Podem imaginar una nova manera de fer servir els dispositius mòbils? Miraveo ha desenvolupat una tecnologia software per construir xarxes de proximitat amb dispositius mòbils. Aquestes xarxes, suporten velocitats de transferència majors que les assolides amb les xarxes cel·lulars, amb un cost reduït i sent un complement per suportar serveis de localització.
Durant la jornada es presentaran els principals aspectes d'aquesta tecnologia i les seves aplicacions.
Preguntes del públic
Més enllà del Pau d'EyeOS, voldria saber les posicions dels diferents ponents amb els productes que desenvolupen respecte al codi obert o la seva llibertat. Algú com Justinmind no creu que no té sentit desenvolupar programari privatiu i tancat? No és com quelcom poc innovador fer-ho així?
- Sr. Pablo González Navarro, Desenvolupament de negoci de Justinmind
No crec que ser una empresa innovadora tingui res a veure amb el model de negoci. Per mi, Open Source és un model de negoci.
¿És Google una empresa innovadora? Doncs el seu buscador no està en codi obert (per suposat), tot i que Android i Chrome sí que ho són. Fan el negoci amb el buscador, però jo no puc accedir al codi font.
¿És Apple una empresa innovadora i "cool"? Fan patents i no hi ha empresa en el món més tancada.
IBM és la empresa més innovadora i que fa més patents del món i el seu software és privatiu.
Per mi, un model Open Source no té perquè ser més innovador que un altre. És, tan sols, una elecció de si vols ser una empresa de serveis.
Qualsevol solució TIC pot ésser una solució global, i per tant, encarada a un mercat mundial. Està el sector TIC català pensant en aquest mercat mundial o únicament en el nacional? Està preparat per llençar iniciatives globals? Què li faltaria? Què caldria aportar des d’Administracions i Entitats Financeres?
- Sr. Marcos Cuevas, fundador y CEO de Layers
Una empresa que vol aportar solucions globals ha de tenir accés a:
1. Inversió. En una economia global és necessari l’accés a capital que suporti els costos d'expansió. A Catalunya hi ha capital tant privat com públic, però cal que aquest perdi la por, natural en ell, aliant-se amb emprenedors que hagin demostrat que són d'èxit S'ha invertit en totxo tots aquests anys perquè els que invertien entenien el sector i la manera de fer diners i no tant els riscos. Necessitem que el diner entengui de noves tecnologies.
2. Talent. No és correcte pensar que l’empresa TIC catalana ha d'estar formada només per catalans. A Silicon Valley el tant per cent de californians és minoritari. Hem de saber atreure el talent que hi ha al nostre voltant i aquest es troba principalment a Europa. A Catalunya es viu molt bé!
3. Fiscalitat. Els sectors tradicionals tenen poc recorregut i dificultat per créixer. S'han de reduir els costos fiscals per les empreses que inicien el seu camí. Si volem créixer com a país ha de ser creant noves empreses que augmentin substancialment el nostre PIB. Nokia és el 30% del PIB de Finlàndia, un país de 7 milions d'habitants. Necessitem un Nokia, o dos, o tres... No es tan difícil, només és posar-s’hi!!!
4. Comerç. Moltes empreses que comencen en aquest país moren al començar perquè es troben amb una veritable gangrena que recorre tota la Península: la morositat i els impagats. És molt difícil començar en un ecosistema d'empreses que no paguen. S'ha de reformar la llei mercantil i equipar-la a la francesa o l’alemanya, que castiguen molt durament el xecs sense fons, i no permetre retrotraure pagaments després de 30 dies d’haver-los fet efectius.
5. Legalitat. Si volem ser un país que aporti solucions globals hem de entendre que Internet et permet arribar a tot arreu, però les lleis són les lleis i països al món n'hi ha molts. Les empreses catalanes necessiten experts en aquest àmbit des del començament que converteixin això en una oportunitat enlloc d'un problema greu a mig termini.
6. Màrqueting. Els únics que tenen l'altaveu ara mateix en l'àmbit de les TIC són els nord-americans. Això ho entenen molt bé a Israel on creen empreses a Delaware. No es tracta d'exportar, les TIC no és un sector de manufactura, es tracta de ser globals i entendre el món com una globalitat. Hem d'estar a USA, perquè les nostres iniciatives tinguin repercussió a tot el món. Sinó només ho tindran en l'àmbit local.
