'aplicació a sectors tan diferents com serveis, agroalimentari, hospitalari, financer, educació o automoció.<br><br>Barcelona Digital forma part de la xarxa TECNIO, que aglutina els principals agents experts en recerca aplicada i transferència tecnològica de Catalunya.</p></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass7AF8340D94114466A98A6D85BFF1F113>
<div><strong>• More than 400 experts in security on the Internet that have met in Barcelona during the Secure Cloud 2010 bet on the international legal regulation and collaboration between providers and network services clients in order to improve the information protection.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• The meeting has notable speakers such as, Udo Helmbrecht, executive director of ENISA, Even Jones Harbour, commissioner of the US Federal Trade Commission and Dave Cullinane, Chief Information Security Officer (Ciso) of eBay, among many others.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• Cloud Computing is a business model with large possibilities of growth that permits businesses to provide services through the network with reduced prices.</strong></div><strong></strong></div>
<div class=ExternalClass7AF8340D94114466A98A6D85BFF1F113> </div>
<div class=ExternalClass7AF8340D94114466A98A6D85BFF1F113>
<div>More than 400 experts in Cloud Computing have met during the <strong>Secure Cloud 2010</strong>, that took place March 16 and 17 in the Hotel Majestic of Barcelona. The organization of the conference has been in charge of the <strong>European Network of Information and Security (ENISA), the Cloud Security Alliance (CSA) and ISACA</strong>, three of the main organizations of the sector, with the collaboration of <strong>Barcelona Digital Technology Centre</strong>.  The Cloud Computing is a technology that permits the businesses to stay information and applications on Internet and that, normally, in the pay-per-use method, facilitates the dynamic unfold of infrastructures, platforms and software.  In this way, the businesses have adapt services that can agree through the network.</div>
<div> </div>
<div>During the meeting, has special emphasis in the improvement of the security and privacy through contractual and legal regulations. In this sense, <strong>Udo Helmbrecht</strong>, executive director of the <strong>European Network of Information and Security (ENISA)</strong> has emphasized the importance to promote the cooperation between the service providers of Cloud Computing and the national and international regulators agencies to establish a common legal framework that guarantees the protection of the information in this type of services. <strong>Alexander Seger</strong>, in representation of the <strong>European Counsel</strong>, has stressed the cybercrime Covenant of the European Counsel and counts with numerous countries, not Europeans, among the signatories, as an international instrument that offers legal solutions for all the agents involved in the services in Cloud Computing <em>&quot;although still to develop more legal standards&quot;.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div>The second day of the conference consisted of presentations from internationally distinguished experts, as <strong>Pamela Jones Harbour</strong>, commissioner of the <strong>US Federal Trade Commission and Dave Cullinane, Chief Information Security Officer (Ciso) of eBay</strong>.</div>
<div> </div>
<div>The Secure Cloud 2010 has served to identify threats of this growing model of business based on the use of services on the Internet by  the businesses. The actions from cybercriminal organizations and that include since the economic fraud, the malware installation in servers or the robbery of the personal keys of the network users in order to access confidential information are some of the actions in which must work in order to prevent and to minimize their impact.  Reconverting this protection need in a new way of business has been one of the tendencies that has awoken a greater interest among those present.</div>
<div> </div>
<div>The SecureCloud 2010 included workshops and panels sessions on different up-to-date subject matter in relation with security in Cloud Computing.  For example, the first day took place a special plenary session about the uses of the Cloud in eGovernment.  Of the different sessions of the second day of the conference, the special session on &quot;Suppliers Cloud&quot; emphasized, with presentations from experts of businesses as Zynga, Google, Microsoft and Amazon.</div>
<div> </div>
<div><strong>About the Cloud Security Alliance</strong><br>The Cloud Security Alliance is a non-profit organization that debates and promotes the use of better practices in order to guarantee the security in the network, providing education on the uses of Internet in order to help to guarantee all kinds of virtual transactions.  </div>
<div> </div>
<div>The CSA is composed by experts of different disciplines, united in order to promote a common level of understanding between the consumers and data processing suppliers in relation to the requirements of necessary security and in the certificate of guarantee, to prompt the independent focused investigation to find better practices for computer security; to launch campaigns of sensitizing and educational programs on the adequate use of the network and sure solutions, and to create lists of Consensus in questions of orientation and guarantee of security. Barcelona Digital is adhered to this organization.</div>
<div> </div>
<div><strong>About Barcelona Digital <br></strong>Barcelona Digital is the technological center of the Information and Communication Technologies (ICT) in Catalonia.  Your mission is to contribute to the growth of the ICT sector and the development of the Information Society.  The specialization areas are security, mobility and health that, by their transversality, are applied in such different sectors as services, food and agriculture, hospitals, education or transport.  Barcelona Digital forms part of the TECNIO network that agglutinates the main expert agents in applied investigation and technological transfer of Catalonia.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass6E9B95BD2B5349F396B4AECAECAA1F6C>
<div><strong>• Los más de 400 expertos en seguridad en Internet que se han reunido en Barcelona durante la Secure Cloud 2010 apuestan por la regulación legal internacional y colaboración entre proveedores y clientes de servicios en red para mejorar la protección de la información.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• El encuentro ha contado con ponentes destacados como Udo Helmbrecht, director ejecutivo de ENISA, Pamela Jones Harbour, comisaria de la US Federal Trade Commission y Dave Cullinane, Chief Information Security Officer (Ciso) de eBay, entre otros.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• El Cloud Computing es un modelo de negocio con grandes posibilidades de crecimiento que permite a las empresas disponer de servicios a través de la red con costes reducidos.</strong></div>
<div><br>Más de 400 expertos en Cloud Computing se han reunido durante la <strong>Secure Cloud 2010</strong>, que tuvo lugar los días 16 y 17 de marzo en el Hotel Majestic de Barcelona. La organización de la jornada ha estado a cargo de la <strong>Red Europea de Información y Seguridad (ENISA), la Cloud Security Alliance (CSA) e ISACA</strong>, tres de las principales organizaciones del sector, con la colaboración de <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>. El Cloud Computing es una tecnología que permite a las empresas alojar en Internet información y aplicaciones y que, normalmente en la modalidad de pago-por-uso, facilita el despliegue dinámico de infraestructuras, plataformas y software. De este modo las empresas disponen de servicios a medida a los que pueden acceder a través de la red.</div>
<div> </div>
<div>Durante el encuentro se ha puesto especial énfasis en la mejora de la seguridad y privacidad a través de normativas legales y contractuales. En este sentido, <strong>Udo Helmbrecht</strong>, director ejecutivo de la <strong>Red Europea de Información y Seguridad (ENISA)</strong> ha remarcado la importancia de promover la cooperación entre los proveedores de servicios de Cloud Computing y los organismos reguladores nacionales e internacionales para establecer un marco legal común que garantice la protección de la información en este tipo de servicios. <strong>Alexander Seger</strong>, en representación del <strong>Consejo Europeo</strong>, ha destacado el Convenio del Consejo Europeo sobre cibercrimen y que cuenta con numerosos países no europeos entre los signatarios, como un instrumento internacional que ofrece soluciones legales para todos los agentes implicados en servicios en Cloud Computing <em>&quot;aunque aún faltan desarrollar más estándares legales&quot;.</em></div>
<div> </div>
<div>El segundo día de las jornadas contó también con las ponencias de expertos internacionales destacados, como <strong>Pamela Jones Harbour</strong>, comisaría de la <strong>US Federal Trade Commission</strong> y <strong>Dave Cullinane</strong>, <strong>Chief Information Security Officer (Ciso) de eBay</strong>.</div>
<div> </div>
<div>La Secure Cloud 2010 ha servido para identificar las amenazas a las que se enfrenta este creciente modelo de negocio basado en el uso de servicios en Internet por parte de las empresas. Las acciones procedentes de organizaciones ciber-criminales y que incluyen desde el fraude económico, la instalación de malware en servidores o el robo de las claves personales de los usuarios en red para poder acceder a información confidencial son algunas de las actuaciones en las que hay que trabajar para prevenir y minimizar su impacto. Reconvertir esta necesidad de protección en una nueva vía de negocio ha sido una de las tendencias que ha despertado un mayor interés entre los asistentes.</div>
<div> </div>
<div>La SecureCloud 2010 incluyó sesiones de talleres y paneles sobre diferentes temáticas de actualidad relacionadas con la seguridad en Cloud Computing. Por ejemplo, el primer día tuvo lugar una sesión plenaria especial sobre usos del Cloud en eGovernment. De las diferentes sesiones del segundo día de la conferencia, destacó la sesión especial sobre &quot;Proveedores Cloud&quot;, con ponencias de expertos como de empresas como Zynga, Google, Microsoft y Amazon.</div>
<div><br><strong>Sobre la Cloud Security Alliance</strong></div>
<div>La Cloud Security Alliance es una organización sin ánimo de lucro que debate y promueve el uso de mejores prácticas para garantizar la seguridad en la red, proporcionando educación sobre los usos de Internet para ayudar a garantizar todo tipo de transacción virtual.</div>
<div> </div>
<div>El CSA está compuesto por expertos de diferentes disciplinas, unidos para promover un nivel común de entendimiento entre los consumidores y proveedores informáticos en relación a los requisitos de seguridad necesarios y en el certificado de garantía, impulsar la investigación independiente enfocada a encontrar mejoras prácticas para la seguridad informática; lanzar campañas de sensibilización y programas educativos sobre el uso adecuado de la red y soluciones seguras, y crear listas de consenso en cuestiones de orientación y garantía de seguridad. Barcelona Digital está adherida a esta organización.</div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong></div>
<div>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y el desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud, que por su transversalidad son de aplicación en sectores tan diferentes como servicios, agroalimentario, hospitalario, financiero, educación o automoción.</div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma parte de la red TECNIO, que aglutina a los principales agentes expertos en investigación aplicada y transferencia tecnológica de Cataluña.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 19/03/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Mon, 22 Mar 2010 08:59:13 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=63</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital y TIC.cat acercan las fuentes de financiación públicas y privadas a las pymes TIC catalanas</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=64</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassCF23BAF8F8DF48A7A53785F5F1000B11>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassBBD289431CB84914A169AEE738A794F9>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass6379E795246B437BAAFAFD227F571BC8>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital i TIC.cat apropen les fonts de finançament públiques i privades a les pimes TIC catalanes</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital and TIC.cat present the private and public financing sources to the Catalonian ICT SME&#39;s</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital y TIC.cat acercan las fuentes de financiación públicas y privadas a las pymes TIC catalanas</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassBF64CA26E42D4A95BF5DE66833627F10>
<div><strong>• Durant el Debat sobre l’Economia Digital de <em>'Fonts de finançament per a les empreses del sector TIC'</em>, s’han presentat diferents models de finançament públic i privat per a les pimes, com ara el Mercat Alternatiu Borsari (MAB) i les diferents alternatives de préstec públic.<br><br></strong></div>
<div><strong>• Els primers resultats de l’estudi ‘Finançament de les pimes i empreses en expansió del sector de les TIC a Catalunya’ mostren que la principal preocupació dels empresaris és la falta de liquiditat.<br></strong><br></div>
<div>Més de 200 professionals del sector TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) han conegut avui els diferents instruments de finançament empresarial públic i privat, durant la jornada titulada <em><strong>'Fonts de finançament per a les empreses del sector TIC'</strong></em> organitzada conjuntament per <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>, en el marc dels <strong>Debats sobre l'Economia Digital</strong>, i la <strong>Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació</strong>, a través del <strong>Pla TIC.cat</strong>. <br><br></div>
<div>Durant la trobada, que ha comptat amb la participació del Director General de la Societat de la Informació, <strong>Josuè Sallent</strong>, i ha estat moderada per <strong>Carles Fradera</strong>, Director General de Barcelona Digital, s’han presentat els <strong>primers resultats </strong>de l’estudi <em><strong>‘Finançament de les pimes i empreses en expansió del sector de les TIC a Catalunya’</strong></em>, elaborat per Everis en col·laboració amb el Pla TIC.cat. Segons <strong>Luis Soler</strong>, director d’Everis Business Consulting, la principal preocupació dels petits i mitjans empresaris del sector és la falta de liquiditat per posar en marxa els seus negocis: <em>“Els professionals del sector creuen que el finançament empresarial, sigui públic o privat, és una eina de creixement potencial pels seus negocis i d’expansió internacional en un mercat que és global”</em>, ha afirmat.<br></div>
<div><strong><br>Soler</strong> també ha explicat que més del 52% dels enquestats coneixen les oportunitats que ofereix el Mercat Alternatiu Borsari (MAB), i un 20% dels mateixos està disposat a participar. El MAB és un mercat supervisat per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), dirigit a les pimes en expansió, que permet disposar de finançament d’una manera més àgil a través de la cotització en un mercat borsari regulat. <br><br></div>
<div>Per la seva banda, el cap de l’Àrea de Finançament d’ACC1Ó, <strong>Oriol Sans</strong>, ha explicat que des de la seva agència es dissenyen i s’executen polítiques de finançament empresarial adaptades a les seves característiques, i ha destacat les línies de préstec com a eina per estimular les activitats estratègiques que afavoreixen el desenvolupament econòmic de Catalunya, la recerca, el desenvolupament, la innovació i la internacionalització.<br><br></div>
<div><strong>Rafael Arcas</strong>, consultor del Pla ‘Ara més que mai’ de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha explicat que aquest programa pretén accelerar el creixement de les empreses i millorar la seva competitivitat, en el context d’actual crisi econòmica, a través de diferents línies de préstec.<em> “El que es necessita per encarar el futur és un pla de viabilitat del nostre negoci per conèixer quines seran les necessitats i dificultats financeres del futur”</em>, ha destacat <strong>Arcas</strong>.<br><br></div>
<div><em>“La inversió de capital risc només és viable en sectors de clara especialització tecnològica i en companyies amb plans de negoci internacionals. Un negoci TIC sense visió global no té futur”</em>, ha afirmat <strong>Marcel Rafart</strong>, soci de Nauta Capital. <strong>Rafart </strong>ha explicat que Nauta Capital aconsegueix aportar valor real a les companyies co-invertint allà on existeix un profund coneixement del sector, el que genera confiança als inversors primaris.<br><br></div>
<div>Per la seva banda, la gerent de la Xarxa d’Inversors d’IESE, <strong>Marta-Patricia Aparicio</strong>, ha destacat que aquesta xarxa s’ha consolidat en el sector de les TIC, ja que representa el 30% de les seves inversions. La Xarxa d’Inversors d’IESE està formada per emprenedors interessats en invertir en empreses de nova creació o amb potencial creixement, amb l’objectiu de finançar, aportar coneixement i contactes per distribuir activament el desplegament de nous negocis. <em>“A diferència d’altres projectes, la nostra xarxa esdevé un bon punt de trobada entre inversors i emprenedors i facilita l’aprenentatge i intercanvi d’experiències, a través de fòrums i activitats”, </em>ha conclòs.<br><br></div>
<div>Finalment, el responsable del Pla TIC.cat de la Generalitat de Catalunya, <strong>Sergi Marcén</strong>, ha recordat que des de la seva posada en marxa, al maig del 2009, el Pla TIC.cat ha generat una inversió superior als 65 milions d’euros en el sector de les TIC, xifra que multiplica per 2,5 la inversió realitzada en concepte d’ajuts i finançament situada al voltant dels 30 milions d’euros. Aquestes xifres suposen que, en el seu primer any de vida, el Pla TIC.cat ha superat amb escreix les previsions pressupostàries inicials tant en l’àmbit d’actuacions com en el de subvencions. En concret, s’han destinat prop de 9 milions d’euros a 165 projectes de Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+i). El Pla també ha destinat 11 milions d’euros en concepte de préstecs per a 25 projectes tecnològics.<br><br></div>
<div><strong>Els Debats sobre l'Economia Digital <br></strong>Els Debats sobre l'Economia Digital estan organitzats per Barcelona Digital Centre Tecnològic amb l'objectiu de promoure l'ús intensiu i extensiu de les TIC en l'empresa, les institucions i la societat civil. <br><br></div>
<div><strong>Sobre el pla TIC.cat </strong><br>L’objectiu del Pla TIC.cat és ajudar les empreses TIC catalanes a créixer millorant alguns del àmbits clau per al negoci com, per exemple, els nivells d’innovació, internacionalització i gestió empresarial, a la vegada que es busca incrementar la cooperació empresarial dins el sector.<br></div>
<div><strong><br>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d'especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut, que per la seva transversalitat són d'aplicació a sectors tan dispars com serveis, agroalimentari, hospitalari, educació o automoció. Barcelona Digital forma part de la xarxa TECNIO, que aglutina els principals agents experts en recerca aplicada i transferència tecnològica de Catalunya.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass1F95D907BCFE42AFACCE084D3830C957>
<div><strong>• During the Digital Economy Debate, <em>'Financing Sources to the companies of the ICT sector'</em>, have been presented different models of private and public financing for the SME’s, as the Alternative Stock Market (MAB) and alternatives of public loan.  </strong></div>
<div><br><strong>• The first results of the study, <em>'Financing of the SME’s and companies in expansion of the Catalonia ICT sector'</em>, show that the main worry of the businessmen is lack of liquidity.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div>More than 200 professionals from the ICT sector (Information and Communication Technologies) have known the different sources of public and private financing, during the conference, <em><strong>'Financing Sources to the companies of the ICT sector'</strong></em>, organized jointly by <strong>Barcelona Digital Technology Centre</strong>, in the framework of the <strong>Digital Economy Debates</strong>, and the <strong>Secretaria de Telecomunicacions and Societat de la Informació</strong>, through the <strong>TIC.cat plan</strong>.</div>
<div><br>During the meeting, which has relied with the participation of the Director General de la Societat de la Informació, <strong>Josuè Sallent</strong>, and that has been moderated by <strong>Carles Fradera</strong>, General Manager of Barcelona Digital, have been presented the <strong>first results </strong>of the study <em><strong>'Financing of the SME’s and businesses in expansion of the Catalonia ICT sector '</strong></em>, elaborated by Everis in contribution with the TIC.cat Plan.  According to <strong>Luis Soler</strong>, director of Everis Business Consulting, the main worry of the small and medium companies of the sector is the lack of liquidity to start a business: <em>&quot;The professionals of the sector believe that business financing, be it public or private, is an instrument of potential growth for their business and of international expansion in a global market&quot;, </em>he has affirmed.</div>
<div><br><strong>Soler</strong> has explained that more than 52% of those polled know the opportunities that the Alternative Stock Market (MAB), and a 20% are willing to participate.  The MAB is a market supervised by the National Stock Market Commission (CNMV), directed to the SME’s in expansion, that allows agile financing through the value in a regular stock market.</div>
<div><br>In turn, the leader of the Financing Area of ACC1Ó, <strong>Oriol Sans</strong>, has explained that since his agency designed and executed politics of business financing adapted to different characteristics, and has stressed the loan lines as a solution to stimulate the strategic activities that favor economic development, investigation, innovation and internationalization of Catalonia.</div>
<div><br><strong>Rafael Arcas</strong>, consultant of the 'Ara més que mai' Plan of the Cambra de Comerç de Barcelona, has explained that this program intends to accelerate the growth of businesses and to improve their competitiveness, in the current context of economic crisis, through different lines of loan.  <em>&quot;The indispensable thing for the future is a viability plan of our business for to know our needs and the financial difficulties of the future&quot;</em>, emphasized <strong>Arcas.</strong></div><strong></strong>
<div><br><em>&quot;The investment in venture capital is only viable in sectors with a clear technological specialization and in companies with international business plans.  An ICT business without global vision does not have a future&quot;</em>, has affirmed <strong>Marcel Rafart</strong>, partner of Nauta Capital. <strong>Rafart </strong>has explained that Nauta Capital manages to contribute real value to companies coinvested where there exist a deep knowledge of the sector, and this generates trust in the primary investors.</div>
<div> </div>
<div>In this turn, the manager of the IESE Investors Network , <strong>Marta-Patricia Aparicio</strong>, has stressed that this network has been consolidated in the ICT sector, and represent the 30% of the investments. The IESE Network Investors is formed by businesses interested in investing in new creation or with growth potential, with the objective of financing, contributing knowledge and contacts to actively distribute the development of new business.  <em>&quot;As opposed to other projects, our network is a good meeting point between investors and enterprisers, and facilitates learning and experiences exchange, through forums and activities&quot;</em>, concludes.</div>
<div> </div>