- Sr. Lluís Altés, director general d'IDC Iberia
La veritat és que aquesta pregunta requeriria fer un estudi profund sobre el tema. En línies generals, podem dir que el sector català no només està preparat per la internacionalització, sinó que està obligat pel mercat global. Quan es defineix una estratègia d'aquest tipus és important tenir en compte que existeixen grans diferències en funció de mercat al que et dirigeixes: empresarial, consum, etc. Dins del món TIC, el sector Internet ofereix grans oportunitats. Per atacar nous mercats és molt important preparar-se bé, les administracions faciliten informació dels mercats, però aquesta informació ha de ser complementada per informació específica adaptada a les peculiaritats de cada empresa i producte. La cultura de la intel·ligència de mercat ha d’introduir-se molt més a les empreses, ja que és un facilitador important i un accelerador del procés d'aprenentatge que implica atacar nous mercats. Per últim, seria molt interessant que l'accés al capital, al finançament, fos més fàcil. Sembla que al territori nacional hi ha poca cultura de capital risc en el format americà.
- Sr. Gerard Caula, responsable de màrqueting online de Conzentra (Grup Inspirit)
Sense cap mena de dubte, sí; sempre és més fàcil internacionalitzar solucions que no requereixin una especialització molt complexa en els serveis que necessitin darrera per integrar-les o utilitzar-les.
En el nostre cas, Matrix és un solució adreçada a donar suport a empreses que avui en dia ja treballen el màrqueting online i específicament el SEO, en qualsevol idioma i mercat, per tant estem en disposició de internacionalitzar el nostre producte.
Necessitem sobretot ajuda en la localització del producte (traduir sempre és un cost), difusió i promoció (materials, web, fires, viatges, etc.) i acords amb distribuïdors o promotors dels nostres productes en cada mercat.
- Sr. Jorge García, Fundador i CTO de Miraveo
Crec que dins del sector TIC és relativament fàcil tenir solucions globals. Una empresa que desenvolupi un joc per l'iPhone i el vengui a través de l'Apple Store ja té un vehicle de distribució global. Però tenir un impacte real no és només una qüestió de producte. Mantenir una infraestructura comercial en diferents països és molt car i cal una inversió gran que és difícil d'aconseguir a Espanya sinó ets una empresa ja amb un negoci molt consolidat.
- Sr. Pau Garcia-Milà, cofundador de EyeOs
Crec que seria generalitzar massa respondre sobre tot el sector TIC. La petita part del sector dedicada a innovació a Internet està clarament preparat per llançar iniciatives globals.
Quin serà el paper de les operadores i les tecnologies cel·lulars a la futura Internet Mòbil?
- Sr. Marcos Cuevas, fundador y CEO de Layers
Espero que donin accés, que és la seva feina. La temptació de l'amo de la porta (gatekeeper) és pensar que tot el que hi ha darrera és seu. Que ens facin arribar la senyal, nosaltres els pagarem gustossos i és molt bon negoci. Veurem molts canvis en les tecnologies que sensoritzen el món, que el perceben juntament amb nosaltres allà on anem. Aquestes tecnologies estaran associades al mòbil i ens acompanyaran sempre. Aquí veig una autentica revolució, sobretot en sistemes de realitat augmentada.
- Sr. Lluís Altés, director general d'IDC Iberia
És un debat molt obert, tenint en compte que a curt mig termini el mercat de la Internet Mòbil estarà dominat fonamentalment pel mercat de la publicitat. Des d’IDC, creiem que els operadors jugaran un paper molt important, clau, bàsicament perquè no els queda cap altre opció sinó volem que players com Google entrin al mercat que tradicionalment han dominat ells. És un mercat que està arrencant, la publicitat serà el primer driver, però hi ha molts altres mercats associats que se estan desenvolupant, com per exemple els serveis de geolocalització.
- Sr. Gerard Caula, responsable de màrqueting online de Conzentra (Grup Inspirit)
El mòbil, i els dispositius mòbils en general, seran cada vegada més la forma d’accés a Internet i les aplicacions de treball a través d'Internet. Qualsevol aplicació ha d’estar pensada avui en dia per tenir un versió per mòbil. Per part dels operadors hi ha un repte molt important per assolir una banda ample real per mòbil, i amb la suficient cobertura.
- Sr. Jorge García, Fundador i CTO de Miraveo
Des del meu punt de vista, els operadors seran molt importants en la futura Internet mòbil, però no seran els únics actors que proporcionaran connectivitat com ho són ara. Penso que altres tecnologies i altres models de negoci podran ser d'una importància comparable a la dels operadors cel·lulars.
Què s'hauria de fer per a que existissin més empreses innovadores i que aquestes tinguessin una repercussió global?
- Sr. Lluís Altés, director general d'IDC Iberia
Hi ha tres àmbits a desenvolupar. S'ha de crear un entorn on néixen les idees i on s'incentivi assumir el risc inherent a emprendre. Els tres punts bàsics són:
1. Formació: El binomi Universitat/Empresa ha de ajudar no només donant la formació, el coneixement, sinó també ajudant a posar en marxa empreses, donant orientació als universitaris, suport inicial al projecte,...
2. Finançament: Aquest és un factor crític. Es necessita una forta estructura de capital privat per potenciar les iniciatives empresarials innovadores. S'ha d'assumir que capital risc significa risc, i que no tots els projectes que es financiïn seran guanyadors. Als Estats Units, per exemple, és més fàcil l'accés inicial al capital. Si mirem el nostre mercat, veurem quantes empreses són americanes.
3. Enterpreneurship: Facilitar i fomentar el paper de l'emprenedor (fiscalment, oficines,...), així com incentivar cultural i socialment el seu naixement.
- Sr. Ivan García, director comercial d'Ivrateq
Hi han diferents factors que influeixen en aquest assumpte. La innovació prové d'un profund coneixement en la matèria i la reflexió de com millorar-ho. Per a millorar quelcom, es necessita una component de competitivitat i risc, que en la nostra societat potser no és tan tangible com en d'altres països com EEUU, on forma part de la seva pròpia cultura. De totes maneres, els avenços en innovació del nostre país són notables, segurament generats per la forta inversió en capital (humà/financer) que el mateix govern està fent en R+D, però que a la vegada, no és del tot suficient. Un altre punt on incidir és la manca d'inversors de risc per a empreses amb producte innovador que necessiten capital per a poder vendre el seu producte a països "early-adopters", per a iniciar el procés de venta dels seus productes, generar fons propis i així poder créixer.
Així doncs, en resum, el que necessitem per a tenir més empreses innovadores és, assumir un major nivell de risc, més competitivitat i millor accés a grups d'inversió.
- Sr. Gerard Caula, responsable de màrqueting online de Conzentra (Grup Inspirit)
Accedir a fonts de finançament és, sense dubte, un dels gran reptes pendents. Una reforma tributària que faciliti les inversions en empreses tecnològiques i les inversions de capital risc facilitaria que tant el capital local, com capital de fora, recolzés molts dels projectes fets aquí.
- Sr. Ignasi Vilajosana, gerent de Worldsensing
1- Fomentar un major grau de col·laboració empresa Universitat (adaptar els continguts que s'ensenyen a la universitat a les necessitats de l'empresa i no al coneixement dels professors)
2- Més suport polític a la indústria catalana i gastar menys temps en disputes partidistes.
3- Vendre marca de país i potenciar el consum de productes propis.
4- Més agilitat institucional en el suport a l'emprenedoria.
5- Creació de clústers d'empreses complementaries amb un objectiu comú.
6- Evitar que el 90% dels universitaris quan acaben vulguin ser funcionaris.
- Sr. Jorge García, Fundador i CTO de Miraveo
Imagino que la resposta fàcil és dir que hi hagin més emprenedors i més inversors disposats a prendre riscs amb el seu capital. No tinc una resposta clara de com assolir això. Com a professor universitari que sóc, intento sempre traslladar la importància de la innovació als meus alumnes i estudiants de doctorat de la UPC.
- Sr. Pau Garcia-Milà, cofundador d’EyeOs
Atrevir-se a crear-les! Tot és provar-ho.
Quines seran les tecnologies/plataformes dominants en els mòbils, a uns mesos vista?
- Sr. Lluís Altés, director general d'IDC Iberia
A uns mesos vista, Symbian seguirà sent el líder, Android és pujarà al carro dels followers, on Blackberry, Mac OS i Windows Phone per aquest ordre, són els següents sistemes operatius amb major penetració en vendes.
Del 1 al 10, quina importància se li dóna als impactes mediambientals de les empreses?
- Sr. Ivan García, director comercial d'Ivrateq
A nivell nacional, encara ben poca. Segurament degut a la manca de conscienciació social, les empreses encara no veuen la necessitat de ésser pro-actius en iniciatives per a mitigar la seva empremta mediambiental. Un factor molt important és la manca de regulació en temes com les emissions de CO2 i el reciclatge de residus. Existeix una certa regulació, però no és ni de bon tros la necessària per a que sigui realment efectiva.
Creu que les noves tendències tecnològiques poden contribuir a mitigar-los?
- Sr. Ivan García, director comercial d'Ivrateq
Evidentment. Les noves tecnologies tenen en compte aquests paràmetres, ja que es tracta de nous productes d’una nova realitat. En el cas de les TIC, la implementació de serveis basats en noves tecnologies aporta una major eficiència energètica, i en conseqüència, una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle produïts durant el procés de generació d'energia. Tan sols amb aquest aspecte, l'impacte positiu és tangible.