<div>Finally, <strong>Sergi Marcén</strong>, responsible for the TIC.cat Plan of the Generalitat de Catalunya, has recalled that since their start in May of 2009, the TIC.cat Plan has generated an investment more than 65 million euro in the ICT sector; date that multiply by 2.5 the investment carried out in concept of aid and financing, around 30 million euro.  The dates suppose that, in their first year, the TIC.cat Plan has surpassed the initial budgetary forecasts in the actions as in the subsidies.  Concrete, it has been assigned arround 9 million euro to 165 projects of Research, Development and Innovation (R&amp;Di).  The Plan has also assigned 11 million euro of loans for 25 technological projects.</div>
<div><br><strong>The Digital Economy Debates</strong><br>The Digital Economy Debates are organized by Barcelona Digital Technology Centre with the objective of promoting the intensive and extensive uses of ICT in businesses, institutions and civil companies.</div>
<div><br><strong>About the TIC.cat Plan</strong><br>The objective of the TIC.cat Plan is to help the Catalonian ICT businesses to grow by improving some of the key environments for business; for example, levels of innovation, internationalization and business management, at the same time that want to increase business cooperation inside the sector.</div>
<div><br><strong>About Barcelona Digital <br></strong>Barcelona Digital is the technological center of the Information and Communication Technologies (ICT) in Catalonia.  Your mission is to contribute to the growth of the ICT sector and the development of the Information Society.  The specialization areas are security, mobility and health that, by their transversality, are applied in such different sectors as services, food and agriculture, hospitals, education or transport.  Barcelona Digital forms part of the TECNIO network that agglutinates the main expert agents in applied investigation and technological transfer of Catalonia.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass1F95D907BCFE42AFACCE084D3830C957>
<div><strong>• Durante el Debate sobre la Economía Digital <em>'Fuentes de financiación para las empresas del sector TIC'</em>, se han presentado diferentes modelos de financiación pública y privada para las pymes, como el Mercado Alternativo Bursátil (MAB) y alternativas de préstamo público.<br><br></strong></div>
<div><strong>• Los primeros resultados del estudio <em>'Financiación de las pymes y empresas en expansión del sector de las TIC en Cataluña' </em>muestran que la principal preocupación de los empresarios es la falta de liquidez.<br></strong><br></div>
<div>Más de 200 profesionales del sector TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación) han conocido hoy las diferentes fuentes de financiación empresarial públicas y privadas, durante la jornada <em><strong>'Fuentes de financiación para las empresas del sector TIC' </strong></em>organizada conjuntamente por <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>, en el marco de los <strong>Debates sobre la Economía Digital</strong>, y la <strong>Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació</strong>, a través del <strong>Plan TIC.cat</strong>. <br><br></div>
<div>Durante el encuentro, que ha contado con la participación del Director General de la Sociedad de la Información, <strong>Josuè Sallent</strong>, y que ha sido moderada por <strong>Carles Fradera</strong>, Director General de Barcelona Digital, se han presentado los primeros resultados del estudio <em><strong>‘Financiación de las pymes y empresas en expansión del sector de las TIC en Cataluña’</strong></em>, elaborado per Everis en colaboración con el Plan TIC.cat. Según <strong>Luis Soler</strong>, director de Everis Business Consulting, la principal preocupación de las pequeñas y medianas empresas del sector es la falta de liquidez para poner en marcha negocios: <em>“Los profesionales del sector creen que la financiación empresarial, sea pública o privada, es un instrumento de crecimiento potencial para sus negocios y de expansión internacional en un mercado que es global”</em>, ha afirmado.<br><br></div>
<div><strong>Soler</strong> també ha explicado que más del 52% de los encuestados conocen las oportunidades que ofrece el Mercado Alternativo Bursátil (MAB), y un 20% de los mismos está dispuesto a participar en él. El MAB es un mercado supervisado por la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV), dirigido a las pymes en expansión, que permite disponer de financiación de forma àgil a través de la cotización en un mercado bursátil regulado. <br><br></div>
<div>Por su parte, el jefe del Área de Financiación de ACC1Ó, <strong>Oriol Sans</strong>, ha explicado que desde su agencia se diseñan y se ejecutan políticas de financiación empresarial adaptadas a sus características, y ha destacado las líneas de préstamo como una solución para estimular las actividades estratégicas que favorecen el desarrollo económico de Cataluña, la investigación, la innovación y la internacionalización.<br></div>
<div><strong>Rafael Arcas</strong>, consultor del Plan ‘Ara més que mai’ de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha explicado que éste programa pretende acelerar el crecimiento de las empresas y mejorar su competitividad, en el contexto actual de crisis económica, a través de diferentes líneas de préstamo. <em>“Lo imprescindible para encarar el futuro es un plan de viabilidad de nuestro negocio para conocer cuáles serán nuestras necesidades y las dificultades financieras del futuro”</em>, ha destacado <strong>Arcas</strong>.<br><br></div>
<div><em>“La inversión en capital riesgo sólo es viable en sectores de clara especialización tecnológica y en compañías con planes de negocio internacionales. Un negocio TIC sin visión global no tiene futuro”</em>, ha afirmado <strong>Marcel Rafart</strong>, socio de Nauta Capital. <strong>Rafart</strong> ha explicado que Nauta Capital consigue aportar valor real a las compañías coinvirtiendo allí donde existe un profundo conocimiento del sector, lo que genera confianza en los inversores primarios.<br><br></div>
<div>Por su parte, la gerente de la Red de Inversores de IESE, <strong>Marta-Patricia Aparicio</strong>, ha destacado que ésta red se ha consolidado en el sector de las TIC, puesto que representa el 30% de sus inversiones. La Red de Inversores de IESE está formada por emprendedores interesados en invertir en empresas de nueva creación o con potencial de crecimiento, con el objetivo de financiar, aportando conocimiento y contactos para distribuir activamente el desarrollo de nuevos negocios. <em>“A diferencia de otros proyectos, nuestra red es un buen punto de encuentro entre inversores y emprendedores y facilita el aprendizaje e intercambio de experiencias, a través de foros y actividades”</em>, ha concluido.<br><br></div>
<div>Finalmente, el responsable del Plan TIC.cat de la Generalitat de Cataluña, <strong>Sergi Marcén</strong>, ha recordado que desde su puesta en marcha, en mayo de 2009, el Plan TIC.cat ha generado una inversión superior a los 65 millones de euros en el sector de las TIC, cifra que multiplica por 2,5 la inversión realizada en concepto de ayudas y financiación situada alrededor de los 30 millones de euros. Las cifras suponen que, en su primer año de vida, el Plan TIC.cat ha superado las previsiones presupuestarias iniciales tanto en el ámbito de las actuaciones como en el de las subvenciones. En concreto, se han destinado cerca de 9 millones de euros a 165 proyectos de Investigación, Desarrollo e Innovación (I+D+i). El Plan también ha destinado 11 millones de euros en concepto de préstamos para 25 proyectos tecnológicos.<br><br></div>
<div><strong>Los Debates sobre la Economía Digital </strong><br>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por Barcelona Digital Centro Tecnológico con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil.<br><br></div>
<div><strong>Sobre el plan TIC.cat </strong><br>El objetivo del Plan TIC.cat es ayudar a las empresas TIC catalanas a crecer mejorando algunos de los ámbitos clave para el negocio como, por ejemplo, los niveles de innovación, internacionalización y gestión empresarial, a la vez que se busca incrementar la cooperación empresarial dentro del sector.<br><br></div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y el desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud, que por su transversalidad son de aplicación a sectores tan dispares como servicios, agroalimentario, hospitalario, educación o automoción. Barcelona Digital forma parte de la red TECNIO, que aglutina a los principales agentes expertos en investigación aplicada y transferencia tecnológica de Cataluña.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 24/03/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Fri, 26 Mar 2010 08:56:35 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=64</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital cierra el 2009 con 18 proyectos de Investigación e Innovación</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=65</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassECAA403D63E54389934813B3F1792635>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassCFF0E4D532C94590A17931328FCA4AC5>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass3F419D9FDA7A4822A128F126264ED21D>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital tanca el 2009 amb 18 projectes de Recerca i Innovació</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital closes 2009 with 18 Research and Innovation projects</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital cierra el 2009 con 18 proyectos de Investigación e Innovación</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass83393E56FC9C4663AB11E1D368BDBF72>
<div><strong>• El centre tecnològic va generar un volum de negoci de més de 5,2 milions d’euros al 2009.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• Al darrer exercici, Barcelona Digital va signar 13 convenis de col·laboració amb centres de recerca i de promoció de la innovació.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• Al 2009, el centre va reforçar la transferència de tecnologia entre universitat i empresa amb la incorporació al seu patronat de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div>Les diferents àrees de negoci que integra <strong>Barcelona Digital</strong>, centre tecnològic especialitzat en R+D+i de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i membre de TECNIO -la xarxa única que potencia la transferència tecnològica i la innovació empresarial a Catalunya-, <strong>van generar un volum de negoci de més de 5,2 milions d’euros al 2009</strong>, el que suposa <strong>un increment del 50% respecte l’exercici anterior.</strong> A més, <strong>per l’any 2010 </strong>el centre tecnològic ja compta amb <strong>contractes en cartera per valor de més de 2 milions d’euros.</strong> </div>
<div> </div>
<div><strong>La divisió d’R+D+i continua guanyant protagonisme</strong> en les línees d’actuació del centre, <strong>tancant l’exercici amb 18 projectes d’R+D+i que han aportat un volum de negoci de 2,8 milions d’euros</strong>. Els ingressos d’aquesta divisió es generen a partir de projectes tant de finançament públic, provinent de programes de suport catalans, espanyols i europeus, com per contracte directe amb empreses privades. </div>
<div> </div>
<div>Pel que fa a la línia de <strong>Serveis d’Innovació </strong>del centre, els resultats han estat també molt positius, amb una <strong>facturació de 2,4 milions d’euros i més de 2700 assistents al total d’esdeveniments organitzats </strong>al llarg del 2009. Entre ells, destaca el BDigital Global Congress, que al 2009 va celebrar la seva 11a edició amb 1.800 inscrits. La col·laboració amb els programes Pimestic i TIC.cat, impulsats per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, orientats a la pime i a la empresa Tic catalana també són bona mostra de la voluntat d’impacte social, formatiu i transformador del centre.</div>
<div> </div>
<div>El director general de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, es manifesta <em>“molt satisfet d’aquests resultats, que són una mostra de la consolidació del centre tecnològic com a motor d’innovació dins del teixit empresarial TIC”</em>. <strong>Fradera</strong> atribueix les xifres de 2009 <em>“a la solidesa del projecte del centre, així com a la internacionalització i diversificació de les línies de negoci i a l’augment del nombre de projectes amb empreses privades”.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div>El creixement en volum de negoci del centre ha generat també un important <strong>increment de la seva plantilla</strong>, que va créixer un 80% al darrer any, passant de 31 a 56  col·laboradors. A més, el 2009 ha suposat la posada en marxa de <strong>13 convenis de col·laboració amb centres de recerca i de promoció de la innovació</strong>. En aquest sentit, també cal remarcar que al 2009 la <strong>Universitat Politècnica de Catalunya </strong>i la <strong>Universitat Pompeu Fabra</strong> <strong>van entrar al patronat de Barcelona Digital</strong>, reforçant d’aquesta manera la transferència de tecnologia entre universitat i empresa i ajudant a desenvolupar un teixit productiu al sector TIC, que és un dels objectius principals de Barcelona Digital.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital<br></strong>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d'especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut, que per la seva transversalitat són d'aplicació a sectors tan dispars com serveis, agroalimentari, hospitalari, educació o automoció. </div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma part de la xarxa TECNIO, que aglutina els principals agents experts en recerca aplicada i transferència tecnològica de Catalunya.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass10BAD0FA19574E888354A572CEF4A667><strong>• The technological center generated a business volume of more than 5.2 million euro in 2009.</strong></div>
<div class=ExternalClass10BAD0FA19574E888354A572CEF4A667><strong>  <br>• In the last exercise, Barcelona Digital signed 13 collaborative agreements with investigation and innovation promotion centers.</strong></div>
<div class=ExternalClass10BAD0FA19574E888354A572CEF4A667><strong><br>• In 2009, the center reinforced the technology transfer between university and business with the incorporation in their council of the Universitat Politècnica de Catalunya and the Universitat Pompeu Fabra.</strong><br></div>
<div class=ExternalClass10BAD0FA19574E888354A572CEF4A667>The diferents business areas that incorporate <strong>Barcelona Digital</strong>, technological center specializing on R&amp;D+I of the ICT (Information and Communication Technologies) and member of TECNIO, <strong>have generated a business volume of more than 5.2 million euro in 2009</strong>, that supposes <strong>an increment of 50% regard to the previous period</strong>. Furthermore, <strong>for 2010</strong> the technological center counts with <strong>contracts for value of more than 2 million euro</strong>.</div>
<div class=ExternalClass10BAD0FA19574E888354A572CEF4A667><br><strong>The R&amp;D division continues earning prominence</strong> in the center action lines , <strong>closing the exercise with 18 R&amp;D projects that have contributed a business volume of 2.8 million euro.</strong> The incomes of this division are generated from many public financing projects, originating from European, Spanish, and Catalonian support programs, such as direct contract with private enterprises.</div>
<div class=ExternalClass10BAD0FA19574E888354A572CEF4A667><br>Regard to the <strong>Innovation Services </strong>line of the center, the results have also been very positive, with a <strong>business volume of 2.4 million euro and more than 2700 assistants in the events organized in 2009</strong>.  Among them, emphasize the BDigital Global Congress, which, in 2009 celebrated their 11th edition with 1,800 assistants. The collaboration with the Pimestic and TIC.cat programs, prompted by the Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació of the Generalitat de Catalunya, oriented to the pyme and to the Catalonian ICT businesses, also are good examples of the wish of social impact, formative and transformer of the center.</div>
<div class=ExternalClass10BAD0FA19574E888354A572CEF4A667><br>The general manager of Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, declares <em>&quot;very satisfied with these results, which are a sign of the consolidation of the technological center as a innovation vehicle inside the ICT business weave&quot;. </em><strong>Fradera</strong> attributes the 2009 dates <em>&quot;to the solidity of the center's project, as well as to the internationalization and diversification of the business lines and to the increase of the number of private enterprises projects&quot;.</em></div>
<div class=ExternalClass10BAD0FA19574E888354A572CEF4A667><em><br></em>The  business volume growth of the center also has generated <strong>an important increment in their staff</strong>, which grew 80% last year, from 31 to 56 collaborators.  Furthermore, 2009 was supposed the sign of <strong>13 collaboration agreement with investigation centers and promotion of innovation centers.</strong> In this sense, also emphasize that in 2009 the<strong> Universitat Politècnica de Catalunya </strong>and the <strong>Universitat Pompeu Fabra </strong>entered in the council of Barcelona Digital, reinforcing the technology transfer between university and business and helping to develop a productive weave of the ICT sector, which is one of the main objectives of Barcelona Digital.</div>
<div class=ExternalClass10BAD0FA19574E888354A572CEF4A667> </div>
<div class=ExternalClass10BAD0FA19574E888354A572CEF4A667><strong>About Barcelona Digital <br></strong>Barcelona Digital is the technological center of the Information and Communication Technologies (ICT) in Catalonia.  Your mission is to contribute to the growth of the ICT sector and the development of the Information Society.  The specialization areas are security, mobility and health that, by their transversality, are applied in such different sectors as services, food and agriculture, hospitals, education or transport.  Barcelona Digital forms part of the TECNIO network that agglutinates the main expert agents in applied investigation and technological transfer of Catalonia.</div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass10BAD0FA19574E888354A572CEF4A667>
<div><strong>• El centro tecnológico generó un volumen de negocio de más de 5,2 millones de euros en 2009.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• En el último ejercicio, Barcelona Digital firmó 13 convenios de colaboración con centros de investigación y de promoción de la innovación.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• En 2009, el centro reforzó la transferencia de tecnología entre universidad y empresa con la incorporación a su patronato de la Universidad Politécnica de Cataluña y la Universidad Pompeu Fabra.</strong></div>
<div> </div>
<div>Las diferentes áreas de negocio que integra <strong>Barcelona Digital</strong>, centro tecnológico especializado en I+D+i de las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación) y miembro de TECNIO, <strong>generaron un volumen de negocio de más de 5,2 millones de de euros en 2009</strong>, lo que supone un <strong>incremento del 50% respecto al ejercicio anterior.</strong> Además, <strong>para el año 2010 </strong>el centro tecnológico ya cuenta con <strong>contratos en cartera por valor de más de 2 millones de euros.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>La división de I+D+i sigue ganando protagonismo</strong> en las líneas de actuación del centro, <strong>cerrando el ejercicio con 18 proyectos de I+D+i que han aportado un volumen de negocio de 2,8 millones de euros.</strong> Los ingresos de esta división se generan a partir de proyectos tanto de financiación pública, provenientes de programas de apoyo catalanes, españoles y europeos, como por contrato directo con empresas privadas.</div>
<div> </div>
<div>En cuanto a la línea de<strong> Servicios de Innovación </strong>del centro, los resultados han sido también muy positivos, con una <strong>facturación de 2,4 millones de euros y más de 2700 asistentes al total de eventos organizados </strong>a lo largo del 2009. Entre ellos, destaca el BDigital Global Congress, que en 2009 celebró su 11ª edición con 1.800 inscritos. La colaboración con los programas Pimestic y TIC.cat, impulsados por la Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya, orientados a la pyme y a la empresa TIC catalana, también son buena muestra de la voluntad de impacto social, formativo y transformador del centro.</div>
<div> </div>
<div>El director general de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, se manifiesta <em>&quot;muy satisfecho de estos resultados, que son una muestra de la consolidación del centro tecnológico como motor de innovación dentro del tejido empresarial TIC&quot;. </em><strong>Fradera</strong> atribuye las cifras de 2009 <em>&quot;a la solidez del proyecto del centro, así como a la internacionalización y diversificación de las líneas de negocio y al aumento del número de proyectos con empresas privadas&quot;.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div>El crecimiento en volumen de negocio del centro ha generado también un importante <strong>incremento de su plantilla</strong>, que creció un 80% el último año, pasando de 31 a 56 colaboradores. Además, en 2009 ha supuesto la puesta en marcha de <strong>13 convenios de colaboración con centros de investigación y de promoción de la innovación.</strong> En este sentido, también hay que remarcar que en 2009 la <strong>Universidad Politécnica de Cataluña </strong>y la <strong>Universidad Pompeu Fabra entraron en el patronato de Barcelona Digital</strong>, reforzando de esta manera la transferencia de tecnología entre universidad y empresa y ayudando a desarrollar un tejido productivo en el sector TIC, que es uno de los objetivos principales de Barcelona Digital.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital<br></strong>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y el desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud, que por su transversalidad son de aplicación a sectores tan dispares como servicios, agroalimentario, hospitalario, educación o automoción. </div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma parte de la red TECNIO, que aglutina a los principales agentes expertos en investigación aplicada y transferencia tecnológica de Cataluña.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 07/04/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Thu, 08 Apr 2010 07:24:16 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=65</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Los profesionales catalanes debaten sobre las tendencias TIC del futuro</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=66</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass6426B4A3420E432AB61C9241091AD8AA>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass5F99E714AE684FAA83868670D60ABBF7>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassC078481B19A344BDAC294214FD7E8EFB>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Els professionals catalans debaten sobre les tendències TIC del futur</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Los profesionales catalanes debaten sobre las tendencias TIC del futuro</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Los profesionales catalanes debaten sobre las tendencias TIC del futuro</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassA618D5F3D8A445B4B0F329A45F1E326A>
<div><strong>• TIC.cat i Barcelona Digital reuneixen a prop de 400 professionals en el primer Debat sobre l'Economia Digital d’aquest any.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• Vuit empreses TIC catalanes han exposat l’evolució de les principals tendències del sector, com ara la seguretat i protecció de dades en Cloud Computing, l’eficiència energètica de les tecnologies i els nous models de xarxes. </strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div>Les tendències del futur en tecnologia es centraran en els reptes que planteja el <strong>Cloud Computing </strong>(principalment la seguretat, la integritat i la protecció de les dades), així com en <strong>l’eficiència energètica de les TIC </strong>i les <strong>alternatives de comunicació en xarxa</strong>, com les xarxes de proximitat, les neuronals o les de sensors sense fils.</div>
<div> </div>
<div>Aquestes són les <strong>principals conclusions </strong>a les quals s'ha arribat en el debat &quot;Tendències tecnològiques de futur” organitzat per la <strong>Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació </strong>mitjançant el <strong>Pla TIC.cat </strong>i <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>. L'acte, que ha comptat amb la introducció del Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, <strong>Jordi Bosch</strong>, i ha estat moderat per <strong>Gemma López</strong>, cap de Difusió, Promoció i Formació de Barcelona Digital, ha reunit a <strong>més de 400 d’empresaris relacionats amb el sector TIC</strong>. </div>
<div> </div>
<div><em>“Cada vegada hi ha més amenaces en quant a seguretat i cada vegada més complexes, ja que treballem més en xarxa i això comporta més vulnerabilitat”, </em>ha advertit <strong>Lluís Altés</strong>, director general d’IDC Iberia, que ha mostrat les principals conclusions de l’Anàlisi del sector per al 2010 presentat recentment per la consultora. Entre d’altres, <strong>Altés</strong> ha destacat que <em>“la seguretat com a servei serà una clara tendència al 2010”</em> i que <em>“el mercat TIC ibèric començarà la seva recuperació a finals del 2010”.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div>Per la seva banda, el cofundador de l’empresa eyeOS,<strong> Pau García</strong>, ha parlat dels reptes que planteja el Cloud Computing, afirmant que  <em>“al 2010 i 2011 els serveis de Cloud Computing arribaran a la gran massa de població, per tant ens hem de plantejar què passarà amb les nostres dades i la seva protecció. Alternatives n’hi ha moltes i fins i tot algunes són totalment gratuïtes”. </em>El Cloud Computing és una tecnologia que permet allotjar informació i aplicacions a Internet, i accedir-hi des de qualsevol equip informàtic (portàtils, PDAs, etc) des de qualsevol part del món de forma senzilla i donant sempre el mateix nivell de servei.</div>
<div> </div>
<div>La integritat de les dades ha centrat l’exposició de <strong>Roberto Blanc</strong>, director de màrqueting de Kinamik. <em>“En el món actual, totes les dades són convertides en format electrònic”</em>, ha afirmat <strong>Blanc.</strong> <em>“Els registres d’auditoria són utilitzats per molts dins (o fora de) l’organització. Reguladors i legisladors intenten fer front a aquest problema, ja que cal demostrar que aquestes dades digitals són íntegres, que no s’han modificat. El punt està en demanar garanties de confiança al proveïdor tecnològic. No existeix la solució única per a tots els problemes però sí hi ha diferents solucions i ja està disponible la tecnologia necessària”.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div>El director comercial d’Ivrateq, <strong>Iván García</strong>, ha parlat d’eficiència energètica i de Green IT, un <em>“conjunt de pràctiques que permeten alhora la millora de l’eficàcia de les TIC i reduir els impactes mediambientals”.</em> En aquest sentit ha fet èmfasis en la necessitat actual d’unes tecnologies sostenibles, degut a l‘important consum energètic de les infraestructures  tecnològiques com ara servidors o Datacenters. </div>
<div> </div>
<div><em>“Entre el 30 i 40% del consum energètic de les organitzacions prové de la IT”</em>, ha explicat <strong>García</strong>. Entre les solucions proposades per el director comercial d’Ivrateq, destaquen <em>“eliminar els hardwares obsolets, implementar la virtualització i els servidors eficients energèticament per a aconseguir millores immediates i significants.”</em></div>
<div><em></em> </div>
<div><strong>Marcos Cuevas</strong>, fundador i CEO de Layers, ha aproximat als assistents les possibilitats que proporciona la web vertical, una tecnologia que permet modificar una pàgina web posant una “transparència”, que permet respectar l’autoria original d’un website i alhora la col·laboració i la creativitat.</div>
<div> </div>
<div>Per la seva banda, <strong>Jorge García</strong>, fundador i CTO de Miraveo, ha assegurat que <em>“el tràfic a la xarxa mòbil ha incrementat de forma exponencial, però la tecnologia cel•lular no s’ha adequat proporcionalment encara. Per això una alternativa són les xarxes de proximitat”</em>. Les xarxes de proximitat, segons <strong>Jorge García</strong>, seran <em>“la propera revolució de comunicació mòbil” i consisteixen en “crear una xarxa pròpia que no depèn d’una infraestructura externa, que permet crear una comunicació directa entre els dispositius desitjats”</em>. </div>
<div> </div>
<div><strong>Gerard Caula,</strong> responsable de màrqueting online de Conzentra, ha explicat el funcionament de Matrix, una eina d’intel•ligència artificial que permet analitzar totes les variables que tenen en compte els cercadors, com ara Google, que permet a l’empresa ser més eficient en posicionament web, especialment adreçat a agència de comunicació i màrqueting online.</div>
<div> </div>
<div>Per la seva banda, <strong>Pablo González Navarro</strong>, responsable de desenvolupament de negoci de Justinmind, ha parlat d’unes noves solucions de prototipat i simulació per a la creació i definició de nous softwares, que <em>“permet involucrar l’usuari d’una forma senzilla en el desenvolupament del software, assegurant així que el producte final sigui el realment desitjat”</em>. <strong>González </strong>va portar exemples actuals com els de la nova plataforma d’e-Justícia de la Generalitat de Catalunya, que s’està definint mitjançant prototips.</div>
<div> </div>
<div>Les xarxes de sensors, segons <strong>Ignasi Vilajosana</strong>, gerent de WorldSensing, obriran a les empreses TIC noves línees de serveis i per tant la possibilitat de nous models de negoci. <em>“Anirem incorporant sensors als objectes del nostre dia a dia i d’aquesta manera incorporant nous serveis. Tot això és l’anomenada Internet de les Coses, que es sustenta sobre les xarxes de sensors”</em>, ha assegurat <strong>Vilajosana</strong>. </div>
<div> </div>
<div><strong>Els Debats sobre l'Economia Digital </strong><br>Els Debats sobre l'Economia Digital estan organitzats per Barcelona Digital Centre Tecnològic amb l'objectiu de promoure l'ús intensiu i extensiu de les TIC en l'empresa, les institucions i la societat civil. </div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre el pla TIC.cat </strong><br>L’objectiu del Pla TIC.cat és ajudar les empreses TIC catalanes a créixer millorant alguns del àmbits clau per al negoci com, per exemple, els nivells d’innovació, internacionalització i gestió empresarial, a la vegada que es busca incrementar la cooperació empresarial dins el sector.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d'especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut, que per la seva transversalitat són d'aplicació a sectors tan dispars com serveis, agroalimentari, hospitalari, educació o automoció. Barcelona Digital forma part de la xarxa TECNIO, que aglutina els principals agents experts en recerca aplicada i transferència tecnològica de Catalunya.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass8C2440C8ADCB45EC9D9CAA17FABBC4F4>
<div><strong>• TIC.cat y Barcelona Digital reúnen cerca de 400 profesionales en el primer Debate sobre la Economía Digital de este año.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• Ocho empresas TIC catalanas han expuesto la evolución de las principales tendencias del sector, como la seguridad y protección de datos en Cloud Computing, la eficiencia energética de las tecnologías y los nuevos modelos de redes.  </strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div>
<div>Las tendencias del futuro en tecnología se centrarán en los retos que plantea el <strong>Cloud Computing </strong>(principalmente la seguridad, la integridad y la protección de los datos), así como en la <strong>eficiencia energética de las TIC </strong>y las <strong>alternativas de comunicación en red</strong>, como las redes de proximidad, las neuronales o las de sensores sin hilos.</div>
<div> </div>
<div>Éstas son las <strong>principales conclusiones </strong>a las que se ha llegado en el debate &quot;Tendencias tecnológicas de futuro&quot; organizado por la <strong>Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información </strong>mediante el<strong> Plan TIC.cat </strong>y <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>. El acto, que ha contado con la introducción del Secretario de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya, <strong>Jordi Bosch</strong>, y ha sido moderado por <strong>Gemma López</strong>, responsable de Difusión, Promoción y Formación de Barcelona Digital, ha reunido a <strong>más de 400 de empresarios relacionados con el sector TIC</strong>.</div>
<div> </div>
<div><em>&quot;Cada vez hay más amenazas en cuanto a seguridad y cada vez son más complejas, ya que trabajamos más en red y esto conlleva mayor vulnerabilidad&quot;, </em>ha advertido <strong>Lluís Altés</strong>, director general de IDC Iberia, que ha mostrado las principales conclusiones del &quot;Análisis del sector para 2010” presentado recientemente por la consultora. Entre otras, <strong>Altés</strong> ha destacado que <em>&quot;la seguridad como servicio será una clara tendencia al 2010&quot;</em> y que <em>&quot;el mercado TIC ibérico comenzará su recuperación a finales del 2010&quot;.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div>Por su parte, el cofundador de la empresa eyeOS, <strong>Pau García</strong>, ha hablado de los retos que plantea el Cloud Computing, afirmando que <em>&quot;a lo largo del 2010 y del 2011 los servicios de Cloud Computing llegarán a la gran masa de población, por lo tanto hay que plantearse qué pasará con nuestros datos y su protección. Alternativas hay muchas e incluso algunas son totalmente gratuitas&quot;</em>. El Cloud Computing es una tecnología que permite alojar información y aplicaciones en Internet, y acceder a ellas desde cualquier equipo informático (portátiles, PDAs, etc.) desde cualquier parte del mundo de forma sencilla y siempre con el mismo nivel de servicio.</div>
<div> </div>
<div>La integridad de los datos ha centrado la exposición de <strong>Roberto Blanc</strong>, director de marketing de Kinamik. <em>&quot;En el mundo actual, todos los datos se convierten en formato electrónico&quot;</em>, ha afirmado <strong>Blanc.</strong> <em>&quot;Los registros de auditoría son utilizados por muchos dentro (o fuera) la organización. Reguladores y legisladores intentan hacer frente a este problema, ya que hay que demostrar que estos datos digitales son íntegros, que no se han modificado. Se trata de pedir garantías de confianza al proveedor tecnológico. No existe la solución única para todos los problemas pero sí hay diferentes soluciones y la tecnología necesaria ya está disponible&quot;.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div>El director comercial de Ivrateq, <strong>Iván García</strong>, ha hablado de eficiencia energética y de Green IT, un <em>&quot;conjunto de prácticas que permiten a la vez la mejora de la eficacia de las TIC y reducir los impactos medioambientales&quot;</em>. En este sentido ha hecho énfasis en la necesidad actual de unas tecnologías sostenibles, debido al importante consumo energético de las infraestructuras tecnológicas como servidores o datacenters. </div>
<div> </div>
<div><em>&quot;Entre el 30 y 40% del consumo energético de las organizaciones proviene de la IT&quot;, </em>explicó<strong> García</strong>. Entre las soluciones propuestas por el director comercial de Ivrateq, destacan <em>&quot;eliminar los Hardware obsoletos, implementar la virtualización y la eficiencia energética de los servidores para conseguir mejoras inmediatas y significativas&quot;.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div><strong>Marcos Cuevas</strong>, fundador y CEO de Layers, ha explicado a los asistentes las posibilidades que proporciona la web vertical, una tecnología que permite modificar una página web superponiendo una 'transparencia', que permite respetar la autoría original de un website y a la vez contribuir a la colaboración y la creatividad. </div>
<div> </div>
<div>Por su parte, <strong>Jorge García</strong>, fundador y CTO de Miraveo, ha asegurado que <em>&quot;el tráfico en la red móvil ha incrementado de forma exponencial, pero la tecnología celular no se ha adecuado proporcionalmente todavía. Por eso, una alternativa son las redes de proximidad&quot;. </em>Las redes de proximidad, según <strong>Jorge García</strong>, serán <em>&quot;la próxima revolución de comunicación móvil&quot; </em>y consisten en <em>&quot;crear una red propia que no depende de una infraestructura externa, que permite crear una comunicación directa entre los dispositivos deseados&quot;.</em> </div>
<div> </div>
<div><strong>Gerard Caula</strong>, responsable de marketing online de Conzentra, ha explicado el funcionamiento de Matrix, una herramienta de inteligencia artificial que analiza todas las variables que tienen en cuenta los buscadores, como Google, lo que permite a la empresa ser más eficiente en posicionamiento web. </div>
<div> </div>
<div>Por su parte <strong>Pablo González Navarro</strong>, responsable de desarrollo de negocio de Justinmind, ha hablado de unas nuevas soluciones de prototipado y simulación para la creación y definición de softwares, que <em>&quot;permite involucrar al usuario de una forma sencilla en el desarrollo del software, asegurando así que el producto final sea realmente el deseado&quot;. </em><strong>González</strong> aportó ejemplos actuales como los de la nueva plataforma de e-Justicia de la Generalitat de Cataluña, que se está definiendo mediante prototipos.</div>
<div> </div>
<div>Las redes de sensores, según <strong>Ignasi Vilajosana</strong>, gerente de WorldSensing, abrirán a las empresas TIC nuevas líneas de servicios y por tanto la posibilidad de nuevos modelos de negocio. <em>&quot;Iremos incorporando sensores a los objetos de nuestro día a día de esta manera incorporando nuevos servicios. Todo esto es la llamada Internet de las Cosas, que se sustenta sobre las redes de sensores&quot;</em>, ha asegurado <strong>Vilajosana</strong>. </div>
<div> </div>
<div><strong>Los Debates sobre la Economía Digital </strong><br>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por Barcelona Digital Centro Tecnológico con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre el plan TIC.cat </strong><br>El objetivo del Plan TIC.cat es ayudar a las empresas TIC catalanas a crecer mejorando algunos de los ámbitos clave para el negocio como, por ejemplo, los niveles de innovación, internacionalización y gestión empresarial, a la vez que se busca incrementar la cooperación empresarial dentro del sector.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y el desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud, que por su transversalidad son de aplicación a sectores tan dispares como servicios, agroalimentario, hospitalario, educación o automoción. Barcelona Digital forma parte de la red TECNIO, que aglutina a los principales agentes expertos en investigación aplicada y transferencia tecnológica de Cataluña.</div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassB864D8E9EAD74848B09F6491CD950C97>
<div><strong>• TIC.cat y Barcelona Digital reúnen cerca de 400 profesionales en el primer Debate sobre la Economía Digital de este año.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• Ocho empresas TIC catalanas han expuesto la evolución de las principales tendencias del sector, como la seguridad y protección de datos en Cloud Computing, la eficiencia energética de las tecnologías y los nuevos modelos de redes.  </strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div>Las tendencias del futuro en tecnología se centrarán en los retos que plantea el <strong>Cloud Computing </strong>(principalmente la seguridad, la integridad y la protección de los datos), así como en la <strong>eficiencia energética de las TIC </strong>y las <strong>alternativas de comunicación en red</strong>, como las redes de proximidad, las neuronales o las de sensores sin hilos.</div>
<div> </div>
<div>Éstas son las <strong>principales conclusiones </strong>a las que se ha llegado en el debate &quot;Tendencias tecnológicas de futuro&quot; organizado por la <strong>Secretaría de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información </strong>mediante el<strong> Plan TIC.cat </strong>y <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>. El acto, que ha contado con la introducción del Secretario de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información de la Generalitat de Catalunya, <strong>Jordi Bosch</strong>, y ha sido moderado por <strong>Gemma López</strong>, responsable de Difusión, Promoción y Formación de Barcelona Digital, ha reunido a <strong>más de 400 de empresarios relacionados con el sector TIC</strong>.</div>
<div> </div>
<div><em>&quot;Cada vez hay más amenazas en cuanto a seguridad y cada vez son más complejas, ya que trabajamos más en red y esto conlleva mayor vulnerabilidad&quot;, </em>ha advertido <strong>Lluís Altés</strong>, director general de IDC Iberia, que ha mostrado las principales conclusiones del &quot;Análisis del sector para 2010” presentado recientemente por la consultora. Entre otras, <strong>Altés</strong> ha destacado que <em>&quot;la seguridad como servicio será una clara tendencia al 2010&quot;</em> y que <em>&quot;el mercado TIC ibérico comenzará su recuperación a finales del 2010&quot;.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div>Por su parte, el cofundador de la empresa eyeOS, <strong>Pau García</strong>, ha hablado de los retos que plantea el Cloud Computing, afirmando que <em>&quot;a lo largo del 2010 y del 2011 los servicios de Cloud Computing llegarán a la gran masa de población, por lo tanto hay que plantearse qué pasará con nuestros datos y su protección. Alternativas hay muchas e incluso algunas son totalmente gratuitas&quot;</em>. El Cloud Computing es una tecnología que permite alojar información y aplicaciones en Internet, y acceder a ellas desde cualquier equipo informático (portátiles, PDAs, etc.) desde cualquier parte del mundo de forma sencilla y siempre con el mismo nivel de servicio.</div>
<div> </div>
<div>La integridad de los datos ha centrado la exposición de <strong>Roberto Blanc</strong>, director de marketing de Kinamik. <em>&quot;En el mundo actual, todos los datos se convierten en formato electrónico&quot;</em>, ha afirmado <strong>Blanc.</strong> <em>&quot;Los registros de auditoría son utilizados por muchos dentro (o fuera) la organización. Reguladores y legisladores intentan hacer frente a este problema, ya que hay que demostrar que estos datos digitales son íntegros, que no se han modificado. Se trata de pedir garantías de confianza al proveedor tecnológico. No existe la solución única para todos los problemas pero sí hay diferentes soluciones y la tecnología necesaria ya está disponible&quot;.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div>El director comercial de Ivrateq, <strong>Iván García</strong>, ha hablado de eficiencia energética y de Green IT, un <em>&quot;conjunto de prácticas que permiten a la vez la mejora de la eficacia de las TIC y reducir los impactos medioambientales&quot;</em>. En este sentido ha hecho énfasis en la necesidad actual de unas tecnologías sostenibles, debido al importante consumo energético de las infraestructuras tecnológicas como servidores o datacenters. </div>
<div> </div>
<div><em>&quot;Entre el 30 y 40% del consumo energético de las organizaciones proviene de la IT&quot;, </em>explicó<strong> García</strong>. Entre las soluciones propuestas por el director comercial de Ivrateq, destacan <em>&quot;eliminar los Hardware obsoletos, implementar la virtualización y la eficiencia energética de los servidores para conseguir mejoras inmediatas y significativas&quot;.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div><strong>Marcos Cuevas</strong>, fundador y CEO de Layers, ha explicado a los asistentes las posibilidades que proporciona la web vertical, una tecnología que permite modificar una página web superponiendo una 'transparencia', que permite respetar la autoría original de un website y a la vez contribuir a la colaboración y la creatividad. </div>
<div> </div>
<div>Por su parte, <strong>Jorge García</strong>, fundador y CTO de Miraveo, ha asegurado que <em>&quot;el tráfico en la red móvil ha incrementado de forma exponencial, pero la tecnología celular no se ha adecuado proporcionalmente todavía. Por eso, una alternativa son las redes de proximidad&quot;. </em>Las redes de proximidad, según <strong>Jorge García</strong>, serán <em>&quot;la próxima revolución de comunicación móvil&quot; </em>y consisten en <em>&quot;crear una red propia que no depende de una infraestructura externa, que permite crear una comunicación directa entre los dispositivos deseados&quot;.</em> </div>
<div> </div>
<div><strong>Gerard Caula</strong>, responsable de marketing online de Conzentra, ha explicado el funcionamiento de Matrix, una herramienta de inteligencia artificial que analiza todas las variables que tienen en cuenta los buscadores, como Google, lo que permite a la empresa ser más eficiente en posicionamiento web. </div>
<div> </div>
<div>Por su parte <strong>Pablo González Navarro</strong>, responsable de desarrollo de negocio de Justinmind, ha hablado de unas nuevas soluciones de prototipado y simulación para la creación y definición de softwares, que <em>&quot;permite involucrar al usuario de una forma sencilla en el desarrollo del software, asegurando así que el producto final sea realmente el deseado&quot;. </em><strong>González</strong> aportó ejemplos actuales como los de la nueva plataforma de e-Justicia de la Generalitat de Cataluña, que se está definiendo mediante prototipos.</div>
<div> </div>
<div>Las redes de sensores, según <strong>Ignasi Vilajosana</strong>, gerente de WorldSensing, abrirán a las empresas TIC nuevas líneas de servicios y por tanto la posibilidad de nuevos modelos de negocio. <em>&quot;Iremos incorporando sensores a los objetos de nuestro día a día de esta manera incorporando nuevos servicios. Todo esto es la llamada Internet de las Cosas, que se sustenta sobre las redes de sensores&quot;</em>, ha asegurado <strong>Vilajosana</strong>. </div>
<div> </div>
<div><strong>Los Debates sobre la Economía Digital </strong><br>Los Debates sobre la Economía Digital están organizados por Barcelona Digital Centro Tecnológico con el objetivo de promover el uso intensivo y extensivo de las TIC en la empresa, las instituciones y la sociedad civil.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre el plan TIC.cat </strong><br>El objetivo del Plan TIC.cat es ayudar a las empresas TIC catalanas a crecer mejorando algunos de los ámbitos clave para el negocio como, por ejemplo, los niveles de innovación, internacionalización y gestión empresarial, a la vez que se busca incrementar la cooperación empresarial dentro del sector.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y el desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud, que por su transversalidad son de aplicación a sectores tan dispares como servicios, agroalimentario, hospitalario, educación o automoción. Barcelona Digital forma parte de la red TECNIO, que aglutina a los principales agentes expertos en investigación aplicada y transferencia tecnológica de Cataluña.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 24/02/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Thu, 22 Apr 2010 09:46:42 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=66</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital y CENTA se alían para potenciar la I+D tecnológica en el sector agroalimentario</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=67</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass0671BA5D65B343448E0EEE9D1AA461EB>
<div>Acord per fomentar la competitivitat de les empreses agroalimentàries a través de l’ús de les TIC.</div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassA793548C6E29450EADB8F4BEEA4C58E0>Agreement to foster the competitiveness of the agrofood companies through the ICT
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassA793548C6E29450EADB8F4BEEA4C58E0>Acuerdo para fomentar la competitividad de las empresas agroalimentarias a través del uso de las TIC. 