Xarxes de sensors sense cables. Pot, aquest sistema, combinar-se amb la realitat augmentada?
- Sr. Ignasi Vilajosana, gerent de Worldsensing
Efectivament, podria ser una de les grans aplicacions de la Internet de les coses. De fet, la realitat augmentada s'hauria de desenvolupar sobre aquest conjunt de smart devices que formen la Internet of things. Alhora però s'hauria de complementar el sistema amb nous sistemes de context aware que permetin extreure coneixement de tota l'allau de dades que ens brinda la Internet de les coses.
M'agradaria saber la ciutat on viu l'amic Josep, de l'Ignasi Vilajosana. Si la ciutat és catalana, coreana, o si és una ciutat que s'està definint.
- Sr. Ignasi Vilajosana, gerent de Worldsensing
Pot ser qualsevol ciutat en un futur no gaire llunyà. Potser Barcelona si els seus dirigents ho creuen oportú. D'aquestes ciutats ja n'hi comencen a haver (Los Angeles, San Francisco, Abu Dhabi, Algunes de coreanes...) i possiblement Cada dia s'incorporen noves ciutats a la llista.
Què són les xarxes LTE?
- Sr. Jorge García, Fundador i CTO de Miraveo
LTE és una tecnologia que probablement serà la base de les futures xarxes cel·lulars, conegudes amb el nom de "quarta generació" (4 G). Gràcies a que utilitza tècniques de transmissió més sofisticades i usa una major banda de freqüències, permetrà multiplicar la velocitat d'accés a l'Internet mòbil. Les velocitats puntes podrien assolir fins i tot els 100 Mbps, amb una velocitat típica entre 1 a 8 Mbps.
Sembla ser que desbancaran a les 3G. De moment, Samsung ja ha tret al mercat un netbook amb aquesta tecnologia, però quan podrem utilitzar-la i a quin preu? Quines són les principals diferències amb 3G?
- Sr. Jorge García, Fundador i CTO de Miraveo
Molts operadors han anunciat llançaments de serveis basats en LTE entre 2010 i 2012. Crec que podem considerar aquests llançaments més com a esdeveniments de màrqueting que com a llançaments reals de serveis. Per a un desplegament dels esmentats serveis hi ha d'haver una disponibilitat comercial de terminals, els operadors han d'instal·lar nous equips, instal·lar enllaços d'accés de les antenes per fibra òptica, obtenir les llicències d'ús de les noves bandes de freqüència, etc. D'altra banda els operadors han invertit molts diners en la tecnologia HSPA (que permet passar del 3G al 3.5G), i no està clar que els serveis basats en LTE arribin acompanyats d'un augment dels ingressos dels operadors que justifiqui un desplegament massiu d’aquesta tecnologia en el curt termini. No conec les condicions ni els preus a què s'oferiran aquests serveis.
Perquè a Espanya surt tan car l'accés a Internet en comparació amb altres països? Estem encara en l'edat de pedra de les comunicacions. Què ens impedeix arrencar?
- Sr. Jorge García, Fundador i CTO de Miraveo
No tinc una bona resposta a aquesta pregunta. Em sembla que l'estructura del mercat de la banda ampla a Espanya no incentiva que els operadors creïn les seves pròpies xarxes d'accés fixes, sinó que els operadors usin la xarxa de Telefónica, que han de pagar a un preu regulat per la CMT (Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones) i que està en relació amb el preu de l'accés de Telefónica. D'aquesta forma és difícil que baixin els preus.
He llegit en algun lloc que d’aquí a poc temps, les xarxes mòbils seran més ràpides i barates que les xarxes de cable, com per exemple l'ADSL. És certa aquesta afirmació i perquè?
- Sr. Jorge García, Fundador i CTO de Miraveo
Com he comentat, LTE pot proporcionar velocitats d'accés molt altes, competitives amb les de l'ADSL. De tota manera, la capacitat d'ús de l'espectre radioelèctric és limitada, de manera que la capacitat de la xarxa LTE no és de cap manera comparable amb la de l'ADSL, la qual cosa vol dir que si cal donar accés d'alta velocitat a molts usuaris, serà sempre més competitiu fer-ho a través de cable, per exemple ADSL, que usant xarxes cel·lulars.
No és irònic que els proveïdors d'accés a Internet vulguin cobrar a cercadors com Google per utilitzar les seves xarxes, quan ells mateixos ens estan cobrant a Espanya un preu per serveis, en relació amb velocitat/cost/qualitat, bastant més baix que la mitjana europea?