<div></div></div>
<div class=ExternalClassA5C8383D835044848B119B46CCC05C2C>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital i CENTA s’alien per potenciar l’R+D tecnològica en el sector agroalimentari</div>
<div><b>Titulo EN:</b> BDigital and CENTA join efforts to promote the research applied to agrofood sector</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital y CENTA se alían para potenciar la I+D tecnológica en el sector agroalimentario</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass5C6E762860844673B8B6F2B150BF9702>
<div><strong><font size=2 face=Arial>• Els dos centres treballaran de forma especial en la internacionalització de projectes d’R+D relacionats amb les TIC i el sector agroalimentari.</font></strong></div>
<div><font face=Arial><font size=2><strong> </div></strong></font></font>
<div><font size=2><font face=Arial><strong>• Actualment les dues entitats lideren un projecte d’R+D per millorar la seguretat alimentària.<br><br></strong>El <a href="http://ca.centa.cat/" target="_blank"><font size=2 face=Arial>Centre de Noves Tecnologies i Processos Alimentaris (CENTA)</font></a></font></font><font size=2 face=Arial> i el centre tecnològic </font><font size=2 face=Arial>Barcelona Digital </font><font size=2 face=Arial>treballaran conjuntament per <strong>aplicar la recerca tecnològica al sector agroalimentari</strong>, potenciant de forma especial la seva internacionalització. Així es desprèn de l’acord de col·laboració signat avui entre <strong>Joan Manel Albacete</strong>, gerent del CENTA, i el director general de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera</strong>, en el marc de la primera Reunió d’Agents <a href="http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/innovacio-tecnologica/tecnio/" target="_blank"><font size=2 face=Arial>TECNIO</font></a></font><font size=2 face=Arial> celebrada avui al World Trade Center. <br><br></font></div>
<div><font size=2 face=Arial>Ambdues entitats tenen vocació de <strong>projectar internacionalment les seves activitats</strong>, per la qual cosa persegueixen activament la participació en programes d’R+D internacionals i, en particular, l’aprofitament dels instruments d’R+D proporcionats pels programes europeus, com ara el 7è Programa Marc. En aquest sentit, un dels objectius d’aquest acord és<strong> millorar el retorn català i espanyol en programes d’R+D suportats per finançament internacional</strong>. La combinació d’experteses dels dos centres permetrà l’accés a un major nombre d'instruments d’R+D+i, augmentant les possibilitats de beneficiar-se de les oportunitats que s’ofereixen a nivell europeu. </font></div>
<div><font size=2 face=Arial></font> </div>
<div><font size=2 face=Arial>El CENTA treballa per a la modernització i competitivitat de les empreses del sector agroalimentari a través del desenvolupament i aplicació de noves tecnologies dels aliments i processos alimentaris, la transferència de tecnologia i la formació en noves tècniques així com la incorporació d’innovacions en tots els àmbits (tecnològics, de serveis, de gestió...) relacionats.</font></div>
<div><font size=2 face=Arial></font> </div>
<div><font size=2 face=Arial>De la seva banda, les àrees d’especialització de Barcelona Digital són la seguretat, la mobilitat i la salut, que per la seva transversalitat són d'aplicació a sectors tan diferents com serveis, agroalimentari, hospitalari, financer, educació o automoció. Així, el centre tecnològic contribueix a la millora de la competitivitat i productivitat de les empreses dels diferents sectors a partir de la innovació tecnològica.</font></div>
<div><font size=2 face=Arial></font> </div>
<div><font size=2 face=Arial>Fruit de l’enfocament de recerca de les dues organitzacions, actualment <strong>s’està treballant en un projecte d’R+D </strong>en tecnologia per l’àmbit alimentari, </font><font size=2><font face=Arial><strong>relacionat amb sistemes informàtics de suport a la seguretat alimentària. </strong></font></font></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass69FDD94D43084613AF69B2C5CA419BF9>
<div>
<div><font size=2 face=Arial><strong>• Both centers will work for the internationalization of the R&amp;D projects linked with the ICT and the agrofood sector. <br><br></strong></font></div>
<div><font size=2 face=Arial><strong>• Actually, both entities are leading a R&amp;D Project to improve the food security. <br><br></strong></font></div>
<div><font size=2 face=Arial>The <a href="http://en.centa.cat/" target="_blank">Centre for New Food Technologies and Processes (CENTA)</a> and BDigital will work together to <strong>apply the technological research in the agrofood sector</strong>,<strong> promoting its internationalization</strong>. This is the main goal of the collaboration agreement signed today by the CEO of CENTA, <strong>Joan Manel Albacete</strong>, and the CEO of BDigital, <strong>Carles Fradera</strong>, in the stakeholders meeting of <a href="http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/innovacio-tecnologica/tecnio/" target="_blank"><font size=2 face=Arial>TECNIO</font></a> held today in the World Trade Center of Barcelona. <br><br></font></div>
<div><font size=2 face=Arial><strong>Both entities are working to internationalize their activities</strong>, increasing their participation in R&amp;D international programs, specially, in the 7th Framework Program of the European Commission. In this sense, one of the main goals of the agreement is <strong>to improve the turnover of the R&amp;D programs supported by international funding</strong>. The knowledge of both centers allows accessing to new R&amp;D tools, improving the European opportunities. <br><br></font></div>
<div><font size=2 face=Arial>CENTA is working for the modernization and competitiveness of the agrofood companies through the new technologies development and applying in the food industry, technology transfer and training on new techniques, as well as the innovation in all of these fields (technology, services, management, etc.) <br><br></font></div>
<div><font size=2 face=Arial>On other hand, the BDigital research lines are the security, the mobility and the eHealth, all of them applied to different sectors such as services, agrofood, medical, financial, education or motor industry. So the technology centre is contributing to improve the competiveness and productivity of the companies through technological innovation.  <br><br></font></div>
<div><font size=2 face=Arial>Actually, both organizations <strong>are leading a R&amp;D project</strong> to apply the technology in the food sector, <strong>related with informatics systems for the food security</strong>. </font></div></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassD1E13A8715C142C9AB55325183A0E295>
<div><strong><font size=2 face=Arial>• Los dos centros trabajarán de forma especial en la internacionalización de proyectos de I+D relacionados con las TIC y el sector agroalimentario.<br><br></font></strong></div>
<div><font size=2><font face=Arial><strong>• Actualmente las dos entidades lideran un proyecto de I+D para mejorar la seguridad alimentaria.  <br><br></strong>El </font></font><a href="http://ca.centa.cat/" target="_blank"><font size=2 face=Arial>Centro de Nuevas Tecnologías y Procesos Alimentarios (CENTA)</font></a><font size=2 face=Arial> y el centro tecnológico </font><font size=2 face=Arial>Barcelona Digital </font><font size=2 face=Arial>trabajarán conjuntamente para <strong>aplicar la investigación tecnológica en el sector agroalimentario</strong>, potenciando de forma especial su internacionalización. Así se desprende del acuerdo de colaboración firmado hoy entre <strong>Joan Manel Albacete</strong>, gerente del CENTA, y el director general de Barcelona Digital, <strong>Carles Fradera,</strong> en el marco de la primera Reunión de Agentes </font><a href="http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/innovacio-tecnologica/tecnio/" target="_blank"><font size=2 face=Arial>TECNIO</font></a><font size=2 face=Arial> celebrada hoy en el World Trade Center.</font></div>
<div><font size=2 face=Arial></font> </div>
<div><font size=2 face=Arial>Ambas entidades tienen vocación de <strong>proyectar internacionalmente sus actividades</strong>, por lo que persiguen activamente la participación en programas de I+D internacionales y, en particular, el aprovechamiento de los instrumentos de I+D proporcionados por los programas europeos, como el 7º Programa Marco. En este sentido, uno de los objetivos de este acuerdo es <strong>mejorar el retorno catalán y español en programas de I+D soportados por financiación internacional.</strong> La combinación de conocimientos de los dos centros permitirá el acceso a un mayor número de instrumentos de I+D+i, aumentando las posibilidades de beneficiarse de las oportunidades que se ofrecen a nivel europeo.</font></div>
<div><font size=2 face=Arial></font> </div>
<div><font size=2 face=Arial>El CENTA trabaja para la modernización y competitividad de las empresas del sector agroalimentario a través del desarrollo y aplicación de nuevas tecnologías de los alimentos y procesos alimentarios, la transferencia de tecnología y la formación en nuevas técnicas así como la incorporación de innovaciones en todos los ámbitos (tecnológicos, de servicios, de gestión...) relacionados.</font></div>
<div><font size=2 face=Arial></font> </div>
<div><font size=2 face=Arial>Por su parte, las áreas de especialización de Barcelona Digital son la seguridad, la movilidad y la salud, que por su transversalidad son de aplicación a sectores tan diferentes como servicios, agroalimentario, hospitalario, financiero, educación o automoción. Así, el centro tecnológico contribuye a la mejora de la competitividad y productividad de las empresas de los diferentes sectores a partir de la innovación tecnológica.  </font></div>
<div><font size=2 face=Arial></font> </div>
<div><font size=2><font face=Arial>Debido al enfoque investigador de las dos organizaciones, actualmente <strong>se está trabajando en un proyecto de I+D</strong> en tecnología para el ámbito alimentario, <strong>relacionado con sistemas informáticos de apoyo a la seguridad alimentaria.</strong></font></font></div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 27/04/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Wed, 28 Apr 2010 10:49:03 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=67</guid>
    </item>
    <item>
      <title>MapaTIC.cat centralizará la oferta y la demanda de servicios TIC de Cataluña</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=68</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassA88E16BEE3E649E589C61C2D1D370C80>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassAD29BCA923134F7683C5324C59EEBDF1>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassACC187DB44F04E28863D0AEECBAF49BF>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> MapaTIC.cat centralitzarà l’oferta i la demanda de serveis TIC de Catalunya</div>
<div><b>Titulo EN:</b> MapaTIC.cat centralizará la oferta y la demanda de servicios TIC de Cataluña</div>
<div><b>Titulo ES:</b> MapaTIC.cat centralizará la oferta y la demanda de servicios TIC de Cataluña</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass295094CCEA19418D96EB1BD0D60140E0>
<div><a href="http://www.mapatic.cat/"><strong>MapaTIC.cat</strong></a>, desenvolupada pel centre tecnològic Barcelona Digital i integrada dins de les actuacions del pla PIMESTIC i el pla TIC.cat, té com a principal objectiu esdevenir el <strong>directori de referència de proveïdors TIC catalans i convertir-se en el centre de trobada en línia de l’oferta i la demanda de TIC de Catalunya.</strong> </div>
<div> </div>
<div>La web disposa d’un directori complet i categoritzat de proveïdors de serveis, fàcilment localitzables a través de <strong>criteris de cerca intel·ligents i precisos</strong>, per múltiples àmbits i categories. D’aquesta manera, la demanda TIC podrà trobar fàcilment i amb exactitud la informació dels productes i serveis requerits, i obrir, així, noves oportunitats de negoci per al sector.</div>
<div> </div>
<div>La plataforma també permet establir interrelacions entre els integrants del MapaTIC.cat, la <strong>interacció entre oferta i demanda, i la creació d’un mercat intern </strong>en línia que creixerà a mesura que l’eina es consolidi. </div>
<div> </div>
<div>Igualment s’ha establert un <strong>sistema de confiança</strong>, seguint uns paràmetres reconeguts de ‘mèrits’. Les empreses que implementin més aportacions i més continguts dins del MapaTIC.cat tindran, en conseqüència, més visibilitat en el directori. </div>
<div> </div>
<div>El MapaTIC.cat serà, per tant, una plataforma de serveis que <strong>potenciarà la competitivitat del sector TIC</strong>, en la mesura que canalitzarà l’oferta i la demanda de les empreses, així com totes les iniciatives existents dels diferents actors. </div>
<div> </div>
<div>El MapaTIC.cat s’integra dins de les actuacions del <a href="http://www.pimestic.cat/">pla PIMESTIC</a> i el <a href="http://www.tic.cat/">pla TIC.cat</a>, ambdós coordinats per la <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/societat-informacio">Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació </a>i <a href="http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/">ACC1Ó</a>, i serà una eina a l’abast de les empreses, associacions i entitats per a la promoció de l’espai tecnològic català, que dóna més visibilitat a les empreses TIC catalanes i apropa les empreses usuàries de tecnologia als proveïdors TIC del territori.</div>
<div> </div>
<div>El MapaTIC.cat ha estat dissenyat perquè siguin les mateixes empreses les que puguin, amb més flexibilitat, donar a conèixer les seves propostes de valor mitjançant l’explicació detallada dels seus serveis, així com incorporar la descripció de casos pràctics o les certificacions disponibles. <strong>Fins al moment, més de 800 proveïdors TIC ja han estat incorporats a la plataforma.</strong></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassEB8B492B513A4ABAACC0B4843A8492B9>
<div><a href="http://www.mapatic.cat/"><strong>MapaTIC.cat</strong></a>, desarrollada por el centro tecnológico Barcelona Digital e integrada dentro de las actuaciones del Plan PIMESTIC y el Plan TIC.cat, tiene como principal objetivo convertirse en el <strong>directorio de referencia de proveedores TIC catalanes y convertirse en el centro de encuentro en línea de la oferta y la demanda de TIC de Cataluña.</strong></div>
<div> </div>
<div>La web dispone de un directorio completo y categorizado de proveedores de servicios, fácilmente localizables a través de <strong>criterios de busca inteligentes y precisos</strong>, por múltiples ámbitos y categorías. De esta manera, la demanda TIC podrá encontrar fácilmente y con exactitud la información de los productos y servicios requeridos, y abrir, así, nuevas oportunidades de negocio para el sector.</div>
<div> </div>
<div>La plataforma también permite establecer interrelaciones entre los integrantes del MapaTIC.cat, la <strong>interacción entre oferta y demanda, y la creación de un mercado interno </strong>en línea que crecerá a medida que la herramienta se consolide.</div>
<div> </div>
<div>Igualmente se ha establecido un <strong>sistema de confianza</strong>, siguiendo unos parámetros reconocidos de 'méritos'. Las empresas que implementen más aportaciones y más contenidos dentro del MapaTIC.cat tendrán, en consecuencia, más visibilidad en el directorio.</div>
<div> </div>
<div>El MapaTIC.cat será, por lo tanto, una plataforma de servicios que <strong>potenciará la competitividad del sector TIC</strong>, en la medida en que canalice la oferta y la demanda de las empresas, así como todas las iniciativas existentes de los diferentes actores.</div>
<div> </div>
<div>El MapaTIC.cat se integra dentro de las actuaciones del <a href="http://www.pimestic.cat/">plan PIMESTIC</a> y el <a href="http://www.tic.cat/">plan TIC.cat</a>, ambos coordinados por la <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/societat-informacio">Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació</a> y <a href="http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/">ACC1Ó</a>, y será una herramienta al alcance de las empresas, asociaciones y entidades para la promoción del espacio tecnológico catalán, que da más visibilidad a las empresas TIC catalanas y acerca las empresas usuarias de tecnología a los proveedores TIC del territorio.</div>
<div> </div>
<div>El MapaTIC.cat ha sido diseñado para que sean las mismas empresas las que puedan, con más flexibilidad, dar a conocer sus propuestas de valor mediante la explicación detallada de sus servicios, así como incorporar la descripción de casos prácticos o las certificaciones disponibles. <strong>Hasta el momento, más de 800 proveedores TIC ya han sido incorporados en la plataforma.</strong></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassFF2E507539E4483A953638DDA24ABE47>
<div><a href="http://www.mapatic.cat/"><strong>MapaTIC.cat</strong></a>, desarrollada por el centro tecnológico Barcelona Digital e integrada dentro de las actuaciones del Plan PIMESTIC y el Plan TIC.cat, tiene como principal objetivo convertirse en el <strong>directorio de referencia de proveedores TIC catalanes y convertirse en el centro de encuentro en línea de la oferta y la demanda de TIC de Cataluña.</strong></div>
<div> </div>
<div>La web dispone de un directorio completo y categorizado de proveedores de servicios, fácilmente localizables a través de <strong>criterios de busca inteligentes y precisos</strong>, por múltiples ámbitos y categorías. De esta manera, la demanda TIC podrá encontrar fácilmente y con exactitud la información de los productos y servicios requeridos, y abrir, así, nuevas oportunidades de negocio para el sector.</div>
<div> </div>
<div>La plataforma también permite establecer interrelaciones entre los integrantes del MapaTIC.cat, la <strong>interacción entre oferta y demanda, y la creación de un mercado interno </strong>en línea que crecerá a medida que la herramienta se consolide.</div>
<div> </div>
<div>Igualmente se ha establecido un <strong>sistema de confianza</strong>, siguiendo unos parámetros reconocidos de 'méritos'. Las empresas que implementen más aportaciones y más contenidos dentro del MapaTIC.cat tendrán, en consecuencia, más visibilidad en el directorio.</div>
<div> </div>
<div>El MapaTIC.cat será, por lo tanto, una plataforma de servicios que <strong>potenciará la competitividad del sector TIC</strong>, en la medida en que canalice la oferta y la demanda de las empresas, así como todas las iniciativas existentes de los diferentes actores.</div>
<div> </div>
<div>El MapaTIC.cat se integra dentro de las actuaciones del <a href="http://www.pimestic.cat/">plan PIMESTIC</a> y el <a href="http://www.tic.cat/">plan TIC.cat</a>, ambos coordinados por la <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/societat-informacio">Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació</a> y <a href="http://www.acc10.cat/ACC1O/cat/">ACC1Ó</a>, y será una herramienta al alcance de las empresas, asociaciones y entidades para la promoción del espacio tecnológico catalán, que da más visibilidad a las empresas TIC catalanas y acerca las empresas usuarias de tecnología a los proveedores TIC del territorio.</div>
<div> </div>
<div>El MapaTIC.cat ha sido diseñado para que sean las mismas empresas las que puedan, con más flexibilidad, dar a conocer sus propuestas de valor mediante la explicación detallada de sus servicios, así como incorporar la descripción de casos prácticos o las certificaciones disponibles. <strong>Hasta el momento, más de 800 proveedores TIC ya han sido incorporados en la plataforma.</strong></div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 28/04/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Thu, 29 Apr 2010 12:39:54 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=68</guid>
    </item>
    <item>
      <title>La Internet del futuro, a debate en el BDigital Global Congress</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=69</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassDDEF9DF0BC4645D8B53C234615D1FAA6>L’acte inaugural té lloc dilluns 17 de maig, a les 12 h, al CaixaForum Barcelona 
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass74D1BB94CF834DE1948E9F60201934F3>El acto inaugural tendrá lugar el lunes 17 de mayo, a las 12h, en el CaixaForum Barcelona 
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass9AAA06995DD8411FA11113E1A7A56099>
<div>El acto inaugural tendrá lugar el lunes 17 de mayo, a las 12h, en el CaixaForum Barcelona </div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> La Internet del futur, a debat al BDigital Global Congress</div>
<div><b>Titulo EN:</b> La Internet del futuro, a debate en el BDigital Global Congress</div>
<div><b>Titulo ES:</b> La Internet del futuro, a debate en el BDigital Global Congress</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass720D23166776430AA682300535A83D18>
<div><strong>• Especialistes internacionals analitzaran la Internet del futur i les últimes tendències en TIC aplicades a la Salut, la Seguretat, les Ciutats Intel·ligents i l’Eficiència Energètica en el congrés organitzat pel centre tecnològic Barcelona Digital<br><br>• El congrés se celebrarà del 17 al 20 de maig al CaixaForum de Barcelona</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div>El proper <strong>dilluns, 17 de maig, a les 12:00h</strong> tindrà lloc a <strong>l’Auditori del CaixaForum Barcelona</strong> la <strong>sessió inaugural</strong> del <a href="http://www.bdigitalglobalcongress.net/"><strong>BDigital Global Congress</strong></a>, un dels esdeveniments de referència del país per conèixer els avenços de la Societat Digital i els usos de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.</div>
<div> </div>
<div>El congrés, organitzat pel centre tecnològic <strong>Barcelona Digital</strong>, està <strong>dedicat a la Internet del Futur</strong>, una de les línies de recerca considerades prioritàries per la Comissió Europea, que afectarà el desenvolupament d'infraestructures intel·ligents, xarxes d'energia, nous sistemes de transport i mobilitat i d'assistència sanitària, entre altres. Totes les sessions proposades en aquesta edició s'alineen amb aquesta estratègia, aprofundint en temàtiques com les <strong>Ciutats Intel·ligents, les TIC aplicades al sector Salut, la seguretat en entorns de Cloud Computing i l'eficiència energètica</strong>, entre altres, de la mà d'experts nacionals i internacionals. </div>
<div> </div>
<div>El congrés obre les seves portes amb una sessió on els màxims dirigents d'empreses líders i les administracions públiques debatran sobre què ens depara la Internet del Futur, quins canvis suposarà i com aquests afectaran al nostre model social i econòmic. Aquesta sessió anirà seguida per l'acte institucional de presentació del congrés i per la <strong>conferència magistral del catedràtic en Física Teòrica de la Universitat de Nova York i reconegut expert en tendències de futur, Michio Kaku.</strong> El científic <strong>presentarà la societat tecnològica del futur</strong>, on la <strong>autoregeneració d'òrgans vitals i la detecció precoç del càncer </strong>seran una realitat, i la <strong>interconnexió de l'ésser humà amb Internet</strong> serà total. </div>
<div> </div>
<div><strong>El MIT i Barcelona Digital coorgantizen un workshop sobre ecosistemes d'innovació </strong><br>El Massachusetts Institute of Technology és una de les principals institucions internacionals dedicades a la docència i a la recerca, especialment en ciència, enginyeria i economia. El proper <strong>dimarts 18 de maig</strong>, el seu Programa d'Enllaç Industrial co-organitzarà amb Barcelona Digital, en el marc del BDigital Global Congress, un <strong>workshop dedicat als ecosistemes d'innovació</strong>, on universitats, empreses i centres de recerca interactuen generant nova activitat econòmica, atraient talent i promovent el creixement econòmic de sectors i activitats intensives en coneixement. </div>
<div> </div>
<div>Al llarg de tres sessions, s'oferirà una anàlisi de les polítiques de promoció dels ecosistemes d'innovació en un àmbit internacional, detectant possibles aliances, sinergies i potencials col·laboradors, a través d'un espai de networking entre els promotors i responsables d'aquests ecosistemes. Així mateix, es podran conèixer les característiques i el funcionament de l'ecosistema que conforma el MIT i el seu entorn, així com valorar la situació a Europa, Espanya i Catalunya, en relació amb els espais innovadors i els seus elements. </div>
<div> </div>
<div><strong>Avenços TIC al sector salut </strong><br>Paral·lelament al workshop MIT, dues sessions mostraran la <strong>nova generació d'eines mèdiques TIC </strong>que s'estan creant per poder arribar a un <strong>sistema de salut personalitzat i predictiu</strong>, que ajudaran els metges a prendre les millors decisions pel que fa a diagnòstic, tractament i seguiment del pacient. També s'analitzarà <strong>el paper de la Web 2.0 i les xarxes socials de salut</strong>, que ajuden a que el pacient tingui un paper més proactiu, proporcionen suport i força a persones amb algun tipus de malaltia o discapacitat, evitant l'aïllament, i fent possible la col·laboració entre pacients, familiars, professionals i institucions de salut, per millorar la qualitat i l'eficiència dels processos assistencials. </div>
<div> </div>
<div><strong>Taula rodona sobre Smart Cities </strong><br>En el marc del BDigital Global Congress, s'organitzarà una sessió per debatre quins són els <strong>elements característics indispensables que ha de posseir una autèntica Smart City, o Ciutat Intel·ligent</strong>, com són les infraestructures, els sensors, la informació pública, l'empremta digital i el teixit industrial i social. La taula rodona comptarà amb personalitats destacades del món empresarial, institucional i de recerca, com <strong>Fabien Girardin</strong>, cofundador de LiftLab, <strong>Per Blixt</strong>, cap d'unitat de la Direcció General de la Societat de la Informació de la Comissió Europea, o <strong>Pilar Conesa</strong>, Gerent d’eAdministració i Sistemes d'Informació de l'Ajuntament de Barcelona.</div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital Centre Tecnològic, membre de la xarxa TECNIO - xarxa que potencia la tecnologia diferencial, la innovació empresarial i l’excel·lència a Catalunya – organitza del 17 al 20 de maig la dotzena edició del BDigital Global Congress al CaixaForum Barcelona.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassA226A8BAC3BD4B12BD6F4E83921B690B>
<div><strong>• Especialistas internacionales analizarán la Internet del futuro y las últimas tendencias en TIC aplicadas a la Salud, la Seguridad, las Ciudades Inteligentes y la Eficiencia Energética en el congreso organizado por el centro tecnológico Barcelona Digital</strong></div>
<div><br><strong>• El congreso se celebrará del 17 al 20 de mayo en el CaixaForum de Barcelona</strong></div>
<div> </div>
<div>El próximo<strong> lunes, 17 de mayo, a las 12:00h</strong>, tendrá lugar en el <strong>Auditorio del CaixaForum Barcelona </strong>la <strong>sesión inaugural</strong> del <a href="http://www.bdigitalglobalcongress.net/default.php"><strong>BDigital Global Congress</strong></a>, uno de los acontecimientos de referencia del país para conocer los avances de la Sociedad Digital y los usos de las Tecnologías de la Información y la Comunicación.</div>
<div> </div>
<div>El congreso, organizado por el centro tecnológico <strong>Barcelona Digital</strong>, está <strong>dedicado a la Internet del Futuro</strong>, una de les líneas de investigación consideradas prioritarias para la Comisión Europea, que afectará el desarrollo de infraestructuras inteligentes, redes de energía, nuevos sistemas de transporte y movilidad y de asistencia sanitaria, entre otros. Todas las sesiones propuestas en esta edición se alinean con esta estrategia, profundizando en temáticas como las <strong>Ciudades Inteligentes</strong>, <strong>las TIC aplicadas al sector Salud</strong>, <strong>la seguridad en entornos de Cloud Computing y la eficiencia energética</strong>, entre otros, de la mano de expertos nacionales e internacionales. </div>
<div> </div>
<div>El congreso abre sus puertas con una sesión dónde los máximos dirigentes de empresas líderes y las administraciones públicas debatirán sobre qué nos depara la Internet del Futuro, qué cambios conllevará y cómo éstos afectarán a nuestro modelo social y económico. A esta sesión le seguirá el acto institucional de presentación del congreso y la <strong>conferencia magistral del catedrático en Física Teórica de la Universidad de Nueva York y reconocido experto en tendencias de futuro, Michio Kaku.</strong> El científico <strong>presentará la sociedad tecnológica del futuro</strong>, dónde la <strong>autoregeneración de órganos vitales y la detección precoz del cáncer </strong>serán una realidad, y la <strong>interconexión del ser humano con Internet </strong>será total. </div>
<div> </div>
<div><strong>El MIT y Barcelona Digital coorganizan un workshop sobre ecosistemas de innovación. </strong><br>El Massachusetts Institute of Technology es una de les principales instituciones internacionales dedicadas a la docencia y a la investigación, especialmente en ciencia, ingeniería y economía. El próximo <strong>martes 18 de mayo</strong>, su Programa de Enlace Industrial co-organizará con Barcelona Digital, en el marco del BDigital Global Congress, un <strong>workshop dedicado a los ecosistemas de innovación</strong>, dónde universidades, empresas y centros de investigación interactúan generando nueva actividad económica, atrayendo talento y promoviendo el crecimiento económico de sectores y actividades intensivas en conocimiento. </div>
<div> </div>
<div>A lo largo de tres sesiones, se ofrecerá un análisis de las políticas de promoción de los ecosistemas de innovación en un ámbito internacional, detectando posibles alianzas, sinergias y potenciales colaboradores, a través de un espacio de networking entre los promotores y responsables de estos ecosistemas. Así mismo, se podrán conocer las características y el funcionamiento del ecosistema que conforma el MIT y su entorno, así como valorar la situación en Europa, España y Cataluña, en relación con los espacios innovadores y sus elementos. </div>
<div> </div>
<div><strong>Avances TIC en el sector salud </strong><br>Paralelamente al workshop MIT, dos sesiones mostrarán la <strong>nueva generación de herramientas médicas TIC </strong>que se están creando para poder llegar a un <strong>sistema de salud personalizado y predictivo</strong>, que ayudarán a los médicos a tomar las mejores decisiones para el diagnóstico, tratamiento y seguimiento del paciente. También se analizará <strong>el papel de la Web 2.0 y las redes sociales de salud</strong>, que ayudan a que el paciente tenga un papel más proactivo, proporcionan apoyo y fuerza a personas con algún tipo de enfermedad o discapacidad, evitando el aislamiento, y haciendo posible la colaboración entre pacientes, familiares, profesionales e instituciones de salud, para mejorar la calidad y la eficiencia de los procesos asistenciales. </div>
<div> </div>
<div><strong>Mesa redonda sobre Smart Cities </strong><br>En el marco del BDigital Global Congress, se organizará una sesión para debatir cuáles son los <strong>elementos característicos indispensables que ha de disponer una auténtica Smart City, o Ciudad Inteligente</strong>, como son las infraestructuras, los sensores, la información pública, la huella digital y el tejido industrial y social. La mesa redonda contará con personalidades destacadas del mundo empresarial, institucional y de investigación, como <strong>Fabien Girardin</strong>, cofundador de LiftLab, <strong>Per Blixt</strong>, jefe de unidad de la Dirección General de la Sociedad de la Información de la Comisión Europea, o <strong>Pilar Conesa</strong>, Gerente d’eAdministración y Sistemas de Información del Ajuntament de Barcelona.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass3F802F4C8D254DADB3405959634323A6>
<div><strong>• Especialistas internacionales analizarán la Internet del futuro y las últimas tendencias en TIC aplicadas a la Salud, la Seguridad, las Ciudades Inteligentes y la Eficiencia Energética en el congreso organizado por el centro tecnológico Barcelona Digital</strong></div>
<div><br><strong>• El congreso se celebrará del 17 al 20 de mayo en el CaixaForum de Barcelona</strong></div>
<div> </div>
<div>El próximo<strong> lunes, 17 de mayo, a las 12:00h</strong>, tendrá lugar en el <strong>Auditorio del CaixaForum Barcelona </strong>la <strong>sesión inaugural</strong> del <a href="http://www.bdigitalglobalcongress.net/default.php"><strong>BDigital Global Congress</strong></a>, uno de los acontecimientos de referencia del país para conocer los avances de la Sociedad Digital y los usos de las Tecnologías de la Información y la Comunicación.</div>
<div> </div>
<div>El congreso, organizado por el centro tecnológico <strong>Barcelona Digital</strong>, está <strong>dedicado a la Internet del Futuro</strong>, una de les líneas de investigación consideradas prioritarias para la Comisión Europea, que afectará el desarrollo de infraestructuras inteligentes, redes de energía, nuevos sistemas de transporte y movilidad y de asistencia sanitaria, entre otros. Todas las sesiones propuestas en esta edición se alinean con esta estrategia, profundizando en temáticas como las <strong>Ciudades Inteligentes</strong>, <strong>las TIC aplicadas al sector Salud</strong>, <strong>la seguridad en entornos de Cloud Computing y la eficiencia energética</strong>, entre otros, de la mano de expertos nacionales e internacionales. </div>
<div> </div>
<div>El congreso abre sus puertas con una sesión dónde los máximos dirigentes de empresas líderes y las administraciones públicas debatirán sobre qué nos depara la Internet del Futuro, qué cambios conllevará y cómo éstos afectarán a nuestro modelo social y económico. A esta sesión le seguirá el acto institucional de presentación del congreso y la <strong>conferencia magistral del catedrático en Física Teórica de la Universidad de Nueva York y reconocido experto en tendencias de futuro, Michio Kaku.</strong> El científico <strong>presentará la sociedad tecnológica del futuro</strong>, dónde la <strong>autoregeneración de órganos vitales y la detección precoz del cáncer </strong>serán una realidad, y la <strong>interconexión del ser humano con Internet </strong>será total. </div>
<div> </div>
<div><strong>El MIT y Barcelona Digital coorganizan un workshop sobre ecosistemas de innovación. </strong><br>El Massachusetts Institute of Technology es una de les principales instituciones internacionales dedicadas a la docencia y a la investigación, especialmente en ciencia, ingeniería y economía. El próximo <strong>martes 18 de mayo</strong>, su Programa de Enlace Industrial co-organizará con Barcelona Digital, en el marco del BDigital Global Congress, un <strong>workshop dedicado a los ecosistemas de innovación</strong>, dónde universidades, empresas y centros de investigación interactúan generando nueva actividad económica, atrayendo talento y promoviendo el crecimiento económico de sectores y actividades intensivas en conocimiento. </div>
<div> </div>
<div>A lo largo de tres sesiones, se ofrecerá un análisis de las políticas de promoción de los ecosistemas de innovación en un ámbito internacional, detectando posibles alianzas, sinergias y potenciales colaboradores, a través de un espacio de networking entre los promotores y responsables de estos ecosistemas. Así mismo, se podrán conocer las características y el funcionamiento del ecosistema que conforma el MIT y su entorno, así como valorar la situación en Europa, España y Cataluña, en relación con los espacios innovadores y sus elementos. </div>
<div> </div>
<div><strong>Avances TIC en el sector salud </strong><br>Paralelamente al workshop MIT, dos sesiones mostrarán la <strong>nueva generación de herramientas médicas TIC </strong>que se están creando para poder llegar a un <strong>sistema de salud personalizado y predictivo</strong>, que ayudarán a los médicos a tomar las mejores decisiones para el diagnóstico, tratamiento y seguimiento del paciente. También se analizará <strong>el papel de la Web 2.0 y las redes sociales de salud</strong>, que ayudan a que el paciente tenga un papel más proactivo, proporcionan apoyo y fuerza a personas con algún tipo de enfermedad o discapacidad, evitando el aislamiento, y haciendo posible la colaboración entre pacientes, familiares, profesionales e instituciones de salud, para mejorar la calidad y la eficiencia de los procesos asistenciales. </div>
<div> </div>
<div><strong>Mesa redonda sobre Smart Cities </strong><br>En el marco del BDigital Global Congress, se organizará una sesión para debatir cuáles son los <strong>elementos característicos indispensables que ha de disponer una auténtica Smart City, o Ciudad Inteligente</strong>, como son las infraestructuras, los sensores, la información pública, la huella digital y el tejido industrial y social. La mesa redonda contará con personalidades destacadas del mundo empresarial, institucional y de investigación, como <strong>Fabien Girardin</strong>, cofundador de LiftLab, <strong>Per Blixt</strong>, jefe de unidad de la Dirección General de la Sociedad de la Información de la Comisión Europea, o <strong>Pilar Conesa</strong>, Gerente d’eAdministración y Sistemas de Información del Ajuntament de Barcelona.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 12/05/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Thu, 13 May 2010 08:24:30 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=69</guid>
    </item>
    <item>
      <title>La agencia ACC1Ó impulsa la creación de la Alianza Tecnológica de Cataluña</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=70</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassE3B61F455CC84C54A4A30664355CE6AC>
<p> </p></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassDD030D04EDCA4D53A7A545492F17D4FE>
<p> </p></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassD391566153294E1D95645C9668C0A1BA>
<p> </p></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> L’agència ACC1Ó impulsa la creació de l’Aliança Tecnològica de Catalunya</div>
<div><b>Titulo EN:</b> La agencia ACC1Ó impulsa la creación de la Alianza Tecnológica de Cataluña</div>
<div><b>Titulo ES:</b> La agencia ACC1Ó impulsa la creación de la Alianza Tecnológica de Cataluña</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842>La Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa crea l’<strong>Aliança Tecnològica de Catalunya </strong>per <strong>enfortir el sistema d’innovació català, incrementar la valorització de la transferència tecnològica i impulsar la seva internacionalització.</strong> L’aliança, <strong>integrada pels Centres Tecnològics Avançats (CTA’s) de TECNIO</strong>, neix amb la voluntat d’integrar paulatinament altres agents de la xarxa que assoleixin els requisits necessaris obtenint un nivell similar de massa crítica i d’impacte en el sistema català d’innovació.</div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842> </div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842>El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, <strong>Josep Huguet</strong>, ha formalitzat avui l’acord de col·laboració amb els representants dels Centres Tecnològics Avançats de la xarxa TECNIO. format per les fundacions <strong>Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>, Ascamm, Barcelona Media, Centre de Tecnologia Empresarial de Mataró (CETEMMSA), CTM del Parc Central de Manresa i el LEITAT Technological Center, per iniciar el procés per crear aquesta unitat conjunta i maximitzar l’eficiència del sistema d’innovació. </div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842> </div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842>Han signat el conveni el <strong>president de la Fundació Barcelona Digital Centre Tecnològic</strong>, <strong>Antoni Massanell; </strong>el president de la Fundació ASCAMM,<strong> Antoni Peñarroya</strong>; el president de la Fundació Barcelona Media Universitat Pompeu Fabra, <strong>Joan Josep Moreso</strong>; el president de la Fundació CETEMMSA, <strong>Pere Merino</strong>; el president del CTM Centre Tecnològic, <strong>Manel Rosell</strong>, i el president de l’Associació Acondicionamiento Tarrassense (LEITAT), <strong>Eusebi Cima</strong>.</div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842> </div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842><strong>La creació de l’Aliança Tecnològica de Catalunya s’emmarca en el Pacte Nacional de Recerca i Innovació</strong>, que preveu la reordenació del sistema d’innovació català, i també en el Pla de Recerca i Innovació 2010-2011, aprovat recentment, per potenciar el creixement i elevar el nivell d’R+D i de transferència tecnològica dels centres existents, per tal de disposar de centres d’excel·lència capaços de competir en el mercat global. </div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842> </div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842><strong>Mercat tecnològic català</strong><br>La marca TECNIO, impulsada per l’agència ACC1Ó, integra els principals agents experts en investigació industrial aplicada de Catalunya i té la missió de consolidar i potenciar el model de transferència tecnològica per generar un mercat tecnològic català que aporti competitivitat a l’empresa i valor afegit als seus projectes, esdevenint, així, un trampolí de projecció exterior.</div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842> </div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842>Les entitats signants del conveni han obtingut el reconeixement com a Centres Tecnològics Avançats i es configuren com els elements de més massa crítica i capacitat de gestió de projectes tecnològics complexos del sistema català d’innovació. </div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842> </div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842><strong>Aquests centres </strong>han experimentat una extraordinària evolució en els darrers anys, amb <strong>taxes de creixement anual del 20-30%</strong>, la qual cosa indica una positiva sofisticació de la demanda tecnològica empresarial a Catalunya. Concretament, <strong>els CTA’s de la xarxa TECNIO van facturar l’any passat 44,70 milions d’euros. En total, compten amb una plantilla de més de mig miler de treballadors, dels quals el 71% són titulats universitaris –principalment enginyers– i el 21% són Doctors. </strong></div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842> </div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842>Els aspectes fonamentals d’integració se centren en l’organització, les tecnologies generades pels diferents centres, la formació tècnica i directiva i, finalment, l’impuls a la internacionalització de les activitats individuals o col·lectives dels centres.</div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842> </div>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842>En particular, els compromisos que assumeixen els CTA’s passen per:</div>
<ul>
<li>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842>Permetre l’augment de facturació especialment de les empreses catalanes o ubicades a Catalunya, amb especial atenció a la creació de teixit tecnològic entre la petita i mitjana empresa catalana.</div></li>
<li>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842>Créixer en capacitat científica i d’investigació industrial, aglutinant capacitats preexistents a la universitat i als centres de recerca, mitjançant la consolidació d’aliances estratègiques amb grups d’investigació i amb els centres de recerca aplegats sota la Institució CERCA.</div></li>
<li>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842>Enfortir el sistema d’innovació català, actuant com a elements motors dels respectius sistemes d’innovació locals, generant de forma sistemàtica noves empreses de base tecnològica, impulsant la valorització de tecnologies catalanes, contribuint a l’atracció d’inversió estrangera, establint lligams d’arrelament de les empreses multinacionals que operen a Catalunya, així com constituint nuclis d’alta tecnologia amb petites i mitjanes empreses, en la frontera de la investigació industrial.</div></li>
<li>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842>Impulsar la innovació i contribuir al desenvolupament econòmic Potenciar el sistema català d’innovació, especialment mitjançant l’impuls de la denominació TECNIO, aglutinadora de totes les entitats de recerca aplicada catalanes, per tal d’aconseguir una imatge comercial tecnològica comuna, visible i reconeguda internacionalment.</div></li>
<li>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842>Facilitar la col·laboració i integració de Centres Tecnològics d’un caràcter més sectorial o territorial en els Centres Tecnològics Avançats, mitjançant l’establiment d’acords estables o la creació de consorcis per afrontar projectes complexos d’investigació industrial.</div></li>
<li>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842>Atraure recursos europeus, mitjançant la participació i el lideratge sistemàtic de consorcis d’àmbit europeu, arrossegant empreses catalanes, per tal d’assolir els objectius del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació quant als retorns que rep Catalunya del VII Programa Marc.</div></li>
<li>
<div class=ExternalClassC664FC4314F247508E9703D50E414842>Atraure talent internacional, en especial de tecnòlegs i científics que permeti reforçar l’estat de l’art de la tecnologia a Catalunya i, alhora, establir vincles permanents amb centres tecnològics i de recerca, i universitats líders a nivell internacional</div></li></ul></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass578607C407E641529F0B75267BE91113>
<p class=ExternalClassCF9EA0D338D44870A99E663A8E3A2F5C>La Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa ha creado la <strong>Alianza Tecnológica de Cataluña </strong>para<strong> fortalecer el sistema de innovación catalán, incrementar la valorización de la transferencia tecnológica e impulsar su internacionalización.</strong> La alianza, <strong>integrada por los Centros Tecnológicos Avanzados (CTA's) de TECNIO</strong>, nace con la voluntad de integrar paulatinamente otros agentes de la red que alcancen los requisitos necesarios obteniendo un nivel similar de masa crítica y de impacto en el sistema catalán de innovación.<br><br>El conseller de Innovació, Universitats i Empresa, <strong>Josep Huguet</strong>, ha formalizado hoy el acuerdo de colaboración con los representantes de los Centros Tecnológicos Avanzados de la red TECNIO. formado por las fundaciones <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>, Ascamm, Barcelona Media, Centro de Tecnología Empresarial de Mataró y Maresme (CETEMMSA), CTM del Parque Central de Manresa y el LEITAT Technological Center, para iniciar el proceso de creación de esta unidad conjunta y maximizar la eficiencia del sistema de innovación. <br><br><strong>Han firmado </strong>el convenio el <strong>presidente de la Fundación Barcelona Digital Centro Tecnológico, Antoni Massanell</strong>, el presidente de la Fundación Ascamm, <strong>Antoni Peñarroya</strong>, el presidente de la Fundación Barcelona Media Universitat Pompeu Fabra, <strong>Joan Josep Moreso</strong>, el presidente de la Fundación CETEMMSA, <strong>Pere Merino</strong>, el presidente del CTM Centre Tecnológic de Manresa,<strong> Manel Rosell</strong>, y el presidente de la Associación Acondicionamiento Tarrasense (LEITAT), <strong>Eusebi Cima</strong>.<br><br><strong>La creación de la Alianza Tecnológica de Cataluña se enmarca en el Pacto Nacional de Investigación e Innovación</strong>, que prevé la reordenación del sistema de innovación catalán, y también en el Plan de Investigación e Innovación 2010-2011, aprobado recientemente, para potenciar el crecimiento y elevar el nivel de la I + D y de transferencia tecnológica de los centros existentes, para disponer de centros de excelencia capaces de competir en el mercado global.<br><br><strong>Mercado tecnológico catalán</strong><br>La marca TECNIO, impulsada por la agencia ACC1Ó, integra a los principales agentes expertos en investigación industrial aplicada de Cataluña y tiene la misión de consolidar y potenciar el modelo de transferencia tecnológica para generar un mercado tecnológico catalán que aporte competitividad en la empresa y valor añadido a sus proyectos, convirtiéndose, así, un trampolín de proyección exterior.<br><br>Las entidades firmantes del convenio han obtenido el reconocimiento como Centros Tecnológicos Avanzados y se configuran como los elementos de mayor masa crítica y capacidad de gestión de proyectos tecnológicos complejos del sistema catalán de innovación.<br><br><strong>Estos centros </strong>han experimentado una extraordinaria evolución en los últimos años, con <strong>tasas de crecimiento anual del 20-30%</strong>, lo que indica una positiva sofisticación de la demanda tecnológica empresarial en Cataluña. Concretamente, <strong>los CTAs de la red TECNIO facturaron el año pasado 44,70 millones de euros. En total, cuentan con una plantilla de más de medio millar de trabajadores, de los cuales el 71% son titulados universitarios -principalmente ingenieros-y el 21% son Doctores</strong>.<br><br>Los aspectos fundamentales de integración se centran en la organización, las tecnologías generadas por los diferentes centros, la formación técnica y directiva y, finalmente, el impulso a la internacionalización de las actividades individuales o colectivas de los centros.<br><br>En particular, los compromisos que asumen los CTA's pasan por:</p>
<div class=ExternalClassCF9EA0D338D44870A99E663A8E3A2F5C>
<ul>
<li>Permitir el aumento de facturación especialmente de las empresas catalanas o ubicadas en Cataluña, con especial atención a la creación de tejido tecnológico entre la pequeña y mediana empresa catalana.</li>
<li>Crecer en capacidad científica y de investigación industrial, aglutinando capacidades preexistentes en la universidad y en los centros de investigación, mediante la consolidación de alianzas estratégicas con grupos de investigación y con los centros de investigación reunidos bajo la Institución Búsqueda.</li>
<li>Fortalecer el sistema de innovación catalán, actuando como elementos motores de los respectivos sistemas de innovación locales, generando de forma sistemática nuevas empresas de base tecnológica, impulsando la valorización de tecnologías catalanas, contribuyendo a la atracción de inversión extranjera, estableciendo vínculos de arraigo de las empresas multinacionales que operan en Cataluña, así como constituyendo núcleos de alta tecnología con pequeñas y medianas empresas, en la frontera de la investigación industrial.</li>
<li>Impulsar la innovación y contribuir al desarrollo económico específico del territorio donde se encuentran ubicados.</li>
<li>Potenciar el sistema catalán de innovación, especialmente mediante el impulso de la denominación TECNIO, aglutinadora de todas las entidades de investigación aplicada catalanas, para conseguir una imagen comercial tecnológica común, visible y reconocida internacionalmente.</li>
<li>Facilitar la colaboración e integración de Centros Tecnológicos de un carácter más sectorial o territorial en los Centros Tecnológicos Avanzados, mediante el establecimiento de acuerdos estables o la creación de consorcios para afrontar proyectos complejos de investigación industrial.</li>
<li>Atraer recursos europeos, mediante la participación y el liderazgo sistemático de consorcios de ámbito europeo, arrastrando empresas catalanas, para alcanzar los objetivos del Pacto Nacional para la Investigación y la Innovación en cuanto a los retornos que recibe Catalunya del VII Programa Marco.</li>
<li>Atraer talento internacional, en especial de tecnólogos y científicos que permita reforzar el estado del arte de la tecnología en Cataluña y, al mismo tiempo, establecer vínculos permanentes con centros tecnológicos y de investigación, y universidades líderes a nivel internacional</li></ul></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassB328B3F7FC5648CCA3E8BB47AD9FFEE7>
<p class=ExternalClassCF9EA0D338D44870A99E663A8E3A2F5C>La Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa ha creado la <strong>Alianza Tecnológica de Cataluña </strong>para<strong> fortalecer el sistema de innovación catalán, incrementar la valorización de la transferencia tecnológica e impulsar su internacionalización.</strong> La alianza, <strong>integrada por los Centros Tecnológicos Avanzados (CTAs) de TECNIO</strong>, nace con la voluntad de integrar paulatinamente otros agentes de la red que alcancen los requisitos necesarios obteniendo un nivel similar de masa crítica y de impacto en el sistema catalán de innovación.<br><br>El conseller de Innovació, Universitats i Empresa, <strong>Josep Huguet</strong>, ha formalizado hoy el acuerdo de colaboración con los representantes de los Centros Tecnológicos Avanzados de la red TECNIO. formado por las fundaciones <strong>Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong>, Ascamm, Barcelona Media, Centro de Tecnología Empresarial de Mataró y Maresme (CETEMMSA), CTM del Parque Central de Manresa y el LEITAT Technological Center, para iniciar el proceso de creación de esta unidad conjunta y maximizar la eficiencia del sistema de innovación. <br><br><strong>Han firmado </strong>el convenio el <strong>presidente de la Fundación Barcelona Digital Centro Tecnológico, Antoni Massanell</strong>, el presidente de la Fundación Ascamm, <strong>Antoni Peñarroya</strong>, el presidente de la Fundación Barcelona Media Universitat Pompeu Fabra, <strong>Joan Josep Moreso</strong>, el presidente de la Fundación CETEMMSA, <strong>Pere Merino</strong>, el presidente del CTM Centre Tecnológic de Manresa,<strong> Manel Rosell</strong>, y el presidente de la Associación Acondicionamiento Tarrasense (LEITAT), <strong>Eusebi Cima</strong>.<br><br><strong>La creación de la Alianza Tecnológica de Cataluña se enmarca en el Pacto Nacional de Investigación e Innovación</strong>, que prevé la reordenación del sistema de innovación catalán, y también en el Plan de Investigación e Innovación 2010-2011, aprobado recientemente, para potenciar el crecimiento y elevar el nivel de la I + D y de transferencia tecnológica de los centros existentes, para disponer de centros de excelencia capaces de competir en el mercado global.<br><br><strong>Mercado tecnológico catalán</strong><br>La marca TECNIO, impulsada por la agencia ACC1Ó, integra a los principales agentes expertos en investigación industrial aplicada de Cataluña y tiene la misión de consolidar y potenciar el modelo de transferencia tecnológica para generar un mercado tecnológico catalán que aporte competitividad en la empresa y valor añadido a sus proyectos, convirtiéndose, así, un trampolín de proyección exterior.<br><br>Las entidades firmantes del convenio han obtenido el reconocimiento como Centros Tecnológicos Avanzados y se configuran como los elementos de mayor masa crítica y capacidad de gestión de proyectos tecnológicos complejos del sistema catalán de innovación.<br><br><strong>Estos centros </strong>han experimentado una extraordinaria evolución en los últimos años, con <strong>tasas de crecimiento anual del 20-30%</strong>, lo que indica una positiva sofisticación de la demanda tecnológica empresarial en Cataluña. Concretamente, <strong>los CTAs de la red TECNIO facturaron el año pasado 44,70 millones de euros. En total, cuentan con una plantilla de más de medio millar de trabajadores, de los cuales el 71% son titulados universitarios -principalmente ingenieros-y el 21% son Doctores</strong>.<br><br>Los aspectos fundamentales de integración se centran en la organización, las tecnologías generadas por los diferentes centros, la formación técnica y directiva y, finalmente, el impulso a la internacionalización de las actividades individuales o colectivas de los centros.<br><br>En particular, los compromisos que asumen los CTA's pasan por:</p>
<div class=ExternalClassCF9EA0D338D44870A99E663A8E3A2F5C>
<ul>
<li>Permitir el aumento de facturación especialmente de las empresas catalanas o ubicadas en Cataluña, con especial atención a la creación de tejido tecnológico entre la pequeña y mediana empresa catalana.</li>
<li>Crecer en capacidad científica y de investigación industrial, aglutinando capacidades preexistentes en la universidad y en los centros de investigación, mediante la consolidación de alianzas estratégicas con grupos de investigación y con los centros de investigación reunidos bajo la Institución Búsqueda.</li>
<li>Fortalecer el sistema de innovación catalán, actuando como elementos motores de los respectivos sistemas de innovación locales, generando de forma sistemática nuevas empresas de base tecnológica, impulsando la valorización de tecnologías catalanas, contribuyendo a la atracción de inversión extranjera, estableciendo vínculos de arraigo de las empresas multinacionales que operan en Cataluña, así como constituyendo núcleos de alta tecnología con pequeñas y medianas empresas, en la frontera de la investigación industrial.</li>
<li>Impulsar la innovación y contribuir al desarrollo económico específico del territorio donde se encuentran ubicados.</li>
<li>Potenciar el sistema catalán de innovación, especialmente mediante el impulso de la denominación TECNIO, aglutinadora de todas las entidades de investigación aplicada catalanas, para conseguir una imagen comercial tecnológica común, visible y reconocida internacionalmente.</li>
<li>Facilitar la colaboración e integración de Centros Tecnológicos de un carácter más sectorial o territorial en los Centros Tecnológicos Avanzados, mediante el establecimiento de acuerdos estables o la creación de consorcios para afrontar proyectos complejos de investigación industrial.</li>
<li>Atraer recursos europeos, mediante la participación y el liderazgo sistemático de consorcios de ámbito europeo, arrastrando empresas catalanas, para alcanzar los objetivos del Pacto Nacional para la Investigación y la Innovación en cuanto a los retornos que recibe Catalunya del VII Programa Marco.</li>
<li>Atraer talento internacional, en especial de tecnólogos y científicos que permita reforzar el estado del arte de la tecnología en Cataluña y, al mismo tiempo, establecer vínculos permanentes con centros tecnológicos y de investigación, y universidades líderes a nivel internacional</li></ul></div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 13/05/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>elena</author>
      <pubDate>Thu, 13 May 2010 15:57:12 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=70</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Nace el capítulo español de la Cloud Security Alliance (CSA)</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=71</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass7681C2AE795B40009DF9DFC6E4E9E412>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassC71DDECE525146DF9F8BBE3CB41115A8>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass056777D14F7C43E184EFDF0FB71F4416>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Neix el capítol espanyol de la Cloud Security Alliance (CSA)</div>
<div><b>Titulo EN:</b> The first local chapter of the Cloud Security Alliance (CSA), created in Spain</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Nace el capítulo español de la Cloud Security Alliance (CSA)</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass66C9E50E2470422A84DB8F1343FDCD31>
<div><strong>• L'ISMS Forum Spain i Barcelona Digital Centre Tecnològic impulsen el primer capítol nacional de l'organització internacional de referència que promou l'ús de millors pràctiques per garantir la seguretat a la xarxa.<br><br>• El capítol està integrat inicialment per 91 membres i tindrà com a objectiu principal avançar en el desenvolupament segur de la tecnologia cloud computing (computació al núvol) a Espanya.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>L'<a href="https://www.ismsforum.es/">ISMS Forum Spain</a></strong>, associació per al foment de la seguretat de la Informació a Espanya, i <strong>Barcelona Digital</strong>, centre tecnològic de R+D+i especialitzat en seguretat, conjuntament amb la <strong><a href="http://www.cloudsecurityalliance.org/">Cloud Security Alliance (CSA)</a>, </strong>han anunciat avui la <strong>creació del capítol nacional de la CSA</strong>, organització internacional de referència que debat i promou l'ús de millors pràctiques per garantir la seguretat a la xarxa, proporcionant educació sobre els usos d'Internet per ajudar a garantir tot tipus de transacció virtual.</div>
<div><br>El capítol espanyol es denomina CSA-ÉS i està integrat inicialment, y a títol personal, per 91 membres. Es tracta del primer capítol de la CSA a nivell mundial i tindrà com objectiu principal avançar en el desenvolupament segur de la tecnologia cloud computing (computació al núvol) a Espanya i constituir un fòrum de discussió i agrupament dels professionals de seguretat en aquest àmbit de treball. </div>
<div><br><a href="https://www.ismsforum.es/"><strong>Sobre l’ISMS Forum</strong></a></div>
<div>ISMS Forum Spain és una associació sense ànim de lucre. El seu principal objectiu és fomentar la seguretat de la informació a Espanya. Es constitueix com a fòrum especialitzat per a que totes les empreses, organismes públics i privats, i professionals del sector col·laborin, intercanviïn experiències i coneguin els últims avenços i desenvolupaments en matèria de seguretat de la informació.          </div>
<div><br><strong>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d'especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut que, per la seva transversalitat, són d'aplicació a sectors tan diferents com serveis, agroalimentari, hospitalari, financer, educació o automoció. Concretament, a l'àrea de la Seguretat, les solucions antifrau per canal d'accés via mòbil, la identificació d'amenaces emergents i la caracterització d'atacs per Denegació són algunes de les línies d'investigació en les quals treballa el centre.</div>
<div><br>Barcelona Digital forma part de TECNIO - la xarxa única que potencia la transferència tecnològica i la innovació empresarial a Catalunya i que compta amb més de 100 agents especialitzats entre centres tecnològics, centres de difusió tecnològica i grups universitaris, impulsant d'aquesta manera la competitivitat i l'excel·lència catalana tant a nivell de I+D com en l'àmbit d'empresa-. <br></div>
<div><a href="http://www.cloudsecurityalliance.org/"><strong>Sobre el Cloud Security Alliance </strong></a><br>El Cloud Security Alliance està format per experts de diferents disciplines, units per promoure un nivell comú d'entesa entre els consumidors i proveïdors informàtics en relació amb els requisits de seguretat necessaris i al certificat de garantia; impulsar la investigació independent enfocada a trobar millors pràctiques per a la seguretat informàtica; llançar campanyes de sensibilització i programes educatius sobre l'ús de la xarxa i solucions segures; i crear llistes de consens en qüestions d'orientació i garantia de seguretat.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass085ED80615244CDFBD882777B69D4E66>
<div><strong>• The ISMS Forum Spain and Barcelona Digital Technology Centre promote the first local chapter of the CSA, an internationally renowned organization that promote the use of best practices for providing security assurance within Cloud Computing.<br><br></strong></div>
<div><strong>• The chapter is, initially, composed by 91 members and its main objective is the secure development of cloud computing technologies in Spain.</strong></div>
<div><strong></strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div>The <a href="https://www.ismsforum.es/"><strong>ISMS Forum Spain</strong></a>, association for the promotion of the Information Security in Spain, and <strong>Barcelona Digital</strong>, R&amp;D&amp;i technology centre specialized in security, together with the <a href="http://www.cloudsecurityalliance.org/"><strong>Cloud Security Alliance (CSA)</strong></a>, have announced the <strong>creation of the Spanish chapter of the CSA</strong>, an internationally renowned organization that promote the use of best practices for providing security assurance within Cloud Computing, and provide education on the uses of Cloud Computing to help secure all other forms of computing.<br><br>The Spanish chapter is called CSA-ES and is composed initially by 91 members, it was the first local chapter of the CSA created in the world, with the main objective of promoting the secure development of the cloud computing technologies in Spain and to constitute a discussion and group forum of the security professionals in this technology environment. <br><br></div>
<div><a href="https://www.ismsforum.es/"><strong>About the ISMS Forum</strong></a></div>
<div>The ISMS Forum Spain is a non-profit association. Its principal objective is to foster improved Information Security in Spain. It’s a specialized point of encounter where professionals and public and private organizations, profit or non-profit, generate and share knowledge, initiatives, experiences, and opinions on Information Security, both national as international.</div>
<div><br><strong>About Barcelona Digital</strong></div>
<div>Barcelona Digital is the technological center of the Information and Communication Technologies (ICT) in Catalonia.  Your mission is to contribute to the growth of the ICT sector and the development of the Information Society.  The specialization areas are security, mobility and health that, by their transversality, are applied in such different sectors as services, food and agriculture, hospitals, education or transport. In specifically, in the security area, the antifraud solutions for mobile access channel, to detect the principal threads and the characterization attacks by denegation are some of the research lines of the centre. </div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forms part of the TECNIO network that agglutinates the main expert agents in applied investigation and technological transfer of Catalonia and have more than 100 specialized agents between technology centre, technology diffusion centre and university groups, promoting the competitiveness and Catalan excellence both R&amp;D level as company environment. </div>
<div> </div>
<div><a href="http://www.cloudsecurityalliance.org/"><strong>About the Cloud Security Alliance </strong></a><br>The Cloud Security Alliance is a non-profit organization formed to promote the use of best practices for providing security assurance within Cloud Computing, and provide education on the uses of Cloud Computing to help secure all other forms of computing. The Cloud Security Alliance is comprised of many subject matter experts from a wide variety disciplines, united in its objectives: promote a common level of understanding between the consumers and providers of cloud computing regarding the necessary security requirements and attestation of assurance; promote independent research into best practices for cloud computing security; launch awareness campaigns and educational programs on the appropriate uses of cloud computing and cloud security solutions; and create consensus lists of issues and guidance for cloud security assurance.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass019319C6B6B24C60873F65EAF26B0527>
<p><strong>• El ISMS Forum Spain y Barcelona Digital Centro Tecnológico impulsan el primer capítulo nacional de la organización internacional de referencia que promueve el uso de mejores prácticas para garantizar la seguridad en la red.<br><br>• El capítulo está integrado inicialmente por 91 miembros y tendrá como objetivo principal avanzar en el desarrollo seguro de la tecnología cloud computing (computación en la nube) en España.<br><br></strong>El <a href="https://www.ismsforum.es/"><strong>ISMS Forum Spain</strong></a>, asociación para el fomento de la seguridad de la Información en España, y <strong>Barcelona Digital</strong>, centro tecnológico de I+D+i especializado en seguridad, conjuntamente con la <a href="http://www.cloudsecurityalliance.org/"><strong>Cloud Security Alliance </strong></a>(CSA), han anunciado hoy la <strong>creación del capítulo nacional de la CSA</strong>, organización internacional de referencia que debate y promueve el uso de mejores prácticas para garantizar la seguridad en la red, proporcionando educación sobre los usos de Internet para ayudar a garantizar todo tipo de transacción virtual.<br><br>El capítulo español se denomina CSA-ES y está integrado inicialmente y, a título personal, por 91 miembros. Se trata del primer capítulo de la CSA a nivel mundial y tendrá como objetivo principal avanzar en el desarrollo seguro de la tecnología cloud computing (computación en la nube) en España y constituir un foro de discusión y aglutinamiento de los profesionales de seguridad en éste ámbito de trabajo. <br><br><a href="https://www.ismsforum.es/"><strong>Sobre el ISMS Forum</strong></a> <br>ISMS Forum Spain es una asociación sin ánimo de lucro. Su principal objetivo es fomentar la seguridad de la información en España. Se constituye como foro especializado para que todas las empresas, organismos públicos y privados y profesionales del sector colaboren, intercambien experiencias y conozcan los últimos avances y desarrollos en materia de seguridad de la información.<br><br><strong>Sobre Barcelona Digital</strong><br>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y al desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud, que por su transversalidad son de aplicación a sectores tan diferentes como servicios, agroalimentario, hospitalario, financiero, educación o automoción. Concretamente, en el área de la Seguridad, las soluciones antifraude por canal de acceso vía móvil, la identificación de amenazas emergentes y la caracterización de ataques por Denegación son algunas de las líneas de investigación en las que se centra el centro.<br><br>Barcelona Digital forma parte de TECNIO – la red única que potencia la transferencia tecnológica y la innovación empresarial en Cataluña  y que cuenta con más de 100 agentes especializados entre centros tecnológicos, centros de difusión tecnológica y grupos universitarios, impulsando de este modo la competitividad y la excelencia catalana tanto a nivel de I+D como en el ámbito de empresa-.<br><br><a href="http://www.cloudsecurityalliance.org/"><strong>Sobre el Cloud Security Alliance </strong></a><br>El Cloud Security Alliance está compuesto por expertos de diferentes disciplinas, unidos para promover un nivel común de entendimiento entre los consumidores y proveedores informáticos en relación a los requisitos de seguridad necesarios y al certificado de garantía; impulsar la investigación independiente enfocada a encontrar mejores prácticas para la seguridad informática; lanzar campañas de sensibilización y programas educativos sobre el uso de la red y soluciones seguras; y crear listas de consenso en cuestiones de orientación y garantía de seguridad.</p></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 25/05/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Madrid</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Mon, 31 May 2010 11:18:19 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=71</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital busca nuevas oportunidades de cooperación en China</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=72</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass5C3FCA70519042BCB5EDD5775A389603>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass312DBD24E54F49F9A57FA1CDCF8C0DD6>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass07EBD319F17A4D328ABC8C1F5FAC262A>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital cerca noves oportunitats de cooperació a la Xina</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital search new cooperation opportunities in China</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital busca nuevas oportunidades de cooperación en China</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass57D6C091D1B84850A72DAAD3CDA8785F>
<div>La Directora de Recursos de Barcelona Digital Centro Tecnológico, <strong>Anna Puigdollers</strong>, ha participado, junto a 50 empresarios catalanes del sector tecnológico y de gestión de ciudades, en una<strong> misión empresarial en China</strong>, encaminada a <strong>encontrar nuevos inversores y establecer relaciones económicas y de cooperación industrial y tecnológica con empresas del país.</strong></div>
<div> </div>
<div>La misión comercial y tecnológica <strong>&quot;Connect-Shangai&quot;</strong>, organizada por la <a href="http://www.acc10.cat/"><strong>agencia ACC1Ó </strong></a>y encabezada por el Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, <strong>Josep Huguet</strong>, tuvo lugar <strong>del 27 al 30 de mayo </strong>en el marco de la Semana de Cataluña que se celebró en la Exposición Universal 2010 de Shanghái. En concreto, la delegación estuvo formada por compañías del sector TIC y de otras tecnologías aplicadas a la seguridad, la energía y la movilidad.</div>
<div> </div>
<div>Actualmente, China ofrece amplias oportunidades de negocio y es un objetivo estratégico y prioritario para el sector de las TIC, en tanto que se configura cómo un mercado relevante gracias al esfuerzo inversor existente en el país. La misión servirá para aumentar la participación de las empresas catalanas en el I+D+i internacional.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass6FA8D2C6FAC84346954B05FB1CC99C3D>
<div>The Resources manager of Barcelona Digital Technology Centre,<strong> Anna Puigdollers</strong>, has participated, with 50 professionals of the technology and cities management sector, on a <strong>business mission in China</strong>, aimed <strong>to find new investors and economic relationships and industrial and technological cooperation with companies in the country.</strong></div><strong>
<div><br></strong>The commercial and technology mission <strong>&quot;Connect-Shangai&quot;</strong>, organized by <a href="http://www.acc10.cat/"><strong>ACC1Ó agency</strong></a> and led by the Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya,<strong> Josep Huguet</strong>, took place f<strong>rom 27 to 30 may</strong> as part of the Catalan week held at the Universal Exposition Shanghai 2010. In particular, the delegation was formed by companies of technological application in cities (energy, waste, construction, health, etc.).</div>
<div> </div>
<div>Currently, China offers extensive opportunities for business and is a priority and strategic objective for the ICT sector, because configure a relevant market thanks to the investment in the country. The mission will increase the participation of the Catalan companies in the international R&amp;D.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass5D03F2DD4C09446681AA81A7E09AB341>
<p>La Directora de Recursos de Barcelona Digital Centre Tecnològic, <strong>Anna Puigdollers</strong>, ha participat, junt amb 50 empresaris catalans del sector tecnològic i de gestió de ciutats, en una <strong>missió empresarial a la Xina</strong>, encaminada a <strong>trobar nous inversors i establir relacions econòmiques i de cooperació industrial i tecnològica amb empreses del país.<br><br></strong>La missió comercial i tecnològica <strong>“Connect-Shangai”</strong>, organitzada per <strong><a href="http://www.acc10.cat/">l’agència ACC1Ó</a> </strong>i encapçalada pel Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, <strong>Josep Huguet</strong>, va tenir lloc <strong>del 27 al 30 de maig</strong> en el marc de la Setmana de Catalunya que es va celebrar a l’Exposició Universal 2010 de Xangai. En concret, la delegació va estar formada per companyies del sector TIC i d’altres tecnologies aplicades a la seguretat, l’energia i la mobilitat.</p>
<p>Actualment, la Xina ofereix àmplies oportunitats de negoci i esdevé un objectiu estratègic i prioritari pel sector de les TIC, en tant que es configura com un mercat rellevant gràcies a l’esforç inversor existent al país. La missió servirà per augmentar la  participació de les empreses catalanes a l'R+D+i internacional.</p></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 30/05/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Mon, 31 May 2010 12:40:31 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=72</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital muestra el proyecto BrainAble en el Salón Avante</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=73</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass64454D81C34D40E6B69135E8148BB43B>El saló Avante mostra les propostes més innovadores per a la millora de la qualitat de vida de les persones dependents i amb discapacitat</div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassCA8ECA12A14D431CA6663B0D6548754A>﻿The Hall Avante shows the most innovative proposals for improve the life quality of dependants and disability persons. 
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassC916C7818BA64AD0B553999D9EC39E96>El salón Avante muestra las propuestas más innovadoras para la mejora de la calidad de vida de las personas dependientes y con discapacidad 
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital mostra el projecte BrainAble al Saló Avante</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital show the BrainAble research Project in the Avante Fair</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital muestra el proyecto BrainAble en el Salón Avante</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassA051350549E546249A39C8DBDEBAF59E>
<p><strong>El centre tecnològic Barcelona Digital ha presentat avui a Avante el projecte europeu BrainAble, dirigit a millorar l'autonomia de les persones amb discapacitats físiques, fent ús d’interfícies persona-ordinador. El projecte està  cofinançat per la Comissió Europea i compta amb socis de prestigi com com ara l’Institut de Neurorehabilitació Guttmann o la universitat austríaca Technische Universitaet Graz.<br><br>Barcelona Digital</strong>, centre tecnològic especialitzat en R+D+i de les TIC i membre de TECNIO -la xarxa única que potencia la transferència tecnològica i la innovació empresarial a Catalunya-, <strong>ha participat avui al <a href="http://www.salonavante.com/">Saló Avante</a></strong>, el saló per a l’autonomia personal i la qualitat de vida, que s’ha celebrat aquests dies a Fira de Barcelona. <br><br>El responsable d’R+D Salut de Barcelona Digital, <strong>Felip Miralles</strong>, ha exposat als assistents les característiques principals del <strong>projecte d’R+D europeu <a href="http://www.brainable.org/">BrainAble</a></strong>, dins de l’àrea “Àgora” del saló. Tal i com ha assenyalat <strong>Miralles</strong>, <em>“la rehabilitació és una eina potencial per recuperar la funcionalitat i augmentar la participació dels pacients amb l’entorn. Tanmateix, ha de ser intensiva, personalitzada i prolongada en el temps. Les interfícies cervell-ordinador ajuden a desenvolupar nous dispositius de rehabilitació més eficients i a augmentar l’autonomia dels pacients en activitats quotidianes”. <br><br></em>Liderat per Barcelona Digital, BrainAble vol aconseguir que les persones amb discapacitats funcionals interactuïn amb el seu entorn gràcies a interfícies persona-ordinador, entorns virtuals i sensors amb computació afectiva que, seguint uns paràmetres ben definits, avaluen l’estat físic i emocional de l’individu. Aquestes interfícies faran possible, entre d’altres coses, el control de la llar i d’elements urbans (botigues, caixers, etc.), fomentant la interacció social i el contacte amb l’entorn dels pacients. <br><br>D’aquesta manera, tal i com assegura <strong>Miralles</strong>, <em>“es pot millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitats severes superant dos dels seus principals obstacles, l’exclusió de les activitats socials i de la llar, mitjançant la inclusió de nous mitjans de comunicació, integrant interfícies cervell-ordinador amb la intel·ligència ambiental, les xarxes socials i els entorns virtuals”.<br><br></em>El projecte, cofinançat per la Comissió Europea en el context del 7è Programa Marc, es desenvoluparà durant els propers tres anys. Compta amb un pressupost de 3M€ i amb socis europeus de gran experiència i prestigi, com ara l’Institut de Neurorehabilitació Guttmann o la universitat austríaca Technische Universitaet Graz, pionera i líder europeu en la creació d’interfícies avançades home-màquina.<br><br><strong>Sobre Barcelona Digital Centre Tecnològic<br></strong>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d'especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut, que per la seva transversalitat són d'aplicació a sectors tan diferents com serveis, agroalimentari, hospitalari, financer, educació o automoció.<br><br>Barcelona Digital forma part de TECNIO - la xarxa única que potencia la transferència tecnològica i la innovació empresarial a Catalunya i que compta amb més de 100 agents especialitzats entre centres tecnològics, centres de difusió tecnològica i grups universitaris, impulsant d’aquesta manera la competitivitat i l’excel·lència catalana tant a nivell R+D com a l’àmbit de l’empresa-. </p></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassD128CFF595E64CD88BC6CFD5306C36E4>
<div><strong>The technological centre Barcelona Digital has presented today, in Avante, the European project BrainAble, aimed to improve the autonomy of persons with physical disabilities, using person-computer interfaces. The project is co-financed by the European Commission and has prestige partners as the Guttmann Neurorehabilitation Institute or the Austrian university Technische Universitaet Graz. </strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>Barcelona Digital</strong>, technology centre specialized in R&amp;D+i of the ICT and TECNIO member -the only network that boost the technology transfer and the business innovation in Catalonia- <strong>has participated today in the <a href="http://www.salonavante.com/">Avante Hall</a></strong>, the fair for the personal autonomy and life quality, which has held these days in Fira de Barcelona.</div>
<div> </div>
<div>The Head of R&amp;D Health of Barcelona Digital, <strong>Felip Miralles</strong>, has exposed to the attendances the principal’s characteristics of the <strong>European R&amp;D project <a href="http://www.brainable.org/">BrainAble</a></strong>, in the “Ágora” area of the hall. As noted <strong>Miralles</strong>, <em>&quot;the rehabilitation is a potential tool to recover the functionality and increase the participation of patients with their environment&quot;. </em>However, should be intensive, personalized and prolonged in the time. <em>&quot;Brain-computer interfaces help develop new rehabilitation devices more efficient and increase the patient autonomy in their daily activities&quot;. </em></div>
<div><em></em> </div>
<div>Led by Barcelona Digital, BrainAble want obtain that the persons with functional disabilities interact with their environment thanks to person-computer interfaces, virtual environment and affective computation sensors that, following a defined parameters, evaluate the physical and emotional state of the person. These interfaces will do possible, between others, the home control and the urban elements (shops, cashiers, etc.), fomenting the social interaction and the contact with the patient environment. </div>
<div> </div>
<div>For this reason, according to <strong>Miralles</strong>, <em>“is possible improve the life quality of several disability persons exceeding two of their principal obstacles, the exclusion of the social and home activities, through the inclusion of new media, integrating interfaces brain – computer with the ambient intelligence, the social networks and virtual environments”</em>.</div>
<div> </div>
<div>The project, co financed by the European Commission in the context of 7th Marc Program, will develop during the next three years. The BrainAble have a budget of 3M€ and have European partners with experience and prestige, as the Guttmann Neurorehabilitation Institute or the Austrian university Technische Universitaet Graz, pioneer and European led in the creation of advance interfaces person-machine. </div>
<div> </div>
<div><strong>About Barcelona Digital Technology Centre</strong></div>
<div>Barcelona Digital is the technological center of the Information and Communication Technologies (ICT) in Catalonia.  Your mission is to contribute to the growth of the ICT sector and the development of the Information Society.  The specialization areas are security, mobility and health that, by their transversality, are applied in such different sectors as services, food and agriculture, hospitals, education or transport. In specifically, in the security area, the antifraud solutions for mobile access channel, to detect the principal threads and the characterization attacks by denegation are some of the research lines of the centre. <br> <br>Barcelona Digital forms part of the TECNIO network that agglutinates the main expert agents in applied investigation and technological transfer of Catalonia and have more than 100 specialized agents between technology centre, technology diffusion centre and university groups, promoting the competitiveness and Catalan excellence both R&amp;D level as company environment. </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass6575A0A67B3D4C22AFA16D8FEF9E912A>
<div><strong>El centro tecnológico Barcelona Digital ha presentado hoy en Avante el proyecto europeo BrainAble, dirigido a mejorar la autonomía de las personas con discapacidades físicas, haciendo uso de interfaces persona-ordenador. El proyecto está cofinanciado por la Comisión Europea y cuenta con socios de prestigio como el Instituto de Neurorehabilitación Guttmann o la universidad austríaca Technische Universitaet Graz.</strong></div>
<div> </div>
<div><strong>Barcelona Digital</strong>, centro tecnológico especializado en I+D+i de las TIC y miembro de TECNIO-la red única que potencia la transferencia tecnológica y la innovación empresarial en Cataluña-, <strong>ha participado hoy en el <a href="http://www.salonavante.com/">Salón Avante</a></strong>, el salón para la autonomía personal y la calidad de vida, que se ha celebrado estos días en Fira de Barcelona.</div>
<div> </div>
<div>El responsable de I+D Salud de Barcelona Digital, <strong>Felip Miralles</strong>, ha expuesto a los asistentes las características principales del <strong>proyecto de I+D europeo <a href="http://www.brainable.org/">BrainAble</a></strong>, dentro del área &quot;Ágora&quot; del salón. Tal y como ha señalado <strong>Miralles</strong>, <em>&quot;la rehabilitación es una herramienta potencial para recuperar la funcionalidad y aumentar la participación de los pacientes con su entorno. Sin embargo, debe ser intensiva, personalizada y prolongada en el tiempo. Las interfaces cerebro-ordenador ayudan a desarrollar nuevos dispositivos de rehabilitación más eficientes y a aumentar la autonomía de los pacientes en sus actividades cotidianas&quot;.</em></div>
<div><em></em> </div>
<div>Liderado por Barcelona Digital, BrainAble quiere conseguir que las personas con discapacidades funcionales interactúen con su entorno gracias a interfaces persona-ordenador, entornos virtuales y sensores con computación afectiva que, siguiendo unos parámetros bien definidos, evalúan el estado físico y emocional del individuo. Estas interfaces harán posible, entre otras cosas, el control del hogar y de elementos urbanos (tiendas, cajeros, etc.), fomentando la interacción social y el contacto con el entorno de los pacientes.</div>
<div> </div>
<div>De esta manera, tal y como asegura <strong>Miralles</strong>, <em>&quot;se puede mejorar la calidad de vida de personas con discapacidades severas superando dos de sus principales obstáculos, la exclusión de las actividades sociales y del hogar, mediante la inclusión de nuevos medios de comunicación, integrando interfaces cerebro-ordenador con la inteligencia ambiental, las redes sociales y los entornos virtuales&quot;.</em></div>
<div> </div>
<div>El proyecto, cofinanciado por la Comisión Europea en el contexto del 7º Programa Marco, se desarrollará durante los próximos tres años. Cuenta con un presupuesto de 3M€ y con socios europeos de gran experiencia y prestigio, como el Instituto de Neurorehabilitación Guttmann o la universidad austríaca Technische Universitaet Graz, pionera y líder europeo en la creación de interfaces avanzadas hombre-máquina.</div>
<div> </div>
<div><strong>Sobre Barcelona Digital Centro Tecnológico</strong></div>
<div>Barcelona Digital es el centro tecnológico de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en Cataluña. Tiene como misión contribuir al crecimiento del sector TIC y el desarrollo de la Sociedad de la Información. Las áreas de especialización son la seguridad, la movilidad y la salud, que por su transversalidad son de aplicación a sectores tan diferentes como servicios, agroalimentario, hospitalario, financiero, educación o automoción.</div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma parte de TECNIO - la única red que potencia la transferencia tecnológica y la innovación empresarial en Cataluña y que cuenta con más de 100 agentes especializados entre centros tecnológicos, centros de difusión tecnológica y grupos universitarios, impulsando así la competitividad y la excelencia catalana tanto en la I+D como en el ámbito de la empresa-.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 04/06/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Fri, 04 Jun 2010 13:14:08 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=73</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital debate sobre tendencias TIC en el HiT Barcelona 2010</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=74</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassF5C9CDCD430E4141A0988862D99C301F>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassE2B5C42F46ED4A2EA27D10D7FAD81EC8>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass207663A2A44347EFB1A0319CA78CB79C>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital debat sobre tendències TIC al HiT Barcelona 2010</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital debate about ICT trends in HiT Barcelona 2010</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital debate sobre tendencias TIC en el HiT Barcelona 2010</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass6313B556FA9A466D8FE78B064A2CFFC8>
<p><strong>Barcelona Digital </strong>serà present a la segona edició del <strong><a href="http://www.hitbarcelona.com/es/Hit-Barcelona-2010.axd">HiT Barcelona</a></strong>, que tindrà lloc els dies 16 i 17 de juny a Fira de Barcelona. El <strong>director general </strong>del centre tecnològic, <strong>Carles Fradera</strong>, participarà el <strong>17 de juny, a les 17:30h</strong>, en un <strong>debat sobre les últimes tendències i oportunitats de futur que ofereix el sector de les TIC.<br><br></strong>La taula rodona, moderada per <strong>Kenneth Morse</strong>, Professor d'ESADE, comptarà amb experts reconeguts internacionalment que revelaran les últimes tendències d'inversió del sector TIC i explicaran on i en què invertir. <strong>Fradera</strong> compartirà taula amb <strong>Andrew Mitchell</strong>, Responsable de Projectes d'Informatics Ventures; <strong>Carlos Domingo</strong>, Director de R+D de Telefónica; <strong>Jeff Hoffman</strong>, fundador de Priceline; <strong>Miguel García-Gosalvez</strong>, CTO de Casals&amp;Associates; i <strong>Manel Sarasa</strong>, CEO d'Openbravo. Després del debat, hi haurà un espai de networking, on emprenedors i inversors podran conèixer els projectes i donar el impuls necessari a aquells amb major potencial.</p>
<p>HiT Barcelona és una trobada mundial d'innovació tecnològica que integra espais dedicats al coneixement, les idees i les oportunitats de negoci. Durant la jornada del 17 de juny, i sota el nom <em>Idees&amp;Investment Marketplaces</em>, s'abordaran les últimes tendències dels sectors econòmicament més rellevants: les tecnologies netes i renovables, les telecomunicacions, la informàtica, els mitjans de comunicació, la ciència de la salut i la biotecnologia. Al final de cada sessió, es reunirà en un únic espai a experts i empreses d'aquests àmbits i a potencials inversors.</p>
<p><a href="http://www.hitbarcelona.com/es/Hit-Barcelona-2010.axd"><strong>Més informació sobre el HiT Barcelona</strong></a></p></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass54D8AC02686F470AB7CCE46B8049D62D>
<div><strong>Barcelona Digital </strong>will be present in the second edition of the <strong><a href="http://www.hitbarcelona.com/es/Hit-Barcelona-2010.axd">HiT Barcelona</a></strong>, which will take place from 16 to 17 June in Fira de Barcelona. The <strong>general manager </strong>of the technology center, <strong>Carles Fradera</strong>, will participate the <strong>June 17, at 17:30 p.m</strong>., in <strong>a debate about the latest trends and opportunities for the future that provides the ICT sector.</strong></div>
<div> </div>
<div>The round-table, moderated by <strong>Kenneth Morse, </strong>Professor of ESADE, will feature internationally recognized experts that will disclose the latest investment trends in the ICT sector and explain where and in what investing. Fradera will share table with <strong>Andrew Mitche</strong>ll, Head of Projects of the Informatics Ventures; <strong>Carlos Domingo</strong>, Director of R&amp;D Telefónica; <strong>Jeff Hoffman</strong>, founder of Priceline; <strong>Miguel García-Gosalvez</strong>, CTO of Casals &amp; Associates; and <strong>Manel Sarasa</strong>, CEO of Openbravo. After the discussion, there will be a networking area, where entrepreneurs and investors can know the projects and to promote those with the greatest potential.</div>
<div> </div>
<div>HiT Barcelona is a global meeting of technological innovation, and integrates knowledge, ideas and business opportunities spaces. The day of June 17, with the title <em>Ideas &amp; Investment Marketplaces</em>, will raise the latest trends in the most relevant sectors of the economy: clean technologies, telecommunications, computing, media, health science and biotechnology. At the end of each session, experts and companies from these areas and potential investors will meet in a single space.</div>
<div> </div>
<div><a href="http://www.hitbarcelona.com/es/Hit-Barcelona-2010.axd"><strong>More information about HiT Barcelona</strong></a></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass64AA5CBE5DB44DF3A2AD1C0FFD8A869E>
<div><strong>Barcelona Digital </strong>estará presente en la segunda edición del encuentro<strong> <a href="http://www.hitbarcelona.com/es/Hit-Barcelona-2010.axd">HiT Barcelona</a></strong>, que tendrá lugar los días 16 y 17 de junio en Fira de Barcelona. El <strong>director general </strong>del centro tecnológico, <strong>Carles Fradera</strong>, participará el <strong>17 de junio, a las 17:30h</strong>, en un <strong>debate sobre las últimas tendencias y oportunidades de futuro que ofrece el sector de las TIC.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div>La mesa redonda, moderada por <strong>Kenneth Morse</strong>, Profesor de ESADE, contará con expertos reconocidos internacionalmente que desvelarán las últimas tendencias de inversión del sector TIC y explicarán dónde y en qué invertir. <strong>Fradera</strong> compartirá mesa con <strong>Andrew Mitchell</strong>, Responsable de Proyectos de Informatics Ventures; <strong>Carlos Domingo</strong>, Director de I+D de Telefónica; <strong>Jeff Hoffman</strong>, fundador de Priceline; <strong>Miguel García-Gosalvez</strong>, CTO de Casals&amp;Associates; y <strong>Manel Sarasa</strong>, CEO de Openbravo. Tras el debate, habrá un espacio de networking, dónde emprendedores e inversores podrán conocer los proyectos y dar el impulso necesario a aquellos con mayor potencial. </div>
<div> </div>
<div>HiT Barcelona es un encuentro mundial de innovación tecnológica y que integra espacios dedicados al conocimiento, las ideas y las oportunidades de negocio. Durante la jornada del 17 de junio, y bajo el nombre <em>Ideas &amp; Investment Marketplaces</em>, se abordarán las últimas tendencias de los sectores económicamente más relevantes: las tecnologías limpias y renovables, las telecomunicaciones, la informática, los medios de comunicación, la ciencia de la salud y la biotecnología. Al final de cada sesión, se reunirá en un único espacio a expertos y empresas de estos ámbitos y a potenciales inversores.</div>
<div> </div>
<div><a href="http://www.hitbarcelona.com/es/Hit-Barcelona-2010.axd"><strong>Más información sobre el HiT Barcelona </strong></a></div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 15/06/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Tue, 15 Jun 2010 13:01:27 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=74</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital analiza el papel de las TIC en la actual crisis económica</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=75</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass5847077AF95B4FFC979D3DA97AC61030>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassBE099BBF3DC04957A5EE2F085B96B5B9>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass1491B84FB7674444A8EC7396DD275E0A>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital analitza el paper de les TIC a l&#39;actual crisi econòmica</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital analyse the ICT role in the current economic crisis</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital analiza el papel de las TIC en la actual crisis económica</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass5E6397C12FAF486DAE204C02A7012250>
<div><strong>El director de Negoci de Barcelona Digital, Joan Mas, </strong>participarà el proper <strong>16 de juny </strong>en una taula rodona on s'analitzarà <strong>el paper de les noves tecnologies com a eina per superar l'actual crisi econòmica.</strong></div>
<div> </div>
<div>La trobada està <strong>organitzada per la Xarxa del Sud-oest Europeu de difusió de les TIC a les Pimes</strong>, amb el títol <a href="http://www.leitat.org/descargas/jornadas/Jornada_cibersudoe.pdf"><em>Les tecnologies digitals: eines reals per sortir de la crisi</em></a>. La jornada mostrarà als assistents algunes eines TIC eficients i personalitzades per millorar les capacitats de les pimes i accelerar la sortida de la crisi, alhora que permetrà conèixer <strong>l'estratègia de les empreses </strong>presents al debat davant <strong>l'actual escenari econòmic, entre elles Barcelona Digital. </strong>L'experiència de les diferents xarxes de promoció de les TIC a Europa servirà per fomentar un diàleg entre Administració, Cambres de Comerç, Centres d'Innovació i empreses.</div>
<div> </div>
<div>La sessió serà moderada pel Responsable d'Innovació del Leitat Technological Center, <strong>Miguel Ángel Pérez</strong>, i comptarà amb la participació de <strong>Pierre Lelong</strong>, Coordinador de Technofutur TIC; <strong>Romà Klein</strong>, IKT/eBusiness de Prozeus; <strong>Joao Carvalho</strong>, Director General del Centre d'Innovació Empresarial de la Beira Interior (CIEBI); <strong>Jordi Bosch</strong>, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/societat-informacio">Generalitat de Catalunya</a>; <strong>Xavier Soler</strong>, Director del Centre d'Aplicacions TIC de Manresa (CATIC); <strong>Philippe Gokelaere,</strong> Associat al projecte Madrid - Ús de les TIC (MUTIC); així com de <strong>Joan Mas</strong>, Director de Negoci de Barcelona Digital.</div>
<div> </div>
<div>L'acte tindrà lloc el proper <strong>16 de juny, de 17h a 19h</strong>, al <strong>Centre Internacional de Negocis de Catalunya </strong>(C/ Llull, 321-329, 08019 Barcelona). </div>
<div> </div>
<div><strong><a href="http://www.leitat.org/descargas/jornadas/Jornada_cibersudoe.pdf">Consulta el programa</a></strong> </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClass269D9FB9C3484A8E8D81DFC2F7658E5D>
<div><strong>The Business Manager of Barcelona Digital, Joan Mas,</strong> will participate the next<strong> June 16 </strong>in a round-table that will analyse <strong>the role of the new technologies as tool to overcome the current economic crisis. </strong></div>
<div> </div>
<div>The meeting is <em>organized by the European South-West Network to diffusion of the ICT in the SME</em>, entitled <a href="http://www.leitat.org/descargas/jornadas/Jornada_cibersudoe.pdf"><em>The digital technologies: true tools to leave of the crisis</em></a>. The day will show to the attendances some of the efficient and personalized ICT tools to improve the SME capacities and to speed up of the crisis, at the same time that will know <strong>the strategy of the companies</strong> presents in the debate in view <strong>the current economic scenario, between others Barcelona Digital.</strong> The experience of the different European ICT promotion networks will serve to foment a dialogue with the Government, Commerce Chambers, Innovation Centres and companies. </div>
<div> </div>
<div>The session will be moderated by the Head of Innovation of the Leitat Technological Center, <strong>Miguel Ángel Pérez</strong>, and with the participation of <strong>Pierre Lelong</strong>, Technofutur ICT Coordinator; <strong>Roman Klein</strong>, Prozeus IKT/eBusiness;<strong> Joao Carvalho</strong>, General Manager of the Center for Innovation Business of Beira Interior (CIEBI); <strong>Jordi Bosch</strong>, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la <a href="http://www20.gencat.cat/portal/site/societat-informacio">Generalitat de Catalunya</a>; <strong>Xavier Soler</strong>, Director of the ICT Applications Center of Manresa (CATIC); <em>Philippe Gokelaere</em>, partner to the Madrid - Use of ICT project (MUTIC); as well as <strong>Joan Mas</strong>, Business Manager of Barcelona Digital.</div>
<div> </div>
<div>The event will take place on <strong>June 16, from 17h to 19h</strong>, in the <strong>International Business Centre of Catalonia </strong>(c/Llull, 321-329, 08019 Barcelona). </div>
<div> </div>
<div><a href="http://www.leitat.org/descargas/jornadas/Jornada_cibersudoe.pdf"><strong>Consult the program</strong></a></div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClassD6B81F978A2A4D698C7CECA5C682EA9F>
<div><strong>El director de Negocio de Barcelona Digital, Joan Mas,</strong> participará el próximo <strong>16 de junio </strong>en una mesa redonda en la que se analizará <strong>el papel de las nuevas tecnologías como herramienta para superar la actual crisis económica. </strong></div>
<div> </div>
<div>El encuentro está <strong>organizado por la Red del Sudoeste Europeo de difusión de las TIC en las Pymes</strong>, bajo el título <a href="http://www.leitat.org/descargas/jornadas/Jornada_cibersudoe.pdf"><em>Las tecnologías digitales: verdaderas herramientas para salir de la crisis</em></a>. La jornada mostrará a los asistentes algunas herramientas TIC eficientes y personalizadas para mejorar las capacidades de las pymes y acelerar la salida de la crisis, a la vez que permitirá conocer la <strong>estrategia de las empresas</strong> presentes en el debate <strong>ante el actual escenario económico, entre ellas Barcelona Digital.</strong> La experiencia de las diferentes redes de promoción de las TIC en Europa servirá para fomentar un diálogo entre Administración, Cámaras de Comercio, Centros de Innovación y empresas.</div>
<div> </div>
<div>La sesión será moderada por el Responsable de Innovación del Leitat Technological Center, <strong>Miguel Ángel Pérez</strong>, y contará con la participación de <strong>Pierre Lelong</strong>, Coordinador de Technofutur TIC; <strong>Romano Klein</strong>, IKT/eBusiness de Prozeus; <strong>Joao Carvalho</strong>, Director General del Centro de Innovación Empresarial de la Beira Interior (CIEBI); <strong>Jordi Bosch</strong>, Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la <a href="http://www.gencat.cat/societatdelainformacio/">Generalitat de Catalunya</a>; <strong>Xavier Soler</strong>, Director del Centro de Aplicaciones TIC de Manresa (CATIC); <strong>Philippe Gokelaere</strong>, Asociado al proyecto Madrid – Uso de las TIC (MUTIC); así como de <strong>Joan Mas</strong>, Director de Negocio de Barcelona Digital.</div>
<div> </div>
<div>El acto tendrá lugar el próximo <strong>16 de junio, de 17h a 19h</strong>, en el <strong>Centro Internacional de Negocios de Catalunya </strong>(C/ Llull, 321-329, 08019 Barcelona). </div>
<div> </div>
<div><a href="http://www.leitat.org/descargas/jornadas/Jornada_cibersudoe.pdf"><strong>Consulta el programa</strong></a><strong> </strong></div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 15/06/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Wed, 16 Jun 2010 10:18:32 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=75</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Barcelona Digital se incorpora al Consejo Asesor de Localret</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=76</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass1B16E9C005164B69A7F995DC7752E4DA>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClass80AC92E78F6E4F4FAC70D8CCD37E0445>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClassFB0CD46AB6C946849AAB3D50F1597E67>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Barcelona Digital s’incorpora al Consell Assessor de Localret</div>
<div><b>Titulo EN:</b> Barcelona Digital joins in the Advisory Council of Localret</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Barcelona Digital se incorpora al Consejo Asesor de Localret</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass4C28308B81CD43C0A9F6E482F9C000DC>
<p><strong>Barcelona Digital </strong>s’ha incorporat al <strong>Consell Assessor de <a href="http://www.localret.net/">Localret</a></strong>, un Consorci local format per més de 800 ens de Catalunya amb l’objectiu comú d’actuar, de manera coordinada i unitària, davant el desenvolupament de les xarxes i els serveis de telecomunicacions, i en l’aplicació de les TIC per millorar l’acció dels governs locals.<br><br>Amb la seva participació, el centre tecnològic assessorarà a Localret en l’àmbit de les telecomunicacions i la societat de la informació aplicada als municipis. <strong>Barcelona Digital aportarà la seva experiència per tal d’impulsar infraestructures de telecomunicacions a nivell local i estendre el coneixement i els avantatges de l’ús de les noves tecnologies de la informació entre els ciutadans. <br><br></strong>El Consell Assessor de Localret està format per 50 experts reconeguts, professionals o acadèmics de diverses disciplines. <strong>Barcelona Digital estarà representat pel seu director general, Carles Fradera.</strong> Entre d’altres funcions, aquest òrgan consultiu emetrà informes i propostes d’actuacions, i podrà proposar la realització de jornades o activitats que es considerin d’interès pel sector. </p></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassF7C69389C11D4A468EF7C5EC915CF060>
<p><strong>Barcelona Digital</strong> has joined in the <strong>Advisory Council of <a href="http://www.localret.net/">Localret</a></strong>, a local consortium made up of more than 800 entities of Catalonia with the common objective of to act, coordinated and unified, to the development of networks and telecommunications services, and in the application of ICT to improve local government action.<br><br>With your participation, the technology centre will advise in Localret in the telecommunications sector and information society applied to the municipalities. <strong>Barcelona Digital will contribute with their experience to promote local telecommunications infrastructure and to extend the knowledge and the benefits of the use of new technologies of information between citizens.<br><br></strong>The Localret Advisory Council is formed by 50 recognized experts in various disciplines, professional or academic. <strong>Barcelona Digital will be represented by their General Manager, Carles Fradera.</strong> Among other functions, this advisory organ can deliver reports and propose measures, and the realization of workshops or activities of interest to the sector.</p></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass98364A29770D46538BFF0E8DC9860825>
<div><strong>Barcelona Digital</strong> se ha incorporado al <strong>Consejo Asesor de <a href="http://www.localret.net/">Localret</a></strong>, un Consorcio local formado por más de 800 entes de Cataluña con el objetivo común de actuar, de manera coordinada y unitaria, ante el desarrollo de las redes y los servicios de telecomunicaciones, y en la aplicación de las TIC para mejorar la acción de los gobiernos locales.</div>
<div> </div>
<div>Con su participación, el centro tecnológico asesorará en Localret en el ámbito de las telecomunicaciones y la sociedad de la información aplicada a los municipios. <strong>Barcelona Digital aportará su experiencia con el fin de impulsar infraestructuras de telecomunicaciones a nivel local y extender el conocimiento y las ventajas del uso de las nuevas tecnologías de la información entre los ciudadanos.</strong></div>
<div> </div>
<div>El Consejo Asesor de Localret está formado por 50 expertos reconocidos, profesionales o académicos de diversas disciplinas. <strong>Barcelona Digital estará representado por su director general, Carles Fradera.</strong> Entre otras funciones, este órgano consultivo emitirá informes y propuestas de actuaciones, y podrá proponer la realización de jornadas o actividades que se consideren de interés para el sector.</div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 16/06/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Wed, 16 Jun 2010 12:20:14 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=76</guid>
    </item>
    <item>
      <title>Un experto de Barcelona Digital forma a investigadores en estándares de nomenclatura médica</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=77</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClass9EE362C7048F432480C56017A7DA1BFC>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassB396D2F8621045729143F4B4491C42FA>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass3D3786360C3E40A292B9ADA16B5530D8>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> Un expert de Barcelona Digital forma a investigadors en estàndards de nomenclatura mèdica</div>
<div><b>Titulo EN:</b> An expert of Barcelona Digital form researchers in medical nomenclature standards</div>
<div><b>Titulo ES:</b> Un experto de Barcelona Digital forma a investigadores en estándares de nomenclatura médica</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClassA5FEF79324604FD0BEBA81917D37FCD1>
<p><strong>Luigi Ceccaroni</strong>, investigador d'R+D Salut de Barcelona Digital, va participar ahir en una sessió de formació sobre <strong>estàndards de nomenclatura mèdica </strong>destinada a una vintena d'experts de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) aplicades a l'àmbit de la salut, pertanyents al <a href="/ES/rdi/Paginas/DetallesProyecto.aspx?xid=11"><strong>projecte Rehabilita</strong></a>.<br><br>En concret, <strong>Ceccaroni </strong>va donar a conèixer els principals estàndards de nomenclatura en l'àmbit de la salut, és a dir, ontologies per a l'intercanvi d'informació mèdica, en via d’adopció per hospitals i administracions. Entre d'altres, destaquen la <em>Nomenclatura Sistematitzada de Medicina - Termes Clínics</em> (SNOMED CT) i la <em>Classificació Internacional de Malalties</em> (ICD), terminologies estàndard, a diferents nivells, per als professionals de la salut. Al final de la sessió, <strong>Ceccaroni</strong> va exposar un cas pràctic d'aplicació dels estàndards en l'àmbit de la rehabilitació, que va comptar amb la participació activa dels assistents.<br><br>La sessió de formació va tenir lloc a les instal·lacions d'Esteve Teijin Healthcare, a Barcelona, en el marc del <strong>projecte Rehabilita</strong>, que compta amb la <strong>participació de Barcelona Digital</strong>, l'objectiu del qual és la implementació de les TIC en processos de rehabilitació. Especialment, l'aplicació de tecnologies disruptives per a la rehabilitació amb la finalitat de personalitzar les teràpies, controlar el seu temps i intensitat, monitoritzar i visualitzar informació biomèdica i obtenir una guia especialitzada a través del desenvolupament d'eines avançades i serveis de suport eficients i segurs.</p></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassF496AA78FA7B4FB490CE250AFBF8F60D>
<p><strong>Luigi Ceccaroni</strong>, researcher of R&amp;D Health of Barcelona Digital, participated yesterday in a formation session about <strong>medical nomenclature standards</strong> addressed to twenty experts of the Information and Communication Technologies (ICT) applied to the healthcare field, belonging to the <a href="/ES/rdi/Paginas/DetallesProyecto.aspx?xid=11"><strong>Rehabilita project</strong></a>.  <br><br>In concret, <strong>Ceccaroni</strong> explained the main nomenclature standards in the field of the healthcare, that is, onthologies to exchange of medical information, in process of adoption by hospitals and administrations. Between others, include the <em>Systematized Nomenclature of Medicine - Clinical Terms</em> (SNOMED CT) and the <em>International Classification of Illness </em>(ICD), standard terminologies, at different levels, for health professionals. At the end of the session, <strong>Ceccaroni</strong> presented a practical case of application of the standards in the field of the rehabilitation, with the active participation of the audience.<br><br>The formation session was held in the seat of the Esteve Teijin Healthcare, in Barcelona, in the framework of the <strong>Rehabilita project</strong>, which has the participation of <strong>Barcelona Digital</strong>, and has as objective the implementation of ICT in rehabilitation processes. Especially, the implementation of disruptive technologies for rehabilitation in order to customize therapies, control your time and intensity, monitor and view biomedical information and guide specializing in the development of safe and efficient support services and advanced tools.</p></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass05B63FF6A3C84FAB942FA76B3771146D>
<div><strong>Luigi Ceccaroni</strong>, investigador de I+D Salud de Barcelona Digital, participó ayer en una sesión de formación sobre <strong>estándares de nomenclatura médica </strong>destinada a una veintena de expertos de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) aplicadas al ámbito de la salud, pertenecientes al <a href="/ES/rdi/Paginas/DetallesProyecto.aspx?xid=11"><strong>proyecto Rehabilita</strong></a>. </div>
<div> </div>
<div>En concreto, <strong>Ceccaroni</strong> dio a conocer los principales estándares de nomenclatura en el ámbito de la salud, ﻿es decir, ontologías para el intercambio de información médica, en vías de adopción por hospitales y administraciones. Entre otras, destacan la <em>Nomenclatura Sistematizada de Medicina - Términos Clínicos</em> (SNOMED CT) y la <em>Clasificación Internacional de Enfermedades</em> (ICD), terminologías estándar, a diferentes niveles, para los profesionales de la salud. Al final de la sesión, <strong>Ceccaroni </strong>expuso un caso práctico de aplicación de los estándares en el ámbito de la rehabilitación, que contó con la participación activa de los asistentes. </div>
<div> </div>
<div>La sesión de formación tuvo lugar en las instalaciones de Esteve Teijin Healthcare, en Barcelona, en el marco del <strong>proyecto Rehabilita</strong>, que cuenta con la <strong>participación de Barcelona Digital</strong>, cuyo objetivo es la implementación de las TIC en procesos de rehabilitación. Especialmente, la aplicación de tecnologías disruptivas para la rehabilitación con la finalidad de personalizar las terapias, controlar su tiempo e intensidad, monitorizar y visualizar información biomédica y obtener una guía especializada a través del desarrollo de herramientas avanzadas y servicios de apoyo eficientes y seguros. </div></div></div>
<div><b>Fecha:</b> 23/06/2010</div>
<div><b>Poblacion:</b> Barcelona</div>
]]></description>
      <author>Carlos Almécija</author>
      <pubDate>Fri, 25 Jun 2010 11:22:43 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="true">http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=77</guid>
    </item>
    <item>
      <title>La Universitat Rovira i Virgili se incorpora al patronato de Barcelona Digital</title>
      <link>http://www.bdigital.org/Lists/BDIGITAL Notas de Prensa/DispForm.aspx?ID=78</link>
      <description><![CDATA[<div><b>Antetitulo CA:</b> <div class=ExternalClassBD0466385C2F48C8BEE9BD27D10FDB29>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo EN:</b> <div class=ExternalClassB49952D3CE4C4B8BBB373CE9E8D6DC22>
<div></div></div></div>
<div><b>Antetitulo ES:</b> <div class=ExternalClass6117FDFC01074F5793D2BBA880B59462>
<div></div></div></div>
<div><b>Titulo CA:</b> La Universitat Rovira i Virgili s’incorpora al patronat de Barcelona Digital</div>
<div><b>Titulo EN:</b> The Universitat Rovira i Virgili joins in the Council of Barcelona Digital</div>
<div><b>Titulo ES:</b> La Universitat Rovira i Virgili se incorpora al patronato de Barcelona Digital</div>
<div><b>Cuerpo texto CA:</b> <div class=ExternalClass052CFFB54DF64323A7AFD842692F8872>
<div><strong>• Amb aquest acord, Barcelona Digital Centre Tecnològic avança en el seu model de dinamització i excel·lència en la recerca aplicada, pel qual col·laborarà activament amb la universitat.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• La URV segueix el camí de la UPF, la UPC i ESADE, patró fundacional, enfortint  el paper de la Universitat al patronat del centre tecnològic.</strong></div>
<div> </div>
<div>La <a href="http://www.urv.cat/"><strong>Universitat Rovira i Virgili (URV)</strong></a> s’ha incorporat al <strong>patronat de Barcelona Digital</strong>, centre tecnològic especialitzat en R+D+i de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), sent la darrera institució d’educació superior i investigació en integrar-se en aquest òrgan i seguint els passos de la <a href="http://www.upf.edu/"><strong>Universitat Pompeu Fabra</strong></a>, la <a href="http://www.upc.cat/"><strong>Universitat Politècnica de Catalunya</strong></a> i <a href="http://www.esade.edu/"><strong>ESADE</strong></a>, patró fundacional. Amb aquest acord, la URV enforteix el paper de la Universitat al patronat i Barcelona Digital Centre Tecnològic avança en el seu model de dinamització i excel·lència en la recerca aplicada, pel qual col·laborarà activament amb la universitat.</div>
<div> </div>
<div>L’entrada de la URV a l’òrgan director de Barcelona Digital és fruit de <strong>l’alt nivell de qualitat investigadora</strong> que desenvolupa, a través de la potenciació dels instituts de recerca i els centres d’innovació, claus per a la transferència tecnològica. La URV treballa per potenciar totes les activitats de recerca dels seus membres, incidint especialment en l'enfortiment dels diferents grups, i en la qualitat i la magnitud de la seva producció científica. </div>
<div> </div>
<div>La incorporació de la Universitat Rovira i Virgili, que tindrà com a representant al seu rector, <strong>Francesc Xavier Grau</strong>, suposarà l'oportunitat de reforçar i facilitar el creixement de <strong>Barcelona Digital </strong>en recerca aplicada i innovació. Tal com remarca <strong>Grau</strong>, aquesta col·laboració suposa <em>“poder sumar esforços en la definició més completa del Centre Tecnològic de referència en aquest àmbit i projectar l'especialització que, en algunes línies, pot aportar la URV. Un dels objectius és que els grups de recerca més directament involucrats de la URV, en seguretat informàtica i privadesa de dades en visió artificial, en dissenys d'entorns de realitat ampliada, etc., a través de Barcelona Digital, aportin en major mesura el seu coneixement a projectes d'innovació de les empreses del sector”. </em>La seva aportació contribuirà a l’excel·lència en recerca, sent el trasllat al teixit empresarial una de les línies de serveis prioritàries per a Barcelona Digital, àmbit que està experimentant un important creixement en els darrers dos anys. <strong>Actualment, Barcelona Digital està treballant en 24 projectes de R+D+i nacionals i internacionals.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div>En paral·lel a la seva funció de recerca, la URV ha anat ampliant el ventall d’estudis en els darrers anys i, actualment, ofereix prop de 50 ensenyaments d’àmbits disciplinaris diversos, que aprofiten més de 12.000 estudiants. Aquestes xifres mostren el seu compromís per esdevenir una institució capdavantera en la divulgació d’un coneixement de qualitat, a través de les noves tecnologies, i enfocat en la inserció laboral dels estudiants. <br><br><strong>Sobre Barcelona Digital</strong></div>
<div>Barcelona Digital és el centre tecnològic de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Catalunya. Té com a missió contribuir al creixement del sector TIC i al desenvolupament de la Societat de la Informació. Les àrees d'especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut, que per la seva transversalitat són d'aplicació a sectors tan diferents com serveis, agroalimentari, hospitalari, financer, educació o automoció.</div>
<div> </div>
<div>Barcelona Digital forma part de TECNIO - la xarxa única que potencia la transferència tecnològica i la innovació empresarial a Catalunya i que compta amb més de 100 agents especialitzats entre centres tecnològics, centres de difusió tecnològica i grups universitaris, impulsant d’aquesta manera la competitivitat i l’excel·lència catalana tant a nivell R+D com a l’àmbit de l’empresa-.    </div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto EN:</b> <div class=ExternalClassBD9B06D1E6014310A103CC84323B992E>
<div><strong>• With this agreement, Barcelona Digital Technology Centre advances in their dynamic and excellence model in applied research, with the collaboration of the university.<br></strong></div>
<div><strong>• The URV follow the path of the UPF, the UPC and ESADE, foundational patron, enhancing the role of the University in the patronage of the technology center.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div>The <a href="http://www.urv.cat/"><strong>Universitat Rovira i Virgili (URV)</strong></a> has joined to <strong>Council of Barcelona Digital</strong>, technology centre specializes in the R&amp;D+i of ICT (Information and Communication Technology), being the last institution of higher education and research in integrate into this body and the footsteps of the <a href="http://www.upf.edu/"><strong>Universitat Pompeu Fabra</strong></a>, the <a href="http://www.upc.cat/"><strong>Universitat Politècnica de Catalunya</strong></a> and <a href="http://www.esade.edu/"><strong>ESADE</strong></a>, foundational patron. With this agreement, the URV strengthen the role of the University in the Council and Barcelona Digital advance in their dynamic and excellence model in applied research, with the collaboration of the university.</div>
<div> </div>
<div>The entrance of the URV in the director body of Barcelona Digital is the result of <strong>the high quality research that develops</strong>, through of the empowerment research institutes and innovation centers, key to technology transfer. The URV works to enhance the research activities of their members, impacting especially on the strengthening of different groups, and in the quality and the magnitude of their scientific production.</div>
<div> </div>
<div>The incorporation of the Universitat Rovira i Virgili (URV), which will have as representative their rector, <strong>Francesc Xavier Grau</strong>, implies the opportunity to strengthen and facilitate the growth of <strong>Barcelona Digital </strong>in applied research and innovation. As noted <strong>Grau</strong>, this collaboration means <em>&quot;to join efforts in defining more complete of the technology centre of reference in this field and projecting the specialization that, in some lines, can bring the URV. One of the objectives is that the more directly involved research groups of the URV, in computer security and data privacy in artificial vision, designs of extended reality environments, etc., through Barcelona Digital, contribute their knowledge in innovation projects of the business sector&quot;. </em>Their input will contribute to excellence in research, being transferred to the business fabric one of the priority lines of services for Barcelona Digital, area that is experiencing a significant growth in the past two years. <strong>Barcelona Digital is currently working on 24 national and international innovation projects.</strong></div>
<div> </div>
<div>In parallel to the research function, the URV has been expanding the range of studies in the last years, and currently offers nearly 50 lessons of different disciplinary fields, that take over 12,000 students. These numbers show their commitment to become a leader institution in quality, through new technologies, knowledge dissemination and focused to the labor insertion of the students.</div>
<div><br><strong>About Barcelona Digital</strong></div>
<div>Barcelona Digital is the technology center of Information Technology and Communication (ICT) in Catalonia. Their mission is to contribute to the growth of the ICT sector and the development of the Information Society. Areas of specialization include security, mobility and health, which in turn applies to transversality sectors such as service, food, hospitality, education and automotive. <br> <br>Barcelona Digital is part of the TECNIO network, which brings together key actors and experts in applied research and technology transfer, in Catalonia.</div></div></div>
<div><b>Cuerpo texto ES:</b> <div class=ExternalClass2E86AA01ADAB44A1B25E4592F54A3FD3>
<div><strong>• Con este acuerdo, Barcelona Digital Centro Tecnológico avanza en su modelo de dinamización y excelencia en la investigación aplicada, para el que colaborará activamente con la universidad.</strong></div>
<div><strong></strong> </div>
<div><strong>• La URV sigue el camino de la UPF, la UPC y ESADE, patrón fundacional, fortaleciendo así el papel de la Universidad en el patronato del centro tecnológico.</strong></div>
<div> </div>
<div>La <a href="http://www.urv.cat/"><strong>Universidad Rovira i Virgili (URV)</strong></a> se ha incorporado al <strong>patronato de Barcelona Digital</strong>, centro tecnológico especializado en la I+D+i de las TIC (Tecnologías de la Información y la Comunicación), siendo la última institución de educación superior y de investigación en integrarse en este órgano y siguiendo los pasos de la <a href="http://www.upf.edu/"><strong>Universidad Pompeu Fabra</strong></a>, la <a href="http://www.upc.cat/"><strong>Universitat Politècnica de Catalunya </strong></a>y <a href="http://www.esade.edu/"><strong>ESADE</strong></a>, patrón fundacional. Con este acuerdo, la URV fortalece el papel de la Universidad al patronato y Barcelona Digital avanza en su modelo de dinamización y excelencia en la investigación aplicada, para el que colaborará activamente con la universidad. </div>
<div> </div>
<div>La entrada de la URV en el órgano director de Barcelona Digital es fruto del <strong>alto nivel de calidad investigadora </strong>que desarrolla, a través de la potenciación de los institutos de investigación y los centros de innovación, claves para la transferencia tecnológica. La URV trabaja para potenciar todas las actividades de investigación de sus miembros, incidiendo especialmente en el fortalecimiento de los diferentes grupos, y en la calidad y la magnitud de su producción científica. </div>
<div> </div>
<div>La incorporación de la Universidad Rovira i Virgili, que tendrá como representante a su rector, <strong>Francesc Xavier Grau</strong>, supone la oportunidad de reforzar y facilitar el crecimiento de <strong>Barcelona Digital </strong>en investigación aplicada e innovación. Tal como señala <strong>Grau</strong>, esta colaboración supone <em>&quot;poder sumar esfuerzos en la definición más completa del Centro Tecnológico de referencia en este ámbito y proyectar la especialización que, en algunas líneas, puede aportar la URV. Uno de los objetivos es que los grupos de investigación más directamente involucrados de la URV, en seguridad informática y privacidad de datos en visión artificial, en diseños de entornos de realidad ampliada, etc., a través de Barcelona Digital, aporten en mayor medida su conocimiento en proyectos de innovación de las empresas del sector&quot;. </em>Su aportación contribuirá a la excelencia en investigación, siendo el traslado al tejido empresarial una de las líneas