- Sr. Jorge García, Fundador i CTO de Miraveo
Els operadors tenen un negoci molt estable, però en el qual el creixement és difícil. Veuen com altres empreses, per exemple Google, fan un gran negoci a través de les seves xarxes i volen tenir una part del pastís. A més en alguns països el govern vol controlar l'accés a la informació que tenen els ciutadans. Tanmateix, sóc de l'opinió que la informació que s'ofereix per Internet ha de ser transparent a la xarxa sobre la qual es distribueix.
La solució de comunicació de proximitat, és una solució comparable a la de bluetooth de Futurelink? Calen infraestructures per aquestes xarxes de proximitat basades en les persones? Per exemple, si cal wifi, 1) no n'hi ha suficient a nivell local per aprofitar una gran part de les situacions de proximitat i 2) quina diferència hi ha entre el vostre projecte i utilitzar un mòbil amb accés a les xarxes socials existent?
- Sr. Jorge García, Fundador i CTO de Miraveo
A les xarxes que desenvolupem a Miraveo no és necessari que hi hagi cap mena d'infraestructura: els mòbils poden crear la xarxa en qualsevol lloc, sempre i quan estiguin dins les distàncies d'abast que permeti el WiFi. No és necessari que hi hagi creada ja una xarxa WiFi (és a dir, el que tècnicament es denomina un Punt d'Accés WiFi). Les xarxes socials existents es basen en l'accés a un servidor a través d'Internet, ja sigui per accés fix o amb mòbil. Per introduir el concepte de proximitat, aquestes han d'incloure la informació de localització, per exemple la que proporciona el GPS (el que es denominen Location Based Services, LBSs). En el nostre esquema, la comunicació és directa de mòbil a mòbil. Es produeix a gran velocitat (pots descarregar un fitxer de l'ordre de MBytes en pocs segons), a qualsevol lloc, sense fer servir la xarxa 3G o una xarxa WiFi ja establerta, serveix per connectar-te amb la gent o objectes pròxims, i la teva situació no està emmagatzemada a un servidor central. Futurlink és una companyia que també treballa en comunicacions de proximitat, orientades al màrqueting intel·ligent. Crec que la solució tecnològica que fan servir és diferent a la nostra.
Pau, si EYEOS és gratis, com us guanyeu la vida?
- Sr. Pau Garcia-Milà, cofundador d’EyeOs
eyeOS és Programari Lliure, que no vol dir gratuït: si bé és cert que es pot descarregar i utilitzar gratuïtament, oferim serveis a empreses, administracions i partners: programació, suport, manteniment, consultoria....
Per estar més segurs dins de la pròpia empresa, com soluciona el Cloud Computing el problema de l'ample de banda? Pel que sembla, aquest sistema, per molt ràpid i fiable que pugui o arribi a ser, està clar que necessitarà un ample de banda important si es vol implantar en una empresa. Està limitat a un nombre concret d'usuaris per servei/servidor? Quins requisits mínims, a nivell de recursos de maquinari, necessita?
- Sr. Pau Garcia-Milà, cofundador d’EyeOs
L'ample de banda usat per eyeOS és mínim comparat amb el de la virtualització, on hi ha un flux constant de dades. En eyeOS, una vegada carregada la login screen (tardi 1 o 30 segons), tot el toolkit s'ha baixat al navegador i tota la transferència de dades que hi ha a partir d'aquell moment són fitxers XML amb instruccions perquè el toolkit reaccioni d'una o una altra manera. Una línia d'ADSL pot servir, per exemple, diverses desenes d'usuaris simultanis, i amb 1 mbps de pujada podem arribar a 100 o 200.
La nostra empresa té seu a Barcelona, però tenim una petita empresa a Madrid, amb 10-15 treballadors. Ens resulta una mica complex treballar amb aquests usuaris, de cara a l'accés de dades i còpies de seguretat. Actualment, alguns, se'n connecten mitjançant Terminal Server i d'altres no. Encara que tenim una ADSL de 2 Mb per la qual també passa la veu IP. De cara a la utilització de Terminal Server, per a dades no hi ha problemes, però a causa de sector del nostre negoci, han de treballar amb àudio i vídeo, tasca gairebé impossible amb Terminal Server. D'altra banda, per compartir i accedir a la informació, amb altres usuaris que, per motius diversos, no utilitzen sessions de Terminal Server, se'ns fa molt complicat a causa de l'ample de banda. Pot ajudar-nos el Cloud Computing d'alguna manera? Què cost o inversió ens suposaria? Seria un sistema de treball més àgil per als nostres usuaris?
Hi ha diferències fonamentals en termes de l'ús principal i també de les seves característiques: